David Bea, Jordi Diloli, Albert Vilaseca
 

L’any 1999, arran d’una remoció de terres efectuada al Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), es localitzaren una sèrie de materials i estructures arqueològiques. L’Excm. Ajuntament d’aquesta vila es posà d’immediat en contacte amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que encarregà a Cota 64 SL una intervenció d’urgència per tal de determinar la naturalesa de dites restes. Aquesta primera intervenció s’efectuà durant l’estiu de 1999, en col·laboració amb l’Àrea d’Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, poguent-se determinar l’existència d’una estructura turriforme, en força bon estat de conservació, datable a grosso modo en la Primera Edat del Ferro (650-575 a.n.e.).
L’evident singularitat de l’estructura aconsellà la continuitat dels treballs arqueològics. En aquest sentit el jaciment es trobava ocupat per tres creus de ferro (d’aquí el nom de “Calvari”), i convenia retirar-les per tal de continuar excavant. Durant la darrera setmana de juny i les dues primeres de juliol de 2000 es realitzà una segona campanya d’urgència, en la qual s’alliberà totalment el perímetre de l’estructura i s’intervení en una de les dues habitacions internes, separada d’una segona per un envà de tovots conservat in situ. Finalment es decidí incloure el jaciment dins del projecte d’investigació dut a terme en col·laboració entre l’Àrea d’Història Antiga de l’URV i l’empresa de treballs arqueològis Cota 64 SL., projecte que s’orienta vers l’anàlisi dels models de poblament i ocupació del territori durant el primer mil·leni a.n.e. a les comarques meridionals, i durant la darrera setmana de juny i les dues primeres de juliol s’ha efectuat una tercera campanya, en aquest cas programada, durant la qual s’ha excavat la segona habitació. Els resultats d’aquesta intervenció, que evidentment encara es troba en procés d’estudi, ens poden acabar de confirmar les hipòtesis plantejades a partir de les dues altres campanyes.
Els materials ceràmics localitzats durant l’excavació de l’estructura poden englobar-se en tres grans grups: fenicis del Cercle de l’Estret (Àmfores Vuillemot R-1/Ramon T-10.1.2.1, plats, pithoi...) de tipus fenici (també àmfores de la tipologia Vuillemot R-1/Ramon T-10.1.2.1, així com un exemplar de plat pintat) i indígenes (petits vasets amb o sense peu, exvasats, de tipus votiu, gerres d’emmagatzematge amb decoració en cordons, i tot un seguit de peces d’imitació fenícia, brunyides, amb característiques, això sí, de tipus local). Les dues peces ceràmiques més interessants són per una banda una tapadora que presenta motius decoratius similars als reticulats tartèssics, així com un oinochoe de tipus híbrid: mentre la seva part superior imita perfectament els vasos fenicis d’aquest tipus la seva meitat inferior presenta un peu elevat relacionable clarament amb tradicions ceràmiques locals.
Pel que respecta a la resta dels materials cal esmentar la localització d’almenys dues tauletes de fang cuit al sol, amb quatre potes d’idèntiques característiques a les dels trípodes fenicis, que podrien interpretar-se com a “altars mòbils” (tenim un únic paral·lel al Tossal Redó de Calaceit), diversos palets de riu, alguns d’ells retocats i pintats amb òxid de ferro, que semblen tenir una elevada relació amb cultes betílics, i un punxó de banya amb punta de coure, de funcionalitat incerta.
Quant a l’estructura en si aquesta és de planta rectangular amb almenys un dels seus extrems en àbsis, amb una superfície entorn als 125 metres quadrats, que presenta dues habitacions separades per un mur de tovots conservat in situ. El mur perimetral de l’edifici conserva tot el seu sòcol de pedra, fins a una altura aproximada d’un metre. L’H.1., la més gran, és una habitació que conserva diverses bases de pilars, i de la qual es pogué excavar l’enderroc de les parets de tovots. Aquestes parets, extraordinariament conservades, presentaven enlluïts de calç pintats en alguns casos en roig i en ocre, dissenyant diverses sanefes, en algun cas miniaturista. Al mateix temps es recuperaren diverses motllures de paret en fang de secció prismàtica, idèntiques a les revores de les tauletes. En aquest sentit sembla evident que tot l’edifici compta amb un concepte decoratiu predeterminat. La segona de les habitacions (H.2.) ha estat intervinguda enguany i aparentment sembla un àmbit d’emmagatzematge. Les conclusions preliminars extretes de l’investigació ens indicarien que ens trobem davant d’un recinte singular, possiblement dedicata a activitats cultuals, que esdevé fins al moment un unicum a tot el Nordest de la península Ibèrica. De totes maneres es preveu la realització d’un estudi monogràfic on es puguin contrastar les hipòtesis plantejades.