Comtes-11

Alfons II el cast (1162-1196).

El Emir Aben-Sad resident a València, a la fi del S. XII governava fins l'Ebre i estant a Tarragona en el 1171 el Wali de Jucar Abu-Bekar juntament amb els coixins es va apoderar de València.
El Emir va manar al seu fill Abul Hegiag per a assetjar València que durant tres mesos no va donar mostra de rendir-se.
Mentre Abul Hegiag va rebre una carta del Emir que li demanava auxilio. Va anar per terra amb tota la seva cavalleria, que era molt nombrosa, mentre l'Almirall Ali Ben-Casim amb la seva flota va entrar en el port i va prendre nombroses naus als cristians i els va cremar les restants.
Quan Abul Hegiag va arribar a Tarragona estava en poder dels cristians i es va contenta amb donar algunes batalles entre aquesta ciutat i la de Tortosa.
En 1174 el Califa Jusef Abu Yakub conegut per Amir Amuminin (Miramamolín), que governava l'imperi musulmà per mort del Emir, va desembarcar a Tarragona apoderant-se de la ciutat encara que uns altres diuen que no va ser així.

Cartoixa de Escaladei.

Església Romànica Nostre Senyora del Miracle (S. XII).

Sota hi ha la Basílica Visigoda (S. VI).
Desde el S. XIII els templaris van romandre-hi almenys fins que l'ordre fou dissolta per Clement V.
Van ser absolts en el Concili tarraconense celebrat l'any 1312 dels greus càrrecs contra el rei de França.
Quan es dissolgué l'ordre, tots els anys el dia de la Purificació baixava el capítol per la benedicció de les candeles, i retornava a la Catedral.
Durant la prelatura d'Antoni Agustí el dignatari Melchor de Biure donà al 1576 l'església a la Santíssima Trinitat per instal·lar-hi una comunitat d'aquest ordre.
L'any 1900, amb motiu de l'inici de les obres per a la construcció del moll i donada la seva proximitat a la cantera, s'allotjà en l'església als penats destinats a treballar en les obres (Penal del Miracle).
Zona roja de la imatge (la zona brava es la basílica visigoda).

Anvers i inrevés de mitjà croat.

Hug de Cervelló (1163-1171) arquebisbe Tarragona.

Va assistir com arquebisbe electe de Tarragona a les corts celebrades a la ciutat de Barcelona per jurar Alfons com a rei.
Va fundar Sant Miquel d'Escornalbou, un convent de canonges regulars de Sant Agustí (1165).
La vídua i els fills de Robert d'Aguiló no volgueren reconèixer la donació que l'arquebisbe havia fet al comte de Barcelona.
L'any 1168 a Tarragona, davant la presència reial, es va celebrar un judici en el qual es declarà vàlida la cessió feta per Robert a l'arquebisbe.
El 1168 va ser assassinat a Tortosa el primogènit de Robert. El seu germà Berenguer va afirmar que el crim s'havia comès a instigació del bisbe.
El dia 17 d'abril de 1171, l'arquebisbe Hug de Cervelló moria a mans de Berenguer d'Aguiló.
El rei Alfons va venir a Tarragona des de Perpinyà i va decretar l'exili dels fills de Robert d'Aguiló i en va confiscar els béns.
Restes al osari al costat de la Capella de Santa Bàrbara.

Castell Escornalbou.

Hospital de Santa Tecla.

Tarragona ja disposava d'un hospital, segons la donació de certs béns per part de Guillem d'Aguiló, en l'època de l'arquebisbe Bernat Tort (1151).
Donació testamentaria de l'arquebisbe Hug de Cervelló (1171).

Guillem de Torroja (1171-1174) arquebisbe de Tarragona.

Bisbe de Barcelona, el 1172 signa com a arquebisbe de Tarragona.
Molt amic del comte Ramon Berenguer IV i del papa Alexandre II.
El 17 de juliol de l'any 1173 a Tarragona, el rei Alfons va subscriure amb l'arquebisbe una concòrdia relativa als drets senyorials.
Va acceptar l'aixecament del desterrament dels fills de Robert d'Aguiló.
Restes al osari al costat de la Capella de Santa Bàrbara.

Església romànica (S. XII) a Siurana de Prades.

Berenguer de Vilademuls (1174-1194) arquebisbe de Tarragona.

Va acompanyar el rei en el setge de Conca (1177), al costat d'un nombrós cos de soldats naturals de Tarragona i del seu Camp.
Assistí al III Concili Lateranense que condemnà l'heretgia dels albigesos.
Va ser un dels principals consellers del rei Alfons I.
Va destinar a l'obra de la construcció de la Catedral les rendes de la Mitra i de les canongies vacants durant dotze anys.
El 16 de febrer de l'any 1194, Guillem de Montcada, germà i hereu de Gastó, comte de Bearn, matava Berenguer de Vilademuls.
Restes al osari al costat de la Capella de Sant Cosme i Sant Damià.

Ramon de Castellterçol (1194-1198) arquebisbe de Tarragona.

Bisbe de Vic és confirmat arquebisbe pel papa Celestí III el dia 7 de novembre.
Va iniciar la construcció del Claustre de la Catedral.
Castells heràldics d'aquest prelat i els rocs del seu successor decoren uns capitells de l'ala occidental del Claustre.
Restes al osari al costat de la Capella de Santa Bàrbara.

Pere II "el catòlic" (1196-1213).

Nascut cap al 1177 va quedar subjecte, per testament, fins els vint anys, a la regència de la seva mare.
El seu antagonisme amb aquesta, el seu desencertada política, a més de els seus costums, van destruir l'obra del Cast.
Va casar amb María de Montpeller al juny de 1204.
Va oferir els seus estats al Papa Inocenci III.
Els cristians des de la restauració van construir un petit moll en el punt extrem del pujol de Tarragona, però era tan reduït que preferien la rada de Salou.

Ramon de Rocabertí (1199-1215) arquebisbe de Tarragona.

Era molt amic del rei Pere II, de qui va obtenir diverses prerrogatives per a l'església de Tarragona.
El paborde Ramon de Sant Llorenç i el cambrer Ramon Guillem, amb intervenció del prelat, concertaren unes modificacions del claustre de la seu.
El papa Innocenci III va concedir al rei Pere el dret de coronar-se. Fou ungit a Saragossa per l'arquebisbe de Tarragona.
A l'any 1214 ja s'havien construït les esglésies de Sant Miquel del Pla, Natzaret i la dels Sants (més tard de Santa Anna).
Els rocs d'aquest prelat decoren uns capitells de l'ala occidental del Claustre.
En el seu testament va llegar 1.000 sous per l'obra del claustre de la Catedral.
Restes al osari al costat de la Capella de Santa Bàrbara.

Anvers i inrevés d'un diners de vellón.

Homilies d'Organyà