Caminar pel temps
JORDI CERVERA
AVUI, 13 DE JUNY DE 2002
Jordi Tiñena, L'ombra del coronel. Arola Editors. Tarragona,2002.
Jordi Tiñena feia tres anys que no
apareixia amb una novetat narrativa. Des de Dies a ciutat, que va
aconseguir el premi Pin i Soler del 1998, que l'autor barceloní resident a
Tarragona no tornava als prestatges de les llibreries. Ara torna amb
L'ombra del coronel i ho fa inaugurant una nova col·lecció, La
Miloca, una sèrie que l'editorial tarragonina Arola Editors vol
dedicar a la narrativa contemporània. Una col·leció que, com a mínim, ha
aconseguit una estrena de luxe. Acurada presentació i el fitxatge d'una de
les plomes més segures i fermes que hi ha al panorama català
actual.
Allunyat dels cenacles públics i sense figurar en el món dels
autors mediàtics, requisits que de vegades passen per damunt de les
pròpies condicions creatives a l'hora de valorar l'obra i la feina d'un
autor, Tiñena ha protagonitzat una carrera curta i sòlida que va començar
l'any 1994 amb Un dia en la vida d'Ishac Butmic, que va aconseguir
el premi Ciutat d'Alzira. El mateix any va ser finalista del premi
Carlemany amb Mort a Menorca. Després vindrien Els vespres de
don Magí Castellarnau, La dona del grill i El comediant de
Perpinyà, finalista del premi Llorenç Villalonga del 1996. En un altre
ordre de coses, també ha estat el responsable de les adaptacions dels
clàssics catalans Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa i
Spill.
Seguir les seves novel·les ens situa al davant d'un autor
capaç de trenar històries de les que es llegueixen amb ganes, lligades
sense escletxes i treballades amb rigor i precisió. En aquest sentit, la
trajectòria literària de Tiñena ha anat caminant del passat al present i
cada nova novel·la s'ha anat acostant més a l'actualitat fins a arribar a
L'ombra del coronel, que se situa a la Catalunya de començaments de
la dècada dels cinquanta, després de la Guerra Civil i quan la societat
dels vençuts comença a lluitar per aixecar el cap i sortir de l'ostracisme
a què els sotmeten els vencedors.
Com sempre passa en tota bona
història, L'ombra del coronel té molts plans i molts estrats de
lectura. Hi ha diferents històries i moltes personalitats sota la cuirassa
més o menys evident dels protagonistes.
Floreal Bellmunt, un vençut que
lluita per oblidar, per refer-se dels anys viscuts en un camp de
concentració, per sortir sense fer soroll del pou on dormen tots els
somnis trencats, totes les vides escapçades porta tot el pes central de la
narració, però l'ajuden tot un seguit de secundaris de luxe que van
bastint un entramat complex que posen damunt el paper la complexitat dels
interiors humans, uns interiors humans que afloren a les pàgines de la
novel·la i que serveixen per anar fent mudar el caràcter dels
protagonistes, tot teixint una teranyina que es mostra permeable, sòlida,
canviant, etèria, subtil, espessa, segons manin els dictats de la història
que se'ns explica. Una aventura de les que amaguen tota l'èpica dels fets
quotidians en una època en què el passat ja et convertia en sospitós,
t'hipotecava el present i t'invalidava el futur.
LA FORÇA DEL DESTÍ
L'ombra del coronel és la força
inevitable del destí, del fat que ens mou sense possibilitat de sortida i
és també el pol oposat, un cant a les opcions personals, a la tria, a
l'anar dibuixant un camí que es cargoli per intentar evitar els obstacles
que la vida situa.
És una novel·la de personatges abocats a viure la
seva vida, a creuar-se amb els altres i a treure el millor i el pitjor de
les seves natures en funció del que dictin les circumstàncies. Una
història de les que es van apoderant de la voluntat de manera gairebé
imperceptible, traçant les petites misèries de cada dia amb una precisió i
una perícia que porten a desitjar que els dies passin, que tot s'acosti,
que s'acabin descobrint les veritables pells dels protagonistes, els
colors reals de les seves ànimes. Com a la vida, vaja.
|
|