De la suplicació que la Reina féu al déu dŽAmor.

-"De la celsitud de vostra majestat, déu dŽAmor, està la mia pensa alterada, que a suplicació de tants vostres servents hajau denegada veure la vostra beatitud e glòria. E puix en lo món predominau los ànimos dels lleals amadors, no siau avar de subvenir als qui bé e llealment vos serveixen, car se veu per experiència que los qui llealment vos obeeixen e tenen més desig la majestat vostra servir, los deixau passar més penes, que no poden atènyer ne sentir la dolçor de la vostra desitjada beatud; per què us suplique, mon senyor, puix vos só devota, que plàcia a la celsitud vostra fer obrir les portes de la vosta gloriosa habitació a mi, ignocenta de tal delit, puix vos desitge servir, e acceptar-me per serventa, e en lo voste benaventurat repòs ésser companyona de tots los altres estaments femenils, e acollir-me en la vostra desitjada glòria."

"Acabant la Reina la sua humil suplicació, sobtosament ab un gran tro sŽobrí la porta de la roca. E lo Rei e la Reina ab tots los estats a peu entram dins un gran pati, tot entorn emparamentat de draps de ras, llavorats dŽor e de seda e de fil dŽargent, de diverses històries, les imatges fetes per art de subtil artifici. Lo cel era tot cobert de draps de brocat blau, e alt, sobre los draps de ras, havia entorn naies on se mostraven àngels tots vestits de blans, ab ses diademes dŽor al cap, sonant diverses maneres dŽesturments, e altres cantant per art de singular música, que los oïnts estaven quasi alienats dŽoir semblant melodia.

"Aprés un poc espai ixqué en una finestra lo déu dŽAmor molt resplandent, e ab cara afable féu principal a tal parlat.