El proper 11 d’agost, en plenes vacances per a la majoria d’espanyols i europeus, es produirà un d’aquells esdeveniments naturals que, almenys una vegada en la vida, s’ha de viure: un eclipsi total de sol. Contrariamente al que la majoria podria pensar, aquests fenòmens astronòmics es produeixen relativamente sovint (en els propers 12 anys hi haurà 9 eclipsis totals de sol) i malgrat això m’atreveria a anticipar que probablemente cap lector (i m’incloc en la llista) hagi tingut el privilegi de presenciar-ne un. I és que els eclipsis totals de sol són fenòmens molt locals i duren molt poc. A Europa, l’últim eclipsi total va tenir lloc el 1961. Trenta-vuit anys després, aquest estiu, l’ombra de la Lluna es projectará de nou al llarg d’una estreta franja del vell continent. En ple matí de l’11 d’agost i durant dos emocionantíssims minuts, el cel s'ennegrirá repentinament, lluiran els estels, els ocells pararan de cantar i les flors es tancaran, i tot això "aquí al costat". L’ombra provinent de l’Atàntic (veure plànol) tocará terra a les 10:10 TU (Temps Universal) a la regió de Cornwall, la punta SW d’Anglaterra, seguirà per la zona del canal i de nou invairá terra ferma per Normandia a les 10:16 TU. A una velocitat supersònica de quasi 1Km/s seguirá pel nord de França, passarà a 30Km al nord de París, enfosquirà ciutats senceres com Estrasburg, Luxemburg, Stuttgart i Munich, prosseguirà cap al sud de Viena, passarà pel sud de Budapest, de nou deixarà a les fosques una gran capital, Bucarest (Romania), seguirà per Bulgària, entrarà a Turquia i d’allí prosseguirà el seu trajecte fins l’Índia via Iraq, Iran i Pakistan. El tamany de l’ombra serà d’uns 100 Km de diàmetre i en la zona central de la franja de la seva projecció al llarg del temps, la totalitat duraràalgo més de dos minuts. Donades les característiques d’aquest esdeveniment (Europa, ple agost i al migdia) es preveu que será uns dels eclipsis totals més observats de toda la història. Sense anar més lluny, ¿quants dels 9 milions de parisins es quedaran a casa aquest dia sabent que a mitja hora de coche està passant un dels espectacles naturals més bells que existeixen? Nosaltres ho tenim més lluny, però és ara o mai, a no ser que ens trobessim a Madagascar el 21 de juny del 2001, data en què es produirà el proper eclipsi total de sol.
Per a veure un eclipsi total de sol ens hem de situar en l’anomenada franja de la totalitat o umbra. Fòra, encara que sigui a pocs quilòmetres, i encara que la superfície del sol estigui tapada en un 99.2% (com a París) seguirà sent de dia. Sòl dins s’enfosqueix, sòl des de dins es veu la corona, sòl des de dins poden observar-se las protuberàncies solars, en resumen, tot l’espectacular queda dins. Fora d’aquesta zona privilegiada tan sols veurem un sol en forma creixent. A Barcelona, per exemple, el sol es taparà en un 71.8%, i, si no ens ho advertissin, probablement passaria desapercebut per a molta gent. Si tenim la sort de trobar-nos dins, convé situar-se més o menys al centre de la banda, doncs és allí on més llarg serà l’eclipsi. Però tampoc s’ha d’exagerar i barallar-se per a colocar-se tots en una línia donat que la relació duració/distància-al-centre no és linial i l’eclipsi durarà pràcticament els dos mateixos minuts (segon més segon menys) en el centre que a 10 Km d’ell. Tan sols s’han d’evitar les afores de la zona central (a més de 30 Km).
Però el dia d’un eclipsi total pot transformar-se en el dia de major frustració, especialmente si un l’ha estat esperant i preparant amb molta il.lusió: pot ser, senzillament, que estigui ennubolat. I aquí si que no hi ha res a fer exceptuant resignar-se. Ja hi ha qui ha mirat cóm ha estat el cel a aquesta hora durante els últims deu onzes d’agost al llarg de tot el recorregut de l’eclipsi. Les previsons per als francesos, luxemburguesos i alemanys no són mmassa optimistes, amb sols un 45% de probabilitat de que el cel estigui lliure de núvols. A mesura que l’ombra lunar es desplaci cap a l’est, les probabilitats que el cel sigui ras augmenten. Per exemple, a l’estepa húngara, a les rodalies del llac Balaton, la probabilitat és ja del 55%, a Turquia és del 70% i a Esfahan (Iran), la probabilidad és del 96%. Ja que les previsions del temps comencen a ser realmente fiables a partir de les 48h d’antelació, el més aconsellable és fixar-se una destinació amb probabilidad anual de cel lliure de núvols més o menys alta, i decidir el lloc final exacte un parell de dias abans d’acord amb els partes meteorològics locals. Però ull amb les cues: tot el món voldrà estar allí al mateix moment!
L’afortunat que se les ingeni per estar ¨dins¨ presenciarà la seguent relació de fenòmens. El primer és, evidentement, el primer contacte de la lluna amb el sol. A partir d’aleshores i fins l’inici de la totalitat, el disc lunar anirà menjant-se paulatinament el del sol. Al nostre voltant, les ombres s’aguditzen, i els paissatges prenen un to com metàl.lic. Després d’una hora del primer contacte, els ocells, confosos, paren de cantar, les flors es tanquen, la temperatura baixa i apareix una brisa: falta poc per a que arribi la nit. Després de 1.5 h, la llum que travessa les fulles dels arbres projecta un mil.lió de sols creixents en el terra. després de 2 h i tan sols a 6 minuts del començament de la totalitat, unes bandes d’ombres molt peculiars flueixen pel terra lentament, com les ones de llum en el fons d’una piscina. Durant el minut pròxim es produeix l’anomenat rosari de Baily al voltant del disc, que és un rosari de punts de llum produït pels últims raigs de sol en passar per damunt les muntanyes i cràters lunars. Immediatament després es produeix l’espurna final, o anell de diamant, produit per l’ultimísim raig de llum que deixa passar la lluna. Comença la totalitat. Uns segons més tard pot observar-se la cromosfera, l’atmosfera del sol, en forma de franja rogissa. Durant els propers 2 minuts, el sol és un inqietant disc negre. Ens traiem tota la protecció dels ulls (filtres, ulleres especials, etc) i observem aquesta meravela directament. Apareix la corona solar, amb la seva forma característica de camp magnètic, formada per txorros de gas supercalentat a diversos milions de graus. La lluminositat de la corona solar és 100 mil milions de vegades inferior a la del sol, i és per això que resulta impossible de veure fora de la totalitat d’un eclipsi. Si hi ha sort, es poden observar també les protuberàncies solars projectant-se en l’espai i que semblen sortir del disc lunar. Fora és quasi de nit, els planetes i estels més brillants han començat a brillar. L’horitzó s’ha tornat morat. Són dos minuts de indescriptible bellesa i emoció. Seguidament, i amb el cor encara a mil revolucions, apareix el segon anell de diamant: acaba la totalitat, s’han de prendre de nou les mesures preventives (ulleres especials), reapareixen el rosari de Baily primer i les ones de llum després. Tot torna a la normalitat: les aus comencen a cantar, les flors s’obren i el disc solar poc a poc va guanyant superfície. Aproximadament una hora i mitja més tard, la lluna deixa de tapar l’últim resquici de superfície solar, i tot s’ha acabat.
És trist recordar-ho pero cada ve`gada que es produeix un eclipsi els oftalmòlegs d’urgències no dónen l’abast, i, sens dubte, el próxim 11 d’agost no serà una excepció i seran molts els que sofreixin les conseqüències d’ una incorrecta observació de l’ eclipsi. Els danys que la llum solar sense l’adequada protecció poden ocasionar a l’ull humà poden ser molt greus i irreparables, o sigui que s’ha d’informar-se molt bé i seguir les instruccions dels experts abans de dirigir els vostres ojos a l’astre rei.
És l’era Internet i s’ha d’aprofitar. Si es desitja informació de tot el que ocorrirà durantaquest eclipsi, de las efemèrides en tot el món, mapes, trucs per a fotografiar-lo o filmar-lo en video, conéixer la probabilitat de trobar un cel sense núvols en un punt determinat, etc, pot consultar-se la pàgina web de la NASA. I, com deia al començament, si teniu la més mínima ocasió de veure aquest eclipsi en directe, endavant: mai us n’enpenedireu.
|
|
