---

Jaume I el conquistador (1213-1276).

• Nascut el 2 de febrer de 1208 comença a regnar per si en 1218.
• Entre innombrables conquestes citarem la de Mallorca en 1230 i la de València en 1238.
• Les seves qualitats cavalleresques i religioses, encara que entelades per defectes personals, li van convertir en un gran monarca.

• Va concebre des de Tarragona la conquesta de Mallorca i l'armada destinada composta de cent cinquanta naus de diferent port estaven repartides al setembre de 1229 entre el port de Tarragona, el port i platja de Salou i la rada de Cambrils.
• Pere Martell era un comerciant que convidà a casa seva el rei en Jaume I i cooperà amb ell l'any 1229 en la reconquesta de Mallorca i segons alguns hitoriadors tarragonins, vivia en el carrer la Nau.
• L'arquebisbe de Tarragona va canviar el govern teocrátic dels seus antecessors i va establir el 23 de Setembre de 1234 una espècie de consell municipal mixt compost per eclesiàstics i seglars.
• Es va anar repoblant Tarragona atrets per la bondat del lloc. Va tornar el port a ser visitat i recobrat el comerç.
• Es va poblar molta part de la baixada al mar que intervé entre Orient i Migdia. També la baixada al port més suau i llarga es va edificar bona part.

Aspáreg de la Barca (1215-1233) arquebisbe de Tarragona.

• Jaume I li deia oncle perquè estava emparentat amb la seva mare, la reina Maria.
• A les corts convocades a la ciutat de Lleida per jurar rei a Jaume I, va tenir durant la cerimònia el monarca a la falda, un nen de poca edat.
• El papa Innocenci III el va nomenar el primer dels consellers del rei durant la seva minoria d'edat.
• Va concertar treves amb el vescomte de Cardona Ramon Folc i Guillem de Montcada, els quals, amb els seus bàndols, amenaçaven la pau del país.
• Va destacar com a figura a les corts de Barcelona de 1228, en les quals s'acordà la conquesta de la illa de Mallorca.
• Al 1220 va donar per a l'obra de la Seu alguns delmes i altres drets de la Mitra.
• Restes al osari al costat de la Capella de Sant Cosme i Sant Damià.

Guillem de Montgrí (1234-1237) arquebisbe Tarragona.

• Al 1231 el prelat, que unia els càrrecs de sagristà de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, acabada la seva cooperació en la conquesta de Mallorca.
• Va obtenir de Jaume I la infeudació de les illes d'Eivissa i Formentera, amb la condició que les conquerís amb els seus propis mitjans abans del dia de Sant Miquel.
• L'illa d'Eivissa va ser bloquejada i els cristians l'ocuparen el dia 8 d'agost de 1235, la de Formentera un dies més tard.

Pere d'Albalat (1237-1251) arquebisbe de Tarragona.

• Bisbe de Lleida, doctor en Teologia i íntim amic del rei Jaume I.
• Va anar a la conquesta de València i va aconseguir que fos declarada sufragània de la de Tarragona.
• Va fundar a Tarragona el convent dels Pares Dominics.
• Està enterrat a l'esglèsia major del Monestir de Poblet, a l'esquerra de la porta de la sagristia nova.

Benet de Rocabertí (1251-1268) arquebisbe de Tarragona.

• Jaume I l'havia citat a Lleida per tractar sobre la primacia, però el prelat no s'hi va presentar al·legant que estava ocupat en la pacificació.
• Un any abans de morir va fundar el Monestir de Santa Clara.
• El seu sepulcre està a la capella del Corpus Christi de la Catedral.

Anvers i inrevés d'un gros de Montpeller.

Jaume I presidint les Corts de Catalunya.

• Profanats els sepulcres en Poblet per les torbes en l'estiu de 1835 es va salva casualment la seva mòmia de la foguera que amb altres restes van fer; recollida després per mans piadoses, va ser traslladada a la catedral de Tarragona, guardant-se en el sepulcre que, aprofitant fragments de les tombes profanades, es va construir adossat en el trascor.

Sepulcre de Jaume I al 1930.

Estàtua jacent de Jaume I a Poblet.

Les Corts es composen de tres braços.

• El militar (esquerra), eclesiàstic (centre) i popular (dreta).

Capella de Sant Pau (1232).

Capella de Santa Tecla.

• El 14 de març de 1128 es va signar la donació de Tarragona per S. Oleguer a favor del príncep D. Robert Aguiló.
• El 9 de febrer de 1148 D. Bernat Tort va ratificar la donació i tres anys després va renunciar D. Robert al principat de Tarragona.
• Es van celebrar alguns concilis.
• Epigrafia.

Casa Elias al carrer Les Coques, 11 (capella)(1274).

Restes Convent de Sant Dòmenec, cripta (1248) al Camp de Mart.

• El Convent dels Dominics va ser fundat en 1248 per l'arquebisbe Pere d'Albalat a instàncies dels pares Predicadors.
• Al 1587 va ser enterrat Lluis Pons d'Icart.
• Un plànol de 1641 dipositat a l'Arxiu de Simancas mostra el gran Convent de Sant Dòmenec.
• Al S. XV comptava amb dos claustre i el 1426 es va fer el campanar.
• El 1622 es va aixecar l'esglèsia del Rosari que va donar nom al portal.
• Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) el convent va ser fet caure i els dominics es transladaron a la plaça del Pallol.