EL BARRANC DE SANT ANTONI (GINESTAR)

 Jaume Noguera Guillen (Universitat de Barcelona).
 
3.2.1. Barranc de Sant Antoni

El jaciment ocupa la punta d'un esperó constituït per la segona terrassa fluvial sobre el riu Ebre, just a la dreta del barranc de Sant Antoni, en un terreny de conreu d'oliveres actualment abandonat, i molt a prop del pas de barca de Miravet.
Les dues campanyes d'excavació desenvolupades durant l'any 1994 van documentar dues estructures d'habitació que es superposen amb cronologies diferents. L'habitacle més antic (làm. 3B) és un recinte pseudorectangular d'uns 7,60 m. de llargada per 3,20 m. d'amplada màxima, construït mitjançant un retall a la roca i després adossant-hi murs confeccionats amb pedres de diferents mides sense treballar. L'alçat dels murs sembla que es va fer amb una mena de tàpia primitiva, ja que no s'han recuperat restes de toves ni d'argila barrejada amb elements vegetals. Destacar de l'interior de l'habitació una llar de foc central i una estructura quadrangular adossada a l'angle sud-est, sense una funció clara.
La segona fase (làm. 3A) es situa quasi directament sobre la primera, després d'anivellar l'estrat d'enderroc, amb unes dimensions de 7,10 m. de llargada per 3,30 m. d'amplada màxima, mantenint aproximadament els mateixos límits que la precedent, excepte al costat nord-est. El tipus de construcció dels sòcols i de l'alçat és també semblant als de la fase anterior. Aquestes similituts ens permet deduir que el temps passat entre les dues construccions va ser reduït.

La cronologia ceràmica de la primera fase correspon a un camps d'urnes antic, datada entorn del segle X a.C., dintre del període I de Vilaseca (1.000- 800 a.C.) i amb totes les característiques de la ceràmica acanalada de les properes coves de Janet i Marcó (VILASECA, 1973), més algunes formes no documentades amb anterioritat i que podrien explicar-se pel fet d'aparèixer en el primer hàbitat excavat a l'aire lliure d'aquesta època (làm. 1, figs. 1-4).
Quant al material ceràmic de la segona fase, datada dintre del període III de Vilaseca (750-600 a.C.), es caracteritza per vasos bicònics amb acanalats horitzontals a l'espatlla, però amb la carena poc marcada i vora exvasada, i l'aparició d'una gran gerra d'emmagatzematge, amb cos bitroncocònic amb forta carena, base plana, vora exvasada i decoració de cordons digitats a l'espatlla i a les nanses (làm. 1, figs. 5 i 6). Aquestes mateixes formes es poden trobar a la primera fase del veí jaciment del Barranc de Gàfols, amb l'única diferència que en aquest van aparèixer associades a fragments de ceràmica d'importació fenícia. Malgrat això, es podrien considerar dues fases contemporànies, ja que no hem d'oblidar que encara no han aparegut les restes constructives d'on provenen els fragments ceràmics fenicis trobats en prospecció al Barranc de Sant Antoni 1.

Aquest capítol forma part de l'article Darreres actuacions arqueològiques al municipi de Ginestar.
Publicat a la revista Miscel·lània núm. 12,  editada pel  Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre l'octubre de 1988.

---

Copyright ©  CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE