No és el primer llibre que fa, però sí que és el primer que ha creat ell mateix. Fins ara, havia tingut cura de l'edició de textos medievals i d'adaptacions de clàssics catalans antics. Fa un any es va decidir a escriure la seva pròpia novel.la. Ha dedicat moltes hores i va decidir provar sort a la convocatòria del premi Carlemany que per primer cop convocaven conjuntament el Govern andorrà la Funació Enciclopèdia Catalana, Proa i Columna. L'experiència ha estat molt gratificant. Ha quedat finalista, cosa que li garanteix la publicació de Mort a Menorca, títol de la novel.la guardonada. El premi va ser per a Maria Mercè Marsal amb La passió de Renée Vivien, però per a Jordi Tiñena haver estat el finalista li ha produït una gran satisfacció. El jurat l’integraven Elida Amigó, Miquel Alzueta, Joan Carreras, Gabriel Janer Manila i Isabel Clara Simó.
Pregunta: És la primera edició del premi Carlemany i també és la primera vegada que vostè escriu la seva pròpia novel.la i, a més, la presenta a un premi i gairebé se l'emporta. Que va sentir quan li van comunicar la bona notícia?
Resposta: Em va produir una gran satisfacció. Em va trucar Miquel Aizueta de l'editoriai Columna, que és qui edita l'obra junt amb Proa, i em va sorprendre. És una bona manera de començar. A més, cal tenir en compte que és la primera vegada que es convoca el preml Carlemany, que és per a novel la catalana, i ja surt amb una dotació econòmica de 4.000.000 de pessetes. Aquesta quantitat el converteix en el segon més ben dotat dels premis literaris dels Països Catalans després del Sant Jordi. L'altre factor positiu de la convocatòria és que completa el mapa de premis d'aquest territori, ja que Catalunya té el Sant Jordi; Mallorca, el Ciutat de Palma; i Valencia, I'Andròmina. Aquests serien els més importants.
P: Vostè que ha publicat diversos llibres, però cap era pròpiament seu, què significa tenir editada la seva primera novel.la?
R: Escriure la meva pròpia novel.la era una assignatura pendent. I tenia moltes ganes d'escriure-la. Així que l'any passat vaig decidir que pararia de fer versions i adaptacions i em dedicaria únicament a elaborar una novel.la. Necessitava posar hores de treball i regularitat en aquest projecte.
P: Què ens explica Jordi Tiñena a Mort a Menorca?
R: En essència és la novel la d'un personatge que es troba a si mateix i s’allibera. És també ensenyar la dificultat que hi ha per fitxar la història i com és de manipulable, tant que al cap de poc temps gairebé no es pot reconstruir. Accidentalment o voluntàriament es tergiversa la històna.
P: Per tant, la intenció de Mort a Menorca ha estat demostrar com és de manipulable la història?
R: No, ni molt menys. La voluntat de la novel la és passar-s'ho bé. Té un ritme molt ràpid amb algunes notes d'humor. Dins de i'argument general hi ha dues histories menors i un bon grapat de referencies culturals i literàries, que si saps de que van, perfecte, i si no, no passa res perquè la narració s'entén igualment, no afecten el fil argumental. L'argument gira a l'entorn d'un personatge que escriu novel.la de fulletons i vol fer-se amb una documentació important sobre una història aparentment veritat de venjances entre famílies.
P.: Mort a Menorca és conseqüentment una novel.la d'entreteniment?
R: Sí. Exacte. I en aquesta novel.la no hi ha res de veritat. Fins i tot la fisonomia i la descripció física de l’illa és falsa.
P: Voste s'ha dedicat durant molt anys a l'adaptació de textos de la literatura catalana i a tenir cura d'edicions d'obres medievals. Hi ha encara molta feina pendent en aquest camp?
R: No. Es comença a arribar ja al final en adaptacions de la literatura catalana. Els clàssics més significatius ja estan tots, en canvi, on encara queda molt per fer és en traduccions. Val la pena llegir aquestes obres. Com diu Raimon, "qui perd els orígens perd la identitat" i aquestaidea és valida en literatura.
P: Què poden aportar els clàssics al món actual?
R: Llegint els clàssics t'adones que hi ha moltes coses que persisteixen: les venjances, els amors... Són situacions i vivències que encara avui afecten tothom. Els classics et demostren que les persones continuen sent igual que fa 500 anys.
P: I es llegeixen els clàssics a Catatunya?
R: Catatunya no és una excepció a la resta de l'Estat ni del món. La literatura clàssica queda lluny, pero tothom la coneix. La majoria de gent, per exemple, no ha llegit mai El Quijote, però sap que és important i algunes coses més. Aquí encara no hem arribat a aquest extrem perque la literatura catatana s'ensenya des de fa quinze anys, pero quan la gent ja conegui les principals obres clàssiques tampoc es llegiran. Els clàssics acaben sent com el retrat de l'àvia. Està allí i te'l mires amb sentiment. Potser ja està bé aixi. Cada any s'editen milers de novel.les i cal llegir el que surt.
