Edat Moderna-11

Carles III (1759-1788).

L'Ajuntament de Tarragona va demanar al Rei la restauració i millorament del port.
A causa del estat precari del tresor públic el Rei va establir arbitris que sol afectaven a Tarragona, afectant després als altres de la comarca i províncies limítrofes.
La rada de Salou juntament amb Reus, en total vuitanta pobles al juliol de 1777 van protestar del projecte de Tarragona.
El Govern va manar al general en cap de la Real armada, Joan Ruiz de Apodaca que va reconèixer les bondats de Tarragona.

Joan Lario Lancis (1764-1777) arquebisbe Tarragona.

Va acabar la capella de Santa Tecla, beneint-la solemnement el 21 de setembre de 1775.
El cabildo i ciutat de Tarragona van celebrarar la colocació del braç de Santa Tecla a la seva santa primada Esglèsia.
Era enterrat a la capella de Santa Tecla.

Joaquín Santiyán Valdivieso arquebisbe Tarragona.

Va construir els passejos de muralles i va obrir la porta de Sant Francesc a la rambla de Sant Carles (actual Rambla Vella).
La seva obra principal va ser la construcció de quatre llegües d'aqüeducte per la portada d'aigua d'Hospitalet i la restauració de l'aqüeducte romà, amb un cost de 48.000 ducats.
Enterrat al peu de les escales que porten a l'antic altar major de la Catedral.

Francesc Armanyà Font (1785-1803) arquebisbe Tarragona.

Va contribuir amb els seus diners a les obres que aleshores s'efectuaven al port.
Va invertir més de cent mil duros en la restauració de l'aqüeducte iniciada pel prelat anterior, i va tenir la satisfacció de veure arribar l'aigua a la ciutat, l'any 1798.
Enterrat al peu de les escales que van a l'antic altar major de la Catedral.

Casa Corderet, carrer Merceria, 17 (1751).

L'antiga cereria Casa Corderet, traspassada fa cinc anys a Montserrat Magriñà, ha estat restaurada respectant el mobiliari i la decoració originals, inclosos els frescos del sostre.