Farà gairebé ja un any, el 19 de desembre de 1998, que ens feien arribar al local del Grup de Natura un avís si més no sorprenent: un animal atropellat al casc urbà de Flix, just enfront de les escoles de baix, que podia ser una llúdriga. Quan la vàrem veure no hi havia cap possible dubte: era un animal realment gran, de potes palmejades i aspecte inconfusible. Després del lògic desconcert inicial, vàrem avisar els agents rurals del DARP perquè se'n fessin càrrec i l'entreguessin al Servei de Protecció i Gestió de Fauna.
Contàctarem amb el cap d'aquesta secció de la Generalitat, en Jordi Ruiz, que ens informà sobre els passos que seguirien: realització de necròpsia, anàlisis per saber el seu estat abans de morir, etc. Paral·lelament, i donada la importància d'aquesta troballa, es va sol·licitar que un cop fetes les anàlisis corresponents, pogués retornar a Flix per ser dissecada i exposada amb finalitats educatives. I així ho féu també l'Ajuntament de Flix, amb la previsió que es podria exposar al Mas del Director, aleshores encara en construcció. Finalment això serà possible en poques setmanes.
Les anàlisis inicials fetes pel DARP determinaren que es tractava d'una femella, probablement adulta, d'un pes de 5,7 kg i amb una longitud total de 105 cm. Es confirmava que la mort havia estat causada pel fort impacte del vehicle, que li havia produït el trencament del fetge i el cor.
D'ençà
d'aquest fet s'ha especulat sobre la recuperació d'aquest mamífer
a l'Ebre. Fa dècades era una animal que habitava les zones més
ben conservades del riu. Testimonis de pagesos i pescadors així
ens ho van fer saber, però sembla que com a la majoria dels rius,
les seves poblacions van experimentar una forta regressió a la dècada
dels anys seixanta. Gairebé va desaparèixer per l'ús
de productesorganoclorats i metalls pesants en l'agricultura i la indústria,
a la caça i a la desaparició i destrucció dels seus
hàbitats.
La troballa d'aquest exemplar ens
demostra si més no que aquest tram del riu torna a ser visitat per
la llúdriga, tot i que possiblement no s'hi reprodueixi. Els estudis
que s'estan realitzant ens demostraran si existeix una població
sedentària d'aquest extraordinari animal adaptat al medi aquàtic
però molt sensible a la contaminació.
Tot i el trist final que va tenir aquest exemplar, la llúdriga reviurà en una exposició especialment preparada per conscienciar-nos tots plegats de la riquesa natural del nostre entorn i dels efectes negatius que poden tenir determinades actuacions. No hem de baixar la guàrdia i hem de continuar demanant que es millori la qualitat de les aigües dels nostres rius, però també hi hem de contribuir personalment evitant actituds que deteriorin els fràgils ecosistemes fluvials. D'aquesta manera segur que en un futur no massa llunyà podrem celebrar el feliç retorn de la llúdriga.
QUÈ ÉS LA LLÚDRIGA?
La llúdriga (lutra lutra)
és un mamífer carnívor que s'alimenta principalment
de peixos, crancs i granotes. Està molt ben adaptat al medi aquàtic,
on passa la major part del temps. És molt sensible a la contaminació
i actualment a Catalunya només persisteixen de forma natural petites
poblacions al Pirineu occidental, al Segre i al sud-oest de Catalunya.
La llúdriga no pot colonitzar
tots els espais d'on va desaparèixer a causa del distanciament de
les actuals zones de reproducció. Per això s'estan duent
a terme programes de reintroducció als Aiguamolls de l'Empordà
i a les conques dels rius Fluvià i Muga que parteixen de la millora
en la qualitat de les aigües d'aquests rius.
PERE JOSEP JIMÉNEZ
