---

Jaume II el just (1291-1327).

• Net del Conquistador, va néixer cap al 1264.
• En 1285 hereta del seu pare el regne de Sicília i en 1291 els territoris d'Alfons III, en canvi de cedir el primer al seu germà Fadrique, Jaume marca l'apogeu de la dinastia catalana, sent els seus mèrits la prudència i la diplomàcia.

• En 1305 amb motiu del repartiment de despeses per camins i murs, fet per l'arquebisbe als pobles de la seva jurisdicció, es va crear La Comuna del Camp de Tarragona.
• Va rebre de Oshin I rei d'Armènia la relíquia del braç de Santa Tecla.
• Amb la finalitat de donar a l'acte d'entrada a Tarragona i el lliurament de la relíquia a l'arquebisbe D. Ximeno de Lluna, la major ostentació i solemnitat, va disposar que anés la nau a Salou i que passés la relíquia al poble de Constantí, on va estar dipositada durant un any, fins que el 28 de maig de 1323 es va fer la solemne translació acompanyada de l'arquebisbe i el Rei.
• El Senyor Pere Clasqueri, en restaurar en 1316 les muralles de la ciutat per temor a la guerra amb Pere I de Castella, va desempedrar un antic enllosat que existia en el que avui és Rambla Vella i va reconstruir amb ell la muralla del migdia de l'Oppidum del Circ, eixamplant el recinte de la població fins a la Torre-grossa i la Torre de Carles V (Monges) o Baluard del Rei tancant dins de la fortificació tota la plaça del Corral (Font) amb el convent de Sant Francesc.

Guillem de Rocabertí (1309-1315) arquebisbe Tarragona.

• Va celebrar diversos concilis amb l'objectiu de legislar sobre la qüestió dels templers.
• Al concili de l'any 1310 hi van ser cridats els templers i després d'un rigorós examen foren absolts d'heretgia.
• La sentència va ser publicada solemnement davant del concili reunit a la Catedral, a la capella del Corpus Christi, per Arnau Sescomes.
• El 1314 va casar a Lleida el fill de Jaume II, Alfons, amb Teresa d'Entença.
• Restes al osari al costat de la Capella de Sant Cosme i Sant Damià.

Ximeno de Luna (1316-1327) arquebisbe Tarragona.

• El 1319 va maridar a Gandesa el primogènit de Jaume II, anomenat també Jaume, amb Elionor, filla del rei Ferran de Castella, matrimoni que no es va arribar a consumar atés que el príncep va prendre l'hàbit de Sant Joan de Jerusalem a Tarragona.
• El papa Joan XXII el va comissionar per fallar definitivament la qüestió dels templers.
• L'any 1320 va consagrar a Lleida l'infant Joan d'Aragó com arquebisbe de Toledo, però en intentar aquest portar la creu alçada, el nostre arquebisbe va defensar dels drets dels prelats tarragonins.
• Aquesta actitud va provocar un gran disgust a l'infant arquebisbe i al seu pare, el rei, i va comportar la incoació a la Cúria romana del plet per la primacia, encara avui no resolt.
• Durant el seu mandat tingué lloc una ambaixada davant del rei d'Armènia per intentar l'adquisició de les relíquies de Santa Tecla, que va tenir com a resultat l'obtenció del Sant Braç.
• La relíquia va arribar a Barcelona l'any 1320 i a Tarragona, el 1321.
• Va fer construir la tanca posterior del cor i el segon cos del campanar.

Inrevés d'un diners de vellón.

Sepulcre de Jaume II i la seva esposa la dolça Blanca (Monestir de Santes Creus).

Joan d'Aragó (1328-1334) arquebisbe Tarragona.

• Als nou anys el papa Climent V li va conferir ordes menors; als setze anys era abat de Montealegre i als disset l'escolliren arquebisbe de Toledo.
• Als vint-i-vuit anys va ser nomenat arquebisbe de Tarragona i patriarca d'Alexandria. Va fer l'entrada solemne a la ciutat el 28 d'octubre de 1328.
• Va consagrar la nostra Catedral el 1331, amb l'assistència dels reis, els infants, els prelats arquebisbes i els bisbes de Girona, Lleida, Tortosa i Urgell, i la va posar sota la invocació de Santa Tecla.
• El 1333 va donar llicència al paborde Guerau de Rocabertí i a la seva germana vídua d'Alemany, senyor de Ciutadilla, per edificar una capella i altar sota la invocació del Corpus Christi.
• Va costejar la trona del costat de l'epístola i el coronament octogonal del campanar; va regalar a la sagristia de la Seu el valuós cap de Santa Úrsula i diverses relíquies de les Onze mil verges, el reliquiari del Braç de Santa Tecla i una imatge de plata de Sant Agustí.

Sepulcre de Joan d'Aragó (Catedral).

• Arquebisbe de Tarragona fill de Jaume II i mort en 1334.
• Obra d'un deixeble de Giovanni Pisano amb influència italiana.

Alfons IV el benigne (1327-1336).

• Fill de Jaume II i de Blanca de Nàpols, va néixer en 1299.
• Per renúncia del primogènit Jaume (1319), va succeir al seu pare.
• Vidu de Teresa de Entenza (1314) va casar, en 1328 amb Leonor de Castella, germana d'Alfonso XI, que va exercir una nociva influència. Malaltís, feble i irresolts.

Pere IV el cerimoniós (1336-1387).

• Fill d'Alfons IV i de Teresa de Entenza, va néixer en 1320.
• La síntesi del seu regnat és una triple lluita : contra Leonor de Castella, la seva madrastra; contra la Unió aragonesa i contra Jaume II de Mallorca.
• Va ser intel·ligent, cult, de voluntat ferma, però de feble sentit moral.

• La pesta de 1348 va delmar la població de Catalunya.
• En la guerra amb Castella va ordenar el Rei al veguer de Tarragona obliguessin a patrons i mariners reunir-se a l'esquadra a Barcelona.
• L'arquebisbe Pere de Clasquerí (1358-1380) es va oposar perquè sol constava el nom del monarca. Encapçalada l'ordre per ambdós va accedir i van sortir les naus del port de Tarragona el 18 d'Abril de 1364.
• El 22 de Julio de 1372 va confirmar el dret d'extracció de fruits pels serveis.

Arnau Sescomes (1335-1346) arquebisbe Tarragona.

• El 1337 mantenia correspondència amb el papa i amb el cardenal Juan de Convenis relativa a l'expulsió dels musulmans d'Espanya.
• L'any 1339 va comprar a Francesc de Vallgornera el castell-baronia de Tamarit.
• Està enterrat a la capella de les Verges, avui del Baptisteri, construïda per ell.

Sanç López d'Ayerbe (1347-1357) arquebisbe Tarragona.

• El primer prelat que va rebre dels seus vassalls en reconeixement de senyoriu 25.000 sous.
• Va ser confessor de Pere IV d'Aragó.
• En el sínode de l'any 1355 hom va acordar que es canviés la forma de computar els dies: que s'abandonés l'any de l'encarnació i les calendes.
• Es va distingir per la seva conducta exemplar durant la pesta de 1348, en la qual moriren tots els rectors de l'arxidiòcesi.
• Va ser enterrat al convent de Sant Francesc de Tarragona. El seu sepulcre ha desaparegut.

Pere de Clasquerí (1358-1380) arquebisbe Tarragona.

• A les corts celebrades a Barcelona va destacar de manera tan notable que el papa Innocenci VI el va honorar amb el títol de patriarca d'Antioquia.
• Va construir el pany de muralla que unia Sant Francesc amb Santa Clara, així com la capella dels Sastres de la Catedral.
• Bufetada de Santa Tecla.
• El seu sepulcre està a la capella dels Sastres en una urna al mur.

Anvers i inrevés d'un flori d'or encunyat en Perpignan.

Pere IV.

Sepulcre de Pere IV (Monestir de Poblet).