IBERS
A
L'EBRE
CENTRE D'ESTUDIS DE
LA RIBERA D'EBRE
EL PUIG ROIG DEL ROGET (EL MASROIG)
Margarida Genera (Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya).
El Puig Roig del Roget és un turó que s'alça 230 m sobre el nivell del mar i uns 150 sobre el curs actual del riu Siurana, un dels afluents de l'Ebre. Ituat al terme municipal del Masroig, gairebé al límit del terme de Bellmunt del Priorat -municipis que pertanyen al Priorat- dista 50 Km de Tarragona. El jaciment ocupa una extensió el·lipsoïdal al cim del puig. L'indret té unes condicions favorables com a lloc d'habitació: és un punt de certa elevació i de fàcil defensa; compta amb la proximitat de l'aigua i amb abundància de sílex. Es troba en una zona rica en mines i en un punt de convergència i vies naturals que comuniquen les terres del Priorat amb el riberal de l'Ebre a través del Siurana i faciliten l'intercanvi amb altres poblacions vingudes del mediterrani. Pel davant mateix del Puig Roig passa l'antic camí que unia els pobles de Bellmunt i el molar i les respectives zones mineres, i alhora relaciona el nostre jaciment amb el poblat i la necròpolis del calvari i amb altres de la mateixa època.
Al Puig Roig trobem un establiment humà ocupat al llarg d'alguns segles (VIII-VII) de la primera meitat del I mil·lenni abans de la nostra era. Els treballs d'excavació han posat de manifest 2 fases d'ocupació i l'abandó posterior:
I. Considerada com l'etapa inicial. Remunta al moment d'arribada dels grups humans que s'instal·laren als voltants del turó en cabanes. Aquest tipus d'habitat, malgrat les dificultats de conservació el trobem documentat amb troballes superficials: fragments de terrissa feta a mà, peces de sílex, destrals de pedra polida i molins.
II. La fase que correspondria al moment de construcció del veritable poblat concebut coma conjunt urbanístic i seguint un traçat previ a partir d'un eix central que constitueix el carrer únic de l'establiment.
En un moment determinat, el poblat fou devastat per un incendi i, com a conseqüència, abandonat de manera definitiva.
Copyright © CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE