Fer un igú a Benasque -febrer 05-

És l'inici, tothom col·labora, encara no fa vent ni neva, tot és nou i tenim moltes ganes.

Això ja comença a ser rodó, quasi que ni cabem. La paret té alguna irregularitat però no passa res, com que no ha de passar un metro per baix ...

Ens van avisant de que no pujem les paret rectes però ..., així que al final "el monitor" decideix entrar a solucionar els petits problemes estructurals.

I es clar que la col·laboració disminueix, ja comencen a ser molts els mirons i pocs els constructors.

I tenim la brillant idea de "que treballin els nens" que a ells els hi agrada això de la neu, encara que alguna eina pugui ser perillosa, però com era son padrinet el que el vigilava no el deixa agafar el piolet perquè no es faci mal.

I vulguis o no la cosa comença a tenir forma, porta, ...

Bé de la porta n'hem de parlar perquè vam tenir un sabotejador que encara que no negués va donar cops fins que va trencar-la. Encara que estigui d'esquena se'ls pot reconèixer.

Però al final es va aconseguir.

I foto dels que van resistir el fred, el vent i la neu.

Algunes imatges o caretos entranyables a l'interior de l'iglú.

.

més o menys sorpresos d'naver-ho acabat.

fotos de família (per a que quan passin uns anys et puguis sentir allò de "papa això em feies fer de petit!!"

Diguem que aqui es va acabar la part tècnica de la sortida. Ja teniem l'iglú fet, ja estaven cagats de fred, doncs podien anar a l'alberg.

Una vista de l'habitació.

I una de les parts importants de la sortida, la sorpresa: l'animació nocturna, perquè encara que era una sortida de l'associació de joves a les 11.30h. tothom ja estava dins del sac, Sort de l'animador nocturn.

I al matí el grup es va dividir: els "joves" que diuent que van anar a esquiar tot i que no hi ha constància ni física ni fotogràfica (sembla que hi ha un bar a Cerler que es diu "vine a esquiar"); i les persones de seny que van anar a jugar amb el trineu. D'aquesta part hi ha una sèrie de vídeos -censurats i retallats, és clar-.

Ens va costar fer el ninot, sobretot perquè el nen que estava dins no parava de bellugar-se.

I per a tots aquells increduls que pensaven que a la nit l'glú cauria, aquesta és la certificació de solidesa. Per cert, hem de recollir 2 euros de cadascú per pagar el 3% de comissió a ..., sembla que han considerat l'iglú com a obra pública i ja sabeu, que tothom pagava el 3%.