Ramón Álvarez, Toni Forcadell, David Garcia, Ana López
 

 Tot i destacar molt especialment per l’excel·lent estat de conservació de les seves estructures medievals, ja sigui andalusines o cristianes, el cert és que el registre estratigràfic del Castell d’Ulldecona ha permés constatar, al llarg de les diverses campanyes d’excavació que s’hi han realitzat, l’existència d’un important assentament protohistòric que abraçaria tot el conjunt del període ibèric, és a dir, entre el segle VI i el II a.C.

 Ubicat en l’extrem sud de la Foia d’Ulldecona, just en el punt de sortida d’aquesta important eix de comunicació que vertebra la comarca en el sentit nord-sud, la seva estratègica situació va tenir com a resultat, com ja hem esmentat, una ocupació reiterada i constant al seu cim al llarg de diverses èpoques, és a dir, una diversitat de processos constructius realitzats uns al damunt dels altres. Aquest fet ha tingut com a conseqüència principal, pel que a l’arqueologia protohistòrica catalana implica, la desaparació de la major part de les estructures d’època ibèrica. Amb tot, en els darrers anys ha estat possible de documentar algunes dels pocs nivells estratigràfics que es poden considerar, sense cap mena de dubte, d’època pròpiament ibèrica, els quals inclouen en algun cas estructures (murs, llars, etc.). En aquesta comunicació detallem les característiques principals d’aquests nivells i estructures, destacant la importància d’aquestes troballes com a punt de partença de la correcta valoració de l’assentament ibèric del Puig del Castell. Afrontarem, doncs, la perspectiva de contextualitzar cronoculturalment aquest important, i fins ara poc conegut, assentament ibèric.

 Fins al moment, la ceràmica documentada en el Puig del Castell abarca una cronologia ampla que va des de dates al voltant del 600 a.C., amb una minsa però significativa representació dels materials propis d’aquest període (especialment àmfores fenícies de l’area del cercle de l’Estret de Gibraltar, del tipus Vuillemot R-1/Ramon T.10.1.2.1), fins a cronologies tardanes, ubicables en el segle II a.C. Després d’un aparent hiatus durant l’Ibèric Antic, el jaciment torna a prendre embrenzinda als inicis de l’Ibèric Plé, però serà el període de l’Ibèric Tardà el que, a jutjar per la quantitat i la qualitat dels elements de cultura material moble, s’ha de considerar el moment d’esplendor d’aquest assentament montsianenc. No documentem cap evidència de cultura material moble datable més enllà de finals del segle I a.C.

 La raó de l’èxit poblacional del Puig del Castell, el qual s’allarga com hem vist fins a època medieval, cal atribuir-la, sense cap mena de dubte, a l’excel·lent situació geoestratègica, controlant tant les vies de comunicació nord-sud, a través de la Foia d’Ulldecona, com les que, en aquesta zona, comuniquen la costa amb l’interior i que grosso modo ressegueix d eforma paral·lela el curs del riu Sénia.