Para que así el que da los exercicios espirituales como el que los rescibe, más se ayuden y se aprovechen; se ha de presuponer que todo buen cristiano ha de ser más prompto a salvar la proposición del próximo que a condenarla; y si no la puede salvar, inquira cómo la entiende...

Els relats de la institució
en el Nou Testament

I si voleu més, el quadre sinòptic en el text grec... doble click...

D'una lectura atenta d'aquests textos del Nou Testament, en podem extreure -entre de moltes altres- aquestes consideracions:

• L'evangeli de Joan no en diu res en el seu relat de la cena
• Fet més remarcable si pensem que aquest relat (el meu cos, mengeu-ne; la meva sang, bebeu-ne) l'ajudaria a mantenir la seva tesi eucarística enfront d'altres grups de seguidors de Jesús, tal com veurem més endavant.
• ¿Coneixia aquest relat de la institució i el va substituir conscientment pel relat del "rentament dels peus"? (Jn 13, 1-17)
• En l'evangeli de Lluc trobem "dues copes" i això ens diu que l'evangelista ha barrejat dues tradicions diverses. Una d'elles, la que donaria suport als versets 15-18, ens portaria el record d'un d'aquells "dinars alternatius" de Jesús, en què Jesús va invitar, alçant la copa i fent-la passar, els seus seguidors a sumar-s'hi al seu "brindis revolucionari": No beuré més des d'ara del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu

Una o dues copes?
¿text llarg o text curt?

• Recordem que per a un evangelista és ben fàcil convertir un dinar que, per les circumstàncies que fossin, va quedar grabat a la memòria dels seguidors en un "sopar pasqual" i introduir-hi una menció a la mort de Jesús, mort que aquest, si bé no en podia descartar la seva possibilitat, no la considerava imminent: esperava seguir viu fins que el Regne de Déu fos una realitat entre ells.
• Recordem també que l'expressió "Regne de Déu" tenia un fort contingut sòcio-polític
• I també que la prometença de no beure vi podia tenir un significat religiós (el vot anomenat del nazireat, com podem veure en el Llibre dels Nombres [cap. 6] i en la referència que trobem en el mateix evangeli de Lluc a la figura de Joan Baptista [1,15]
• Aquesta prometença de no beure vi la trobem també en el relat de Marc (i en el de Mateu que va "a roda" d'ell), però col·locat en un altre ordre
• El vot del nazireat era una consagració a Déu durant un temps. Jesús en fixa el termini: quan el Regne de Déu sigui una realitat, fins que el Regne de Déu arribi en plenitud.
• Però no és un estar a l'espera passiva, sinó (pel vot de consagració) a l'espera activa: moltes de les paràboles de Jesús són un crit a "espabilar-se", a moure's, a fer alguna cosa, a prendre iniciativa...
• El relat de Pau no parla per res del Regne de Déu
• L'espera activa del Regne de Déu (no oblidem el seu contingut socio-polític) no tenia sentit a les comunitats cristianes (ja no messiàniques) establertes a les ciutats mediterrànees de l'imperi romà. Anunciar (com bona nova pels pobres) la proximitat del Regne de Déu (que era el que feia Jesús) és substituït ara per "anunciar la mort del Senyor".
• Aquest canvi va començar a l'església d'Antioquia

Mc 1, 14-15	Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop.
	h=lqen o` VIhsou/j eivj th.n Galilai,an khru,sswn to. euvagge,lion tou/ qeou/ kai. le,gwn o[ti Peplh,rwtai o` kairo.j kai. h;ggiken h` basilei,a tou/ qeou/\
Ac 6,1	Tanmateix, n'hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor.
¿No pots llegir el text grec?	h=san de, tinej evx auvtw/n a;ndrej Ku,prioi kai. Kurhnai/oi( oi[tinej evlqo,ntej eivj VAntio,ceian evla,loun kai. pro.j tou.j ~Ellhnista,j euvaggelizo,menoi to.n ku,rion VIhsou/nÅ

És gràcies a aquests anònims alguns de Xipre i de Cirene que nosaltres avui dia som "cristians". Gràcies al seu coratge de capgirar la predicació de Jesús: el que Jesús havia anunciat ja no tenia (entre els grecs) cap sentit; però la seva figura, que ja començava a endinsar-se en els cercles del mite, encara podia ser útil.
¿Quan -posats a fer canonitzacions- els canonitzarem?

• La mort de Jesús a la creu -una de tantes en un país ocupat-, executada sota l'acusació de "El Rei dels jueus" (~O basileu.j tw/n VIoudai,wn) (Mc 15, 26), passa a tenir un valor sacrificial: per vosaltres (to. u`pe.r u`mw/n\) (1Cor), entregat... vessada per vosaltres (dido,menonÅÅÅ to. evkcunno,menon u`pe.r u`mw/n) (Lc). I d'abast universal: per molts (u`pe.r pollw/n) (Mc)

• La primera aliança, la del Sinaí, va quedar segellada unint en una mateixa sang, la dels vedells immolats, Déu (amb l'altra meitat aspergí l'altar) i el poble (Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis... i va aspergir el poble amb la sang). No deixeu de llegir Èxode 24, 1-11.
• Pel tema de la "nova aliança", cal llegir el profeta Jeremies (31, 31-34), text que l'autor de la Carta als Hebreus citarà totalment (la citació més llarga que hi ha en el Nou Testament d'un text de l'Antic Testament)
• Marc parla, tot escaridament, d'aliança. Però, ¿és possible fer aquesta lectura: Aquesta és la sang de la meva aliança?

Si vols veure aquesta possibilitat
Una explicació d'en Pepe Godoy

• Marc afegeix, ignorant potser que són dues coses diferents, al sacrifici de l'aliança (Ex 24, 1-11) el sacrifici d'expiació (vessada per molts) (Lev 16).

"Juxtaposició brutal" la va anomenar Hans Colzemann, si el traductor de l'edició francesa va fer bé el seu treball: els dos atributs de "sang" (como sacrifici de l'aliança i com sacrifici expiatori) topen de nassos (la millor traducció per "les deux attributs se heurtent")

• Mateu, cansat potser d'anar sempre "a roda" de Marc, s'atreveix a afegir pel seu compte: "en remissió dels pecats"

S'estan posant els fonaments d'una teologia que molts haguéssim desitjat que mai hagués existit: la d'un Déu aïrat que exigeix la mort del seu fill

• A la versió de Mc no trobem la doble ordre de la repetició i de la commemoració

Intenta Marc una anti-institucionalització o desinstitucionalització del que ja era una banquet eucarístic? Aquesta és l'opinió d'en John Dominic Crossan: Interpretant Mc 14, 21-25 en el context de la seva teologia composicional, polèmica i gradual, arribo a la conclusió de que el que està fent l'evangelista és oposar-se a un ritu eucarístic institucionalitzat.

Teologia Indígena          Catequesi nadalenca         Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta         Spong el bisbe episcopalià         Altres temes