- Faci'm cinc cèntims d'EI comediant de Perpinyà.

- És una novel la historica, ambientada en el segle XVII. Arrenca just en el moment en què es firma el tractat dels Pirineus i la Catalunya Nord passa a sobiranid francesa. És una història amh un rerefons politic: d’una banda el canvi de sobirania pels ciutadans, i de l’altra, I’aventura personal del comediant, un professor de la universitat entusiasmat pel teatre. És la seva aventura personal d’optar per dedicar-se al teatre, en francès i somiar a marxar a París i triomfar.

- L'obra segueix, doncs, en la línia de les seves anteriors: la novel.la històrica?

- És una història d’un fracàs personal i col.lectiu.

- Per què sempre s’ha decantat per aquest tipus de novel.la?

- M’hi trobo a gust, però també he fet altres coses. La segona novel.la, Un dia en la vlda d'lshak Butmic. era contemporània, sobre la guerra de Bòsnia. Pero la novel.la històrica m'agrada com a lector. Amb tot, de la novel.la històrica no m’interessa mai la història, sinó la història d’uns personatges concrets. No hi ha cap novel.la que explori la història en tant que història i que la jutgi.

- Busca, en la novel.la, una finalitat moralitzant?

- No ha de tenir més finalitat que la que el lector i l’autor li vulguin donar. Cal un tipus de novel.la que atregui el públic i un Iector que acabi trobant la seva novel.la.

- El comediant de Perpinyà ha quedat finalista als premis Ciutat de Mallorca. Quin paper han jugat els premis literaris en la seva trajectòria professional?

- En la mesura en què poden ser una promoció en la novel.la són d’agrair. Però aquest país és petit, els premis també són petits i la promoció també. Al final, el pes que acaben tenint és minso, perquè els mitjans de comunicació en parlen poc.

- Les seves obres, però, han aspirat a bastants certàmens literaris, i no ha anat pas malament.

- No ern puc queixar. Tinc allò que se'n diu una poca bona sort. El jurat valora que les novel.les no estan malament, però no acaben d'emportar-se el premi.

- No creu que siguin, doncs, un trampolí de pas indispensable per als escriptors novells?

- En absolut. Avui publicar no és difícil, encara que sembli paradoxal, per la petitesa del mercat. Això fa que el risc sobre una novel.la sigui petit, per tant, les editorials publiquen molt.

- De fet, en alguna ocasió ha dit que vostè sempre ha trobat fàcilment editor. Això no ho pot dir tothom. Quin és el secret?

- Si es truca a la porta oportunament tothom pot publicar. Si el producte és correcte, no hi ha d'haver problemes, per això que dic que el mercat és molt petit. Hi ha molts editors que en lloc d'apostar per tirar molts exemplars d'un llibre, aposten per tirar pocs exemplars de molts titols.

- Ha fet bastantes versions de clàssics, com la de Tirant Io Blanc. Hi havia un huit en aquest sentit?

- Sí. Hi havia una versió del Tirant de Joan Salas, de fa molts anys, però res més. Jo ho vaig fer com una extensió de la feina de professor. Les primeres que Vaig fer les vaig editar jo, sense intenció de publicar les, perquè era per proporcionar-me material de treball per a la classe.

- Quantes hores dedica al dia a escriure?

- Una hora i miqa o dues. M hi poso regularment i rigorosament tots els dies, perquè si trenques el fil t'oblides dels persondtges..., costa més reprendre.

- Ho dic perquè des del 1994 ha escrit sis novel les. Un percentatge molt elevat.

- Sí, és que m'ho passo bé.

- Abans de publicar la seva primera obra, Mort a Menorca, en tenia altres dues d'escrites que mai no ha publicat. Per què?

- Eren horribles. Una era una mena de repàs polític dels meus anys d’universitat i de militància antifranquista en un partit d’esquerres; era molt pamfletari. No vaig pretendre mai que fos publicat, només era una manera de treure els dimonis de dintre. L’altra va ser un intent de fer una novel.la i vaig tenir la poca vergonya de presentar-la al premi Ramon Llull. La vaig llençar en una foguera de Sant Joan.

- En què treballa ara?

- En una altra novel.la històrica, ambientada en la Tarragona del segle XVI, en el període de l'arquebisbe Agusti: un personatge que fuig de Saragossa i porta una càrrega de llibres prohibits per la Inquisició cap a França, però s'ha de refugiar a Tarragona. Aquí arrenca la novel la.