Els noms de les baies en alemany i islandès: vocabulari trilingüe alemany-islandès-català


	Els noms de les baies en alemany i islandès i llur traducció al català — vocabulari trilingüe alemany-islandès-català

	Prof. Tit. Dr. Macià Riutort i Riutort (Universitat Rovira i Virgili)

	València: Festschrift Herta Schulze-Schwarz, 2006

BACCAE - BEEREN - BER - BAIES
Família: Actinidiaceae Strahlengriffelgewächse n.pl geislafléttuætt f, kívíætt f actinidiàcies f.pl
1.1		Actinidia arguta	kleine Kiwi, scharfzähniger Strahlengriffel, gelber Strahlengriffel kleine Kiwi, japanische Stachelbeere
			broddflétta f, silfurflétta f stikilsberkíví n (?), silfurkíví n (?), smákíví n (?)
			minikiwi m, miniquivi m, miniquiviera f minikiwi m, miniquivi m
1.2		Actinidia deliciosa syn. Actinidia sinensis syn. Actinidia chinensis	Kiwi-Strauch m, Kiwipflanze f, Kiwi f Kiwi f, Kiwifrucht f, chinesische Stachelbeere, Affenpfirsich m, Schafspfirsich m
			kívírunni m, kívíplanta f, kívíflétta f, loðberjarunni m kíví n, kívíávöxtur m, loðber n
			kiwi m, quivi m, quiviera f, actinídia f kiwi m, quivi m
		Nota: L'intent d'establir el mot actinídia f com a designació usual en català de la planta i del seu fruit es pot considerar com a fracassat. El DIEC i el DGEC haurien de fer per manera que prioritzessin l'entrada quivi i no pas actinídia ni kiwi. A les entrades kiwi i actinídia s'hi hauria de remetre a quivi. Actinídia, fora dels àmbits estrictament botànics, és un mot desconegut. El mateix s'esdevé amb l'islandès loðber: no ha pogut arraconar-hi el xenisme kíví n. Pel que fa a l'alemany, els termes chinesische Stachelbeere, Affenpfirsich i Schafspfirsich han caigut en desús.
1.3		Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Hayward'	Kiwi-Strauch m Sorte 'Hayward', Kiwipflanze f Sorte ‘Hayward’, Kiwi f Kiwi ‘Hayward’ f, Kiwifrucht f ‘Hayward’
			kívírunni m, kívíplanta f, kívíflétta f, loðberjarunni m kíví n, kívíávöxtur m, loðber n
			kiwi 'Hayward' m, quivi 'Hayward' m, quiviera 'Hayward' f, actinídia 'Hayward' f kiwi 'Hayward' m, kiwi [verd] m, kiwi [pelut] m, quivi 'Hayward' m
		Nota: La fruita que se sol consumir a l'Estat espanyol -igual que als països alemanys o a Islàndia- amb el nom de quivi m és el fruit de la varietat Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Hayward'. Al seu costat s'intenta comercialitzar, des de no fa gaire (finals dels anys 90 del segle passat-inicis del 2000), la varietat Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Hort 16A' = Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Gold' que se sol comercialitzar amb els termes quivi groc o quivi gold (i que, popularment, se sol designar amb els termes quivi pelat o quivi de bec). Els termes alemany i islandès que hem pogut trobar per a aquesta darrera -i recentíssima- varietat són: DE: Goldkiwi f IS: gullkíví n.
1.4		Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Hort16A' syn. Actinidia deliciosa var. deliciosa 'Gold'	Goldkiwi-Strauch m, Goldkiwipflanze f, Gold-Kiwi f, Goldkiwi f Gold-Kiwi f, Goldkiwi f
			gullkívírunni m, gullkívíplanta f, gullkívíflétta f, gullloðberjarunni m gullkíví n
			kiwi 'Hort16A' m, kiwi 'Gold' m, quivi 'Hort16A' m, quivi 'Gold' m, quiviera 'Hort16A' f, quiviera 'Gold' f, actinídia 'Hort16A' f, actinídia 'Gold' f quivi 'Gold' m / kiwi 'Gold' m, quivi groc / kiwi groc, quivi daurat / kiwi daurat, quivi pelat / kiwi pelat, quivi de bec m / kiwi de bec m
Família: Amaranthaceae Fuchsschwanzgewächse n.pl, Amaranthgewächse n.pl skrauthalaætt f amarantàcies f.pl
2.1		Amaranthus albus	weißer Fuchsschwanz, weißer Amaranth
			gljáber n, akurhali m
			amarant blanc, marxant blanc, *amaranta blanca
2.2		Amaranthus retroflexus	Bogen-Fuchsschwanz m, zurückgebogener Fuchsschwanz, bogiger Fuchsschwanz, zurückgekrümmter Fuchsschwanz
			hæruhali m, öldungatoppur m
			marxant m, samarroc m, blet punxent
		Compte: L'islandès gljáber n designa l'espècie Amaranthus albus, però els termes gljáberjaætt f i gljábersætt f designen, en canvi, la família de les → fitolacàcies.
Família: Anacardiaceae Sumachgewächse n.pl hjartaaldinsætt f, súmaksætt f anacardiàcies f.pl
3.1		Pistacia terebinthus	Terebinthe f, Terpentinpistazie f, Terpentin-Pistazie f, Terpentinstrauch m, Terpentin-Strauch m, Terebinthstrauch m, Terebinth-Strauch m
			terebinta f, terpentíntré n, terpentínutré n
			noguerola f, noguereta f, arbre del pi m (Mall.), terebint m, cornicabra f, garrofer bord, llampuga f, llorer bord
		Nota: Cf. Bíblia islandesa, Isaïes 6,13: En eins og rótarstúfur verður eftir af terpentíntrénu og eikinni, þá er þau eru felld, svo skal og stúfur þess verða heilagt sæði. "Però talment com de la noguerola i el roure, un cop tallats, en resten el soc i la rabassa [dels quals en torna a sortir un nou arbust], el soc i la rabassa [que quedin d'aquest poble] es convertiran en una llavor santa." Cf. Bíblia islandesa, Osees 4,13: efst uppi á fjöllunum fórna þeir sláturfórnum, og á fórnarhæðunum færa þeir reykelsisfórnir, undir eikum, öspum og terebintum, því að skuggi þeirra er ununarfullur. "sacrifiquen als cims dels puigs; i cremen encens a dalt dels turons, sota els roures, els àlbers i les nogueroles, per tal com és bona llur ombra." En hebreu antic, els mots per a designar-hi la noguerola són אלה (ʔēlāh, אֵלָה) i אלה (ʔallāh אַלָּה) , i, ocasionalment אלון (ʔallōn, אַלּוֹן). Tots aquests mots, i de manera especial el darrer, també s'hi interpreten amb el significat de roure, alzina i fins i tot om , de manera que les traduccions dels passatges bíblics poden presentar una d'aquestes solucions i, doncs, divergir fortament les unes de les altres. En hebreu modern, el mot per a designar-hi la noguerola és אלת הטרבינת (ʔelat haterebint). El mot alòn hi designa específicament el roure; אלון הגלעין o אלון אילקס hi designa l'alzina , el mot elà ara hi designa l'espècie Pistacia palaestina (per ésser exactes, אלה ארצישראלית) i els mots בוקיצה i אולמוס hi designen l'om. A les versions nostrades de la Bíblia -però també a la islandesa-, el mot om / álmviður correspon a l'hebreu antic תִּדְהָר (tidhār) (Cf. Isaïes 41,19 i Isaïes 60,13), tot i que, segons les versions catalanes, també pot aparèixer traduït com a plàtan o fins i tot boix.
3.2		Pistacia lentiscus	Mastixstrauch m
			bakatré n, harpixtré n, mastixtré n (?), mastíktré n
			llentiscle m, llentrisca f, mata [llentrisquera] f (Bal.), quessa f (Alguer), mata llentisclera, matissa f llentiscle m, llentrisca f
		Nota 1: Els traductors de la Bíblia a l'islandès no inclouen, en llur traducció, els fragments grecs del llibre de Daniel on aquesta planta hi surt esmentada -en grec: σχίνος-: cf. Daniel fr.gr. 13,54.
		Nota 2: Pel que fa al mot bakatré, els traductors islandesos de la Bíblia l'empren almenys a quatre passatges: 2 Samuel 5,23 / 1 Cròniques 14,14 / 2 Samuel 5,24 i 1 Cròniques 14,15. Valguin aquí, a tall d'exemples, les atestacions del mot als passatges del Segon Llibre de Samuel: "Far þú eigi í móti þeim. Far þú í bug og kom að baki þeim og ráð á þá fram undan bakatrjánum. ²⁴Og þegar þú heyrir þyt af ferð í krónum bakatrjánna, þá skalt þú hraða þér, því að þá fer Drottinn fyrir þér til þess að ljósta her Filista." A Alemanya hom tendeix a interpretar modernament el mot hebreu בכא / bākāʔ / בָּכָא que apareix a aquests passatges de la Bíblia (vid. a dalt), com l'equivalent hebreu del mot grec esmentat a dalt, després d'haver estat interpretat o entès durant molt de temps com a designació de la morera. Val a dir, però, que els autors de la Bíblia intercofessional catalana entenen el mot, que apareix en la seva forma de plural בכאים / Becaïm / בְּכָאִים no pas com a terme botànic ("llentiscles" o bé "moreres"), sinó com a topònim: cf. 2 Samuel 5,23 / 1 Cròniques 14,14: CA: "des del terme de Becaïm" (en alemany i islandès, lit.: "deixant els llentiscles a la teva esquena"). 2 Samuel 5,24 / 1 Cròniques 14,15: CA: "als cims de Becaïm" (en alemany i islandès, lit.: "a les capçades dels llentiscles, part damunt els llentiscles, a la rama dels llentiscles"). A la traducció islandesa de la Bíblia, l'ús de l'hebraisme bakatré en islandès, deixa entreveure que els autors de la traducció el van adoptar per no saber realment com interpretar aquest mot hebreu des d'un punt de vista botànic. En hebreu modern, la mata llentrisquera es diu: אלת המסטיק (ʔelat hamastiq)
3.3		Pistacia vera	[echte] Pistazie f, Pistazienbaum m Pistazie f, Pistazienkern m (emprat esp. en pl.: Pistazienkerne), Pistaziennuss f
			pístasíurunni m, pístasíutré f pístasíuhneta f, pistasíuhneta f, pístasía f, hjartaaldin n, pistakkía f, græn mandla
			festuc m, fistic m (Val.) festuc m
		Nota 1: Els traductors de la Bíblia a l'islandès empren la forma pistasíuhneta per a traduir el plural hebreu בטנים / bātnīm / בָּטְנִים -sg.: בָּטְנָה ~ bātnāh- (cf. Gènesi 43,11). En hebreu modern, el festuc s'hi diu פִיסְטוּק / fīstūq. El mot botnim hi designa els cacauets.
		Nota 2: El mot català ha estat substituït, en la llengua habitual, pel castellanisme pistatxer (arbre) / pistatxo (fruit).
		Nota 3: El DCVB dóna fistic com a equivalent valencià de Pistacia lentiscus ("segons Cavanilles Observ. ii, 328"), no pas de Pistacia vera.
Família: Annonaceae Annonengewächse n.pl berkjuviðarætt f, sætaldintrjáaætt f annonàcies f.pl
4.1		Annona cherimola syn. Annona tripetala syn. Annona pubescens	Cherimoyabaum m, Chirimoyabaum m, Rahmapfelbaum m, Zuckerapfelbaum m Cherimoya f, Chirimoya f, Zuckerapfel m, Rahmapfel m, Zimtapfel m
			morgunberkjutré n, annónutré sérrímóla f, morgunberkja f, annóna f
			xirimoier f, pomera d'Índies f xirimoia f
		Nota 1: En alemany s'observa una lluita entre la forma Cherimoya i la forma Chirimoya. Cal dir que, si a nivell popular, la forma Cherimoya és la més usada, des de la redacció del DUDEN s'intenta establir com a única forma alemanya la forma Chirimoya (cf. Duden DUW A-Z, 1989², p. 303).
		Nota 2: El terme actualment en vigor per a designar la família és Annonaceae, amb -nn- geminada. Tanmateix, cal advertir que, fins no fa gaire, hom va emprar també una forma amb -n- simple: Anonaceae que, al seu torn, es reflecteix en els antiquats Anonengewächse i anonàcies.
		Nota 3: Mentre que el terme taxonòmic emprat habitualment a Alemanya per designar la planta és Annona cherimola, a Espanya sol emprar-se'n la variant Annona cherimolia.
Família: Aquifoliaceae Stechpalmengewächse n.pl, Stechhülsengewächse n.pl kristþyrnisætt f, kristþyrniætt f aquifoliàcies f.pl
5.1		Ilex aquifolium	[gewöhnliche] Stechpalme, Stechhülse f, Hülse f, Hulst m Hülskrabbe f, Stecheiche f, Stechlaub n (sud d'Alemanya, Àustria, Suïssa) Hülsenbeere f, Winterbeere f
			kristþyrnir m kristþyrniber n, ber af kristþyrni
			grèvol m, boix grèvol m [greu] hereu m greuler m arbre del visc m (Mall.) arbre de visc m (Mall.), arbre de mal fruit m coscoll del vesc m, coscoll grèvol m, coscoll grec, agrifoli m
	Nota: Com remarca a dret Marzell II, 987, la designació Stecheiche f per a Ilex aquifolium s'ha de veure com un ús impropi, però explicable per la semblança de les fulles del boix grèvol amb les de la Stecheiche (Quercus ilex, alzina) en sentit propi (arbre que, en alemany, també rep el nom de Steineiche; cf. Marzell III,1211).
5.2		Ilex cassine	Cassinabaum m, Cassena f, Kassinehülst f, Kassinenstrauch m Cassenabeere f, Cassinabeere f
			cassine-kristþyrnir m (?) cassine-kristþyrniber n (?), ber af cassine-kristþyrni (?)
			cassena* f, cassina* f baia de cassina f (o: cassena)
5.3		Ilex paraguariensis syn. Ilex paraguayensis	Mateteestrauch m Mateteebeere f
			paragvæþyrnir m, mateþyrnir m (?), mateterunni m (?) ber af paragvæþyrni (?), ber af mateþyrni (?)
			mate m baia de mate f
Família: Araceae Aronstabgewächse n.pl, Aronsstabgewächse n.pl, Arongewächse n.pl kólfblómaætt f, Arumætt f, kölluætt f, aronstafsætt f, fenjadísarætt f aràcies f.pl
6.1		Arum dioscoridis	Dioskorides-Aronstab m, Dioskorides-Aronsstab m
			grikkjapipar m (?)
			*cugot m de Dioscòrides, rapa de Dioscòrides f
6.2		Arum italicum	italienischer Aronstab, italienischer Aronsstab
			örvakólfur m, ítalskur engifer, ítalapipar m
			candela f, cugot m, gresolera f, orella d'ase f, peu de bou m, pota de vedell f, pota de bou f, peu de vedell m, rapa f, rapa femella, sarriassa f (empr. hab. en pl.), xèrria f
6.3		Arum maculatum	gefleckter Aronstab, gefleckter Aronsstab, Zehrwurzel f
			aronskólfur m, danskur engifer, aronsstafur m, hulsturblaðka f
			barba d'Aaron f sarriassa clapada (empr. hab. en pl.), rapa [clapada] (Mall.), punta f de rella (Val.)
6.4		Arum pictum	blauer Aronsstab (?), blauer Aronstab (?)
			blár aronskólfur (?), blár aronsstafur (?)
			cugot m, rapa blava, rapa mascle, rapa f de marina
6.5		Biarum tenuifolium	Doppel-Aronsstab m, Doppel-Aronstab m
			tvíkólfur m (?)
			cugot menut, rapa menuda
6.6		Calla palustris syn. Dracunculus palustris	Sumpf-Schlangenwurz f, Schlangenwurz f, Sumpf-Drachenwurz f, Drachenwurz f, Schweinekraut n, Schweinsohr n, Schlangenkraut n, Sumpf-Calla f, Sumpfkalla f
			fenjakólfur m, tjarnarkólfur m
			*cal·la d'aiguamoll f
6.7		Dracunculus vulgaris syn. Arum dracunculus	Schlangenwurz f, [gemeine] Drachenwurz f
			drekarót f
			dragonera f, serpentària f, dragonària f, escandalosa f, serpentina f
Família: Araliaceae Efeugewächse n.pl bergfléttuætt f araliàcies f.pl
7.1		Hedera helix	[gemeiner] Efeu m Efeubeere f
			bergflétta f, vafningsviður m, viðvindill m bergfléttuber n
			heura f, hedra f, edra f, gedra f, heurera f baia d'heura f
		Nota 1: El DIEC no admet pas la variant ortogràfica edra (només hedra). El DCVB, per contra, dóna la preferència a la forma edra, de manera que a l'article hedra es limita a remetre-hi a edra.
		Nota 2: El mot viðvindill apareix emprat, en islandès antic, com a sinònim de geitarlauf, geitalauf "xuclamel [atlàntic], lligabosc [atlàntic]" ( → Lonicera periclymenum). Cf. l'strengleikr Geitarlauf de na Maria de França. Cal tenir en compte que l'espècie Lonicera caprifolium no es donava, en estat salvatge, a la Norrènia medieval -ni a Alemanya-, ja que, originàriament, es tracta d'una espècie pròpia del sud i est d'Europa i d'Àsia. Tant en dano-noruec (bokmål), com en noruec modern (nynorsk), el mot vivendel, vedvendel hi continua designant, fins al dia d'avui, l'espècie Lonicera periclymenum.
Família: Arecaceae syn. Palmae syn. Palmaceae Palmengewächse n.pl, Palmen f.pl pálmaætt f arecàcies f.pl, palmàcies f.pl
8.1		Chamaerops humilis	Zwerg-Palme f, Zwergpalme f
			dvergpálmi m
			bargalló m, garballó m (Bal.), margalló m (Val.), margallonera f (Val.)
8.2		Phoenix dactylifera	Dattel-Palma f, Dattelpalme f Dattel f
			döðlupálmi m daðla f
			datilera f, datiler m, palmera de dàtils f, palmera datilera dàtil m
Família: Aristolochiaceae Osterluzeigewächse n.pl heslijurtaætt f, höggormsrótaætt f, heslijurtarætt f, pípujurtarætt f aristoloquiàcies f.pl
9.1		Aristolochia clematitis	gemeine Osterluzei, aufrechte Osterluzei, gewöhnliche Osterluzei, echte Osterluzei, Hohlwurzel f, Hohlwurz f
			sængurjurt f, blöðkujurt f
			aristolòquia sarmentosa, aristolòquia clematítide f, clematítide f
		Nota 1: El terme aristolòquia sarmentosa per a designar en català l'espècie Aristolochia clematitis està ben arrelat i no cal, per això mateix, tocar-lo; tanmateix cal indicar que es basa en una interpretació errònia de la designació llatina linneiana per part de la persona que va encunyar el terme català: El mot clematitis no hi és un adjectiu, de significat "sarmentós", ans el substantiu, de gènere femení i propi del llatí postclàssic i medieval, Clematitis (això és Clēmătītis, -ītĭdis; cf., per a la forma de gen. clematitĭdis , el terme farmacèutic: Rhizoma clematitidis s. rhizoma aristolochiae vulgaris). Aquest mot llatí Clematītis és l'adaptació al llatí del terme grec κληματῖτις -ιδος f amb què s'hi designava aquesta planta i que s'ha d'interpretar, efectivament, com un derivat del grec τὸ κλῆμα -ατος "sarment; cep" -que alternava amb una forma més usual ἡ κληματίς -ίδος-, per bé que amb un significat diferent al de "sarmentós". El mot κληματῖτις està format amb el sufix -ῖτις, corresponent femení del sufix masculí -ῖτης; es tracta, per tant, d'un derivat de significat "sarmenter -a" o "ceper -a" -i no pas "sarmentós -osa"-; amb d'altres paraules: el significat del derivat en qüestió és el de "planta o herba que es fa tot sovint vora els ceps, això és, a les vinyes", en referència al fet, freqüentment remarcat i esmentat pels botànics i apotecaris, que aquesta planta es feia i fa sovint a les vinyes o als llocs on hi ha hagut vinya (cf. Madus s.v. Aristolochia clematitis i Dioscòrides Pedani, De Materia Medica Libri Quinque, llibre III, cap. IV,3 i llibre IV, cap. CLXXX, i Pseudo-Dioscòrides, llibre IV, cap. CLXXX). És un cas semblant al de la designació germànica de l'atzarí (Asarum europaeum): mots com ara l'alemany Haselwurz f o l'islandès heslijurt f no volen pas dir "herba avellanosa" sinó "herba avellanera", això és, "herba que es fa a les avellanedes". El significat del mot grec, per tant, devia ésser el de "aristolòquia vinyera". "Sarmentós" en grec antic era κληματώδης -ης -ες, κληματοειδής -ής -ές, κληματόεις -όεσσα -όεν, κλημάτινος -η -ον i κληματικός -ή -όν.
		Nota 2: El terme Hohlwurz f és propi del nord d'Alemanya (cf. baix-alemany holwort → suec hålrot), mentre que Osterluzei f és el mot propi del sud d'Alemanya. Al nostre entendre, la "batalla" entre tots dos mots en la llengua literària alemanya actual s'ha decantada modernament en favor del mot meridional.
		Nota 3: El mot alemany Osterluzei f presenta doble accentuació: epiproparoxítona ("sobreesdrúixola") i aguda. Considerem l'accentuació epiproparoxítona ("Ósterluzei", amb o llarga i tancada) la més habitual.
9.2		Aristolochia longa syn. Aristolochia debilis syn. Aristolochia recurvilabra syn. (†) Aristolochia mascula	lange Osterluzei, Langhohlwurzel f, (†) lange Hohlwurzel, (†) lange Hohlwurz
			löng sængurjurt (?)
			aristolòquia llarga, carbassó m
		Nota: GDW XXVII, col. 1350 sub vocibus wälsch, welsch porten: wälsche lange hohlwurzel, aristolochia longa L. <...> lange wahre oder welsche osterluzei- oder hohlwurzel, que considero arcaismes, igual que el mot Hohlwurz f (→ GDW X, col. 1722). És curiós de constatar que els Grimm donin entrada a Hohlwurz f, però en canvi no pas a Hohlwurzel f, que, en canvi, avui en dia encara s'utilitza força, especialment en els cercles homeopàtics.
9.3		Aristolochia macrophylla syn. Aristolochia sipho syn. Aristolochia durior	Pfeifenstrauch m, [amerikanische] Pfeifenwinde f, großblättrige Pfeifenblume
			pípujurt f, tóbakspípujurt f
			aristolòquia sifó f, sifó m, aristolòquia de fulles grans f
9.4		Aristolochia pistolochia	Pistolochia-Osterluzei f, spanische Osterluzei, Netzblatthohlwurzel f
			bjargjurt f (?), barnsnauðarjurt f (?), ekta sængurjurt f (?)
			herba de la marfuga f, pistolòquia f, herba f de la carabasseta
		Nota: DCVB sub voce herba dóna, com a designació catalana de l'Aristolochia pistolochia, el mot herba de la marfuga i hi remet a herba felera, com si herba de la marfuga i herba felera fossin sinònims. Tanmateix, a l'entrada herba felera aquesta equivalència no s'hi esmenta pas, ja que hi descriu el terme herba felera únicament com a equivalent català de Ajuga chamaepitys, Anemone hepatica i Polygonum persicaria.
9.5		Aristolochia rotunda syn. (†) Aristolochia femina	rundknollige Osterluzei, rundblättrige Osterluzei, Rundhohlwurzel f, runde Osterluzei, runde Hohlwurzel, runde Hohlwurz, Gebärmutterwurzel f
			hringblöðótt sængurjurt (?), hringblöðuð sængurjurt (?), kringlublaða sængurjurt (?), legjurt f (?), allrakvennajurt f (?), kringlusængurjurt f (?)
			llengua rodona, herba de les gotes f, herba f de la gauda, caputxes f.pl, aristolòquia rodona, carbassina pudenta
9.6		Aristolochia sempervirens syn. Aristolochia altissima syn. Aristolochia sempervirens ssp. altissima	immergrüne Osterluzei
			sígræn sængurjurt (?)
			aristolòquia elevada, aristolòquia grega, *aristolòquia sempreverda
9.7		Aristolochia serpentaria syn. Serpentaria Virginiae	[virginische] Schlangenwurzel f, Virginienhohlwurzel f, Virginien-Hohlwurzel f, virginischer Baldrian, schlangenwurzähnliche Aristolochie
			[virgínsk] höggormsrót f
			serpentària de Virgínia f, viperina de Virgínia f
Família: Berberidaceae Sauerdorngewächse, Berberitzengewächse n.pl mítursætt f, roðabersætt f, broddaætt f berberidàcies f.pl
10.1		Berberis vulgaris	[gemeine] Berberitze f, [gemeiner] Sauerdorn m, gewöhnlicher Sauerdorn, Dreidorn m, Essigdorn m, Muulholt n (Westf.) Berberitze f, Essigbeere f, Baißelbeere f (Àustr.), Beisselbeere f (Àustr.), Peisselbeere f (Àustr.), Fasselbeere f (Àustr.)
			roðaber n, ryðbroddur m, roðabroddur m, berberisviður m roðaber n, berberisber n
			coralets m.pl, espina vineta galleran m, baia f de coralets
		Nota 1: El DCVB sub voce coralet indica que la baia dels coralets rep el nom específic de galleran (pl: gallerans). Però a l'article gallerans només atribueix a aquest mot el significat de Ruscus aculeatus o cirerer de betlem. Pel que fa a la utilització habitual del mot coralet en plural, val a dir que DIEC i DGEC només porten coralet, això és, com si la forma del singular en fos l'habitual. Tanmateix, creiem que el mot, realment, fora dels manuals de botànica, en català se sol usar sempre en plural.
		Nota 2: Duden UW dóna entrada a Essigdorn però no a Essigbeere. Duden DUW no dóna entrada ni a Essigdorn ni a Essigbeere. Pritzel/Jessen escriuen el mot bavareso-austríac Peisselbeere o Baisselbeere (aquest darrer amb b- i -ai-) sempre amb -ss- i mai amb -ß- (Peißelbeere, Beißelbeere). No sóc pas capaç de veure cap argument que desaconselli d'usar la grafia Baißelbeere, o, si es vol Beißelbeere.
		Nota 3: No tenim constància de cap atestació del mot espina vineta fora dels reculls botànics. Personalment, dubtam que el mot hagi existit mai en català. Més aviat sembla una adaptació al català del terme francès épine-vinette. Ja per acabar, voldria indicar la presència del terme jonc marí al DCVB com a designació popular de l'espècie Berberis aetnensis, que no tractarem aquí, raó per la qual no li hem donat entrada en el present recull.
10.2		Berberis thunbergii	Thunbergs Berberitze, Thunberg-Berberitze, grüne Heckenberberitze
			sólbroddur m
			coralet del Japó m
10.3		Berberis thunbergii var. atropurpurea	rote Heckenberberitze Blutberberitze
			rauður sólbroddur m, blóðbroddur m
			coralet vermell, coralet roig, *coralet de sang m
Família: Betulaceae, [Corylaceae] Birkengewächse n.pl, [Haselnussgewächse n.pl] bjarkætt f, bjarkarætt f, bjarkaætt f, birkiætt f, [hesliviðarætt f] betulàcies f.pl, [corilàcies f.pl]
11.1		Corylus avellana	[Gemeine] Hasel f, Haselnussstrauch m, Haselstrauch m, Haselnussstaude f, Haselstaude f, Haselnuss f Haselnuss f, Nuss f
			heslihneturunni m, heslirunnur m, hesliviður m, hesli n, hneturunni m, (†) hasl m heslihneta f, (†) heslihnot f, (†) haslahnot f
			avellaner m avellana f
Família: Cactaceae Kakteengewächse n.pl kaktusætt f cactàcies f.pl
12.1		Opuntia ficus-indica	[echter] Feigenkaktus m, Feigendistel f, Tennisschläger m Kaktusfeige f, Blutfeige f
			fíkjukaktus m kaktusfíkja f, kaktuspera f
			figuera de moro f, figuera de pala f figa de moro f
		Nota: Cal esmentar les formes alemanyes, pròpies dels segles XVI, XVII i XVIII, indianische Feige, indische Feige "figa d'Índies" i spanische Feige "figa espanyola" que recorden, respectivament, l'origen americà d'aquest fruit i la seva transmissió a Europa a través d'Espanya (Cf. Marzell 3, col. 418).
Família: Capparaceae syn. Capparidaceae Kaperngewächse n.pl knapprunnaætt f, kapersætt f capparàcies f.pl, capparidàcies f.pl
13.1		Capparis spinosa	[echter] Kapernstrauch m, dorniger Kapernstrauch Kaper f (=Blütenknospe) Kapernbeere f (=Frucht)
			knapprunni m, kapersrunni m kapers n (=blómhnappur), kapar m (=blómhnappur) kapersber n (=ávöxtur), kaperber n (=ávöxtur)
			taperera f tàpera f (=poncella) taperot m (=baia), cobrómbol m (=baia) (Men.)
		Nota 1: La forma alemanya Kaper f -que, com la forma catalana, s'empra habitualment en plural: Kapern- s'ha imposat modernament damunt el doblet Kapper f (plural: Kappern), que, curiosament, és precisament la forma que s'ha imposat en neerlandès: kapper m. Marzell I, 787-788 encara mostra una certa inseguretat en l'ús de la forma moderna, ja que porta Kapernstrauch però Kapperngewächse. Al costat d'aquestes formes, cal esmentar, igualment, les variants arcaiques Kapres/Kappres (cf. Marzell I,787-788 i GDW XI, 183-184), que coincideixen amb la forma anglesa arcaica capres. (la forma anglesa actual normal és caper, pl. capers). Els diccionaris esmentats no indiquen pas el gènere d'aquestes formes arcaiques Kapres/Kappres.
		Nota 2: La traducció islandesa de la Bíblia tradueix l'hebreu אביונה / ʔăbīyyōnāh / אֲבִיּוֹנָה (cf. Cohèlet 12,5) amb la forma: kaperber. En hebreu modern, la taperera es diu: צלף קוצני / tsalàf qotsaní. El mot אביונה ~ avionà en hebreu modern significa ‘desig sexual, líbido’, ‘orgasme’ (אורגזמה) i pobra (femení de אֶבְיוֹן).
Família: Caprifoliaceae Geißblattgewächse n.pl geitblaðsætt f, geitatoppsætt f, toppaætt f caprifoliàcies f.pl
14.1		Lonicera alpigena	Alpen-Heckenkirsche f, Alpenheckenkirsche f
			fjallatoppur m
			diter m, lligabosc alpigen, xuclamel alpigen
14.2		Lonicera caerulea	blaue Heckenkirsche
			blátoppur m
			diter blau, lligabosc blau, xuclamel blau
14.3		Lonicera caprifolia syn. Lonicera caprifolium	echtes Geißblatt, Jelängerjelieber n, wohlriechendes Geißblatt
			vaftoppur m
			lligabosc de jardí m, dolçamel f
		Nota: El terme Jelängerjelieber també s'empra per a designar la planta Teucrium chamaepitys syn. Ajuga chamaepitys "CA: herba felera, artètica, herba flatera; IS: gullvör f" (Cf. GDW X, col. 2299, on s'esmenten vàries plantes més designades igualment amb aquest mot).
14.4		Lonicera etrusca	etruskisches Geißblatt, etrurisches Geißblatt
			etrúrskur toppur (?), Etrúratoppur m (?)
			gallarets m.pl, lligabosc etrusc, xuclamel etrusc
14.5		Lonicera implexa	windendes Geißblatt, Macchien-Geißblatt n, immergrünes Geißblatt
			Miðjarðarhafstoppur m (?), sígrænn toppur (?)
			lligabosc mediterrani, mare-selva [d'alzinar] f, mamellera f (Mall.), rotaboc m (Mall.), xuclamel m, dolçamel f gavarrera f (Men.), didalets de la Mare de Déu m.pl, baladre bord
		Nota: En una part del territori catalano-parlant (Empordà, Balears), el mot xuclamel també s'empra per a designar les solanàcies Hyoscyamus albus i → Hyoscyamus niger.
14.6		Lonicera nigra	schwarze Heckenkirsche
			surtartoppur m
			xuclamel negre
14.7		Lonicera periclymenum	deutsches Geißblatt, wildes Geißblatt, Wald-Geißblatt, Wald-Heckenkirsche f
			skógartoppur m, (†) geitarlauf n, (†) geitalauf n, (†) viðvindill m
			lligabosc atlàntic, xuclamel atlàntic
		Nota: Sobre el significat antic dels mots viðvindill, geitarlauf i geitalauf, vulgueu veure la nota nº 2 a → Hedera helix.
14.8		Lonicera pyrenaica	Pyrenäen-Heckenkirsche f
			bergtoppur (?) m, Pýreneatoppur m (?)
			xuclamel de roca m
14.9		Lonicera xylosteum	gemeine Heckenkirsche, rote Heckenkirsche
			dúntoppur m
			xuclamel xilosti, xuclamel santjoaner, cornera borda
14.10		Sambucus ebulus	Attich m, Zwergblatt n, Zwerg-Holunder m, Zwergholunder m, Giftholunder m, Stink-Holunder m, Stinkholunder m
			sumaryllir m (?), dvergyllir m (?)
			évol m (emprat hab. en pl.: évols), matacans m.pl, carnosa f saüc pudent m llampúdol m pudamans m.pl geulos m.pl cànem bord (Tarr.) carn rostida (Val.)
14.11		Sambucus nigra	schwarzer Holunder, Flieder m, Holler (Àustr), Hollerbaum m (Àustr) [schwarze] Holunderbeere, Holler m (Àustr), Hollerbeere f (Àustr), Fliederbeere f
			yllir m, hylli n, svartyllir m, dökkyllir m ylliber n
			saüc m saüquer m, saüquera f saüc m
		Nota: Flieder m és sinònim de schwarzer Holunder en el nord d'Alemanya. Altrament designa la planta: Syringa vulgaris "CA: lilà m, arbre m de Sant Josep / IS: garðasýrena f, dísarunni m". Modernament pràcticament ha desaparegut del tot de la llengua literària alemanya amb el significat de Sambucus nigra.
14.12		Sambucus racemosa	Berg-Holunder m, Bergholunder m, Hirsch-Holunder m, Hirschholunder m, Rotholunder m, roter Holunder, [roter] Trauben-Holunder m, [roter] Traubenholunder m rote Holunderbeere
			rauðyllir m rautt ylliber
			saüc racemós, saüc roig
14.13		Sambucus racemosa var. pubens syn. Sambucus pubens	behaarter Holunder, stinkender Rotholunder
			dúnyllir m
			saüc m pubescent, saüc roig d'Amèrica
14.14		Symphoricarpos albus syn. Symphoricarpos racemosus syn. Viburnum album syn. Symphoricarpos rivularis	Schneebeere f
			snjóber n
			perler m
14.15		Viburnum lantana	wolliger Schneeball
			lambarunni m
			tortellatge m, cartellatge m, tintillaina f, barbadell m (Val.)
14.16		Viburnum opulus	[gemeiner] Schneeball
			úlfarunni m úlfaber n
			aliguer m boles de neu f.pl
14.17		Viburnum tinus	Lorbeer-Schneeball m, Lorbeerschneeball m, Mittelmeer-Schneeball m, Mittelmeerschneeball m, Stein-Lorbeer m
			kiðarunni m kiðaber n
			llorer bord, marfull m, oriola f (Mall.), picabaralles m, santjoanera f, viorn m, lloreret malvarell
Família: Caricaceae, Cariaceae Melonenbaumgewächse n.pl sólaldinætt f, melónutrésætt f caricàcies f.pl, cariàcies f.pl
15.1		Carica papaya	Melonenbaum m, Papaya f, Papayabaum m Papaya f, Melonenfrucht f
			melónutré n, papajatré n, sólaldintré n, papaja f, papæja f, papæjatré n, papæjutré n papaja n, papæja n, papæjualdin n, papajaávöxtur m, papaja-aldin n, sólaldin n
			papaier m papaia f
		Nota: En islandès es nota una certa inseguretat a l'hora d'adaptar el nom d'aquesta baia. La forma més emprada és papaja -de gènere neutre i invariable tant en el singular com en el plural-. La forma papæjualdin només apareix en textos oficials, però no comercials. La necessitat de fer declinable el mot obliga a recórrer a compostos com ara papajaávöxtur o papæjualdin. Especialment el primer d'aquests dos compostos es pot trobar escrit sovint desaglutinat, això és, papaja ávöxtur. Pel que fa al terme sólaldin, es tracta d'una encunyació terminològica que, fins ara, no ha reeixit a imposar-se en la vida quotidiana.
Família: Caryophyllaceae Nelkengewächse n.pl hjartagrasætt f, hjartagrasaætt f, arfaætt f cariofil·làcies f.pl
16.1		Honckenya peploides syn. Alsine peploides	Strand-Salzmiere f, Salzmiere f
			berjaarfi m, fjöruarfi m
			*honquènia f
16.2		Stellaria media	Vogel-Sternmiere f, Vogelmiere f, Hühnerdarm m, Mäusedarm m
			haugarfi m, arfi m
			morró [de canari] m (emprat sov. en pl.: morrons), morallons m.pl, herba d'aucell f, herba d'aucells f, herba de canari f, saginera f (Mall), herba cloquera, tinya f, picapoll m, picagallina f, herba de caderneres f, llapó m, borrissol m (Empordà) morruts m.pl (Tarragona)
		Nota: En bona part del territori catalano-parlant, aquesta planta sol ésser designada d'idèntica manera que l' Anagallis arvensis "DE: roter Gauchheil / IS: nónblóm" que és una primulàcia i que, de manera inequívoca, també rep els noms de moragues f.pl, herba saginera i anagall m. En alguns casos, les obres consultades es contradiuen palesament. Així, DGEC considera borrissol designació de l' Stellaria media, mentre que el DIEC el considera únicament designació de l'Anagallis arvensis. Els termes herba d'aucells, herba de canari i herba de caderneres només surten al DCVB, diccionari que estableix una distinció entre herba de cadernera "Anagallis arvensis" i herba de caderneres "Stellaria media"
Família: Celastraceae Spindelbaumgewächse n.pl, Spindelstrauchgewächse n.pl beinviðarætt f, spólurunnaætt f celastràcies f.pl
17.1		Euonymus europaea syn. Euonymus vulgaris	europäisches Pfaffenhüttchen, Spindelstrauch m, [gemeiner] Spindelbaum m, gemeines Pfaffenhüttchen
			beinviður m, Evrópubeinviður m
			evònim m, barretets de capellà m.pl, barretets vermells bonet m
		Nota: En aquest recull emprem expressament les formes Euonymus europaea, japonica, latifolia, verrucosa i no pas Euonymus europaeus, japonicus, latifolius, verrucosus per tal com el mot grec subjacent εὐώνυμος (Teofrast, Història de les Plantes) i la seva adaptació llatina euonymus són de gènere femení.
17.2		Euonymus japonica	japanischer Spindelstrauch, japanischer Spindelbaum
			Japansbeinviður m, japanskur beinviður
			evònim del Japó m
17.3		Euonymus latifolia	Voralpen-Spindelstrauch m, breitblättriger Spindelstrauch, Breitblatt-Spindelstrauch m
			goðabeinviður m (?), breiðblaða beinviður (?)
			evònim de fulles amples m
17.4		Euonymus verrucosa	Warzen-Spindelstrauch m, Warzen-Spindelbaum m
			vörtubeinviður m (?)
			evònim rugós, evònim verrucós
Família: Cneoraceae Zwergölbaumgewächse n.pl dvergsmjörviðarætt f (?) cneoràcies f.pl
18.1		Cneorum pulverulentum syn. Neochamaelea pulverulenta	staubiger Zeiland
			heilagviður m (?), rykugi dvergsmjörviður (?), hvíti dvergsmjörviður (?)
			olivella de les Canàries f, olivella canària
18.2		Cneorum tricoccon	Zwergölbaum m, [dreibeeriger] Zeiland m
			dvergsmjörviður m (?)
			olivella f (Mall.), olivereta f, garrupa f (Ross.), boixerol m, escanyacabres f (Mall.), raspall m (Eiv.), herba f dels fics
		Nota: L'ús del mot Zeiland per a designar les plantes del gènere Cneorum és l'habitual en la llengua botànica moderna que l'ha abandonat com a designació del tintorell o Daphne mezereum.
Família: Convolvulaceae Windengewächse n.pl vafklukkuætt f, vafningsklukkuætt f convolvulàcies f.pl
19.1		Ipomoea batatas	Süßkartoffel f, Batate f
			sætuhnúður m sæt kartafla, sætukartafla f
			moniatera f moniato m
Família: Coriariaceae Gerberstrauchgewächse n.pl sútrunnaætt f coriariàcies f.pl
20.1		Coriaria myrtifolia	[myrtenblättriger] Gerberstrauch m, provençalischer Sumach, japanischer Gerberstrauch
			myrtusútrunni m (?), Miðjarðarhafssúmak n (?), myrtusviðarblöðóttur sútrunni (?), myrtusviðarblaða[ður] sútrunni (?)
			roldor m, herba sabatera, tinter m, raola f (Mall.)
Família: Cornaceae Hartriegelgewächse n.pl skollabersætt f cornàcies f.pl
21.1		Cornus alba syn. Cornus tatarica	weißer Hartriegel
			mjallarhyrnir m
			pelabou blanc corneller blanc
21.2		Cornus canadensis	Kanadischer Hartriegel
			kanadahyrnir m, tófuhyrnir m tófuber n tófuber n
			*corneller del Canadà m
21.3		Cornus mas	Kornelkirsche f, Herlitze f, gelber Hartriegel, Dürlitze f, Welschkirsche f, Dirndlstrauch m (Àustr.)
			vorhyrnir m
			corneller m [mascle]
21.4		Cornus sanguinea	roter Hartriegel, gemeiner Hartriegel
			dreyrahyrnir m
			sanguinyol m sangunyol m (Mall.), pelabou m (emprat hab. en pl.) sangrell m corneller m, matabou m (emprat hab. en pl.), sangrinyol m, pixa-sang m
21.5		Cornus suecica syn. Chamaepericlymenum suecicum	schwedischer Hartriegel
			skollaber n
			pelabou suec pelabou de Suècia m, *corneller suec
Família: Corylaceae Haselnussgewächse n.pl hesliviðarætt f corilàcies f.pl
22.	Vulgueu consultar els termes que designin plantes d'aquest gènere sota → BETUÀCIES
Família: Crassulaceae Dickblattgewächse n.pl helluhnoðraætt f, hnoðraætt f crassulàcies f.pl
23.1		Sedum album	weiße Fetthenne
			ljósahnoðri m
			crespinell blanc raïm de llop m, bàlsam blanc, raïm de galàpat
23.2		Sedum reflexum syn. Sedum rupestre	Felsen-Fetthenne f, Felsenfetthenne f
			berghnoðri m
			crespinell m rupestre
23.3		Sedum sediforme syn. Sedum altissimum syn. Sedum nicaeense	Nizza-Fetthenne f, Nizzafetthenne f
			miðjarðarhafshnoðri m (?), hundadagahnoðri m (?), nornahnoðri m (?)
			arròs m de pardal, crespinell gros, pinyons m.pl de rata, crespinella f (Mall.), raïm m de pobre, raïm m de pastor, raïmet m de pastor, raïm m de bruixa, raïm m de gat, pa m de pastor
23.4		Sedum telephium syn. Sedum purpurascens syn. Sedum purpureum syn. Sedum telephium ssp. purpureum	Purpur-Fetthenne f, Purpurfetthenne f, rote Fetthenne, hohe Fetthenne
			jónsmessuhnoðri m
			bàlsam m
23.5		Sedum telephium ssp. fabaria syn. Sedum fabaria	Berg-Fetthenne f, Bergfetthenne f
			sumarhnoðri m
			fabària f
23.6		Sedum telephium ssp. maximum syn. Sedum maximum	große Fetthenne
			völvuhnoðri m
			favandesca f
Família: Cucurbitaceae Kürbisgewächse n.pl graskersætt f, gúrkuætt f, graskeraætt f, graskerjaætt f cucurbitàcies f.pl
24.1		Bryonia alba	weiße Zaunrübe, einhäusige Zaunrübe schwarzbeerige Zaunrübe, schwarzfrüchtige Zaunrübe
			gallber n, gigtarber n
			briònia blanca
24.2		Bryonia dioica syn. Bryonia cretica ssp. dioica	rote Zaunrübe, zweihäusige Zaunrübe, rotfrüchtige Zaunrübe
			klifurber n
			carbassina f, carabassina f, nap coent m, tuca f (Val.), truca f, brinia f, briònia f, cep blanc
24.3		Citrullus colocynthis syn. Cucumis colocynthis syn. Colocynthis vulgaris	Koloquinte f, Ziegenkürbis m, bittere Gurke, Bittergurke f
			beiskjugúrka f, (†) akurdái m, villi-agúrka f (?), kólókvinti m (?), kólókvinta f (?)
			coloquinta f, coloquíntida f, carabasseta f
		Nota 1: A] Intoxicació per ingestió de coloquinta: DE: Kolozynthidismus m, Koloquintenvergiftung f IS: kólókvintismi m (?), beiskjugúrkueitrun f (?), CA: coloquintidisme m B] Glucòsid de coloquinta: DE: Kolozynthin n IS: kólókvintín n (?) CA: coloquintina f
		Nota 2: Sobre el significat de l'islandès villi-agúrka, vulgueu veure la nota a → Ecballium elaterium.
24.4		Citrullus vulgaris syn. Citrullus lanatus syn. Cucumis citrullus	Wassermelonepflanze f Wassermelone f, Arbuse f
			vatnsmelónuplanta f vatnsmelóna f, blóðmelóna f
			sindriera f síndria f, meló m d'Alger (Val.), meló m de moro (Urgell, Ribera d'Ebre, Vinaròs), meló m d'aigua (Val.), meló m d'olor
24.5		Cucumis melo	Melone f, Zuckermelone f, Pfebe f
			melónuplanta f melóna f, sykurmelóna f, moskusmelóna f, tröllepli n
			melonera f, meloner m meló m, (pej.) albudeca f
		Nota: L'hebreu אֲבַטִּיחַ ~ אבטיח ‘síndria’ (cf. Nombres 11:5) és traduït tant a la Bíblia islandesa com a les catalanes per melóna i meló respectivament: HB: זָכַרְנוּ, אֶת-הַדָּגָה, אֲשֶׁר-נֹאכַל בְּמִצְרַיִם, חִנָּם; אֵת הַקִּשֻּׁאִים, וְאֵת הָאֲבַטִּחִים, וְאֶת-הֶחָצִיר וְאֶת-הַבְּצָלִים, וְאֶת-הַשּׁוּמִים. IS: víst munum vér eftir fiskinum, sem vér átum á Egyptalandi fyrir ekki neitt, eftir agúrkunum, melónunum, graslauknum, blómlauknum og hnapplauknum. CA: com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls!
24.6		Cucumis sativus	Gurke f, Kukummer f, Umurke[n], Murke[n] f (Àustr.)
			gúrkuplanta f gúrka f, agúrka f
			cogombrera f cogombre m, cobrombo m (Mall.), cobrómbol m (Men.)
		Nota 1: El mot קִשֻּׁאָה de l'hebreu antic (cf. Nombres 11:5; en hebreu modern, el mot quixú -קישוא- hi significa ‘carabassó’) és traduït per agúrka i cogombre respectivament: HB: זָכַרְנוּ, אֶת-הַדָּגָה, אֲשֶׁר-נֹאכַל בְּמִצְרַיִם, חִנָּם; אֵת הַקִּשֻּׁאִים, וְאֵת הָאֲבַטִּחִים, וְאֶת-הֶחָצִיר וְאֶת-הַבְּצָלִים, וְאֶת-הַשּׁוּמִים. IS: víst munum vér eftir fiskinum, sem vér átum á Egyptalandi fyrir ekki neitt, eftir agúrkunum, melónunum, graslauknum, blómlauknum og hnapplauknum. CA: com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls!
		Nota 2: Hi ha més de 40 varietats de cogombre conreat, de les quals destacam: A. DE: Einlegegurke f, saure Gurke, Essiggurke f, Aziagurke f (de pell groga i mida mitjana), Traubengurke f (solen fer uns 6-9 cm de llargària, però poden ésser més grossos), Delikatessgurke f (9-12 cm), Walzengurke f IS: asía f, asíugúrka f, þrúgugúrka f CA: cogombret m Es tracta d'un cogombre molt petit emprat sobretot per a conserva. En català se sol emprar, en aquest sentit, el castellanisme pepinillo m. B. DE: Salatgurke f, Schlangengurke f, Schnurgurke f IS: CA: cogombre negre, cogombre llarg Ës el cogombre llarg, d'uns 30-40 cm. de llargària de mitjana; és la mena de cogombre més comercialitzada a Alemanya, però no pas a l'Estat espanyol, on se solen preferir cogombres petits de 15-20 cm de llargària, els cogombres que en alemany es coneixen amb el nom de Minigurke f i en català amb el de cogombre francès. C. DE: Schälgurke f IS: CA: cogombre blanc, cogombre groc Ës un cogombre llarg que fa de 30 a 60 cm de llargària i també força gruixut, de color groc-verdenc o groc-blanquenc.
		Nota 3: En mallorquí, la forma autòctona cobrombo ha estat àmpliament substituïda pel castellanisme pepino m.
		Nota 4: Cal advertir que l'afirmació, continguda al Diccionari Català-Alemany d'Enciclopèdia Catalana, que l'alemany Kukummer s'empra en el nord d'Alemanya és errònia: el mot s'utilitza en el sud i centre-occidental del domini lingüístic alemany, on hi pot revestir diverses formes, segons el dialecte: Gummer/Gommer (hessià), Gagumma (bavarès) etc.
		Nota 5: GDW XXIV, col. 1194 escriu el mot austríac com a Unmurke f, que, emperò, no hem pogut constatar enlloc. Cal dir, tanmateix, que, a diferència d'altres mots com ara Paradeiser o Marille el mot Umurke/Umurken f, Murke/Murken f, -['muə(r)kŋ, u:'mәrgŋ]-, Murkerl "cogombre petit" etc. no sol pas emprar-se en la llengua literària austríaca, de manera que pot resultar desconegut a austríacs que hagin adoptat, com a forma habitual d'expressar-se, l'alemany estàndard. La variant amb U- és la pròpia de Viena. En sentit figurat, hom empra el mot Murke amb el sentit de "persona poc agraciada físicament ("wenig attraktives Geschöpf").
24.7		Ecballium elaterium, syn. Momordica elaterium	Spritzgurke f, Eselsgurke f, [echte] Springgurke
			þeytigúrka f, villi-agúrka f (?)
			esquitxagossos m, cogombre salvatge m, cogombre amarg, cogombre bord (Mall.), cobrombo bord (Mall.), cobrombo salvatge (Mall.), esquitxadors m.pl (Men.), cogombret m (Val.), cogombre boig (Conflent), xeringa f (Empordà), carbassí m
		Nota: No està clar si els traductors de la Bíblia a l'islandès, en emprar el mot villi-agúrka per a traduir l'hebreu פקועה שדה / paqqūʕāh śāðεh / פַּקּוּעָה שָׂדֶה (plural: פקעת שדה / paqquʕoθ śāðεh / פַּקֻּעֹת שָׂדֶה; cf. 2 Reis 4,39), volien fer realment referència a aquesta planta o bé a la coloquinta o Citrullus colocynthis (DE: Koloquinte f; IS: beiskjugúrka)