Tarragona, (111.000 h.),capital històrica de la provincia romana de la Tarraconense i seu de l'arquebisbat metropolità de Catalunya, és avui un important centre cultural, administratiu i de serveis de les comarques del Camp de Tarragona.
La ciutat tradicional s'estén pels vessants de migdia d'un turó rocós de 67 metres d'altitud que davalla suaument fins a la mar, a I'esquerra del Francolí. El barnri antic, dit la Part Alta, és voltat per tres dels seus quatre costats per la muralla romana, i concentra gran part dels monuments i edificis religiosos institucionals de la ciutat.
El sector modern té per eix la Rambla Nova, àmplia avinguda amb una bella panoràmica sobre la mar al seu tram final, i respon a l'eixample sorgit a partir de mitjan segle XIX, quan s'enderrocà una part de les muralles. A l' extrem de migdia trobem la zona portuària -el port de Tarragona té un extraordinari moviment comercial -que es continua pel barri mariner i pescador del Serrallo. Les zones d'expansió s'estenen per la perifèria del centre urbà en direcció, sobretot, a llevant i a ponent.
La Història
Malgrat la possible existència d'un poblat ibèric al turó tarragoní abans de I'arribada dels romans la ciutat té el seu origen en la base militar que Gneu Escipió hi establí el 218 aC, porta d'entrada de la penetració romana a la peninsula Ibèrica per la vall de l'Ebre. Aviat esdevingué capital de la Hispània Citerior -dita després Tarraconense- i el 45 aC Juli Cèsar la converti en colònia. Els principals monuments són de l'època d'August que hi residi entre els anys 27 i 24 aC; i dels seus successors; la ciutat tenia aleshores una superficie de 60 ha i uns 3.000 habitants i la seva importància es fa palesa en el fet de ser una de les poques poblacions romanes d'Hispània amb circ, teatre i amfiteatre.
El primer bisbe conegut és Sant Fructuós, que fou martiritzat el 257 amb els diaques Auguri i Eulogi a l'amfiteatre, i la diocesi tarragonina consta com a metropolitana des del segle IV, prerrogativa que mantingué a partir de la restauració medieval . La decadència s'inicià a partir del segle III amb les invasions de francs i alamans, però Tarragona encara conservà la seva personalitat política i religiosa sota els visigots (469) fins a la pràctica destrucció de la ciutat com a conseqüència de la invasió musulmana (716). L'abandó i el despoblament, en una zona de terra de ningu entre els dominis cristians i sarraïns, es perllongaren fins als segles Xl i Xll.
El repoblament del sector -impulsat pels comtes de Barcelona- anà estretament lligat a la restauració de l'Església de Tarragona i els arquebisbes jurisdiccionals no solament de la ciutat sinó de tot el territori del Camp de Tarragona. Una nova època de prosperitat, gràcies en part al comerç marítim i a la conjuntura econòmica general de la corona catalano-aragonesa, va lligada a les grans construcclons medievals, a l'expansió urbana i a l'estructuració d'un govern municipal fort. Després s'alternen èpoques de crisi amb moments més brillants com ara la segona meitatdelsegleXVl, sota els arquebisbes Gaspar de Cervantes i Antoni Agustí, que afavoriren els estudis humanístics i universitaris i l'art renaixentista.
Els grans conflictes bèl.lics dels seglesXVll i XVlll i la decadència política general al país culminaren el 1811,durant la Guerra del Francès, quan la ciutat sofrí un catastròfic setge i saqueig. La recuperació fou lenta però continuada. La ciutat esdevingué cap de província i el comerç marítim - especialment el vi del Camp de Tarragona- marca l'inici d'una nova expansió econòmica i urbana que configura la ciutat actual. El boom industrial de la segona meitat del nostre segle ha representat un extraordinari increment demogràfic i, alhora, Tarragona s'ha acreditat com a ciutat turística de primer ordre per la bellesa de la seva costa I rerepaís I per la importància del seu conjunt monumental .
Els monuments
La visita de la Part Alta es pot iniciar
amb un recorregut pel Passeig
Arqueològic, bell mirador sobre el
Camp de Tarragona urbanitzat el 1932
entre l'impressionant tram de les
muralles romanes, obra del s.ll feta amb
una base de pedres megalítiques i un mur
de 12 m de bons carreus, i la
contramuralla feta a l'inici del s.XVIII;
hi tenen especial interès les poternes
obertes a la base, les grans torres de
l 'Arquebisbe (refeta al s. XIV), del
Cabiscol i de Minerva (amb un baix
relleu) .
Les portes d'accés a la muralla
són la romana del Roser a la banda oest i
la neoclàssica de Sant Antoni (1757) a la
banda est, davant una bella creu de
terme del 1604.
La Catedral corona la ciutat antiga, al
mateix emplaçament de l'antic temple
romà; és un magnífic edifici de transició
del romànic al gòtic (s. XII-XIV) de
façana inacabada amb belles escultures
del mestre Bartomeu (s. Xlll); a
l'interior podem admirar un ric
patrimoni artístic format al llarg dels
segles: la notable portada romànica
d'accés al gran claustre (s. Xlll), el
retaule major de Santa Tecla,
d'alabastre, obra mestra de Pere Joan
(s.XV),altres retaules gòtics i barrocs,
I'orgue, capelles interiors renaixentistes
etcètera. El Museu Diocesà annex té
també peces de gran interès, entre les
quals una important col lecció de
tapissos.
La Part Alta té altres notables monuments: restes romanes i construccions gòtiques de la plaça del Pallol, arcades del carrer de la Merceria, antic Hospital de Santa Tecla, antiga Casa de la Ciutat i antiga casa de la Generalitat, els palaus del carrer de Cavallers com la Casa-museu Castellarnau, decorada per Flaugier, edificis tots ells de base medieval, amb construccions posteriors i els carrerons de l'antic call jueu . Hi destaquen molt especialment les restes del forum provincial romà, que estava franquejat per la gran torre coneguda per Pretori o castell de Pilat, reedificada a l'edat mitjana com a residència reial (castell del Rei),i les restes encara imposants de les voltes i graderies del circ romà, que seguia aproximadament l'espai de la plaça de la Font, al fons de la qual hi ha I'edifici de la Casa de la Ciutat actual (s. XIX). El Pretori i un edifici modern annex son seu del Museu d'Història de Tarragona i de l'important Museu Nacional Arqueològic, que guarda bellíssimes peces, com ara el sarcòfag d'Hipòlit, la famosa nina de vori, el Bacus praxitel.lià o el mosaic amb la cara de Medusa.
Als peus de la Part Alta, a la vora de la mar, hi ha les restes de l'amfiteatre romà (s.ldC),de forma el.líptica, amb bona part de les graderies i, al centre de l'arena, les ruïnes de l'església romànica de Santa Maria del Miracle (s. Xll), feta sobre una d'anterior, visigòtica. Domina el mar el passeig de Santa Clara o de les Palmeres, que enllaça amb la Rambla Nova, àmplia avinguda amb algunes interessants cases d'època modernista. A migdia, camí del port, trobem algunes de les columnes i tabernae del segon forum romà, el ciutadà, i les restes, mal conservades, del teatre romà .
Als afores de la ciutat, prop del tram final del Francolí hi ha la necròpolis paleocristiana, una de les necròpolis peninsulars més importants d'aquesta època (s . III-IV) i un museu annex on es conserva una bona col.lecció de sarcòfags i tombes. Dins el mateix terme de Tarragona hi ha altres belles mostres del passat romà: I'aqüeducte, dit el Pont de les Ferreres i popularment el Pont del Diable, impressionant obra de l'enginyeria romana per portar aigua a la ciutat, ambdues fileres d'arcades molt ben conservades, de 217 m de llarg i 23 d'alt; la torre dels Escipions, sepulcre monumental a la vora de l'antiga Via Augusta, amb escultures de divinitats funeràries; a prop hi ha la pedrera romana de! Mèdol, gran cavitat presidida per una agulla de pedra no excavada i voltada de frondosa vegetació. Prop de la desembocadura del Gaià a l'extrem de llevant del terme, s'alça damunt la mar el castell de Tamarit, conjunt bastit entre els segles Xll i XVI, i refet el 1916.
Altres monuments interessants fora dels límits municipals són el Mausoleu de Centcelles, prop de Constantí, que se suposa que es bastí al s . IV a la vora d'una important vil.la rural romana anterior com a tomba de Constant I, amb bellíssims mosaics; l'arc de Berà sobre la Via Augusta, prop de Roda de Berà, arc triomfal d'un sol cos emmarcat per pilastres corínties, molt ben conservat (inici del s. Il); o la vil.la romanadels Munts, prop la costa d'Altafulla, excavada modernament.
Gastronomia, comerç i oci
La cuina tarragonina té una marcada personalitat. És, lògicament, una cuina marinera, i els productes de la mar es combinen amb els de la terra -oli d'oliva, avellanes, ametlles, pebrots, cebes,alls,tomàquets etc.-en plats saborosos; hi té merescuda anomenada el romesco, salsa feta amb els ingredients esmentats que acompanya sobretot els plats de peix però també les amanides i les carns a la brasa. Altres plats a base de peix són el rossejat (arròs o fideus molt torrats cuits amb brou de peix), l'arròs negre (amb la tinta de la sèpia) o els calamars amb xocolata. Entre les postres, el menjar blanc (amb llet d'ametlles) o les borraines amb mel. Tot ben regat amb els vins de la regió: els blancs amb D.O. Camp de Tarragona, els negres del Priorat i els vins generosos coneguts internacionalment amb el nom de Tarragona. Els restaurants són nombrosos, tant al centre de la ciutat com al barri pescador del Serrallo o al llarg de les platges properes.
Les botigues es distribueixen també per
diferents nuclis comercials com ara els
voltants del Mercat, la Rambla Nova o
les illes de vianants del Centre, el Carrer
Major o el Carrer Méndez Núñez. A la
Part Alta abunden els antiquaris i al
centre, i també a la Part Alta, hi ha bon
nombre de sales d'exposicions. A més
dels llocs habituals d'esbarjo -cinemes
teatres,sales de concert,sales de festa;
discoteques, etc.-cal citar el modern
auditori a l'aire lliure del Camp de Mart,
adossat a les muralles . on se celebren els
Festivals d'Estiu de musica, dansa i teatre.
Entre les festes populars que se succeeixen al llarg de l'any destaquen les dues festes majors o patronals de la ciutat, per Sant Magí (19 d'agost) i Santa Tecla (23 de setembre), el Carnaval, la Setmana Santa: que té una especial solemnitat amb les processons configurades per confraries d'arrel medieval i els típics "armats" (soldats romans), el Corpus, les processons marineres del Serrallo per Sant Pere (29de juny) pel Carme (16de juliol). En aquestes festes prenen part genuïnes expressions del folklore local: els castellers, com els Xiquets de Tarragona o la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona de llarga tradició que formen espectaculars castells (torres humanes) i en festes assenyalades duen a terme la típica baixada dels "pilars" caminant des del Pla de la Seu fins a la Casa de la Ciutat, els balls de bastons, les Dames i Vells. els balls de diables, els gegants i els nans, els animals fantàstics com el drac, I'àliga o la mulassa . A la plaça de toros, bastida a la fi del s. XIX prop el barri de! port, s'hi celebren corridas i també concursos castellers i altres espectacles.
Port, platges i esports
El port de Tarragona un dels més importants ports industrials del país, disposa també, dins I 'àrea del moll de pescadors, de les instal.lacions del port esportiu, que depenen del Club Nàutic el més antic de Catalunya . Al llarg de tota la façana litoral s'estenen, separades per petits promontoris rocosos, una sèrie de platges, de sorra fina I blanca i pendent suau, que es beneficien de la benignitat del clima: de Tamarit, de la Móra, platja Llarga, dels Capellans, de la Savinosa de I'Arrabassada, del Miracle, aquesta ja dins el nucli urbà.
. Predomina, per tant, la pràctica dels esports nàutics-surfing, vela, rem natació etc-, complementada per la d'altres esports tradicionals -tennis, - ciclisme,motorisme,equitació etc. El 1983 es construí un camp de golf a la carretera del Catllar, que incrementa l'oferta esportiva de la zona.
Serveis
Oficines de turisme
Turistex
Comunicacions
N-240 Tarragona - Sant Sebastià
i Bilbao
N-420 Tarragona - Còrdova por Conca
RENFE, Barcelona - València i Andalusia, i Tarragona - Lleida
Reus (7 km)
Ajuntament de Tarragona