Visigots-1

Els visigots nomenen a Alaric rei al que li succeeix el seu cunyat Ataülf (410).

Ataülf, Sigeric i Vàlia.

Ataülf va utilitzar a la seva presonera Gal·la Placidia (germana de Honori) per a establir als visigots. Va morir a Barcelona.
Sigeric sol va estar en el tron set dies.
Vàlia li va retornar Placidia a Honori. Es va comprometre a evacuar la Tarragonina i lluitar contra els pobles germànics. Va deixar la Bética lliure de germans. Honori li va cedir la segona Aquitania i va fixar la capital en Tolosa. Accedeix a l'imperi Valentinià III.


Ataülf (412-415)	Sigeric (415-415)	Vàlia (415-419)

Teodoric, Turismund i Teodoric.

Teodoric va desenvolupar una encertada política i consolidació del regne tolosana. Els vàndals van tornar a ocupar la Bética. Tenia el suport del clerical. Després de penetrar Àtila el rei dels Huns fins el Loira, va ser derrotat per Teodoric que va morir en la batalla.
Turismund fill de Teodoric va ser assassinat pels seus germans Teodoric i Frideric.
Teodoric inicia el seu regnat combatent Frideric en la Tarragonina. Després de la mort de l'emperador Valentinià III es nega a reconèixer al usurpador Màxim i estimula a Avito a ser emperador. Mor assassinat pel seu germà Euric.


Teodoric (419-451)	Turismund (451-453)	Teodoric (453-467)

Euric, Alaric i Gesaleic.

Euric en 476 va expandir els territoris visigots des del riu Loira fins l'Ebre, conquerint Barcelona i Tarragona. Va aconseguir el reconeixement de l'emperador July Nepós. Va crear el primer codi legal visigot "el Codex Eurici".
Alaric II poc apte per al govern va perdre gairebé tots els dominis en la Gàl·lia en favor dels francs comandats per Clodoveu.
Gesaleic fill natural es va fer proclamar rei esclatant la guerra civil. Va acabar amb la pèrdua de la Gàl·lia i el regne de Tolosa pas als francs.


Euric (466-484)	Alaric II (485-507)	Gesaleic (507-510)

Amalaric, Teudis i Teudiscle.

Amalaric nét del ostrogot Teodoric la regència del qual per mitjà de governadors va millorar el govern. A la mort de Teodoric, Amalaric va concertar un tractat amb els ostrogots. Va lluitar i va morir prop de Narbona lluitant contra els francs.
Teudis ostrogot casat amb una rica peninsular. Justinià emperador bizantí va eliminar als ostrogots i va ocupar el nord de Àfrica. Teudis va morir assassinat a Sevilla.
Teudiscle de curt regnat va morir assassinat a Sevilla en una orgia.


Amalaric (510-531)	Teudis (531-548)	Teudiscle (548-549)

Basílica Visigoda (S. VI) sobre ruïnes de l'amfiteatre romà.

Àkhila, Atanagild i Liuva.

Àkhila era arrià (intolerant i fanàtic). Es va enfrontar a Atanagild que era més tolerant amb la religió.
Atanagild amb l'ajuda dels bizantins va vèncer a Àkhila. Va haver de lluitar contra els bizantins en el centre de la península. Va morir a Toledo on havia fixat la seva residència.
Liuva I germà de Atanagild va quedar governant la Gàl·lia Narbonense mentre que el seu germà Leovigild es va quedar amb la resta.


Àkhila (549-554)	Atanagild (554-567)	Liuva I (567-572)

Leovigild, Hermenegild i Recared.

Leovigild va afirmar en predomini visigot en la península. Es va coronar rei a Toledo i encunyo monedes d'or. Va sotmetre als sueus, a Oróspeda i a les ciutats del llevant com Tarragona.

Hermenegild va néixer a Tarragona el 14 d'abril del 565. Als catorze anys es va casar amb Ingunda, princesa catòlica, filla de Sigeberto I, rei d'Austrasia, i de Brunegilda.
Per les prèdiques de la seva esposa i de Sant Leandre, parent de Brunegilda, va adjurar de l'arrianisme i es va batejar com a catòlic prenent el nom de Joan.
Revoltat contra el seu pare, es va aliar amb Bizanci i els suevos. Derrotat el seu exèrcit, es va refugiar a Sevilla, on va ser assetjat, i va escapar a Còrdova, on va ser fet presoner. Va ser traslladat a València i després a Tarragona.
Va ser assassinat, decapitat pel seu escarceller Gisbert a Tarragona per no voler adjurar del catolicisme davant l'arrianisme.
A petició de Felip II, va ser canonitzat pel papa Sixto V en el milè aniversari de la seva mort.

Recared retorna als bisbes catòlics a les seves seus, Sisberd és condemnat a mort. En una assemblea de bisbes catòlics i arrians es converteix al catolicisme i convoca l'III Concili de Toledo.
Liuva II probable fill il·legítim regne poc morint de mans del noble Viteric que li va succeir.


Leovigild (572-586) y Hermenegild	Recared (586-601)	Liuva II (601-603)