Edat Moderna-7

Felip II (1556-1598).

La lluita contra el protestantisme, la reducció del poder de França a Occident i la contenció del perill turc en el Mediterrani.

En 1556 a l'abdicar Carles V, deixa Anglaterra on actuava com sobirà consort.
En 1557 les tropes d'Espanya i Anglaterra, aliades, ataquen França. Batalla de San Quintín.
En 1558 moren Carles V (21/9) i Maria Tudor (17/12) i Felipe deixa de ser monarca consorte d'Anglaterra.
En 1570 suspensió d'alguns privilegis de Barcelona.
En 1580 Felip es fa reconèixer com rei de Portugal per les Corts de Thomar.
Unitat monàrquica ibèrica.
En 1592 restriccions al sistema foral d'Aragó.
Epidémias de pesta (1589-92).

En 1564 van fondejar en el port de Tarragona els bucs de guerra de S. M. per a la provisió i destinats a l'esquadra que va anar a la conquesta del Penyal de Velez.
En 1565 també van fondejar bucs per a aixecar el lloc de Malta als turcs.
Per defunció de D. Bartolomé Sebastián de Aroitia en 1568 va ser elegit arquebisbe d'aquesta Metropolitana a D. Gaspar Cervantes de Gaeta per Pío V.
En 1570 van arribar al port les galeres a la recerca de vins i queviures per a l'exèrcit que al comandament de D. Joan d'Àustria sojuzgó als moriscs de Granada.
En 1571 van sortir del port 15 galeres destinades a custodiar fins Gènova als archiducs Rodulfo i Ernesto nebots de Felip II que regressaven a Alemanía.
El Rei va manar a Gaeta a 5 galeres per a recollir al cardenal Gaspar Cervantes i traslladar-lo a Tarragona.
L'any 1587 el vell pont romà sobre el riu havia estat reparat i uns anys després va patir una riada.

Torre de la Mora del mestre Joan Miró (1562).

Ferran de Lloaces i Peres (1559-1567) arquebisbe Tarragona.

Va ser ambaixador de l'emperador Carles V, fiscal del Sant Ofici a València i inquisidor del Tribunal de Barcelona, ciutat on va contraure gran amistat amb sant Francesc de Borja, aleshores virrei de Catalunya.
El 1573 Felip II va celebrar corts en les quals es tractava la reclamació que una part de Tarragona feia contra l'arquebisbe, al·legant que aquest usurpava al monarca el senyoriu de la ciutat.
L'arquebisbe va fer valdre els drets de la Mitra i va aconseguir que el monarca confirmés el vasallatge de la ciutat cap als seus prelats.

Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia (1567-1568) arquebisbe Tarragona.

Va governar la nostra arxidiòcesi per espai de quatre mesos. Havia estat confessor de Carles V i, per consell de Felip II, va renunciar a ser cardenal. Va assistir al concili de Trento.
Durant el seu govern, Pere de Castellet, antic sagristà de Tarragona, i aleshores bisbe d'Urgell, va donar a la nostra Seu unes relíquies de Sant Fructuós descobertes a la capella de Sant Odó d'aquella Catedral.
El seu sepulcre està al paviment del presbiteri de la Catedral.

Gaspar Cervantes de Gaeta (1568-1575) arquebisbe Tarragona.

Va crear la canongia penitenciària, va fundar una residència de pares jesuïtes, un hospici per a pobres, va dotar el d'òrfenes.
Va crear el seminari Pontifici, considerat com el primer d'Espanya i més tard (1577), se li va agregar un estudi general universitari.
Va afegir a les muralles el baluard que va prendre el seu nom (Baluard Cervantes).
Va llegar a la Catedral els tapissos de les sèries de Tobies, de Samsó i de David i els magnífics ornaments coneguts com a "Verdures", així com diversos tapissos d'Arràs a la sagristia.
El seu sepulcre està situat entre les capelles de Sant Miquel i les Verges (ara del Baptisteri).

Antoni Agustí i Albanell (1576-1586) arquebisbe Tarragona.

A proposta de Felip II, el papa Pius IV, el va nomenar bisbe de Lleida i l'envià al concili Tridentí on va destacar com una figura de primera magnitud.
Va ser proposat arquebisbe de Tarragona pel rei i nomenat per Gregori XIII.
Va projectar construir un museu arqueològic i durant el seu mandat el castell del Patriarca va ser un focus de cultura, on s'hi aplegaven la gent més erudita d'aquell temps.
Va reunir una biblioteca molt notable. Va fomentar la impremta a la ciutat, sobretot el taller de Felip Mei, al qual li devem notables impressions.
L'any 1580 va partir l'antic refetor dels canonges per construir la capella del Santíssim.
Nou hospital (acabat l'any 1588), ubicat en el terreny que aquest prelat va decidir i que pertanyia a la seva senyoria situat entre el col·legi tridentí i el convent-església dels pares jesuïtes.
Les seves despulles es troven en un sarcòfag que ell mateix havia manat construir, a la capella del Santíssim.

Casa dels Concilis al carrer Les Coques, 1 (1585).

Casas al carrer Comte, 9-11-13 (S. XVI).

Antics Casals de Poblet i Santes Creus al carrer Granada, 1 i 6 (S. XVI).

Casa Foixà carrer Cavallers, 11 (S. XIV i XVIII).