Per què el cristianisme ha de canviar o morir.  
Un bisbe parla als creients a l'Exile

1. El teisme, com a forma de parlar de Déu, és cosa morta. 

Déu ja no pot ser entès amb credibilitat com un Ésser, de poder sobrenatural, vivint per damunt dels cels i a punt d'envair periòdicament la història humana per imposar-hi la seva divina voluntat. Així, doncs, gairebé tot el nostre parlar sobre Déu d'avui dia no té sentit, a menys que trobem una nova manera de parlar d'Ell.  
  
2. Si Déu ja no pot ser concebut en termes teistes, el voler seguir entenent Jesús com l'encarnació d'una divinitat teista s'ha convertit en un sense sentit. Així, doncs, la cristologia de temps passats ha fet fallida.

  
3. La història bíblica d'una perfecta i acabada creació i la posterior caiguda en pecat dels homes és una mitologia pre-darwiniana i un sense sentit post-darwinià

  
4. El naixement virginal, entès biològicament, fa impossible la comprensió tradicional de la divinitat de Crist.

  
5. Les narracions de miracles del Nou Testament ja no poden ser interpretades en un món post-newtonià com esdeveniments sobrenaturals realitzats per una divinitat encarnada.

  
6. La creu com el sacrifici pels pecats del món és una idea bàrbara fonamentada en primitius conceptes de Déu que ha de ser abandonada.

  
7. La Resurrecció és una acció de Déu, qui va elevar Jesús a la significació de Déu. Així, doncs, no pot ser una resurrecció física ocorreguda dintre de la història humana.

  
8. La narració de l'Ascensió assumeix un univers a tres graons: ja no és possible traduir-la a una concepció post-copernicana de l'espai-temps.

  
9. No hi ha cap norma externa, objectiva, revelada, formulada a l'Escriptura o sobre taules de pedra que hagin de regir la nostra conducta ètica per sempre.

  
10. La pregària no pot ser una petició dirigida a una deïtat teista perquè actuï dintre de la història humana d'una manera determinada.

  
11. L'esperança d'una vida després de la mort ha de ser separada per sempre de tota concepció de premi o càstig. L'església ha d'abandonar, doncs, el recolzar-se sobre la culpa per a motivar una bona conducta.

  
12. Tots els éssers humans porten la imatge de Déu i han d'ésser respectats per allò que cadascú és. Així, doncs, cap descripció externa, basada a la raça, ètnia, sexe o orientació sexual pot ser usada com fonament d'una discriminació o rebuig.