Josep Yxart i de Moragas (Tarragona, 1852-1895).
- Va néixer el 10 de Setembre de 1852 en el carrer Cavallers, 12 de Tarragona.
- Va morir el 25 de Maig de 1895 a Tarragona.
Casa al carrer Cavallers.
- Crític literari i d'art, historiador, periodista, traductor, poeta i narrador.
- Va estudiar Dret en la Universitat de Barcelona (1868-1873).
- De família adinerada i influent, aquest advocat per imposició familiar va despuntar sempre pel seu interès per la literatura, i a ell se li atribueix la divulgació a Catalunya del moviment naturalista i del seu màxim exponent, el francès Émile Zola.
- Emparentat amb el qual va ser president de la I República, Estanislao Figueres, va contar amb la seva intervenció perquè aconseguís un bon lloc durant el servei militar que va realitzar en 1873 . A l'any següent, previ pagament de 10.000 reals, la família ho va lliurar del servei militar i ho va posar a treballar d'advocat.
- El seu cap va ser Josep de Moragas, un dels lletrats de més prestigi en l'època, i li va aconsellar que es dediqués a la literatura, enfront de la desesperació de la seva família.
- Entre 1877 i 1879, fa amistat amb Guimerá, Sardá, Vilanova i Matheu.
- Va guanyar els "Jocs Florals" de 1879 amb el seu primer assaig rellevant, "El teatre català", després de publicar nombrosos articles en la revista de referència cultural, La Renaixença i en La Llumanera de Nova York.
- L'any 1880 va a París, amb el seu cosí i amic Narcís Oller, descobreix la gran ciutat en la qual junts faran una crònica de l'Exposició Universal per a La Renaixensa.
- La seva ploma li va valer arribar a l'adreça de dues empreses editorials, encara que mai va deixar de publicar en periòdics i revistes.
- Va ser col·laborador i després editor de la revista Art i Lletres (1882-83) i director de la «Biblioteca» de mateix nom en 1883.
- Més tard va dirigir la «Biblioteca Clàssica Espanyola,» on va publicar l'assaig "Fortuny", assaig biogràfic-crític (1881) i nombrosos pròlegs que són importants estudis sobre historiadors o crítics com Moratín, Cadalso, Larra, o Melo (1883-1885).
- Va traduir els tres volumens dels Drames (1882, 1883, 1886) de Schiller o els volumenes L'àngel de la mort (1883) i Dones de Goethe (1884).
- Per tot això, en 1883 va ser nomenat membre de la Real Académia de la História.
- Com editor va fer amistat amb escriptors castellans com Pérez Galdós, Pardo Bazán, L.Ales, R.Altamira, I.Gaspar, A.Palacio Valdés o Pereda.
- Entre 1883 i 1885, col·labora també amb L’Avens(1884 i 1890), La Ilustració Catalana, Calendari Català, Revista Literària, Art i Literatura (1884) i L'Època.
- Amic de Maragall, Casellas i, sobretot de Rusiñol, participa en la festa modernista de Sitges amb "La cambra blanca".
- Retrat del "saló dels penjats", en l'Ajuntament de Tarragona, pintat per Santiago Rusiñol.
Principals Publicacions.
- Al 1886 publica el primer dels cinc anuaris L'any passat (1886-1890).
- El pròleg de Poesies de Guimerà (1887).
- Publica en La Publicitat (1887-1888).
- Publica en La Il·lustració Artística (1886,1888,1891 i 1894).
- Publica en L'Espanya Regional (1888 i 1891).
- Publica en La Il·lustració (1888).
- Publica en El liberal (1888).
- Publica en Revista Catalana, Revista de Belles Arts (1886).
- Publica en La Veu de Catalunya (1895).
- Al 1888 entra a formar part del grup renovador de La Vanguardia, on col·laborarà fins que la mort va interrompre el seu projecte "L'art escènic a Espanya", iniciat el 28 de Febrer de 1892.
- Al 1892, com president de l'Ateneu Barceloní va llegir la lliçó inaugural sobre "La crítica literària contemporànea".
- Al 1895 va ser proposat com membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, però ja no va poder llegir el seu discurs de recepció.
