Serra de Caró -Creu de Santos-
|
|
L'associació de joves organitza una sortida cada mes. Aquesta va ser a la Serra de Cardó. Com que ho tenim tot present vam triar el millor dia per pujara un cim de les muntanyes del Sud, un dia d'aquells en que no faci ni vent ni fred.
Penjarem aquestes fotos per ilustrar la sortida.
|
Del balneari de Cardó comença la caminada -al centre de la imatge-
Van ser bona colla, o millor dit, bastant nombrosa: 13, perquè això de bons ...
Vam trobar neu, i fixeu-vos bé qui són la "canalleta".
I en aquesta imatge podeu contemplar el cim de Xàquera a on està posada la Creu de Santos, el cim més alt. Per poder obtenir aquesta imatge va ser necessari desviar-nos de la ruta correcta i seguir una hora més de pujada, però la imatge ho requeria. Tot i que alguns van dir, falsament, que "com sempre ens hem perdut". o "ens hem equivocat".
I després de fer aquesta magnifica foto tornem a baixar i agafem el camí que porta a la Creu de Santos. Un senderó molt bonic, i més amb neu.
Al sortir d'aquest sender ens van tocar tots els aires i cap de calent.
Dalt del cim de Xàquera.
Algú que vol arribar més amunt ...
Arribar vam arribar tots i totes, tot i que aquí falten dos papes (qui són?)
Aquí sí que estem tots. A la dreta el Josep s'aguanta a la Creu de Santos, per què no se l'endugui el vent. I la pregunta és, va caure el Tomàs?
No, però mireu el vent que feina.
La visa des de dalt increible. Això és Montcaro nevadet.
I tothom va fer fotos a aquesta ermita, que podria ser l'ermita de St. Simó.
