Solidaritat minera
i
 
"amor fratern"
a les comunitats joàniques
   
Havia anunciat unes reflexions sorgides del subsòl del mític "Pozo María Luisa", uns comentaris a les cartes de Sant Joan a 500 m. de negror. Com molt sovint   D'esquerra a dreta, Jesús Angel, jo, Nacho (delegat miner de seguretat) i l'Ignasi
passa la propaganda superarà la realitat, però aquesta realitat promesa arribarà a no molt trigar. M'ha semblat que el tema es mereix la categoria de "plat del mes". Esperem, doncs, una mica. 
Però sí que voldria, dintre de les meves modestíssimes possibilitats, donar un cop de mà a tots aquells i aquelles que, properes ja les celebracions pasquals, comencen a rumiar i preparar textos i lectures adients per a la tradicional "Hora santa" del Dijous Sant, molts cops centrada en l'amor fratern. 
Si voleu parlar de l'amor cristià, i si penseu que aquest és un amor universal, sense fronteres, obert a tots, sense distinció de raça, color, sexe o religió, un amor que estimi sense guardar rancúnies... oblideu-vos de l'estimeu-vos els uns als altres de l'Evangeli de Sant Joan.
 
 
A la pregunta de quin seria el tret característic del "món cultural" del miner, la resposta era ràpida: la solidaritat; i, després d'uns moments de pausa, afegien un adjectiu: minera. 
 
Per a alguns, aquesta solidaritat "minera", com un dels motors de l'aferrissada lluita en defensa de "las cuencas mineras", era un dels factors de l'estancament econòmic d'Astúries, al no possibilitar el pas a un altre tipus d'economia i d'indústria. Però d'aquesta qüestió jo no en voldria parlar. Mala cosa quan cal posar adjectius. Els jesuïtes, a la seva Congregació General XXXII (any 1974-1975) parlaven de justícia a seques. Vint anys més tard, a partir de la XXXIV Congregació General  (any 1995) parlen sobretot de justícia evangèlica
 
La solidaritat minera volia dir una solidaritat de grup, no oberta als altres grups. I vaig pensar tot seguit en el "nou manament" de la comunitat  joànica (una "secta" dintre d'una altra "secta"?), la que trobem retratada en els diversos escrits que el Nou Testament ha conservat d'aquest grup constituit entorn de la figura de "Joan". 

El nou manament, "que us estimeu els uns als altres" el trobem com tema repetitiu tant en l'Evangeli de Joan com a les nomenades Cartes de Joan. 

 Aquest "nou manament" és la història d'una llarga decepció i proclama, més que cap altra cosa, la situació d'un grup que s'ha vist obligat -a contra cor, molt possiblement- a anar trencant tots els ponts que l'unien al món exterior. 

Conflicte amb els gentils: 

Si el món us odia, sapigueu que m'ha odiat a mi primer que a vosaltres (Jn 15,18). 

    Ara no prego pas pel món (Jn 17,9) 
     
      No estimeu el món, ni allò que hi ha en el món... (1Jn 2,15) 
        
      A l'època en què fou escrit l'evangeli, la comunitat joànica ja havia tingut suficients controvèrsies amb els no-jueus per saber que molts d'ells no estaven més disposats que els propis jueus a acceptar Jesús. 
      Raymond E. Brown
        
Conflicte amb els jueus: 

Un exclouran de les sinagogues; i fins ve l'hora que tot aquell qui us mati es creurà oferir a Déu un acte de culte" (Jn 16,2). 

    Vosaltres sou fills del diable, el homicida" (Jn 8, 44)
  
No cal afegir que els cristians posseeixen una llarga història de condemnar-se els uns als altres per amor de Déu. 
Raymond E. Brown
  

Conflicte (picabaralles) amb els seguidors de Joan Baptista: 

No era pas la Llum, ni el Messies, ni el Profeta... (Jn 1, 8.20) 

    Era només una llàntia...(Jn 5,35) 
     
      Ni falta que ens feia del seu testimoniatge... (Jn 5,34) 
      
    És útil discernir entre la predicació històrica de Joan Baptista (que pot no haver-se referit directament a Jesús) i la reinterpretació cristiana d'aquesta predicació. 
    Raymond E. Brown
      
Conflicte amb jueus creients en Jesús, els quals no veien oportú abandonar la sinagoga 

Teniu por dels jueus... (Jn 9,22) 

    Us estimeu més la bona opinió dels homes, que no pas la de Déu (Jn 12,43)  
    Decidir entre confrontació i compromís pogué no va estar una decisió fàcil per a molts a finals del segle I. De fet, a la història de la cristiandat, ha hagut moltes èpoques en les què no fou fàcil decidir si per causa de l'evangeli calia trencar amb l'establishement o quedar-s'hi per anar-lo canviant. I, a la llarga, quina elecció és més coratjosa? 
    Raymond E. Brown
      
Conflicte amb jueus creients públicament en Jesús, els quals no compartien les mateixes idees teològiques del grup 

Ja savia Jesús quins eren els qui no creien... (Jn 6, 64)  

Aquí Joan es refereix a cristians jueus, els quals ja no havien de ser considerats vertaders creients, suposat que no compartien la concepció joànica de l'eucaristia. 
Raymond E. Brown
  

Conflicte amb jueus creients agrupats a l'entorn de la família de Jesús 

 "Ni els seus parents no creien en ell" (Jn 7, 2-9)  

Aquesta hostilitat de Joan envers els germans de Jesús no seria un simple record històric de que, al principi, alguns membres de la família de Jesús no van reaccionar gens bé davant del seu ministeri públic, sinó que vol tenir un significat més durador. Recordem que Jaume, el germà del Senyor, fou seguit durant la seva vida per un grup de cristians jueus de Jerusalem, més conservadors que Pau i Pere. 
Raymond E. Brown
  

 Conflicte amb jueus creients en Jesús, però que no accepten ni la "alta cristologia" de la comunitat joànica, ni la seva barreja amb elements samaritans 
 
Si fóssiu fills d'Abraham, faríeu les obres d'Abraham. Ara, però, voleu matar-me, a mi que us he dit la veritat... (Jn 8,39-40) 

    Vosaltres teniu per pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare. Ell des del principi era homicida... (Jn 8,44) 
     
      Abans que Abraham naixés, jo sóc... (Jn 8, 58)   
      El component samarità de la comunitat joànica era per els cristians jueus un fort motiu de dubte de  que els membres de la comunitat joànica fossin de debò descendència d'Abraham. Però, per a uns ulls joànics, la descendència carnal d'Abraham no era cap garantia de ser vertadera i lliure "semença d'Abraham" 
      Raymond E. Brown
        
Conflicte amb els caps de grups cristians, possiblement de les esglésies judeo-cristianes 

El mercenari, que no és el pastor i a qui no pertanyen les ovelles, veu venir el llop, i abandona les ovelles i fuig...És que és mercenari i tant se li'n dóna de les ovelles... (Jn 10,13) 

        
      Els mercenaris no són els fariseus caps de les sinagogues (nomenats "lladres i bandolers" a 10,1), sinó els caps de grups cristians que no havien acceptat la tesis joànica de que el judaisme havia quedat totalment substituït pel cristianisme. 
       
      Raymond E. Brown
        
Conflicte (dintre d'una actitud fonamentalment favorable) amb els grups cristians "apostòlics", els dirigits per Pere i altres membres del Dotze 

Ve l'hora, i ja ha arribat, que us dispersareu cadascun per les seves, i em deixareu tot sol... (Jn 16,32) 

    No en sóc!... Ell ho negà i digué: No en sóc!... Pere ho negà novament... (Jn 18, 17.25.27)  
      Coses més grans que això veuràs!... (Jn 1,50)  
        
        ¿Tant de temps que estic amb vosaltres, i no m'has conegut, Felip? (Jn 14,9)
         
      Trobem en l'evangeli de Joan un constant i deliberat contrast entre Pere i "el deixeble estimat", l'heroi de la comunitat joànica. Els cristians "apostòlics" no creien necessari afirmar la preexistència. 
      Raymond E. Brown
            
 Conflictes amb altres grups de la pròpia comunitat joànica  
(en preparació) 
 
  
I, aleshores, què? 
Suprimim l'Hora Santa?
De cap de les maneres!! 
Gràcies a Déu, els evangelis són  
un bon calaix de sastre
Hi podeu trobar:
La paràbola del Bon samarità
Algun tros del Sermó de la muntanya
(per exemple, Mt 5, 43-48)
El Judici final de Mt 25, 31-46

 
 
 
 
Aniràs a la pàgina principal...
Aquí ho trobaràs tot, fins i tot les cites bíbliques
 
 
 
Per dir la teva
Per saber la dels altres
Per saber els comentaris més antics

 
 
 
 
 
 
El manament nou
A l'Evangeli de Joan 
 
13, 34-35: Un manament nou us dono: que us estimeu els uns als altres; així com us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. En això coneixerà tothom que sou deixebles meus, si us teniu un amor els uns als altres.
15,12:
 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat.
15,17:
 Això us mano: que us estimeu els uns als altres
 

A les cartes joàniques 
 
1Jn 2, 7-10:
 Estimats, no us escric un manament nou, sinó un manament vell, que vosaltres heu rebut des del començament. Aquest manament vell és la paraula que heu sentit. D'altra banda, us escric un manament nou, que és veritable en ell i en vosaltres: ja que la tenebra s'ha esvaït i la veritable llum ja resplendeix. El qui diu que està en la llum, i odia el seu germà, encara està en la tenebra. el qui estima el seu germà resta en la llum, i no hi ha res que el faci ensopegar.
1Jn 3,11.14: Perquè el missatge que heu sentit des del començament és aquest: que ens estimem els uns als altres... Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans
1Jn 3, 23: I el seu manament és aquest: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres
1Jn 4, 21: I tenim d'ell aquest manament: el qui estima Déu, qui estimi també el seu germà.
1Jn 5, 2-3: Coneixem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments. Ja que l'amor de Déu consisteix en això: que complim els seus manaments; i els seus manaments no són pas feixucs
2Jn 5: I ara, senyora -no pas com si t'escrivís un manament nou, sinó el mateix que teníem des del principi-, et demano que ens estimem els uns als altres