L'unicorn: glossari

(mitologia fantàstica)

ACTEÓ.- (MITOL) Raça de cavall mitològic, carnívor, molt dur, resistent i ràpid, molt utilitzat a la guerra. Emprat per les amazones, les quals l'hi col·locaven un ornament en el rostre, en forma de banya, de vegades a la part superior de les foses nasals i d'altres cops al mig del front, per la qual cosa podien ser confosos amb unicorns.

AL·LUCINOGEN.- (PSIQ) Que provoca al·lucinacions / AL·LUCINACIÓ.- (PSIQ) Percepció d'un objecte o d'un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals. Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en: al·lucinacions acústiques en què hom sent sons més o menys elementals (acúfens) o veus; al·lucinacions visuals com en el delirium tremens, la zoòpsia o visió d'animals; al·lucinacions gustatòries i olfactòries amb sabors i olors estranys; al·lucinacions tàctils, que poden ésser passives (l'individu sent que el toquen) o actives (creu que toca objectes); al·lucinacions cenestèsiques i de l'esquema corporal dins les quals són agrupades les alteracions de despersonalització i de la consciència del jo i, així mateix, les al·lucinacions relacionades amb les lleis de gravetat (sensació de volar, de flotar en l'espai); al·lucinacions cinestèsiques, que produeixen la impressió que els músculs es contreuen mentre hom roman immòbil. Les al·lucinacions són l'element constitutiu de molts estats patològics de l'individu.

CAVALL.- [Equus caballus, família dels èquids] (ZOOL) Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora. Les femelles reben el nom d’egua o euga, i els petits i joves són els pollins i els poltres. Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit (el tercer), la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc. En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes; en els cavalls domèstics, en general, és llarga i quasi sempre caiguda. La cua, més o menys crinuda, sol ésser llarga. Els cavalls salvatges són animals herbívors i viuen en ramats d’estructura poc coneguda. El cavall actual del gènere Equus és fruit d’una llarga evolució que començà a l’Eocè, al Terciari. Actualment hi ha un sol cavall salvatge, el cavall de Przeval’skij, E.c.przewalskii, descobert el 1879, que habita les planes de l’Àsia central. El cavall ja vivia en estat domèstic dos mil anys aC, i és estès per tot el món, adaptat a tota mena de terrenys i de climes, la qual cosa explica la gran varietat de races existents. Ha estat i és utilitzat per l’home de maneres molt diverses: com a animal de tir (lleuger i pesant), com a animal de sella (equitació, caça, curses, concursos hípics, polo, etc.). També és aprofitat per la carn, i les eugues, per la llet. Els cavalls nans, que reben el nom de poni, són revinguts i petits, però molt resistents i soferts.

CRIOLL (cavall crioll).- (ZOOL) Cavall propi d'Amèrica del Sud, especialment a l'Uruguai i l'Argentina. És resistent, robust i intel·ligent. Aspecte molt estètic, presenta una morfologia equilibrada i de coloració de tonalitat mitja, amb les crins i la cua de coloració uniforme i diferent de la del cos, generalment més fosca, però en alguns casos pot ser més molt més clara, fins i tot quasi albina. Descendeix de cavalls àrabs-andalusos portats a Amèrica pels espanyols. Utilitzat pels gauchos per feines de pastura del bestiar vaquí.

DRAGÓ.- [Dracus horribilis] (MITOL) Bèstia fantàstica i molt grossa, amb cos de diverses formes, essent bastant comú la de rèptil, pell escatosa, i potes amb urpes. Es representat de vegades amb cap d'au de pressa, amb el pic proveït de dents i d'altres amb cap de lleó, de cànid o de rèptil. Projecta un alè fètid i ardent. Posseeix ales de rat-penat i se li atribueixen tot un seguit de poders malèfiques. Es present a la mitologia i les llegendes europees i asiàtiques.

FANTÀSTIC.- Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat. Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc. L’art fantàstic s’ha manifestat en diverses èpoques: en les representacions del diable de l’edat mitjana, en la pintura alemanya i flamenca del Renaixement, en el manierisme, el barroc, el romanticisme, el simbolisme, el modernisme, l’expressionisme i el surrealisme. Hom troba elements fantàstics a les literatures de totes les èpoques, però el conreu de la literatura fantàstica pròpiament dita s’estengué a partir del romanticisme. Actualment predomina la producció de ciència-ficció. El cinema, des dels primers temps, ha usat diversos temes literaris i elements i personatges fantàstics.

HÀBITAT.- (ECOL) Medi ambient habitual d'una espècie, que constitueix el territori en que viu de manera natural i permanent. El terme s'utilitza sovint per designar els grans biomes (per exemple, un hàbitat estepari correspon a una estepa).

MITOLOGIA.- (FILO / RELI / ANTROP) Ciència que estudia els mites. Hom pot fixar quatre tendències en la investigació des del darrer terç del s XIX: la mitologia comparada, l’escola antropològica, el simbolisme i el funcionalisme. La mitologia comparada recorre a les etimologies i a les comparacions per tal d’arribar a l’‘‘arrel” dels fets que estudia, els quals acaba considerant com a malalties del llenguatge. L’escola antropològica anglesa dóna explicacions de tipus naturalista. En aquests plantejaments d’estudi dels mites té un paper important el contrast entre les civilitzacions dites primitives i la greco-llatina. Recórrer al comparatisme, a la lingüística i a l’antropologia és marcar la possibilitat de confrontació entre tots els mites. La consideració del mite com a símbol és bàsica en els enfocaments de psicòlegs, fenomenòlegs de la religió, filòsofs i historiadors. El simbolisme fixa una mena d’universals mítics que obliden les diferències de civilització o d’altres i no constitueixen cap sistema. Com tampoc el funcionalisme no arriba a constituir-lo, atent d’una manera massa exclusiva al context històrico-cultural. Entre els corrents posteriors cal destacar la línia antropològica de base sociològica de les anàlisis de M.Mauss, que pretén una interpretació ‘‘global‘; i darrerament l’estructuralisme, sobretot gràcies a l’obra de Lévi-Strauss. / MITE.- (FILO / RELI / ANTROP) Dita, narració, etc., plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses. Els cristians oposaren a llur història sagrada els mites, que consideraven inventats pels homes. Les primeres apologies ja palesen un menyspreu mai no dissimulat per les antigues contalles que havien constituït el nucli fonamental de la religió grega. El recurs a l’al·legoria com a interpretació fou una de les respostes a aquesta situació, i els mateixos cristians l’aplicaren sovint als que, en definitiva, eren també mites, els discursos tradicionals de llur religió. En un principi, la literatura sembla haver estat record d’uns orígens exemplars i modèlics i memòria que salva de la mort i de l’oblit.

MORFOLOGIA.- (BIOL) Branca de la biologia que estudia la forma dels organismes. Es distingeix entre morfologia vegetal, que estudia les plantes en general i morfologia animal, que fa el mateix amb els animals.

NARVAL.- [Monodon monoceros, fam. dels monodòntids] (ZOOL) Cetaci que pot assolir fins 5,5 metres de llargària, de pell clara amb taques negres, Proveït de dents sols a la mandíbula superior, un dels dents del mascle es transforma en una defensa que pot fer fins a 2´7 m de llarg, d'estructura helicoïdal. Viu a les aigües àrtiques i zones properes, formant grup mes o menys nombrosos.

RENILL.- (ZOOL) Veu del cavall.

ULTRASÒ.- (ACUST) Vibració sonora de freqüència superior a la més alta audible.

UNICORN.- (MITOL) Animal fabulós, d'aspecte similar al cavall, amb una banya al mig del front, similar a la dels narvals. Es troben referències als unicorns en llegendes asiàtiques, àrabs, etíops i europees. L'origen del mite de l'unicorn sembla ser indi o etíop. A la tradició àrab se li atribueix un caràcter màgic. A la tradició cristiana es creia que tenia poders per expulsar els dimonis i que les copes elaborades amb banya d'unicorns tenien el poder de fer innocu el verí que s'hi poguera abocar.

 

Les fonts d'informació per l'elaboració d'aquest glossari han estat: "Enciclopèdia Catalana Bàsica Interactiva (Ed Proa)", "Enciclopedia Multimedia (Planeta&Agostini)" i...... la imaginació de l'autor d'aquesta web.

Tornar a la pàgina d'inici

Anar a fitxa zootècnica