Ir a la versión castellana

Pàgina preparada per
a una resolució de 800 x 600
josephus (20K)
flavius josephus
Jerusalem 38 - Roma 100
JOAN, EL BAPTISTA

segons el testimoni de Flavi Josep



Entre [claudàtors] afegits explicatius del traductor

La meva família no només era de raça sacerdotal, sinó que era la primera de les vint-i-quatre classes. A més a més, la meva mare era de sang reial i els seus avantpassats foren durant un llarg període de temps summes sacerdots i reis... Vaig néixer de Maties, el primer any del regant de Caius Cèsar [Calígula, l'any 37/38].
Els meus progressos en els estudis em guanyaren una fama de memòria i d'intel·ligència superiors a les normals. Encara de catorze anys tots em felicitaven pel meu amor a l'estudi, i contínuament sacerdots i notables de la ciutat venien a veure'm per aprendre de mi algun punt essencial de les nostres lleis.
Als setze anys vaig voler tenir experiència de les diverses sectes del nostre poble (fariseus, saduceus, essenis). I també, havent sentit parlar d'un tal Bannus que vivia en el desert, vestit amb allò que li proporcionaven els arbres i menjant del que la terra produeix espontà- niament, fent abundoses ablucions de dia i de nit, em vaig convertir en deixeble seu.
Passats tres anys vaig tornar a la ciutat, i vaig seguir els principis de la secta dels fariseus
Quan Fèlix era procurador de la Judea, quan jo tenia vint-i-sis anys, vaig haver d'anar a Roma per alliberar a uns sacerdots amics meus, obtenint aquest favor gràcies a Popea, la dona del Cèsar...

De la seva
Autobiografia

Pero algunos judíos creían que el ejército de Herodes fue destruido por Dios: realmente, en justo castigo de Dios [a Herodes] para vengar lo que él había hecho a Juan, llamado el Bautista.

Porque Herodes lo mató, aunque [Juan] era un hombre bueno y [simplemente] invitaba a los judíos a participar del bautismo, con tal de que estuviesen cultivando la virtud y practicando la justicia entre ellos y la piedad con respecto a Dios. Pues [sólo] así, en opinión de Juan, el bautismo [que él administraba] sería realmente aceptable [para Dios], es decir, si lo empleaban para obtener, no perdón por algunos pecados, sino más bien la purificación de sus cuerpos, dado que [se daba por supuesto que] sus almas ya habían sido purificadas por la justicia.

Y cuando los otros [esto es, los judíos corrientes] se reunieron [en torno a Juan], como su excitación llegaba al punto de la fiebre al escuchar [sus] palabras, Herodes empezó a temer que la gran capacidad de Juan para persuadir a la gente podría conducir a algún tipo de revuelta, ya que ellos parecían susceptibles de hacer cualquier cosa que él aconsejase. Por eso [Herodes] decidió eliminar a Juan adelantándose a atacar antes de que él encendiese una rebelión. Herodes consideró esto mejor que esperar a que la situación cambiara y [luego] lamentarse [de su tardanza en reaccionar] cuando estuviera sumido en una crisis.

Y así, a causa del recelo de Herodes, Juan fue llevado en cadenas a Maqueronte, la fortaleza de montaña antes mencionada; allí se le dio muerte.

Pero los judíos opinaban que el ejército fue destruido para vengar a Juan, en el deseo de Dios de castigar a Herodes

Les antiguitats judaiques
L. 18, cap. 5.2
$116-119
Segons la traducció de
John P. Meier

Doble click per anar al site original: www.nd.edu/~theo/faculty/meier.html

Altres comentaris de John P. Meier

Comentaris extrets de:
John P. Meier
Un judío marginal
Editorial Verbo Divino

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.org
15 gener 2006
Per dir la teva
Per saber la dels altres
Per veure els comentaris anteriors
Per veure els comentaris més antics
Pàgina principal de la web

Altres temes

Teologia Indígena          Catequesi nadalenca         Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta         Spong el bisbe episcopalià         Altres temes