Antoni Guasch.
Diari de Tarragona. 4 de juliol de 1996
Conèixer-lo ha estat, d’entrada, tota una sorpresa perquè ell, nascut a Barcelona,
va venir de petit a Tarragona amb els pares, s’ha format intel.lectualment aquí
i no és pas que se’n consideri sinó que n’és fill. La sorpresa rau
en el fet equivocat de pensar, en parlar de novel.la, que cal anar primer a
Barcelona, després Potser a Madrid i àdhuc més enllà per descobrir-la. La novel.la,
entesa com a creació d’un món de ficció -és una frase seva-, hom la
té a casa i amb noms i cognoms, Jordi Tiñena i Amorós. En Jordi -ho diu
ell- només té un fill de comú acord amb la seva esposa Berta, l’Arnau, però hom
no se’l creu pas perquè, després de fullejar les seves quatre novel les fins ara
editades, s’adona que aquest professor de Literatura Catalana a l’lnstitut de
Batxillerat Camp Clar de Tarragona ha decidit crear en els llibres, tot aprofitant-se
de la lletra impresa, altres animetes que el sobreviuran.
Metòdic i rigorós a l’hora d’escriure s’hi dedica una estona cada dia de
dilluns a divendres -l’home és de mena treballador- i ja té embostades ara
altres dues novel.les. L’una és una història burlesca i satírica que transcorre a
la Tarragona del 1996, i l’altra és ambientada al segle XVII, la trama de la
qual passa a Perpinyà quan el que hom anomena la Catalunya Nord va caure a
domini de l’Estat francès.
Don Josep, un escriptor barceloní de fulletons al segle XIX, és qui pretesament
encarna el personatge principal de Mort a Menorca, la primera novel.la
de Jordi Tiñena que s’edità a Columno-Proa el novembre de 1994 i quedà
finalista del Primer Premi Carlemany de Novel.la. Escrita en primera persona
per un negre (aquests eren els que feien la feina i l’amo el que s’emportava els
honors), ell, a banda de mossèn Solivella, és veritablement el protagonista,
secretari personal, majordom i personatge ambigu en tots els sentits, i li
serveix a Tiñena per retratar els costums d’una societat rural no volgudament localitzada
tot i el títol de la novel la. «Un menorquí que viu a Tarragona - deia Tiñena- em va trucar per
manifestar-me que allò que explicava jo a Mort a Menorca no podia
passar pas a Ciutadella, si de cas a Maó». Ni a Ciutadella ni a
Maó perquè en Tiñena no ha estat pas mai a Menorca, però en coneix els
trest fonamentals d’orografia i altres detalls en un previ treball de documentació.
Les cases, assenyala ell, suggereixen una arquitectura que tant pot ser localitzada a
Menorca com a Sicília o a Corsega, per posar dos exemples.
Aquest mateix cas es trasllueix en la seva última novel la, La dona del
grill (ara ja a Editorial de La Magrana, on na Trialls, una alcavota menorquina que viu a
la Barcelona del segle XV, li serveix amb un petit esbós documental, perque el lector
s’imagini i reconstrueixi un món inconegut a través del seu propi bagatge cultural.
Segons Tiñena, «la novel.la exigeix una coherència perquè sigui creïble i el lector hi entri,
però a mi allò que m’interessa és crear un món de ficció».
Aquesta màxima per a en Tiñena es reflecteix sobradament a les seves dues
altres novel.les fins ara editades: Un dia en la vida d’Ishak Butmic, on
s’explica la vida quotidiana d’un conjunt de personatges durant el setge de Sarajevo, o
Els vespres de don Magí Castellarnau, un taxidermista que participa a la conquesta
de California a les ardres de Gaspar de Portalá. El personatge és real i va viure a la Tarragona
del segle XVIII, això és cert i l’únic veritable, la resta és producte de la ficció d’en Tiñena. Aquest
comenta que «un novel.lista és aquell que sap explicar una història» i per fer-ho «cal que
conegui l’eina amb que treballa, la llengua». Per a ell, però, el món creatiu està per sobre
de l’ús d’una llengua en concret, i considera inacceptable que qui sigui, fora de l’autor
de l’obra, «s’arrogui la potestat de jutjar-ne l’elecció». Ell, que fins ara ha escrit en
catala, no té embuts en afirmar que «quan jo ho consideri ho faré en castella»
____________________________________________
Nota: Malgrat el que es desprèn de l’article, el Magí Castellarnau de la novel.la és un personatge novel.lístic que mai no ha existit fora de la meva imaginació.
| |