BENVINGUT A AQUESTA CASA |
||
| Ir a la versión castellana |
|
Pàgina preparada per a una resolució de 1024 x 768 |
| Per a veure el text grec | ||
 |
Uns consells del segle XIV
per "visitar" aquesta casa |
|
BENVINGUT A AQUESTA CASA |
||
| Ir a la versión castellana |
|
Pàgina preparada per a una resolució de 1024 x 768 |
| Per a veure el text grec | ||
|
Uns consells del segle XIV
per "visitar" aquesta casa |
|
|
UN COP MÉS Abstenció solidària
No faig cap crida a l'abstenció a les properes eleccions del dia 9 DE MARÇ, només dic el que jo penso fer
Abstenció i solidaritat
Solidaritat amb totes aquelles persones que han vingut a treballar a les nostres ciutats i pobles, que veuen com els seus impostos són ben rebuts, però que es veuen rebutjats a l'hora de participar a les decisions de què fer amb aquests diners.
Solidaritat amb totes aquelles persones d'Euskalerria a qui una llei antidemocràtica del PP/PSOE impedeix exercir els drets cívics personals d'ésser elegits i elegir els seus representants
Què passarà
|
|
|||
|
La capacitat creadora de l'evangelista "Lluc" és indiscutible: és realment un autor. No està, doncs, fora de lloc preguntar-nos com la coneguda paràbola del "fill pròdig" fou explicada per Jesús i quina és la part que debem agrair a l'evangelista. ¿Va parlar Jesús d'un jove de vida dissoluta, penedit i perdonat pel seu pare o d'un jove camperol obligat a emigrar a la ciutat?
Inicio amb aquestes reflexions bíbliques una miscel·lània, que d'altres poden seguir, com un homenatge al meu germà Joan que, a finals de l'any passat, "va arribar a la casa del Pare". A ell aquesta paràbola li agradava força. La meva interpretació -suposo jo- que no. Qui vulgui participar a la miscel·lània |
||||
| I si encara no ho has llegit... | FERNANDO HOYOS: Un jesuïta a la guerrilla
El religiós internacionalista viguès FERNANDO HOYOS va acabar prenent les armes contra la dictadura que va ofegar Guatemala durant dues dècades. Allà va deixar la vida. Aquests darrers mesos diversos mitjans de comunicació de Galicia s'han fet ressó del XXV aniversari de la mort d'aquest jesuïta que, havent anat a Guatemala com "missioner", va acabar integrant-se en el ejército guerrillero de los pobres |
|||
¿Beneí l'església parelles del mateix sexe?
Aquestes benediccions, que ja eren conegudes dels "savis" dedicats a temes de la litúrgia de l'església oriental, foren donades a conèixer per John Boswell al públic occidental l'any 1994. Què beneien? Una relació eròtica entre dues persones del mateix sexe? O una simple relació per a assegurar la transmissió de l'herència? |
||||
|
Carta oberta a Miguel Delibes
La novel·la fusiona en una sola jornada els dos autos de fe celebrats a Valladolid l'any 1559. En el primer d'ells, el del 21 de maig, presidia una jesuïta, Joana d'Àustria, regenta d'Espanya |
|||
 |
MAIG 1970 |
 |
|
ELS JESUÏTES DE
|
|||
General Franco
"Caudillo de España por la gracia de Dios" |
Pedro Arrupe
Prepòsit General dels jesuïtes |
||
|
A manera de pròleg
A manera de Nihil Obstat Capítol Primer 
Capítol Segon
Capítol Tercer
Capítol Quart
Capítol Cinquè
Capítol Sisè
Capítol Setè
Capítol Vuitè
La meva correspondència amb... Veure índex general |
Un estudi
de les reaccions que es van produir
en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco |
||
Capítol IX
|
Del temps... Sortir d'un silenci...
Una meditació pasqual
Ja ha sortit "en paper"
La Catequesi Nadalenca
Per a tots els amants del paper i de la tinta i per a regalar-la a qui encara estigui en el segle XX  Igualment podeu demanar en paper
Trampes en el diàleg
interreligiós
Un diàleg intra-religiós amb en Xavier Melloni Un general en EL Pozo Un "carteo" amb Isidoro Galán (Cartagena) sobre unes declaracions del General dels jesuïtes Amb el pretext d'una enquesta De finals del 97, però encara em reconec en aquest "donar raó de la vostra esperança" Per què
Nou acte de terrorisme
A la frontera pakistaní amb l'Afganistan Què fa
CONVOCATÒRIA MUNDIAL
A accions no-violentes de resistència civil per acabar amb l'ocupació militar de l'Iraq 
Seguiu les darreres informacions a Web de l'organització Entra al seu blog Plataforma Aturem la guerra Fer camí
I la resolució 242 de l'ONU? del 22 de novembre de 1967
"Retirada de las fuerzas armadas israelíes de territorios que ocuparon durante el reciente conflicto"
És delicte ésser anti-monàrquic?
I si un és anti-monàrquic,
serà un delicte manifestar-lo? I si treballem per la desaparició total d'aquesta institucióserà un delicte? 
Seguiu les darreres informacionswww.alertasolidaria.org
|
|
Una conversa amb en Julen LizundiaEns van trobar a l'hora convinguda (a les onze del matí del dia 23 de març de 2007) a la cafeteria Amara de Donosti. No ens havíem vist mai, però ens vam reconèixer al moment sense dubtar gens. Aviat entràvem en matèria. 
Em vas dir per telèfon que no te n'havies assabentat de la visita d'en Arrupe. Aquest "cromo" encara no el tinc a la meva col·lecció Sí, en Rentería vivíamos muy al margen de la Compañía, alejados de ella física y psíquicamente... Mira, ahir vaig parlar a Bilbo amb en Antton Arsuaga. Hi va estar present en José Ignacio Berriatua, qui després em va invitar a dinar i per la tarda amb en Ignacio Larumbe em van acopnayar fins a Zumaia, a on jo, venit de Loiola, havia deixat el cotxe. Amb el que ell em va dir i mirant "papers" conec el teu itinerari exterior. Ja sé que... Antton t'avantatja un any en data de naixement (ell és de novembre del 33 i tu del desembre del 34), però després tu li agafes una setmana d'avantatja a l'entrar al noviciat en el setembre del 54. A partir d'aquí aneu junts fins a Renteria. La data de la vostra ordenació (30 de juliol de 1965) indica una formació "normalitzada". Acabada la teologia a Oña, els dos aneu a Bèlgica per fer la Tercera Prova. Això seria el curs 1966-67. Hicimos la Tercera Probación en Dröngen, un pueblo a unos 5 o 6 kms de Gent (Gante). Nuestro Instructor fue André Hayen, un jesuita belga, valón, que hablaba perfectamente el castellano, además del flamenco y el francés. Luego salió de la Compañía y murió hace unos años. No sabría decir lo que influyó en nosotros. Lo más decisivo fue en animarnos a ir por el camino del trabajo en alguna fábrica y a ponernos en contacto desde el principio, no con los jesuitas, sino con los curas diocesanos que trabajaban. En eso fue muy categórico y ciertamente le hicimos caso. A Renteria arribaríeu abans de setembre de 1967. A Apuntes para una historia de Misión Obrera de setembre de 1967 hi ha una referència a vosaltres dos, encara que sense dir els vostres noms. En esta zona [la zona jesuítica de la Provincia de Loyola] hay que indicar la presencia continuada en el trabajo de cinco sacerdotes seculares en Vizcaya, de cuatro en Guipúzcoa más dos sacerdotes jesuitas en la parte de Roteta-Rentería, un maestrillo y un hermano coadjutor, y otro sacerdote jesuita en Navarra Al final, de nou Antton t'avança al deixar la Companyia. En el 70, quan la visita del P. Arrupe, ell ja està pràcticament fora de la Companyia. És per això que la seva resposta, idèntica a la teva, causa menys estranyesa ...en el 70 ya no esperábamos nada de la Compañía, ya habíamos visto que no valía la pena luchar para conseguir un cambio. ...en el 70 ya no esperábamos nada de la Compañía, ya habíamos visto que no valía la pena luchar para conseguir un cambio. En el 68 els jesuïtes de Missió Obrera de la Província de Loiola, després d'una reunió a Bilbao, escriuen una carta al Provincial (enviant còpia al General) i li diuen, sense que s'hagi de veure una amenaça, que si no canvien la seva aptitud envers la Missió Obrera es veuran obligats "a la fuerza a tomar serias determinaciones totalmente ajenas a nuestra voluntad de seguir realizando nuestra vocación al mundo obrero dentro de la Compañía y muchos de nosotros también en el Sacerdocio". Estàveu vosaltres en aquesta dinàmica? No. Nosotros ya habíamos comenzado la lucha en el Juniorado: había un grupo que nos íbamos cargando con unos "informes" pésimos. Una vez me dijeron: ¿Pero qué has hecho para que escriban estas cosas de ti? Alguns et diran que la Companyia, gràcies a l'Arrupe, ha canviat... Pero no es el cambio que nosotros pretendíamos A cops em pregunto: Qui ha fet més per a canviar la Companyia? En Arrupe o els jesuïtes que van plegar durant el seu mandat?
A primers d'abril he afegit una nota sobre Pedro Valdo (Si l'obres i vols tornar aquí, tanca-la manualment)
|
Ja ens
tornarem a veure!!
|
15 abril 2008 |
Oi que em diràs alguna
cosa?
|
Gràcies per la teva visita.
Fins ara m'heu visitat  |
|
Per saber la dels altres Per veure els comentaris anteriors Per veure els comentaris més antics |
| BENVINGUT
A AQUESTA CASA...
És com si haguessis
vingut a casa meva, al carrer 24 del barri tarragoní de Bonavista.
|
Aquest
sóc jo...
...en
Miquel Sunyol
|
| Tinc una foto en què encara he
sortit més millorat. Me l'ha va fer ja fa temps, i no sé
com ni quan, en Lawrence Durrell.
Quartet d'Alexandria
Justine |
Si més endavant ha arribat a comprendre'm, deu haver descobert que per a tots aquells que sentim profundament i que tenim consciència de l'intricat laberint del pensament humà només hi ha una resposta: una tendresa irònica i el silenci. |
Recordeu:
|
Els consells que l'autor -un anglès del segle XIV que ha quedat en l'anonimat- de the cloud of unknowing (El núvol del no-saber) donava als seus possibles lectors poden servir també per qui estigui a punt de ficar-s'hi a "casa meva"
En el nom del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant.
Per això et prego i t'exhorto, en virtut de la caritat, que si algú el llegeix o l'escriu -o en parla, o bé saps que es llegeix, s'escriu o se'n parla-, l'exhortis tal com jo t'exhorto perquè ho faci sense pressa, a poc a poc. Car tal vegada pot haver-hi un tema al començament o al mig que no s'expliqui del tot bé, però que s'expliqui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si hom considera un tema sol, sense tenir ben en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment pot caure en l'error i, per tal d'evitar-ho, et prego per caritat que obris tal com et dic.
No em preocupa gens si aquest llibre no el veuen mai els xerraires, insolents, aduladors, moralistes, xafarders, murmuradors, maliciosos, i tota mena d'aprofitats. La meva intenció no ha estat mai d'adreçar-me a ells. Per això m'agradaria que no s'hi fiquessin, ni ells ni cap de les persones, doctes o indoctes, amb ganes de tafanajar.
AQUEST LLIBRE NO HA DE SER LLEGIT SI NO ÉS PER L'ÀNIMA CRIDADA A LA CONTEMPLACIÓ I DISPOSADA A POSAR EN PRÀCTICA ELS CONSELLS QUE S'Hl DONEN
Si penses que aquesta forma d'obrar no s'avé amb el teu caràcter, pots deixar-la i, després de ben aconsellar-te, en pots seguir una altra. I llavors et demano que em disculpis, perquè la meva veritable intenció en escriure aquest llibre era d'ajudar-te d'acord amb la meva simple manera de veure les coses. Per aixó, torna'l a llegir dues o tres vegades. Com més vegades el llegeixis, millor l'entendràs, ja que potser alguna sentència difícil d'entendre a la primera lectura l'entendràs a la segona.
Em sembla difícil d'entendre que una ànima disposada a convertir-se en contemplativa no llegeixi aquest llibre sense veure-hi una afinitat amb la seva preocupació. Aleshores, si creus que et fa bé, dóna gràcies a Déu, i prega per mi, per l'amor de Déu.
Fes-ho, doncs, així. I et demano que no deixis que ningú el llegeixi, llevat que sàpigues segur que li pugui ser beneficiós, tal com et deia en el próleg del llibre en parlar de qui s'havia de dedicar a la contemplació i en quin moment ho havia de fer. Et prego que insisteixis en el fet que aquell qui el llegeixi ho faci sense pressa, a poc a poc, ja que tal vegada pot haver-hi un tema al començament o a la meitat que no s'expliqui del tot bé, però que ho sigui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si es considera un tema sol, sense tenir en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment es pot caure en l'error, i a fi d'evitar-ho et prego que obris tal com et dic. Si creus que et cal més informació sobre algun punt en particular, digues-me quin és i què en penses tu mateix. I faré el que pugui per aclarir-ho.
Anònim anglès del segle XIV
el núvol del no-saber
Clàssics del cristianisme
Edicions Proa
,
remeneu una mica el ratolí per sobre, i sempre sortirà una
petita explicació