Infern flotant
Una reflexió sobre la fina línia que separa el bé i el mal quan està en joc la supervivència.
La història és esgarrifosa i Tiñena la remata amb un final emocionant
ENRIC CASTELLÓ - 01/12/2005. BARCELONA. LA VANGUARDIA DIGITAL
Una polèmica en l’àmbit internacional aquest mes ha estat la provocada per l’aparició d’informacions sobre suposades presons secretes que els Estats Units tindrien en diversos països, on s’arrestaria i s’interrogaria a presos aparentment vinculats a xarxes terroristes. En algunes d’aquestes notícies s’ha parlat de vaixells que circulen per aigües internacionals i que són utilitzats com a presons flotants. També ha sorgit la controvèrsia sobre hipotètics avions-presó que farien escala a Espanya, en els quals es transportarien presos. L’escriptor català Jordi Tiñena ha publicat una impactant novel·la basada en un vaixell-presó i inspirada en realitats com Guantánamo o Abu Ghraib.
Sean és un ciutadà nord-americà de classe alta que s’embarca en un mercant amb el propòsit d’arribar a València per a participar en la Copa Amèrica. Una confusió el porta a pujar a un buc erroni i aquí comença l’infern que transformarà la seva vida. Sean és retingut i, després d’uns dies de travessa, un segon buc s’apropa i traspassa al primer centenars de presoners. Sense haver-ho buscat, el protagonista es veu en la situació de ser un reclús més, i és sotmès a la tortura i a les pitjors vexacions.
La història és esgarrifosa i Tiñena la remata amb un final emocionant. El protagonista viurà una transformació, sotmès a una rutina infernal: dutxes fredes, privació del son, interrotagoris interminables, violència i tracte infrahumà, exposicions al fred austral. En poc de temps es mimetitza entre els reclusos i coneix a un grup d’ells amb els quals planejarà una fuga.
El límit del bé i del mal
Planeja sobre el llibre la temàtica moral, una reflexió sobre la fina línia que separa el bé i el mal quan està en joc la supervivència. En un plantejament de regust nietzschià, es posa de relleu el relativisme entre bo i dolent. També es posa en qüestió la legitimitat del món occidental, encapçalat pels Estats Units, per a posar en marxa una creuada contra el terrorisme que no tingui en compte els drets humans. La tesi que potser més clarament s’extreu del text és que la violència només genera violència, que la sang sols fa sang.
Des del punt de vista narratiu, el millor del llibre es troba en el seu plantejament inicial i en el desenllaç. El moment de la reclusió, el nus, frega el gènere de presons, amb instants brillants, però en el que no obstant no es resol del tot la transmissió emocional del protagonista. L’autor empra la fórmula de fer explícits els sentiments –ràbia, desconfiança i por–, però es troba a faltar una descripció d’accions i una dialogació que transmeti de forma més efectiva aquestes emocions. Aquesta part es fa més avorrida i en alguns moments es perceben passatges gratuïts. Potser el text hagués estat un excel·lent relat, una gran short story de cinquanta pàgines.
Desig satisfet
L’opció narrativa descrita genera en el lector el desig que la trama avanci, que passi alguna cosa aviat. Finalment Tiñena satisfà l’ànsia lectora i ofereix un tancament força interessant, sempre en un estil literari clar i àgil. L’autor aconsegueix recrear un ambient asfixiant, delimitat per murs d’aigua infinits i tempestuosos. És un confinament exasperant en el qual el protagonista se situa en el centre de la història i en el qual es dóna poca informació al lector. Sean es converteix en un número, no hi ha prova fefaent que el vaixell sigui realment nord-americà, tampoc s’ofereix cap tipus de prova sobre la identitat real dels presos, tot plegat és angoixant.
D’aquesta manera, la novel·la adquireix també un clar caràcter psicològic, potser no buscat. El patiment de Sean s’acaba traspassant al lector, que poc a poc anirà acumulant importants dosis d’indignació: com pot existir una realitat tan bàrbara com la descrita? Sean, un ciutadà normal, de qui es donen poques dades, es transforma en un obsés, en un ésser egoista, en algú perillós que estarà disposat al pitjor si això li serveix per a sobreviure.
En definitiva, una obra literària de gran actualitat, la lectura de la qual no deixarà indiferent al lector. Esperem veure-la aviat traduïda al castellà i, per què no, a l’anglès: molts europeus i nord-americans trobarien en ella un relat que incita a una reflexió sobre les bases que sustenten la nostra societat.
Jordi Tinena, El mercant. Columna, Barcelona, 2005
Xulio Ricardo Trigo, SERRA D'OR. Abril 2006.
Una de les facetes més admirables d'un novel•lista pot ser la seva capacitat d'assolir riscs, tant formals com temàtics. És fàcil caure en la temptació d'escriure la mateixa història, de transitar pels camins coneguts. Però la qüestió seria si s'ha de tenir en compte la unitat de l'obra sencera d'un escriptor o, al contrari, hem d'atendre cada peça concreta i posar-nos en el lloc del lector.
Des dels primers llibres que Jordi Tiñena ens proposa noves perspectives a cada lliurament de la seva extensa obra. Registres tan diversos ens obliguen a veure'l com un treballador incessant que necessita copsar l'abisme abans de cada temps d'escriptura. Només així, en la recerca de noves vies, sembla trobar l'impuls adequat per a enfrontar-se de nou al paper en blanc.
El resultat d'aquesta recerca ens posa en contacte amb dèries molt diverses.
La novel•a històrica, la urbana, una certa estima per la novel•la de l'Europa de l'Est. Però sovint sorprèn el lector amb obres que extremen el seu punt de vista. Com és el cas d'El mercant, una fantasia amb la mar com a emblema que investiga en la nostra capacitat d'acceptar l'inacceptable.
Tiñena ens explica l'estranya aventura de Sean, un confiat americà que, per una errada lamentable, acaba presoner en una mena de Guantànamo flotant. En aquesta situació inesperada, el protagonista viurà tot tipus de transformacions, sempre amb la condició humana com a motiu principal de la història. Sean es convertirà en tots els altres éssers que portem a dins alhora que defensarà els escassos privilegis que li queden.
Narrada amb un pols cinematogràfic, amb nombrosos canvis de ritme i de fortuna que atrapen el lector, El mercant és una novel•la inusual, molt ben escrita, arriscada per la seva aposta. I és també una obra que ofereix un final esplèndid quan més difícil ens sembla tancar la història que transcorre davant dels nostres ulls. Aventura i presa de consciència, Kafka i Jack London revisitats des de la narrativa més actual amb l'encert i l'agilitat d'un novel•lista que convé tenir en compte.
Tortures mar endins
Xavier Gual. AVUI,Suplement de cultura. 14 de desembbre de 2005.
Els atemptats de l'11 de Setembre a Nova York van escampar la por i l'aclaparadora sensació que "la nostra vida no val gaire, i la dels altres, res". Aquest és el punt de partida de la darrera novel·la de Jordi Tiñena (Barcelona, 1955), El mercant, la por del segle XXI: el terrorisme. L'acció parteix d'un error del protagonista -Sean Pack- quan entra en un vaixell equivocat a Long Beach. En aquest mercant es trobarà reclòs en una cambra, aïllat, fins que descobrirà que s'ha convertit en un dels molts presoners, tots estrangers, que transporten a les bodegues. Atrapat mar endins, sense rumb, criminalitzat pel seu error, la por i l'aïllament el transformaran en una bèstia que haurà de sobreviure a la barbàrie. El protagonista patirà tortures i vexacions dels vigilants, els homes de negre, americans com ell, que, de fet, no deixen d'estar tan atrapats com els mateixos presoners. Pack serà conscient que és el seu país el que està cometent aquesta atrocitat. Atrocitat que la societat no ha de conèixer mai. "Jo era un ciutadà nord-americà, d'un país fort i ric, un ciutadà amb drets, protegit per lleis". Pack, finalment, amb l'ajuda del presoner 127 aconseguirà organitzar un motí i preparar l'alliberament. "Era més que probable que entre ells hi hagués criminals i terroristes... que celebraven els atemptats contra el meu país i brindaven per la mort dels meus compatriotes".
Tiñena crea a la perfecció un entorn ofegador i tortuós, marcat per la claustrofòbia que provoca el mercant dels horrors. L'argument és aparentment senzill però s'entreveuen moltes més coses de les que es diuen. Tiñena ens parla dels fantasmes que sempre hem sospitat que existeixen, dels que no se'n pot parlar, dels grans secrets d'Estat. "De sobte van venir-me al cap amb horror les imatges de l'escàndol de les tortures als presos iraquians a la presó d'Abu Graib i la recent sentència del Tribunal Suprem sobre els drets dels presos de Guantánamo".
El mercant no deixa de ser un monstre de ferro nascut de la por dels nostres països, i qui diu països diu governants. Un tema internacional escrit en català. Una lectura breu més que recomanable en els temps que corren.
