David Garcia, Francesc Gracia, Glòria Munilla
 
 

 Al llarg de cinc campanyes d’excavació, entre els anys 1997 i 2001, ha estat possible de començar a copsar les característiques principals d’aquest assentament protohistòric, situat en l’extrem sudest de la comarca del Montsià. Els primers resultats, que aquí presentem, ens mostren un jaciment extraordinàriament ben conservat tant pel que fa a les estructures constructives, com a la seqüència estratigràfica. L’estudi d’aquest darrer element demostra, pel que sabem fins ara, que el jaciment de Sant Jaume va ser ocupat tan sols durant la primera meitat del segle VI a.C., amb una única fase que demostra, nobstant una extraordinària activitat: els àmbits documentats fins al moment presentaven, en tots els casos, pisos superiors i altells, al damunt dels quals s’acumulaven una ingent quantitat de vasos d’emmagatzematge de diversos tamanys, així com d’una gran diversitat tipològica.
 El poblat de Sant Jaume presenta una planta de forma pseudoovalada encerclada per una faixa murària construïda a partir de dos murs adosats que donen en conjunt un amplada d’un metre. Estructuralment funciona amb una torre quadrada, en principi únic element d’aquestes característiques presents al llarg de tot el recinte defensiu. Els diversos àmbits documentats fins al moment fan servir aquesta muralla com a mur de fons, tot i que no mostren una estructura idèntica entre ells, adaptant-se tant a les característiques orogràfiques diferenciades com a les funcionalitats que prèviament se li vol donar als diversos espais.
Els vasos ceràmics recuperats pràcticament de forma íntegra inclouen ceràmica a torn, de procedència exògena, i elements vasculars indígenes realitzats a mà. Entre els primers destaquen les àmfores de tipologia Ramon T.10.1.2.1, els vasos pithoi, els vasos trípodes i els vasos tipus Cruz del Negro, tots ells amb un origen en les colònies fenícies de l’àrea del Cercle de l’Estret de Gibraltar, principalment la costa malaguenya, o bé, en alguns casos, en altres àreas properes fortament influènciades per aquest món semita fins al punt d’imitar aquestes tipologies. En quant a la ceràmica a mà, el repertori inclou des dels típics vasos de perfil en S propis de la Primera Edat del Ferro a tota l’àrea fins a altres produccions, com els vasets bicònics, les tacetes amb i sense decoracions aplicades, les grans i mitjanes safates, les copes amb peu alt, a voltes calat, entre d’altres.
En l’àmbit de la cultura material Sant Jaume segueix destacant especialment, revelant-se, sens dubte, com un dels jaciments arqueològics catalans més importants excavats en els darrers anys. En l’apartat de les produccions ceràmiques, per exemple, la relació entre el percentatge de ceràmica indígena i les produccions exògenes tornejades (en la seva majoria fenícies occidentals, tot i que, com ja hem dit, probablement no en exclussivitat) s’aparta ostensiblement dels exemples documentats fins ara en l’àmbit del nostre pais (exceptuant casos singulars com Aldovesta, a Benifallet), arribant en el cas de les ceràmiques amb perfils semites a percentatges altíssims, els quals en alguns casos superen el 30%.
Amb tot, fins al moment l’activitat productiva que ha demostrat tenir una especial importància en el marc de les activitats que es realitzaven en aquest important asssentament canareu és, sens dubte, la producció tèxtil: han estat documentats fins al moment més de 300 pondera, conjunt que cal valorar com el més important d’aquesta categoria localitzat mai en territori català. Els pondera es trobaven repartits en diversos conjunts al llarg dels tres àmbits excavats fins ara.
 La resta de dades que està aportant l’excavació de Sant Jaume, molt abundants degut a l’excel·lent estat de conservació de l’assentament, permeten pensar ja, sense cap mena de dubte, que del seu estudi s’obtindran conclusions que faran replantejar determinades concepcions considerades com certes fins al moment, i permeten ser extraordinàriament optimistes en relació a quantitat i la qualitat de la informació que encara es derivarà, en els propers anys, de l’estudi i excavació minuciòs de la resta de l’assentament. També en el camp patrimonial el jaciment d’Alcanar revesteix una espeical importància, ja que el seu estat de conservació permet realitzar plantejaments futurs de conservació, restauració i musealització de l’assentament.