Turó del calvari

IBERSA L'EBRE
CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE

EL JACIMENT PROTOHISTÒRIC DEL TURÓ DEL CALVARI (VILALBA DELS ARCS, TERRA ALTA). NOTA PRELIMINAR.

David Bea i Castaño
Jordi Diloli i Fons
Albert Vilaseca i Canals

Introducció.
Arran del descobriment d'una sèrie d'estructures i materials de tipus arqueològic a l'indret conegut com a "Turó del Calvari" a Vilalba dels Arcs (Terra Alta) s'encetà l'estiu de 1999 una campanya d'excavació d'urgència, duta a terme conjuntament per Cota 64 SL i per l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per tal de determinar la naturalesa de dites estructures. La campanya aportà el descobriment d'una estructura turriforme, força ben conservada, datable aproximadament entre el 625 i el 575 a.n.e. La genuinitat de les restes ens feu programar la continuació de la intervenció, actuant-se sobre el jaciment per segona vegada durant el mes de juliol de 2000.

La intervenció.
Les restes arqueològiques aparegudes pertanyen arquitectònicament a una estructura turriforme de planta rectangular, amb al menys un dels seus dos extrems de forma absidial. El sistema constructiu emprat és el de sòcol de lloses falcades amb fang, fins a una alçada entorn als 85-90 cm., mentre que per sobre s'edificaria utilitzant tovots lligats també amb fang. L'interior de l'estructura delimita almenys una gran habitació central, separada per un envà de tovots (conservat in situ), d'una possible segona, de menors dimensions. Aquesta gran habitació central presenta basaments de columna i sembla correspondre a un cert ordenament de l'espai, que podria identificar-se com a d'us públic, o, al menys, no sembla correspondre's amb un àmbit domèstic.
Pel que respecta als materials mobles recuperats, es corresponen bàsicament amb ceràmiques fenícies o d'ascendència semita, majoritàriament àmfores del cercle de l'Estret de Gibraltar (Vuillemot R-1), així com tot un repertori ceràmic indígena, a mà, que en gran part imita també els taxons ceràmics fenicis sudpeninsulars. A part, durant la campanya del 2000 han aparegut almenys dues tauletes de fang cuit al sol amb motllura superior perifèrica, força fragmentades, una graella de terracuita, un kernos o cremador de perfums i un punxó amb mànec de banya, entre d'altres objectes, que ens orienten a creure que en l'estructura es desenvoluparia algun tipus d'activitat cultual.

Conclusions.
Prèviament a una tercera campanya d'intervenció, podem apuntar algunes dades que esdevindran preliminars, sobretot pel que es refereix a la funcionalitat de l'estructura. Cronològicament, sembla evident emmarcar el funcionament d'aquesta dins de la Primera Edat del Ferro, a grosso modo entre el 625 i el 575 a.n.e. Aquestes cronologies ens venen emmarcades per la presència de les àmfores fenícies i, pel que respecta al final, per un possible individu identificat com a àmfora ebussitana de tipus PE-10. De totes maneres està previst, si el registre ho permet, realitzar al finalitzar l'excavació una sèrie de datacions radiocarbòniques. El que ara per ara no resta clar és la funcionalitat de l'estructura, que cal recordar que es troba aïllada d’altres elements habitacionals. La magnitud d'aquesta, juntament amb l'apariència d'espai ordenat premeditadament, en un moment en que el patró d'assentament no contempla realitzacions d'aquest tipus, pot orientar a creure que ens trobem davant d'un àmbit de tipus públic, i de funcionalitat incerta, encara que cal apuntar que sembla evident que s'hi desenvolupa algun tipus d'activitat de control i/o cultual. És en aquesta hipòtesi que se centraran les recerques que a partir de la campanya del 2001 han d'aportar conclusions definitives sobre un jaciment que, a la llum de les troballes efectuades fins al moment, esdevé únic a tot el nordest de la Península Ibèrica.

Tarragona, 16 d'octubre de 2000

Vista general de l'estructura després de la primera campanya d'excavació.

Vista del recinte després d'haver-hi efectuat una segona intervenció. En primer pla s'observa una de les bases de columna, i al fons la filada de tovots per sobre del sòcol de pedra.