Quatre llibres per a una catequesi nadalenca.


Quatre llibres			Eugen Drewermann *Del naixement dels déus al naixement del Crist*
Walter Brueggemann *La imaginación profética*	per a una
		catequesi		John Shelby Spong *Jesús, hijo de mujer*
Raymond R. Brown *El nacimiento del Mesías*				nadalenca

Walter Brueggemann

La imaginación profética (1986)
The profetic imagination (1978)

Traduït per Jesús García-Abril

Editorial Sal Terrae

És un llibre escrit el 1978 (fa més de vint anys!!), quan encara no havia desaparegut la indignació estudiantil dels anys seixanta, per un americà del nord, professor d'Antic Testament i Degà del Eden Theological Seminary, a Webster Groves, Missouri.
No puc precisar a quina confessió cristiana pertany, descartant amb total seguretat que sigui la catòlica, doncs parla del "creixent nombre de les meves germanes que, per fi, veuen com és acceptat el seu accés al ministeri". I afegeix que "si aquest llibre és diferent, es deu al fort impacte que la naixent consciència femenina està produint en el nostre pensament teològic".

L'aportació d'en Brueggemann era veure com la figura profètica de Moisès representa una oposició i una alternativa al règim faraònic (règim d'opressió i d'injustícia, règim en què l'establishment diu que "tot va bé", i en què per a seguir "anant bé" ha de seguir recreant les estructures d'opressió; des d'ell mateix no té capacitat de canvi a situacions de justícia, etc, etc...). L'alternativa no pot venir del "sistema" (faraons, mags, endevinaires, capatassos...), ni dels que pateixen resignadament el sistema, sinó dels que saben "gemegar i cridar des del fons del seu esclavatge" (Ex 2, 23) i estan decidits a utilitzar la força ("Ja sé que el rei d'Egipte no us deixaré sortir si no és per la força", Ex 3, 19). Aquesta oposició al "sistema faraònic" i a una "religió del triomfalisme estàtic" i a una "política d'opressió i explotació" gràcies a la alternativa possible d'una "religió (?) de la llibertat de Déu" i a una "política de justícia i compassió" queda reflectida en el càntic profètic de Moisès i en el seu verset final: ".d[,w: µl;[ol] Jl¿m]yI hw:hyÒ." (Ex 15,18), que sempre deixar anar -per a qui és bon entenedor- un "...i no el Faraó"

Ex 15, 18:
El Senyor és rei per sempre més!!

I aquí (i segueixo copiant el que escrivia a un dels meus amics) aquest professor de l'Antic Testament i degà de Eden Theological Seminary, tot un americà, dóna la raó al nostre estimat i mai prou plorat Karl Marx:

No serem capaços de comprendre la força de la imaginació profètica si no arribem a captar la connexió entre la religió del triomfalisme estàtic i la política d'opressió i d'explotació. Karl Marx va saber copsar aquesta connexió quan va observar que la crítica de la religió és la crítica fonamental i la que ha de conduir a la crítica de la llei, de l'economia i de la política.

I en nota a peu de pàgina, afegeix:

L'afirmació programàtica de Marx, a la seva "Crítica a la Filosofia del Dret d'en Hegel" és aquesta: "Així, doncs, la crítica del cel es transforma en crítica de la terra, la crítica de la religió en crítica de la llei, i la crítica de la teologia en crítica de la política

La veritat és que entre David i Salomó van carregar-se la alternativa mosaica (ves a saber si aquesta alternativa va arribar a funcionar algun dia), però va continuar sent el "somni" d'uns quants (aquest "somni" encara dura avui). M'agradaria fer veure que aquest somni perviu a través del llenguatge simbòlic (els càntics), que recuperen -seleccionant- els símbols de la tradició que encara tenen força en el moment actual.

Lectures que ja pots anar fent:

Rellegir o tornar a cantar els càntics de l'evangeli de la infància de Lluc (el Benedictus , el Magnificat , el Gloria in excelsis, el Nunc dimittis ) sota aquesta perspectiva és una de les fites d'aquesta "catequesi nadalenca".

D'aquest bisbe cristià de l'Església Episcopaliana, també de l'Amèrica del Nord, ja en vam parlar l'any passat. Si voleu, podeu tornar a llegir la seva biografia (amb alguns detalls nous, però encara incompleta).

Segueix la tradició dels grans bisbes "catequistes". Recordem que la seva preocupació és superar una concepció fonamentalista i una interpretació literalista de la Bíblia. És un procés que ell mateix ha fet, ("lentament, molt lentament, però al mateix temps amb pas segur") al llarg d'una vida de lectura i estudi diari de la Bíblia.

John Shelby Spong

Jesús, hijo de mujer (1993)
Born of a woman (1992)

Traduït per José M. Pomares

Ediciones Martínez Roca

El que ell ha anat rebent, ho vol entregar als seus feligresos:

Veure la veritat del mites rebutjant el prendre al peu de la lletra la seva explicació... Valorar aquests temes tan intemporals com són els naixements virginals, les encarnacions, les resurreccions físiques i les ascensions còsmiques, que una i altra vegada apareixen en las narratives religioses de tots els pobles del món... Separar l'experiència que nosaltres -els cristians- havíem condensat en la paraula Pasqua de Resurrecció, de la interpretació que aquesta experiència havia rebut a les Escriptures i tradicions cristianes, les quals havien copiat molt lliurement la mitologia dels pobles antics

I això ho vol fer com "pastor", primer en el seu càrrec de vicari o rector de parròquia, més tard com bisbe elegit per la diòcesi de Newark (Nova Jersey)

Al mateix temps m'he submergit en la lectura de les ciències físiques i de les obres d'aquells teòlegs que gosen incorporar als seus escrits teològics tot el saber del pensament contemporani, com poden ser Don Cuppit, Thomas Sheeban, Hans Kung, Rosemary Ruether, Arthur Peacock, David Jenkins, Diogenes Allen, Theilhard de Chardin, Elisabeth Schüssler-Fiorenza...

A més a més, mai he deixat de fer de la Bíblia el meu llibre de lectura bàsic, amb els comentaris i estudis de Raymond Brown, Michael Goulder, Edward Schillebeeckx, Phillis Trible, Jane Schaberg, Elaine Pagels...

No puc escapar a una tensió interior. Per vocació, sóc bisbe; per "hobby" ´intento ser un estudiós i un autor. Diuen que els autors erudits han estudiat durant llargs anys les coses que han escrit, però aquestes intuïcions mai no arriben més enllà dels cercles acadèmics. Un bisbe, home o dona, pel sol fet de pertànyer al poble és una persona pública, un símbol de la vida de l'Església, de la seva confessió i de la seva unitat. Així, doncs, com bisbe he presentat els punts de vista dels erudits a l'atenció del públic, he ofert al debat públic les diverses teories especulatives, he explorat obertament les normes del comportament ètic i he invitat a l'Església i al món a un diàleg a la recerca d'un nou consens teològic o creient.

El mateix Spong ens diu que a l'escriure l'any 1992 Nascut de dona volia suggerir la possibilitat de que les narracions del naixement de Jesús que troben en els evangelis de Mateu i de Lluc haguessin estat creats com a resposta a l'acusació de que Jesús era fill il·legítim. Qui sàpiga com llegir aquests textos evangèlics, hi podrà descobrir indicis d'aquesta acussació

. Però també ens diu que, al llarg de tot aquest llibre, només ha perseguit una cosa: un coneixement més profund de Déu a la mesura que aquest coneixement ens és revelat en Jesús de Natzaret

Recerco aquest Crist revelador a través de les llegendes del seu naixement... He seguit obertament algunes possibilitats esbalaïdores. He anat molt més enllà de la lletra bíblica... Alguns quedaran astorats i potser ofesos... Em fa pena causar dolor als creients senzills, però no ho faig a la lleugera, ja que no puc creure que la ignorància bíblica serveixi a la llarga a la causa del Crist. Ja fa temps que tinc decidit que no cal sacrificar la veritat per a protegir els dèbils i els religiosament insegurs. Veig altres homes i dones, que només poden trobar a l'Església un déu massa petit per a que sigui per a ells el Déu de la vida...

Per a aquest llibre vol destacar i agrair la seva dependència envers dues persones: un home i una dona.

En primer lloc, el doctor Raymond E. Brown, al que considero el principal erudit mundial sobre el Nou Testament. Cada any tinc el costum d'escollir un dels grans llibres teològics o bíblics per a estudiar-lo en profunditat, i el considero com el meu mestre. The Birth of the Messiah (El Naixement del Messies) d'en Raymond Brown va ser l'elegit l'any 1986. Cada dia, tres o quatres planes, resseguint totes les seves referències, prenent notes, dialogant amb ell... Ara em limito a reconèixer simplement que els pensaments que intento popularitzar amb aquest llibre troben les seves principals arrels més en Brown que en cap altre llibre. Això no vol dir que estigui totalment d'acord amb ell...

Però també diu:

Malgrat que, al meu entendre, el professor Brown és la màxima autoritat en qüestions del Nou Testament, no n'arriba a treure les conclusions ineludibles exigides per la seva erudició de que el naixement d'una dona verge no és més que un invent teològic de Lluc. Com catòlic-romà que és, es veu obligat a disciplinar constantment la seva erudició, al servei de l'ensenyament i del dogma oficial de la seva tradició. Això fa que li sigui difícil seguir el que li dicta la seva erudició quan aquesta el condueix a conclusions inacceptables per a la seva església, o a plantejar qüestions crítiques que semblen apuntar en una direcció contrària.

La segona persona és Jane Schaberg, professora de religió a la Universitat de Detroit. En quant el vaig veure anunciat, tot seguit vaig comprar el seu llibre The Illegitimacy of Jesus (La il·legitimitat de Jesús), el qual també em va ser recomanat per Phyllis Trible, del Seminari Unionista de Nova York. L'obra de Jane Schaberg em va donar una nova llum sobre les narracions de la nativitat, prova de com l'Església podria enriquir-se si comencés a escoltar el que tenen a dir les dones, aquest grup antigament rebutjat i ignorat d'una manera tan àmplia per aquesta mateixa Església.

Com escolta una dona, una teòloga bíblica feminista, les tradicions de la nativitat escrites, narrades i interpretades històricament només per homes? Com podem evitar els prejudicis patriarcals i masculins a l'hora d'escoltar, llegir i interpretar aquesta història d'una manera més objectiva? Ella em va obrir, a les Sagrades Escriptures, uns camins que jo mai n'havia somniat.

En l'interior del bisbe Spong, aquest diàleg entre Brown i Schaberg produeix una forta tensió i, al mateix temps, uns fruits: els que ell ofereix amb aquest llibre als seus lectors.

Per a mi, Schaberg és un meravellós correctiu a tot el que diu Brown. Ella, és cert, gaudeix d'una gran llibertat per a investigar, mentre que Raymond Brown es troba, segons la meva opinió, molt més lligat -molt més del que ell pot reconèixer- pel dogmatisme de la seva tradició catòlico-romana.. Ella ens ofereix una perspectiva feminista d'aquesta invenció masculina de la "Verge Maria"

Raymond E. Brown

El Nacimiento del Mesías (1982)
The Birth of the Messiah (1979)

Traduït per T. Larriba

Ediciones Cristiandad

La presentació ja està mig feta. Ens faltaria afegir que és un sacerdot de la Societat de Sant Sulpici, catòlic, professor -avui dia, emèrit- de Nou Testament en el Seminari Teològic Unionista, a la ciutat de Nova York. Diguem també que ha estat membre de la Pontifícia Comissió Bíblica. Acabem dient que el seu llibre és "un clàssic" catòlic sobre el tema, però que, malgrat els vint anys que ens separen d'ell, les seves qüestions i les seves idees no han arribat encara al públic catòlic de missa dominical.
En el seu temps, aquest llibre va ser rebut amb aquests i semblants adjectius: extraordinari, definitiu, magistral, tot un clàssic des d'avui...

El mateix R. Brown ens diu que "l'argument central d'aquest llibre és que les narracions de la infància són un vehicle digne del missatge evangèlic; cadascú d'ells conté, com en miniatura, el que és essencial de l'evangeli: que Déu s'ha fet present a nosaltres en el seu Messies, el que va caminar sobre aquesta terra".

Ja hem vist el que el bisbe Spong diu sobre Raymond E. Brown. Però què pensa el sacerdot catòlic R.E. Brown sobre el bisbe episcopalià John Shelby Spong?

A principis de setembre escrivia així al meu amic Mingo Melero:

Vayamos a otras cosas. Hoy he comprado un libro de Raymond E. Brown, Jesús en el Nou Testament, y después he ido recordando que ya lo tenía en casa (y no sé de dónde) en su versión original, An introduction to New Testament Christology. En el tren lo he empezado a leer. En el capítulo segundo, Diversos enfocaments de la cristologia del Nou Testament, (Various approches...), menciona los siguientes:

A) Conservadorisme no académic (nonscholarly)
B) Liberalisme no acadèmic
C) Liberalisme acadèmic(scholarly)
D) Existencialisme bultmannià
E) Conservadurisme acadèmic

Y he encontrado la siguiente mención a J.S.Spong. ¿La quieres en inglés o en catalán? Al hablar del "Liberalisme acadèmic":

Aquest liberalisme es diferencia del no acadèmic en diversos punts importants. Reconeix que el NT està amarat de cristologia des del començament fins al final, i que els seus autors afirmaren molt més que el fet que Jesús era un moralitzador o un reformador social. No obstant això, com implica l'etiqueta de "liberalisme", no accepta que les valoracions cristològiques altes sobre Jesús, en el NT, estiguin en línia de continuïtat real amb la percepció que Jesús tenia d'ell mateix. Breument, les valoracions cristològiques altes són considerades una equivocació.

This differs from nonscholarly liberalism in several important ways. Il recognizes that the NT is shot through whit christology from beginning to end and that its authors claimed far more than that Jesus was a moralizer or social reformer. Nevertheless, as the classification "liberalism" implies, it does not accept the high christological evaluations of Jesus in the NT as standing in real continuity with his self-evaluation. In short, high christological evaluations are regarded as mistaken.

Y aquí añade una nota:

En algun lloc entre el liberalisme no acadèmic i el liberalisme acadèmic hi ha l'opinió d'aquells qui han llegit llibres liberals d'estudiosos (les febleses dels quals no sotmeten a una crítica suficient) però tenen una visió de Jesús determinada, de fet, per llur reacció al fonamentalisme sufocant en el qual van créixer. Jo consideraria el bisbe episcopalià J.S. Spong un exemple d'això. En el seu llibre Born of a Woman (San Francisco: Harper, 1992), 36-40, presenta un Jesús que no era d'origen diví, sinó que era un ésser humà dotat, humil, generós i altruista, els amics del qual certament no el consideraven un messies. Però aquests tingueren una experiència pasqual o una il·luminació interna que els va permetre de veure una total dependència de Déu per part de Jesús, de manera que s'adonaren que la seva vida reflectia la vida de Déu. En The Birth of Messiah (704, I) jo expressava aquesta opinió: "No crec que cap autor del Nou Testament reconeixeria el Jesús de Spong com la figura que proclamaven o sobre la qual escrivien"

Somewhere in between nonscholarly liberalism and scholarly liberalism is the view of those who have read scholarly liberal works (the weaknesses of which they do not subject to sufficient criticism) but whose view of Jesus is really determinde more by their reaction to the suffocating fundamentalism in which they were raised. I would consider the episcopal bishop J. S. Spong an example of this. In Born of a Woman (San Francisco: Harper, 1992), 36-40, he presents a Jesus who was not of divine origin, but a gifted, humble, generous, and self-giving human being whose friends certainly did not understand him as a messiah. Yet they underwent an Easter experience or internal realization that enabled them to see patterns of total dependance on God in Jesus so that his life reflected God's life. In The Birth of Messiah (704, I) expressed this judgment: "I do not think a single NT author would recognize Spong's Jesus as the figure being proclaimed or written about"

La pregunta ahora es: ¿quién atacó antes? ¿Brown a Spong? ¿O Spong a Brown? El Born of a woman es de 1993 y el de la cristología es del 94.

Una afirmació del propi Brown sobre el seu llibre obre les portes al quart autor: "Estudiaré el significat fonamental de l'escena bíblica: com està estructurada, com encaixa dintre de la teologia i el missatge de l'evangelista i com aquest, al construir l'escena, pot haver-la extret del material preevangèlic o del bagatge de l'antic Testament".

El títol llarg d'aquest llibre és "Una interpretació dels relats de la nativitat de Jesús a la llum de la psicologia de les profunditats". Me'l va regalar fa anys en Xavier Melloni i ja vaig veure que podia obrir un camí per la comprensió cristiana de les narracions evangèliques sobre la infància de Jesús: la clau era acceptar la veritat profunda dels mites. "Seguint el fil del mite del naixement de l'home diví a partir de l'elecció d'una verge de família reial, mite heretat de l'antic Egipte, la meva recerca intenta rememorar i integrar per mitjà de la meditació les imatges immemorials del misteri de l'Encarnació, una imatges que molts pobles ja havien com pressentit i en les quals ja creien des de molts mil·lenaris abans del cristianisme"

Eugen Drewermann

(1992) De la naissance des dieux
à la naissance du Christ
(1986) Dein Name ist wie
der Geschmack des Leben

Traduït per Joseph Feisthauer

Éditions du Seuil

Qui és

Eugen Drewermann?

Neix el 1940 a Bergkamen (Alemanya).
Estudia Filosofia i Teologia a Münster i Paderborn (Renània-Westfàlia), i, més tard, Psicoanàlisis a Gotinga.
Segons ell mateix, "el meu món existencial, per parlar d'aquesta manera, havia estat profundament influït per la filosofia de Kierkegaard, Shhopenhauer i Albert Schweitzer, i, igualment, havia estat determinant la influència de Jean-Paul Sartre, rebuda en els meus anys d'estudiant".
A partir de és catedràtic de Teologia Sistemàtica a la Facultat de Filosofia i Teologia de Paderborn, a on al mateix temps exerceix de capellà a una parròquia.
En 1989, quan ja fa anys que l'església catòlica ha obert una croada contra ell, apareix Kleriker. Psychogramm eines Ideals (publicat per Ed. Trotta en 1995 sota el títol de Clérigos).
Li prohibeixen de formar catequistes. Al setembre de 1991, arriba la seva expulsió de la càtedra.
Durant un temps, "l'Església catòlica m'imposa una contradicció insuportable: puc predicar, però no ensenyar". Més tard aquesta contradicció desapareix: li arriba la prohibició d'exercit tot ministeri sacerdotal.
A partir d'aquest moment, treballa de psicoterapeuta ("un terç del meu temps el dedico a conversar amb les persones que cerquen la meva ajuda com terapeuta"), i dedica bona part del seu temps a l'estudi, a escriure ("ara és el punt central i el nucli de la meva activitat, però no tindria cap sentit l'escriure si no continués amb la meva tasca de psicoanalista- acompanyant") i a donar conferències ("que només serveixen com a publicitat, de la que treuen profit sobretot els meus editors"), havent sabut mantenir un estil de vida modest.
El fet d'assistir a conferències seves (algun cop a primera fila com a La Sorbona) i de participar amb ell a emissions televisives (Estrasburg, 1993), li va valer al bisbe Jacques Gaillot un monitum per part del nunci apostòlic a França.
Té publicats més de 50 llibres i el nombre d'exemplars venuts supera de molt el milió.
És pacifista i ecologista convençut.

D'aquest teòleg alemany, "castigat" pel Vaticà, ja van sortir algunes coses l'any passat, però d'altres llibres. Per Nadal vaig aprofitar alguna pàgina del seu llibre Dios inmediato , i una mica disseminades al llarg de l'any podríeu trobar idees seves del seu famós Clérigos.

La cita, extreta de Retractationes de sant Agustí (llibre I, cap 12, pag 3), que encapçala el seu llibre és molt significativa:

La mateixa realitat que avui dia anomenem "religió cristiana" existia també entre els antics: mai ha faltat ja des dels mateixos començaments de la humanitat fins que el Crist hi hagi vingut en la carn. Després, tot simplement, hem anomenat cristiana la veritable religió, la qual sempre ha existit.

D'aquí ens interessa la superació que fa en Drewermann del mètode "històrico-crític", el qual es tanca dintre de les fronteres de l'Antic Testament (com ens deia en Raymon Brown). A mi em passava el mateix. Fa anys, per explicar el relat de l'Anunciació de Lluc, pensava que ja en tenia prou si el comparava amb altres anunciacions de l'Antic Testament, per exemple, la de Gedeó. Era una manera de que "tot quedés a casa", dintre de la nostra "Paraula de Déu" i dintre de la nostra "història de salvació". Les narracions evangèliques de Lluc i de Mateu ens inviten als cristians, amb les seves imatges i representacions arquetípiques pròpies dels mites, a adonar-nos que ni som els únics ni hem estat els primers en creure en el misteri de l'Encarnació de Déu.

Què som nosaltres,

homes i dones d'una llarga humanitat,

que de sempre hem tingut necessitat

d'una mare verge, d'un fill de Déu,

d'anuncis divins, d'estels estranys,

i d'un infant entre animals?