Isidor Cònsul, AVUI, dijous, 18 d'abril de 1996.
En la trajectòria literària de Jordi Tiñena
hi ha un primer moment d’adaptador de textos clàssics per a estudiants
de secundària amb l’esforç que
suposa fer llegidores als adolescents d’ara obres com
L’orfeneta
de Menàrguens,
Curial e
Guelfa,
Tirant lo Blanc i
Ivanhoe,
entre altres. Tancada la porta d’aquesta primera etapa, l’escriptor ha obert un segon
temps com a novellista, fonamentalment com a narrador historic, amb el galop
d’una entrada tan espectacular com el fet de publicar
quatre novel.les en menys de dos anys:
Mort a Menorca
(1994),
Els vespres de Don Magí Castellarnau (1995),
Un dia
en 1a vida d’Isahk Butmic (1995) i
La dona del grill.
Des de l’estrena fins ara, si cal inserir-les en el marc històric pertinent, la primera
novel.la es mou entre els tràfecs d’una literatura de fulleto del XIX,
la segona en una Tarragona envoltada per les boires racionalistes del XVIII,
la tercera salta a la dolorosa actualitat d’una ciutat assetjada per franctiradors
(Sarajevo, amb tota evidència) i la darrera, La dona del grill,
s’estira fins a arrelar en els inicis del segle XV.
HISTÒRIA BIBLIOGRÀFICA
Segons testimonis documentals, el 18 de setembre de 1410, el jutge barceloní
Domingo Escrivà va obrir un expedient informatiu sobre la
fama d’alcavota que traginava la menorquina Caterina
Tarí, coneguda pel renom de na Trialls. Aquell mateix dia,
el jutge cridà tres veïnes de l’alcavota que coincidiren en
un mateix testimoni: que la nena Ursuleta Climent, d’uns
nou anys d’edat, havia estat violada pel cavaller Arnau
Albertí i que els tèrbols negocis d’alcavoteria de na Trialls
hi havien actuat de mitjancers .
El judici s’allargà fins passat Nadal, i un cop dictada la
sentència la justícia es posà en moviment i féu el camí
que era previst. Per un altre costat, els papers amb les declaracions
i testimonis de l’afer comencaren a envellir entre els lligalls corresponents,
es cobriren amb una pàtina esgrogueïda de pols i romangueren en l’oblit, colgats
entre paperassa i altres documents a l’Arxiu de la Corona
d ‘Aragó.
CINC-CENTS ANYS DESPRÉS
Passaren cinc-cents anys i a comensaments d’aquest segle, la tafaneria de
Joaquim Miret i Sans (1858-1919) els despertà de la letargia i
els oferi, de nou, a la llum del mateix sol barceloní. A càrrec de
la propia butxaca, publicà dos lliuraments d’un projecte
de títol xocant i fins enigmàtic, Sempre han hngut bec les oques, que
duien l’afegitó d’un subtítol que n’aclaria el sentit, Apuntacions
per la història de les costumes privades. Havia trobat uns lligalls
de processos judicials medievals i decidí de fer-los conèixer de
manera resumida i amb comentaris personals. L’obra havia
de constar de quatre sèries -la luxúria, la cobdícia, l’orgull i l’enveja
a l’Edat Mitjana-, però només en van sortir dues perquè el
to del primer escandalitzà la societat barcelonina del
noucents, aquella burgesia nostrada i captinguda, partidària d’una hipocresia
de virtuts publiques i vicis privats. La trencadissa fou enorme i
els mateixos arxivers estroncaren la continuïtat del projecte
negant a l’historiador l’accés a les fonts.
Passaren més de seixanta anys fins que un segon estudiós, jaume Riera i Sans
(1941), trobà, rere la petja bibliogràfica del primer, els
papers que nodrien un volum tan curiós com Sempre han tingut bec les
oques. L’agost de 1971 i en un paquet de lligalls encara per catalogar,
Jaume Riera i Sans trobà el més llarg i valuós dels processos, el de
l’alcavota Trialls i el cavaller Albertí, va copiar-lo pacientment,
l’estudià, hi posà un pròleg entusiasta i el publicà,
l’any ]973, amb el títol El cavaller i l’alcavota.
La dona del grill és, per ara, la darrera experiència
llibresca del mateix afer. El judici de 1410 ha aterrat en
cànons de ficció i Jordi Tiñena ha convertit la història en
novel.la. L’obra, doncs, no amaga la seva condició de
novel.la històrica ni l’objectiu de reconstruir en àmbits i
esquemes de ficcio narrativa, la contundència i la procacitat
d’un procés judicial de sis-cents anys enrere.
De tota manera, més enllà d’un deute evident respecte
als documents esmentats, La dona del grill encara el repte de
construir-se singularment com a novel.la i situar-se dins
d’un procés d’estricta tensió narrativa. El personatge celestinesc
de Trialls se’ns presenta en un contrapunt de
sorprenent dualitat, una alcavota que es disfressa de
dona pietosa i que malda alhora per desclassar-se. Cansada de
furetejar, Caterina Tarí té l’anhel posat en un canvi
d’estament, una metamorfosi en la seva forma de viure que
la traslladi a un passament més honorable i independent.
Aspira a poder-se allunyar del servei del cavaller i
d’anar amunt i avall de la ciutat a la percaça de carn
fresca per al gaudi compulsiu, violent i breu del poderós
Albertí.
Noies per estrenar i nenes allunyades de la pubertat,
com la Ursuleta del document. Ara en diem corrupció
de menors i Joaquim Miret i Sans ho titllà, a comencament
de segle, d’Hecatombe de puncelles. Els segles, fet i fet, sembla
que rodin debades i per això Sempre han tingut bec les oques,
que és una manera de dir nihil novum sub sole o, si ho voleu a
la catalana, que “des que hi ha campanes hi ha batalls” i que
“aixo també passava abans, quan els gossos eren cans.”
FICCIÓ CONIVINCENT
El repte, però, d’una novel.la de document històric és
anar més enllà del fet estricte i arrodonir una ficció
convincent i sense anacronismes al marge mateix dels testimonis
i protocols de què es disposa. Per aquí roden els altres
puntals de La dona del grill, des de
la història d’amor de l’escrivà dels Banys Nous amb
la vídua Isabel Godall, fins a la venjança del cavaller Albertí
respecte de la mateixa dona. I altres històries menors i peces de
detall que cal encaixar en un trencaclosques coherent.
Diria que Jordi Tiñena se’n surt prou bé i ho arrodoneix
amb el retrat de la Barcelona de comensaments del XV, en el
millor moment de la Cancelleria, poc abans del Compromís
de Casp i en un clima que barreja l’agonia medieval i l’aurora
humanista del Renaixement. Els traductors de Boccaccio fan
d’escrivans a la Cancelleria, on s’intueix, entre rengles, l’ombra
de Bernat Metge.
Mentrestant, encara ressona l’eco exaltat de les predicacions
de Vicent Ferrer i a la plaça del Born passegen, de tant en tant,
cavallers d’una cavalleria decadent sempre a punt d’oferir
l’espectacle vistós d’un pas d’armes.
Com a balanç de tancament, La dona delgrill és una obra que
demostra la fusta i bona jeia de Tiñena com a narrador i
esdevé, també, una novel la historica que es llegeix amb enjolit i
atenció creixents.
[NOU DIARI 15 de març de 1996.
Cinta S.Bellmunt]
Una nova obra consolida Jordi Tiñena com a Novel·lista
El prestigiós crític literari Isidor
Cònsul va catalogar com a
"molt bona" la quarta novel.la
de l'autor tarragoní Jordi Tiñena,
professor de l'Institut de
Batxillerat Campclar, premi
Ciutat d'Alzira (País Valencià) i finalista del Premi Carlemany
del Govern andorrà). La dona del
grill és la quarta novel.la que
publica Tiñena en tan sols dos anys,
dues de les quals han
merescut un bon lloc en alquns
dels millors certàmens literaris
que es convoquen en l'actualitat.
Isidor Consul va afirmar amb
rotunditat, en el transcurs de
la presentació que va fer ahir a
la nit a la llibreria VYP, que La
dona del grill "globalment és
l'obra de consolidació de Jordi
Tiñena com a novel.lista
històric". El crític va assenyalar
que després de Mort a Menorca
(finalista al premi Carlemany), que es basa
en un fulletí del segle XIX, Un dia en la
vida d'Ishak Butmic, que, tot i
que no es diu a l'obra, s'inspira en uns
fets històrics recents succeïts a ¨
Sarajevo, Premi Ciutat d'Alzira 1994, Els
vespres de Don Magí Castellarnau, que
recupera la il.lustració del segle XVIII,
i La dona del grill,
que està ambientada en la
Barcelona del segle XV, afirma
que "un autor es consolida en
un gènere no massa conreat".
Isidor Cònsul va subratllar que
"és difícil trobar un escriptor
que aposti per la novel.la històrica.
Un altre autor important ha estat Néstor Lujan,
traspassat recentment. Tots
dos agafen elements de la
història i els traslladen a un
argument de novel.la. Tiñena, a
més, ho ha fet sempre amb
les adaptacions de grans
obres de la literatura catalana".
De les quatre novel.les que
ha publicat Tiñena, Isidor Cònsul
va puntualitzar que La dona
del grill "és la que té més
documents sobre els quals
basar-se. Ha recuperat un
procés judicial que és la tercera
vegada que es treballa".
Per al crític literari, la darrera
novel.la de Tiñena "és molt
bona i és una novel.la històrica
que serà molt ben rebuda".
Un procés judicial
La dona del grill està
ambientada en la Barcelona del
segle XV i és una història
d'amors i d'alcavotories. L'autor
ha manifestat que "tot i
que es presenta d'una manera
molt lliure està basada en uns
fets reals. En concret, a partir
de les actes d'un procés judicial
seguit per la ciutat de Barcelona
de l'època contra un cavaller i una servidora seva,
acusada d'alcavota en benefici d'ell.
Aquesta fa un doble joc, propicia dones al cavaller,
però, al mateix temps, pel carrer té
comportaments religisos, ajuda els pobres,
visita els presos. Arriba un moment
en què no pot mantenir aquesta doble vida i ha d'optar per
una de les dues".
L'escriptor tarragoní ha comentat que la idea d'elaborar
La dona del grill li va suggerir
el text El cavaller i l'alcavota,
de Jaume Riera. "Es un procés judicial molt avorrit, però
que està molt bé per conèixer
l'època i em va interessar el personatge de l'alcavota, que
ja coneixem de La Celestina, i en aquest cas és real.
Butlletí de la
Llibreria Gaudí, Reus. Galera 12, Núm. 3. Primavera 1996.
[Jordi Tiñena, La dona del grillCol. Les ales esteses, 70. Edicions
de La Magrana, 1996.]
Els marcs històrics ben documentats, són essencials per fer creïble una història. I aquesta ens porta a un món desconegut del segle quinzè en la qual les vides dels diferents estamentses creuen i donen lloc a un retaule d'una gran bellesa descriptiva. Ésun món desconegut, estrany. Maneres de viure tan diferents a lesactuals... Ens costa fer-nos a la idea de tanta sordidesa, cases inhòspites,fredes, gelades, humides, Cavallers per els quals la voluntat ésllei i que s'emparen en llurs previlegis. La història d'amor entrel'escrivà dels Banys Nous i la vídua Peranyer, ens commouper la seva aparent ingenuïtat, de la mateixa manera que ens indignael comportament del cavaller Roger, que de "cavaller" en tében poca cosa. I de la figura de l'alcavota no sé què dir-ne.És patètica dins de la seva insensibilitat pel que fa al comerçde la carn fresca. Sembla, a estones, que de veritat vol canviar de vida,vol passar a ser la beguina que tants es pensen que és, peròles circumstàncies la porten a la forca, ben merescuda, per cert.Però fa una certa llàstima, una certa tendresa. Ella paga i el cavaller s' escapa. Sempre el diner ho pot tot?
Anna M. Gil El Temps, Núm. 618. 22 d'abril de 1996.
[Jordi Tiñena, La dona del grill Col. Les ales esteses, 70. Edicions de La Magrana,
1996.]
Cal dir-ho de bon començament:
aquesta és una novel.la històrica
forca interessant.
Per diverses raons: està ben documentada; defuig la simple arqueologia; dosa
les descripcions sociohistòriques; conté
un llenguatge que caracteritza perfectament l'època i resulta fresc i proper;
lliga bé la trama amorosa i la judicial; dibuixa un personatge humà, amb trets
contradictoris i forta personalitat, i a més a més, és capac d'influir tots els
altres i d'arrossegar el lector.
Es tracta de na Trialls, alcavota menorquina que està al servei d'un important advocat, el qual lluita inútilment
per sortir del cercle viciós, fet d'indignitat i mentida, on la vida miserable
l'ha portat.
Aqui, com a La Celestina, hi ha també una parella d'enamorats, la vídua
i l'escrivà, aquest dos personatges són
víctimes de la maldat i les conveniències alienes; na Trialls els utilitza per
salvar la pell i l'advocat per dur a terme una venjança. Però, contràriament als
decventurats Calisto i Melibea, els amors de l'escrivà i la vídua són recompensats amb un final feliç. Tiñena no
vol parafrasejar ni parodiar el famós llibre del segle setze, però el que sí que fa
és jugar amb diverses referències a la literatura de l'època per crear un producte nou.
Aquesta creació es troba ambientada en una Barcelona que està
trasbalsada per la mort del rei Martí i sacsejada pels conflictes successoris
entre Ferran d'Antequera i Jaume d'Urgell. I són aquests conflictes els que
propicien el misteri, la tensió, i un desenllac inesperat: l'advocat, escudat en
la impunitat que li proporciona la familiaritat amb la casa reial, ha conculcat
les lleis de déu i els homes, però el buit de poder i les ànsies de justicia
d'alguns trencaran la xarxa salvadora de complicitats i interessos i, finalment, el
condemnaran a un càstig merescut. Només el condemnaran, perquè ell és un
home de recursos -sobretot, monetaris- i aconsegueix escapolir-se de les urpes
de la llei. Na Triall.s, en canvi, per estranyes juguesques de l'atzar i per la
inevitable fatalitat del destí serà penjada a la força, tot i haver volgut canviar
de vida. Tot i merèixer la redempció, ja que és gràcies a la seva intervenció que la
parella d'amants resol malentesos i problemes.
Així és la vida.
La dona del grill , Ed. de la Magrana. Barcelona 1996