Jordi Tiñena, autor de les novel.les Els vespres de don Magí Castellarnau i La dona del gril/, entre algunes altres, i d'adaptacions del Tirant lo Blanc i Ivanhoe, ha publicat a l'editorial la Magrana El comediant de Perpinyà, novel.la que va quedar finalista del premi Llorenç Villalonga. El protagonista, Joan Renart és un professor de retòrica de Perpinyà del segle XVII, quan les comarques catalanes del nord del Pirineu van passar a estar dominades per l'administració francesa. Nascut a Barcelona l'any 1955, Jordi Tiñena, doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica, és professor d'Ensenyament Secundari a Tarragona.
-Què hi ha de realitat i de ficció a la novel.la?
-El marc és historic, a grans pinzellades. El marc és la Revolta dels Angelets, originada pel Tractat dels Pinneus. Els personatges són ficticis, si bé n'hi ha un, el polític Ramon Trobat, inspirat en Josep Trobat, assessor dels francesos.
-El comediant de Perpinyà és una història de què?
-Fonamentalment és la història de dues ambicions fracassades: l'ambició del polític i la del literat de triomfar a París, i els fracassos respectius. Però, és clar, al llarg de la novel.la hi ha més temes. El de l'abandonament de la llengua pel literat. El de les tensions pel pas del Rosselló i de les altres comarques a sobirania francesa. Pero aquests, sense aprofundir-hi.
-Heu arribat a estimar, odiar o solidaritzar-vos amb cap personatge?
-No. La veritat és que no. De fet tots són fills del seu temps. Fins i tot en Trobat, l'home que treballa perquè les comarques de Catalunya Nord esdevinguin franceses. No és un dolent. És un home que fa una opció política perfectament legítima i és conseqüent amb aquesta opinió. I l'altre, el literat, sí que és veritat que renuncia al seu país i a la seva llengua per triomfar, però també és un fill del seu temps. En aquell moment els èxits teatrals són en francès o espanyol i en esdevenir ciutadà francès és lògic que escrigui en francès. No és un traïdor. No ha traït ningú. Hi ha un tercer personatge, l'oncle del literat, que acaba morint a la presó perquè no accepta la servitud francesa. Però no crec que sigui un martir. És un home molt tossut, un intransigent. En aquesta història no crec pas que hi hagi bons i dolents, la veritat.
-Darrerament heu publicat moltes novel.les en molt poc temps, oi?
-Sí. Cinc en tres anys.
-No heu corregut massa? No és un risc, comercialment parlant, fer-ne sortir tantes en tant poc temps?
-Sí. I no solament per això. Té el risc que siguin poc meditades, que verdegin.
-Fins quan la novel.la d'ambientació històrica ?
-De moment la pròxima encara ho és i és possible que sigui l'última durant una bona temporada. Em sembla que entraré en una etapa de més repòs, de més tranquil.litat. Continuo tenint la mateixa fal.lera per escriure i m'ho passo molt bé, però em plantejo la necessitat de ser una mica més exigent amb mi mateix.
-Quan escriviu penseu en un lector determinat i, si ho feu, aquest lector és un estudiant d'institut?
-No a totes dues coses.
-Els darrers llibres, els heu publicats a la Magrana. Us hi heu casat?
-Jo crec que és un amistançament de bona fe. La literatura catalana no té l'entitat suficient perquè aquestes relacions siguin especialment sòlides. Ara hi estic a pler. La cosa funciona bé. Potser l'única cosa que no m'agrada són les cobertes de la col.lecció, amb la foto de l'autor. Les fa monòtones. Totes semblen igual.
