Resum Tàrraco

Anterior S. VI aC. : PREHISTÒRIADesigna el període de temps transcorregut des de l'aparició del primer ser humà fins a la invenció de l'escriptura, fa més de 5.200 anys o, segons altres autors, l'aparició de l'estat. .

S. VI-III aC. : IBERSVan ser un conjunt de pobles que les fonts clàssiques identifiquen a la costa oriental de la Península Ibèrica almenys des del segle VI ad.C, entre ells era la tribu dels cossetans o cessetans que vivien en el camp de Tarragona. .

En un promontori sobre el mar i al costat de la desembocadura del riu Francolí s'estableix un poblat ibèric.
Podria ser perfectament la Cesse o Kesse de les fonts clàssiques.
Progressiva ocupació (zona circular) : Població Ibers (S. III aC.).

218 aC. : ROMANSCiutadans d'un estat de l'Antiguitat, sorgit de l'expansió de la ciutat de Roma, que va arribar a incloure des de la Gran Bretanya al desert del Sàhara i des de la Península Ibèrica a l'Éufrates. .

Anníbal inicia la seva marxa cap a Roma, travessant els Pirineus i els Alps, i comença la II Guerra Púnica.
Els romans, per a tallar-li la rereguarda, desembarquen a Empúries i desplacen un exèrcit cap al sud.
Prop del poblat ibèric de Cesse hi ha una batalla amb l'exèrcit cartaginès que, derrotat, es retira a l'altre costat del riu Ebre.
Els romans instal·len un campament al costat del poblat ibèric per a assegurar el territori i fer-hi l'hivernada.
Es el naixement de TÀRRACO.
Des d'aquest moment i fins la caiguda de Cartago Nova es converteix en la principal base d'operacions militars romana en la Península Ibèrica.

S. II aC. :

És el moment de la conquesta, per part de Roma, de gran part de la Península Ibèrica, de les campanyes militars contra els celtibers i Numància.
L'antic campament militar i el proper poblat iber es converteixen en una autèntica ciutat romana.
Es construeixen les primeres grans obres públiques, entre elles les Muralles.

105 aC. :

Un grup de germans (teutons) devasta la Tarraconense durant dos anys.

45 aC. :

Juli Cèsar, després de la seva campanya victoriosa contra els seguidors de Pompeu a Hispània, concedeix el títol de Colònia de Dret Romà a Tàrraco.
Ara, oficialment, la nostra ciutat es coneixerà com a COLONIA IULIA URBS TARRACO (CIVT).
Tàrraco, capital de la província Tarraconense.

27-24 aC. :

August
Els cronistes de l'època, com l'historiador Tàcit, van deixar escrit que a la mort de l'emperador, l'any 15 dC, una delegació de tarragonins va viatjar a Roma per demanar permís al seu successor, Tiberi, per a la construcció d'un gran temple en honor seu.

, s'instal·la a Tàrraco durant les campanyes contra els càntabres.
Durant tres anys Tàrraco es converteix en capital de l'Imperi Romà.
Les reformes provincials que va fer posteriorment la converteixen, a més, en la capital de la província Tarraconense, la de major extensió de tot Hispània.

16 dC. :

S'inicia el culte diví a l'Emperador.
Tàrraco és la primera ciutat de l'Imperi que dedica un altar a August.
Recinte de Culte.

68 dC. :

Galba que va ser governador de la Tarraconense és proclamat emperador a Hispània.

98 dC. :

Trajà va ser un dels grans emperadors i era d'Itàlica.

123 dC. :

L'emperador Adrià va residir en Tàrraco.

S. I-II dC. :

És el moment de major esplendor de la ciutat.
S'edifiquen el Circ, l' Amfiteatre, etc.
La majoria de monuments visibles actualment són d'aquesta època.

2ª meitat S. III dC.

En la sorra de l'Amfiteatre són cremats vius el bisbe Sant Fructuós i els diaques, Sant Auguri i Sant Eulogi (259 dC).
Els alamans, poble germànic, fan acte de presència i ataquen la ciutat i el seu entorn (260 dC).
La decadència de Tàrraco, iniciada anys enrere, es fa clara i evident.

476 dC. : VISIGOTSVan ser un poble germànic que va penetrar en l'Imperi Romà tardà. Després de la caiguda de l'Imperi Romà occidental, els visigots van tenir un paper important a Europa durant els 250 anys que van seguir. .

Euric, rei visigot va conquerir Tàrraco i la va arrasar.

516 dC. :

Celebració d'un Concili provincial què, per primera vegada, es parla de monestirs.

585 dC. :

Martiri de Sant Hermenegild.
Per haver adjurat de l'arrianisme, va ser castigat pel seu propi pare, el rei Leovigild, al Pretori.

S. V-VI. :

Tàrraco, a pesar de ser seu del bisbat, perd pes específic a favor, sobretot, de Barcino.
La ciutat es replega i queda reduïda al que ara coneixem com la Part Alta.

713 i 714 dC. : MUSULMANSLa ràpida conquesta d'Espanya i la subsegüent islamització es van deure a l'habilitat dels cabdills musulmans, que van saber explotar les inconseqüències socials del regne visigòtic i aplicar la legislació textual d'El Corán - infinitament adaptable en aquell temps - a les necessitats dels neòfits i d'aquelles poblacions cristianes i jueus que van voler conservar les seves peculiaritats sense sentir-se, per això, discriminades. .

Les tropes musulmanes, dirigides per Tariq i MusaTariq ben Ziya era el lloctinent del governador d'Ifriquiya, Musa ben Nusayr, i va rebre d'aquest l'ordre d'envair la Península Ibèrica. Uns 7.000 homes van ser transportats als vaixells que havia disposat do Julià, senyor de Ceuta i partidari d'Agila II en la guerra civil que enfrontava a aquest amb el rei visigot Rodrigo., van conquerir Tarragona i la seva comarca.
Es va iniciar un període en què la ciutat va quedar en zona de frontera i en terra de ningú.

716 dC. :

A causa de la proximitat de les tropes musulmanes, el bisbe Pròsper fuig a Itàlia.
Tàrraco deixa d'existir com a ciutat fins el S. XII.

809 dC. : COMTESLa població local de les Marques era diversa, incloent grups muntanyencs autòctons, íbers, hispàn-romans, vascons, celtes, berebers, jueus, àrabs i gots que van ser conquerits o aliat dels dominadors islàmics o francs. Eventualment, els caps i poblacions es van fer autònoms i van reclamar la seva independència. .

Intent de reconquesta per Lluís el Piadós.

888 dC. :

Intent de reconquesta per Ramon Berenguer I.

S. XII : 1118 dC.

Victoriosa campanya de Ramon Berenguer III.
Passa a poder dels cristians de la mà del normand Robert d'Aguiló i de l'arquebisbe Oleguer.

1149 a 1162 dC. :

Es van aixecar els monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
També es va fundar la Cartoixa d'Escaladei.

1171 dC. : EDAT MITJANA.

S'inicia la construcció de la nova Catedral (el temple espanyol més bell sorgit en el període de transició).
S'inicià la construcció de l'antic Hospital de Santa Tecla.

S. XIII :

Jaume I el Conqueridor.
Es constitueixen les Corts.
Capella de Sant Pau.
Capella de Santa Tecla.

S. XIV :

Jaume II (Comuna del Camp de Tarragona).

S. XV :

La successió de Martí I es va decidir en el Compromís de Casp.
L'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Vallseca no va votar a favor de l'escollit Ferran I.

S. XV : Reis Catòlics , Cristòfol Colom.