A Tarragona, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, l’Assemblea de ciutadans i moviments socials i totes les persones i organitzacions polítiques, sindicals o cíviques que s’hi adhereixin, subscrivim la crida de l’Assemblea de Moviments socials, reunida a Florència el 10 de novembre de 2002, considerem, per tant, totalment inacceptable que, ja entrats al segle XXI, els països més poderosos continuïn tractant de controlar la vida política, econòmica i social d’altres països mitjançant l’agressió, -oblidant, si més no, els valors que sustenten la Carta Fundacional de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans- i ens afegim a la resistència continental contra la guerra, exigint el NO a un atac a l'Iraq.

Creiem en la resolució política i democràtica dels conflictes internacionals i, encara que s’arribés a demostrar que Iraq posseeix armes de destrucció massiva –com les que tenen els EUA, Russia, França, Gran Bretanya...–  els països més poderosos tenen prou mecanismes  com per donar una solució al problema sense disparar ni una sola bala, ni posar en perill la població civil. Malgrat això, els governs dels EUA i de la Gran Bretanya, amb el suport servil de governs com l’espanyol, han declarat inevitable l’agressió, el conflicte i l’ocupació. Mentres, a Tarragona, les autoritats locals no sembla que facin marxa enrera en la seva política d’obrir el port i la ciutat a la VIa Flota dels EUA i de l’OTAN aportant la seva mesquina contribució a aquesta política encara que sigui arriscant la pau i la seguretat dels ciutadans.

La guerra no és cap solució per la gana, la misèria o l’atur. No és solució per a resoldre una situació que afecta a quasi dues terceres parts de la humanitat, que viu sota nivells de vida ínfims. La guerra no resol l’opresió ni el terrorisme.

Aquesta agressió (que no guerra, car cal dir les coses pel seu nom), amb o sense el vist-i-plau de la ONU, és il·legítima perquè el seu motiu real és la rapinya, la voluntat d’apoderar-se dels recursos naturals de la zona, petroli i gas, mitjançant la força i l’ocupació militar. És il·legal perquè vulnera el dret internacional al·legant conceptes com el de “guerra preventiva” que no significa altra cosa que una invasió. És immoral perquè causarà centenars de milers de víctimes innocents i sofriments i destrucció per una població, que ja pateix les calamitats d’un embargament cruel, en benefici dels interessos de la gran indústria nord-americana.

La propaganda bèl·lica ens bombardeja diàriament com si la guerra fos un fet inevitable. Aquesta propaganda, com diuen lúcids intel·lectuals a Lisboa, està al servei dels interessos del capital financer internacional i suposa una amenaça per a la sobirania, la dignitat i la llibertat de les nacions i dels pobles. Aquesta propaganda, amb l’excusa del terrorisme, pretén justificar noves mesures de repressió i  de censura, imposant a la societat una perillosa interpretació de la seguretat que arrabassa  drets, llibertats i garanties als ciutadans, en el marc del  procés de globalització econòmica amb privatitzacions  de bens i serveis públics i guerra permanent de major o menor intensitat.

Cridem als ciutadans i totes les entitats, organitzacions i moviments a oposar-se activament a l’agressió contra el poble iraquià i a la guerra permanent de la globalització neoliberal, participant en la preparació i desenvolupament de les accions que es convoquen arreu del món; a exigir al representant de l’Estat Espanyol en el Consell de Seguretat de la ONU que no doni suport a un atac amb el seu vot i, molt especialment, a les autoritats locals que s’oposin a la utilització militar del Port de Tarragona.

L’AGRESSIÓ NO ÉS INEVITABLE!

ATURAR LA GUERRA ÉS POSSIBLE!

NO A LA UTILITZACIÓ MILITAR DEL PORT DE TARRAGONA!

   Tornar a la pàgina principal