La resposta que lo déu dŽAmor féu a la Reina.

-"Lo molt merèixer vostre, graciosa Reina, mŽobliga fer-vos senyora de mon voler, acceptant-vos per filla obedient e dispensera de les gràcies que ixen dŽaquest delitós paraís, donant-vos potestat absoluta de poder premiar e punir tots aquells i aquelles que en la mar dŽamor navegaran, donant a uns tempestat vàlida sens atènyer al port que desitgen, als altres pròsper vent per atènyer a port de llur voler, exemptant-ne tots aquells i aquelles qui ab frau e engan amen, que sien exempts de trobar en vós mercè."

"E dites questes paraules, lo déu dŽAmor desparegué que jamés pus no fon vist, ni los àngels, e tots los draps se començaren a moure quasi com a terratrèmol. E tot pujam alt a lŽapartament de la Reina, e como nos fem a les finestres del pati, no vem drap negú sinó la bella praderia.

"E diré a la senyoria vostra cosa de gran admiració dŽaquesta roca: que de continent que los draps foren fora, la vem en quatre parts partida, e en cascuna part dŽaquestes, en lŽuna sŽaposentava lo Rei ab tot son estat, en la segona estava aposentada la Reina ab ots los francesos qui ab ella eren venguts, en la terça estaven aposentats tots los estrangers, així com eren los dŽAlemanya, dŽItràlia, de Llombardia, dŽAragó, de Castella, de Portugal e de Navarra.

"Senyor, sé-us dir que en cascuna part dŽaquestes havia moltes sales molt bé emparamentades, e molt llits molt ricament abillats, en tant que tots quants eren allí estaven molt ben aposentats, e si més gent hi hagués, dos voltes més que no havia, tots hi tingueren bon lloc. Açò han dit tots los estrangers qui han cercat lo món, que jamés veren ne han oït dir que negun gran senyor hagués feta una festa de tanta magnanimitat e abundància de totes coses, ne que tant duràs.

"E trobaren que en lŽalleujament del Fei estava una dona tota dŽargent quasi ab lo ventre un poc ruat e les mamelles que un poc li penjaven, e ab les mans les estava exprement, e per los mugorons eixis un gran raig dŽaigua molt clara qui venia del riu per canons dŽargent, e lŽaigua que caïa de les mamelles dava en un bell safareig de cristall. En lŽaltra estància on la Reina estava, havia una donzella tota dŽor esmaltada e tenia les mans baixes en dret de la natura, e dŽallí eixia vi blanc molt fi e especial, e aquell vi dava en un safareig de vidre crestallí. En lŽaltre apartament estava un bisbe ab sa mitra al cap, qui era tot dŽargent, e tenia les mans plegades mirant devers lo cel, e per la mitra li eixia un raig dŽoli qui dava en un safareig fet de jaspis. En lŽaltre apartament estava un lleó tot dŽor, ab una molt rica corona dŽor al cap, ab moltes pedres fines, e per la boca llançava mel, qui era molt blanca e clara, e dava en un safareig qui era fet de calcedònies. E enmig dŽaquestes quatre estáncies, estava un nan molt diforme a natura e tenia lŽuna mà al cap e lŽaltra al ventre, e eixí-li per lo melic un raig de vi vermell molt fi e especial, e dava en un safareig qui era fet de pòrfir: lo dit nan era lo mig dŽor e mig dŽacer, e mostravaŽs cobert de mig manto, e estava enmig del pati de les quatre estàncies, e no podia entrar negú dins la roca que no el ves, e cascú podia pendre llibertament de tot lo que hi havia. E un poc més amunt del nan estava un home tot dŽargent, mostravaŽs ésser vell ab la barba molt blanca, era molt geperut, ab un bastó en la mà, e en la gran gepa que tenia estava carregat de pa molt bell e blanc, que tothom ne podia pendre.

"E totes aquestes coses, senyor, no pense vostra senyoria sien fetes per encantament ni per art de nigromància, sinó artificialment. E no es trobà dia, tant com les festes han durat, que de totes les coses que dites vos he no fos més abundantment lo darrer dia que lo primer; e sé-us ben dir que aquest bo de panicer no estava jamés que no tingués prop de si passats trenta mília pans, que estava molt abundós. Les taules jamés se desviandes en gran abundància, e en cascun apartament havia son bell tinell parat contínuament ab molt bella veixella dŽargent, que tots quants eren menjaven e bevien en argent.

"Senyor, jamés acabaria de recitar a la senyoria vostra les grans magnificències que són estades fetes en aquestes festes; car cascun estat menjava per si, e tots eren molt ben servits de molta volateria de diverses natures, de potatges molt singulars, de vins de quantes natures se poden nomenar, de confits en molt gran abundància, de totes coses que tots los estrangers nŽestaven admirats "En les espatles de la roca havia un jardí molt ben arborat, on el Rei molt sovint entrava per deport, perquè era molt delitós, e en aquest hort havia una porta que entrava en una gran parc on hi havia diverses naturals dŽanimals salvatges, ço és, onços cervos, cabirols, porcs salvatges, e de totes altres bèsties de molt que lo Rei hi havia fetes posar per son delit, perquè prenia molt gran delit de veure-les; e tenia-hi moltes tendes parades que paraia fos un real.

"Aquell dia, senyor, tot fon de festes, e lo dia següent, que era divendres, de matí, aprés la missa e lŽofici, anam a la ribera ab moltes barques, totes cobertes de drap de seda, e de brocat, e de draps de ras, cascun estat ab sa divisa; e anam per lo riu solaçant e peixcant e prenent plaer ab moltes trompetes, clarons e tamborinos. Aprés que lo Rei e tots foren dinats, venc lo muntero major ab tota la munteria, e tots anam ab lo Rei a caçar.

Gran plaer pres lŽermità en les festes per Tirant recitades, e ab cara afable pronuncià semblants paraules.