BENVINGUT A AQUESTA CASA |
||
| Ir a la versión castellana |
|
Pàgina preparada per a una resolució de 1024 x 768 |
| Per a veure el text grec | ||
 |
Uns consells del segle XIV
per "visitar" aquesta casa |
|
BENVINGUT A AQUESTA CASA |
||
| Ir a la versión castellana |
|
Pàgina preparada per a una resolució de 1024 x 768 |
| Per a veure el text grec | ||
|
Uns consells del segle XIV
per "visitar" aquesta casa |
|
|
Concentracions
El bisbe de Bilbao, Sr. Ricardo Blázquez, no va demanar diàleg per arribar a la pau ni una reflexió de que per què es dona, des de fa molt de temps, a la societat basca un fenomen que uns poden anomenar "terrorisme", i d'altres "conflicte armat". Va demanar, això sí, com a primera mesura, l'aplicació de "todas las medidas legítimas", entre les quals estan totes aquelles que uns jutges conservadors poden extreure de la famosa "Llei de partits". Al final va expressar el desig de que el seu missatge "resonara en cada una de las comunidades cristianas de la diócesis". Molt malament aniria la vitalitat cristiana d'aquestes comunitats si el seu desig es complís. Molt possiblement a la concentració del diumenge 28 de gener a la Plaça Sant Jaume de Barcelona hi hagués menys "cristians" que a la concentració del 4 de febrer a la catedral de Bilbao, però hi havia més "esprit cristià" en el seu decidit Sí al diàleg per la pau | |
LES DIVERSES EUCARISTIES
|
||
| L'existència de diverses maneres de celebrar "eucaristies" en els primers anys posteriors a la mort de Jesús, ens condueix a pensar que el "darrer sopar" dels nostres menjadors és una representació més d'allò que les pintures rupestres de les nostres coves prehistòriques ja ens volien dir
Capítol I: Els relats de la institució en el Nou Testament Capítol II: L'eucaristia a La Doctrina dels Dotze Apòstols Capítol III: L'eucaristia de Els pans i els peixos Capítol IV: Els dinars oberts de Jesús |
||||
| I si encara no ho has llegit... | Mantenir les distàncies
Necessitat de seleccionar, dintre del pluralisme evangèlic ofert pel Nou Testament, la nostra personal "foto" de Jesús
|
|||
Judes, un traïdor?
Una "relectura" de l'evangeli de Marc a partir de la teologia de Pau |
||||
Les presses de Pau
Una hipòtesi que ens ajuda a explicar el fet
|
||||
 |
MAIG 1970 |
 |
|
ELS JESUÏTES DE
|
|||
General Franco
"Caudillo de España por la gracia de Dios" |
Pedro Arrupe
Prepòsit General dels jesuïtes |
||
|
A manera de pròleg
A manera de Nihil Obstat Capítol Primer 
Capítol Segon
Capítol Tercer
Capítol Quart
Capítol Cinquè
Capítol Sisè
Capítol Setè
Capítol Vuitè
La meva correspondència amb... Veure índex general |
Un estudi
de les reaccions que es van produir
en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco |
||
Capítol IX
|
Del temps... Quatre autors per a una
Brueggemann John S. Spong
Ja ha sortit "en paper"
La Catequesi Nadalenca
Per a tots els amants del paper i de la tinta i per a regalar-la a qui encara estigui en el segle XX  Igualment podeu demanar en paper
Trampes en el diàleg
interreligiós
Un diàleg intra-religiós amb en Xavier Melloni Un general en EL Pozo Un "carteo" amb Isidoro Galán (Cartagena) sobre unes declaracions del General dels jesuïtes Amb el pretext d'una enquesta De finals del 97, però encara em reconec en aquest "donar raó de la vostra esperança" Per què
Nou acte de terrorisme
A la frontera pakistaní amb l'Afganistan Què fa
CONVOCATÒRIA MUNDIAL
A accions no-violentes de resistència civil per acabar amb l'ocupació militar de l'Iraq Fer camí
I la resolució 242 de l'ONU? del 22 de novembre de 1967
"Retirada de las fuerzas armadas israelíes de territorios que ocuparon durante el reciente conflicto"
AFGANISTAN
Maten més de 200 talibans
en un cap de setmana ¿Missió de pau? Sembla que el Sr. Zapatero, igual que la dreta espanyola, no sap distingir entre guerra i pau | |
Hi va passar alguna cosa?Ni a la crònica oficial, redactada per Manuel Alcalá, cap de premsa durant el viatge, ni a noticias de la provincia de Loyola hi a al·lusió alguna ni a Missió Obrera ni a la "visita a Franco". Durant la visita del P. Arrupe a la Província de Loiola no hi havia cap reunió programada amb els jesuïtes dedicats a "lo social". No hi consta tampoc que a la reunió-col·loqui mantinguda amb els jesuïtes estudiants, a la qual, després d'assistir a missa, tomaron parte con gran interés, li plantegessin alguna pregunta sobre la seva visita a Franco. Les noticias vol deixar ben clar que a la missa concelebrada en el col·legi d'Indauchu "asisten todos los estudiantes de la Facultad" Semblava que el meu "estudi" no trobaria aquí, en el País Basc, cap objecte d'investigació: no hi havia hagut reaccions del col·lectiu jesuític de Missió Obrera. Ni d'altres sectors. Però s'em feia difícil de creure-hi. Recordem que, amb anterioritat a la visita, algun jesuïta o un grup de jesuïtes havien plantejat, a la Congregació Provincial de Loiola (abril 1970), el tema de la conveniència del viatge del P. Arrupe a Espanya donades les visites que hauria de fer. Un ràpid recorregut per la història de la Missió Obrera a la Província de Loiola (bressol dels jesuites-obrers a la Companyia espanyola) es podia concloure d'aquesta manera: quan al maig de 1970 el P. Arrupe visita el País Basc només hi podria trobar els darrers reductes "de una Misión Obrera muy numerosa y batalladora, que nació, creció y agonizó en muy poco tiempo". És frase d'en Ignacio Larumbe, qui també recorda que "la Misión Obrera estaba en cuadro, pues había habido unas salidas masivas en 1968; y sobre todo en el 69 y en el 70 seguía el goteo". La recerca de documents i de retazos de memoria ha estat més fructuosa -malgrat no haver trobat cap document- del que jo mateix esperava. Començava preguntant a Xabier Irigaray: Me comentaste que no habías participado en ninguna de las reuniones con el P. Arrupe. ¿Podrías decirme si fue una reacción aislada o compartida con otros? ¿Discutida en grupo con anterioridad? Veo por el catálogo que en 1970 ya eras un jesuita "hecho y derecho", habiendo sido ordenado en el 62. No era, pues, una reacción proveniente de los sectores juveniles de la Compañía. ¿Qué relación tenías entonces con Misión Obrera? Ya ves por donde van los tiros... A José Ignacio Berriatua li deia: ...Ya he cubierto las etapas de Valencia, Barcelona y Zaragoza. Siguiendo su propio periplo ahora me tocaría su etapa en vuestras tierras. De la Provincia de Loyola hay dos aspectos: El primero es anterior, en unos meses, a la visita: Unos meses antes de la visita hubo Congregaciones Provinciales. En la de Loyola se propuso un postulado sobre la visita de Arrupe... Supongo que sería una cosa más o menos colectiva. ¿Quiénes podían hoy saber algo de esto? ¿Habría alguna manera de conectarlos? El segundo aspecto serían las reacciones que hubo entre los jesuitas de la Provincia. Xabier Irigaray me dijo que él no asistió a ninguna reunión con Arrupe respondiendo a una cierta llamada colectiva... ¿Te refresca esto la memoria? Una conversa telefònica amb Ignacio Larumbe es concretava més tard en un entrecreuament d'e-mails. ...Me parece muy interesante lo que me dijiste por teléfono. Situación real de cómo estaba la Misión Obrera jesuítica en la Provincia de Loyola, precisamente la Provincia en donde se puede poner el inicio de Mision Obrera. También me dijiste que fuiste a una de sus reuniones. Pero por lo que me dijo Xabier Irigaray hubo un "movimiento" de no ir, que él -rompiéndosele el alma- secundó. A mi me gusta hacer ver que la protesta surgió de las propias filas "arrupistas": un momento de libertad ante el "liderazgo". Libertad que hizo "sufrir". Confío en que me pongas por escrito lo que me dijiste por teléfono, y algo más... A Loiola (desembre 2006) vaig tenir ocasió de parlar amb en Manuel Guisasola, amb qui ja ens havíem entrecreuat uns e-mails quan vaig tocar el tema dels jesuïtes a la presó de Zamora. No era de Missió Obrera; no va assistir a cap de les reunions programades amb el P. Arrupe.
|
||
A primers d'abril he afegit una nota sobre Pedro Valdo (Si l'obres i vols tornar aquí, tanca-la manualment)
|
Ja ens
tornarem a veure!!
|
5 febrero 2007 |
Oi que em diràs alguna
cosa?
|
Gràcies per la teva visita.
Fins ara m'heu visitat  |
|
Per saber la dels altres Per veure els comentaris anteriors Per veure els comentaris més antics |
| BENVINGUT
A AQUESTA CASA...
És com si haguessis
vingut a casa meva, al carrer 24 del barri tarragoní de Bonavista.
|
Aquest
sóc jo...
...en
Miquel Sunyol
|
| Tinc una foto en què encara he
sortit més millorat. Me l'ha va fer ja fa temps, i no sé
com ni quan, en Lawrence Durrell.
Quartet d'Alexandria
Justine |
Si més endavant ha arribat a comprendre'm, deu haver descobert que per a tots aquells que sentim profundament i que tenim consciència de l'intricat laberint del pensament humà només hi ha una resposta: una tendresa irònica i el silenci. |
Recordeu:
|
Els consells que l'autor -un anglès del segle XIV que ha quedat en l'anonimat- de the cloud of unknowing (El núvol del no-saber) donava als seus possibles lectors poden servir també per qui estigui a punt de ficar-s'hi a "casa meva"
En el nom del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant.
Per això et prego i t'exhorto, en virtut de la caritat, que si algú el llegeix o l'escriu -o en parla, o bé saps que es llegeix, s'escriu o se'n parla-, l'exhortis tal com jo t'exhorto perquè ho faci sense pressa, a poc a poc. Car tal vegada pot haver-hi un tema al començament o al mig que no s'expliqui del tot bé, però que s'expliqui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si hom considera un tema sol, sense tenir ben en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment pot caure en l'error i, per tal d'evitar-ho, et prego per caritat que obris tal com et dic.
No em preocupa gens si aquest llibre no el veuen mai els xerraires, insolents, aduladors, moralistes, xafarders, murmuradors, maliciosos, i tota mena d'aprofitats. La meva intenció no ha estat mai d'adreçar-me a ells. Per això m'agradaria que no s'hi fiquessin, ni ells ni cap de les persones, doctes o indoctes, amb ganes de tafanajar.
AQUEST LLIBRE NO HA DE SER LLEGIT SI NO ÉS PER L'ÀNIMA CRIDADA A LA CONTEMPLACIÓ I DISPOSADA A POSAR EN PRÀCTICA ELS CONSELLS QUE S'Hl DONEN
Si penses que aquesta forma d'obrar no s'avé amb el teu caràcter, pots deixar-la i, després de ben aconsellar-te, en pots seguir una altra. I llavors et demano que em disculpis, perquè la meva veritable intenció en escriure aquest llibre era d'ajudar-te d'acord amb la meva simple manera de veure les coses. Per aixó, torna'l a llegir dues o tres vegades. Com més vegades el llegeixis, millor l'entendràs, ja que potser alguna sentència difícil d'entendre a la primera lectura l'entendràs a la segona.
Em sembla difícil d'entendre que una ànima disposada a convertir-se en contemplativa no llegeixi aquest llibre sense veure-hi una afinitat amb la seva preocupació. Aleshores, si creus que et fa bé, dóna gràcies a Déu, i prega per mi, per l'amor de Déu.
Fes-ho, doncs, així. I et demano que no deixis que ningú el llegeixi, llevat que sàpigues segur que li pugui ser beneficiós, tal com et deia en el próleg del llibre en parlar de qui s'havia de dedicar a la contemplació i en quin moment ho havia de fer. Et prego que insisteixis en el fet que aquell qui el llegeixi ho faci sense pressa, a poc a poc, ja que tal vegada pot haver-hi un tema al començament o a la meitat que no s'expliqui del tot bé, però que ho sigui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si es considera un tema sol, sense tenir en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment es pot caure en l'error, i a fi d'evitar-ho et prego que obris tal com et dic. Si creus que et cal més informació sobre algun punt en particular, digues-me quin és i què en penses tu mateix. I faré el que pugui per aclarir-ho.
Anònim anglès del segle XIV
el núvol del no-saber
Clàssics del cristianisme
Edicions Proa
El diumenge mateix en què va sortir l'entrevista a el país el pare abat ja va rebre mostres de suport o d'elogi (la majoria) i d'altres de rebuig, de crítica; entre aquestes darreres la d'algun bisbe de la Meseta. Davant d'això l'abat va creure oportú d'enviar per fax el text de l'entrevista al nostre bisbe Agustí, al bisbe Lluís (en tant que és el nostre metropolità i membre de l'executiva de la Conf. Episc. Espanyola) i al bisbe Blázquez en tant que President de la CEE; hi acompanyava unes ratlles en què matisava que si bé el contingut del text responia del tot a la conversa que havia mantingut amb la periodista (unes tres hores), potser sí que el to o la forma eren, és clar, més periodístics del que ell hagués fet si, per exemple, hagués redactat un article sobre aquests temes. És el mateix que ens va dir a la comunitat, tot subratllant que expressament havia fet confiança a la periodista i no li havia volgut demanar de revisar el text que seria publicat.
Amb Bilbao va haver-hi dues trucades: la primera des de Montserrat, perquè el pare abat volia saber si "don Ricardo" ja havia llegit les declaracions; el bisbe li va dir que no, i que ja li telefonaria l'endemà un cop llegides. Però el que és bo d'aquesta trucada és que quan el secretari de l'abat va telefonar i va dir a la senyora que va despenjar el telèfon si hi havia el bisbe i que trucava de part del pare abat, la senyora en qüestió, "ni corta ni perezosa" i sense saber el tema de la trucada (però s'ho devia imaginar!) li va engaltar abans de dir res més: "Pues diga a su señor abad que ya era hora que algún eclesiástico dijera lo que él ha dicho... que, a mi obispo, estos de Madrid me lo tienen frito!!!". Fantàstic!
L'endemà, doncs, el bisbe Blázquez, un cop llegida l'entrevista, va trucar al pare abat i li va dir que estigués ben tranquil, que ja sabia el malestar de diversos bisbes, però que li volia donar les gràcies perquè "ja ens va bé que algú, des de fora la Conferència Episcopal, els digui aquestes coses per, si més no, fer-nos reflexionar".
,
remeneu una mica el ratolí per sobre, i sempre sortirà una
petita explicació