David Garcia, Mª Mar Villalbí
 

  Com és ja ben sabut, Catalunya és un país especialment pobre pel que fa a la localització de contextos funeraris enquadrables cronològicament al llarg de tot el període ibèric. En el marc d’aquesta migradesa general de necròpolis, però, la zona situada al voltant de la desembocadura de l’Ebre és, amb tot, especialment privilegiada,  ja que en ella s’hi van localitzar tres necròpolis, datades totes en l’Ibèric Antic: es tracta de les necròpolis de Mianes, Mas de Mussol i l’Oriola. En els darrers anys, aquesta zona ha proporcionat encara una nova troballa emmarcable igualment dins d’un ambient funerari.

 A la partida de la Carrova, al nord d’Amposta, i a la vora del riu Ebre en la seva riba dreta es va localitzar, de forma fortuita, un conjunt format per una gran quantitat de vasos ceràmics, entre els que destaquen, entre d’altres, una urna d’orelletes, diversos kalathoi, oinochoai, bols, ungüentaris i fusaioles, a més de diversos vasos de vernís negre, tant de Campaniana A com del Cercle de la B. En quant als elements metàl·lics, cal fer esment que formaven part d’aquest conjunt elements força significatius com per exemple una sèrie de campanetes de bronze, les restes d’un ganivet afalcat qaixí com de la seva funda o tres fragments de bronze clarament assignables a un casc de tipus Montefortino. Tot el conjunt fa pensar en un context funerari de baixa època ibèrica, datable aproximadament durant el darrer terç del segle II a.C., tot i que amb una sèrie d’elements, com per exemple el casc Montefortino, que fan pensar en una perduració d’objectes més propis de períodes justament anteriors.

 Els elements vasculars presenten característiques decoratives força significatives, les quals permeten suposar la possible adscripció de parts dels vasos pròpiament ibèrics a produccions de tallers propers a l’estil d’Elx-Archena, tot i no poder-se atribuir de forma rotunda a aquestes produccions de baixa època. D’altres vasos presenten semblances amb altres produccions com les del Taller de Fontscaldes. A més de l’especificitat de les decoracions, no s’escapa tampoc la diversitat tipològica, la qual inclou perfins fins ara poc coneguts, com per exemple el Thimaterium.

 Cas de confirmar-se definitivament la categoria de context funerari per al jaciment de la Carrova ens trobariem davant de la única evidència catalana d’aquest tipus de jaciment durant el període Iberic Tardà, tret, evidentment, de les esteles funeràries ja conegudes arreu del pais. El conjunt de la Carrova constituiria, en principi, una troballa aillada, sense connexió amb altres evidències necrolàtiques properes. Amb tot, els darrers treballs d’excavació a la vil·la romana de la Carrova (Amposta) (campanya 1/2000), situada just a sota del cim de la Coma, on va ser localitzat aquest enterrament, ha proporcionat, just per sota de les estructures romanes, restes estructurals ibèriques de cronologies similars a les d’aquest. Aquestes restes són, ara com ara, molt indefinides, i no permeten encara precissar quina és la relació, per altra banda evident, que guardaven totes dues troballes.