"Matacucs", aquest era el malnom amb el que era conegut entre la població local el doctor en zoologia Fritz Haas, que visquè a Flix des de finals de 1914 fins al 1919 (?). Però què hi feia a Flix, com hi va arribar i quins van ser els seus treballs a la nostra zona?. Segons sembla, l’any 1914 Haas es trobava als Pirineus francesos realitzant una campanya de recol.lecció de mol.luscs quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Això el portà a refugiar-se en la comunitat alemanya establerta més propera en aquella època, i així fou com arribà a Flix.
El Dr. Fritz Haas era un zoòleg alemany especialista en mol.luscs que treballava pel Museu Senckenberg de Frankfurt. Ell fou qui va descobrir a l’Ebre una població nombrosa de Margaritifera auricularia, un mol.lusc del que n’hem parlat molt des d’aquestes pàgines (veieu l’ALJUB nº4). Fou també un dels fundadors de l’escola catalana de malacologia, i l’any 1929 publicà "Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Catalunya, llibre que fou reeditat fa poc en edició facsímil pel Museu de Zoologia de Barcelona.
Però els seus estudis no es van limitar als mol.luscs. Fruit d’un estudi que estem realitzant sobre la sargantana cua-roja a Sebes, i estirant del fil de cites bibliogràfiques hem pogut localitzar un treball sobre amfibis i rèptils al nord i est d’Espanya que es va realitzar gràcies a les aportacions de Haas. Durant la seva estada a Flix Haas es va dedicar a recopilar tot tipus d’anfibis i rèptils que trobava per la zona per tal de fer-ne estudis taxonòmics al Museu Senckenberg. Haas realitzà expedicions zoològiques per l’entorn més immediat (Flix, Ascó, Vinebre, Móra), però també per zones pròximes tant de Catalunya com de Saragossa, i en especial de l’Alt Pirineu d’Osca, a més de l’Albufera de València. En total més de 700 exemplars que servirien per a que l’any 1925, l’herpetòleg europeu de més renom de l’època, Robert Mertens, publiqués el llibre "Amphibien und reptilien aus dem nördlichen und östlichen Spanien, gesammelt von Dr. F. Hass", és a dir "Amfibis i rèptils del nord i est d’Espanya recopilats pel Dr. F. Haas". La importància de l’aportació de Haas es feia palesa en ser inclòs al mateix títol del llibre.
Si comptem els exemplars que Haas recollí a Flix entre granotes, gripaus, sargantanes, dragons i serps comptabilitzem 490 exemplars de 17 espècies diferents!!. No és doncs gens d’estranyar el malnom que se li donava, més encara en una època en que la gent que tenia una formació com la del Dr. Fritz Haas era una minoria privilegiada. Sens dubte, la seva havia de ser considerada una activitat insòlita en aquella època. De fet havia de dedicar-hi força temps - amb o sense col.laboracions - per capturar i conservar un per un classificats els animals que després s’enviarien a Alemanya, més tenint present que la majoria de les captures es feren l’estiu de 1915. A primer cop d’ull pot sobtar aquest afany per capturar especímens, però s’ha de tenir present que en aquella època els estudis es feien, majoritàriament, en base a la identificació de les característiques d’exemplars morts.
La valuosa aportació de Haas fa que tinguem des de començaments de segle una descripció de la diversitat d’espècies d’aquest grup a la nostra zona, unes dades de les que disposen molt poques zones. D’entre les 17 espècies que Haas localitzà a Flix cal destacar la sargantana cua-roja (una de les poques poblacions existents a Catalunya) i dues espècies de les que no es té avui en dia informació sobre la seva presència: el vidriol i el gripau d’esperons.
Un altre aspecte interessant a tenir present és els llocs on Haas feia les captures. Així parla majoritàriament de Flix en general però fa esment a dos llocs en concret: "Isla del Ebro" i "Balsa de les Cloches". El primer sembla clar que es refereix a "La Isla", que es trobava entre el canal de navegació i el curs del riu, avui desapareguda; el segon és prou conegut i segur que el seu estat actual, força degradat, res té a veure amb el que presentaria a començaments de segle.
El llibre original del 1925 que hem pogut localitzar acaba amb tres làmines: dos corresponen a imatges d'exemplars de rèptils recollits a Flix, i la tercera recull quatre imatges fotogràfiques de diferents llocs d'estudi: Montseny, Benasc, la Pobla de Segur i Flix. La imatge de Flix, força interessant, mostra "un típic paisatge estèpic", tal i com l'anomena, on es veu un grup de gent segant un camp.
En resum, F. Haas fou sens dubte el primer en fixar-se en la riquesa faunística d'aquesta part del territori que fins aleshores havia restat al marge d'estudis per part de la comunitat científica, com ho ha estat gairebé fins fa molt poc. El seu treball, com també sol passar, no tindria la repercusió merescuda, i es reduia a la valoració que rebia al seu país d'orígen i entre la comunitat científica de Catalunya. Avui, passats 85 anys li hem de reconéixer primer el seu treball en el camp de la malacologia, i després, com hem vist, en el camp de l'herpetologia.
Sens dubte ens poden esperar encara més sorpreses d'aquest científic de començaments de segle que recalà durant uns anys a Flix i que posteriorment, l'any 1938, esdevindria el conservador d'invertebrats del Field Museum of Natural History de Chicago (E.U.A). Continuem a la recerca d'aquell material que Haas hagués produit directa o indirectament i seria bo tenir-lo present per organitzar una exposició retrospectiva sobre la figura del Dr. Fritz Haas. Es tractaria de fer un reconeixement al primer estudiós del segle sobre la natura que hem tingut a Flix.
FRITZ HASS. EXEMPLARS RECOLLITS A FLIX.
Tòtil (Alytes obstetricans)
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)
Gripau comú (Bufo bufo)
Gripau corredor (Bufo calamita)
Granota verda (Rana perezi)
Dragó comú (Tarentola mauritanica)
Vidriol (Anguis fragilis)
Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)
Llargandaix ocel.lat (Lacerta lepida)
Sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus)
Sargantaner petit (Psammodromus hispanicus)
Sargantaner gros (Psammodromus algirus)
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp de ferradura (Coluber hippocrepis)
Serp blanca (Elaphe scalaris)
Serp llisa meridional(Coronella girondica)
Serp verda (Malpolon monspessulanus)
|
|
