a <n. as (o: a), a>:

a f (nom de lletra)

◊ a-ið: la a

◊ a-ins: de la a

◊ a-inu: a la a

◊ a-in: les as

◊ eg em A og O, upphaf og endi, <...>, sá sem er og sá eð var og sá sem koma mun: jo sóc l'alfa i l'omega, el principi i la fi, <...>, el qui és, el qui era i el qui vindrà

a <n. as, pl. no hab.>:

<MÚS> la m (nom de nota)

♦ a-ið el la

♦ a dúr (o: a-dúr): la major

◊ í a-dúr: en la major

♦ a moll (o: a-moll): la menor

◊ í a-moll: en la menor

♦ → aís “la sostingut”

♦ → as “la bemoll”

♦ hækkað a: la sostingut (→ aís)

♦ lækkað a: la bemoll (→ as)

AA-fundur <m. -fundar, -fundir>:

trobada f dels Alcohòlics Anònims

AA-samtökin <n.pl -samtakanna>:

Alcohòlics Anònims (organització)

abbadís <f. abbadísar, abbadísir>:

<RELIG> abadessa f

Abkasi <m. Abkasa, Abkasar>:

abkhaz m (fl./pl.: abkhazos), abkhaz f (fl./pl.: abkhazes)

Abkasía <f. Abkasíu, no comptable>:

Abkhàzia f

abkasíska <f. abkasísku, no comptable>:

abkhaz m (llengua abkhaza)

abkasískur, abkasísk, abkasískt <adj.>:

abkhaz

AB-mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

<CULIN> llet acidòfila  (llet fermentada mitjançant un cultiu de lactobacil acidòfil)

aborri <m. aborra, aborrar>:

perca f (peix Perca fluviatilis)

♦ → vatnaborri “íd.”

Adam <n.pr Adams, no comptable>:

Adam 

Adams·klæði <n.pl -klæða>:

<LOC FIG> vestit m d'Adam (tot nu) (→ Evuklæði)

♦ vera í Adamsklæðum: anar tot nu

adrenalín <n. adrenalíns, no comptable>:

adrenalina f

adrenalín·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:

addicte m a l'adrelanina, addicta f a l'adrenalina

adrenalín·flæði <n. -flæðis, pl. no hab.>:

descàrrega f d'adrenalina

Adría·haf <n. -hafs, no comptable>:

Mar Adriàtica

adúlar·steinn* <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> adulària f

að¹:

I. prep. + dat.

1. (um stað / local)  [fins] a  (expressa el moviment en direcció cap a un objecte fins a col·locar-se al seu costat)

♦ hann gekk að dyrunum: va anar fins a la porta (al final del moviment, la porta queda al costat de qui hi anava)

♦ hann gekk að húsinu: va anar fins a la casa (la casa queda al seu costat)

♦ hún dró sængina upp að höku:  va estirar el tapament fins a la barbeta

♦ hann gekk upp tröppurnar að húsinu og hringdi bjöllunni: va pujar l'escala fins a la casa i va tocar el timbre 

♦ hann kemur að veitingahúsi og ákveður að setjast inn og fá sér kaffibolla: arriba a un restaurant i decideix entrar-hi a fer-hi una tassa de cafè

2. (um tíma / temporal)  a, en, durant

♦ að ári: l'any vinent, l'any qui ve (Bal.)

♦ að lokum: al final 

♦ að nýju: de bell nou 

♦ að skilnaði: en el comiat, a tall de comiat 

♦ að undanförnu: darrerament

♦ þegar líður að hádegi: poc abans de migdia

II. S'empra, especialment amb participis, en la formació del datiu absolut.

♦ að afloknu námi: un cop acabada la carrera

♦ að honum lifandi: en vida seva

III. Apareix en nombroses locucions i frases fetes:

♦ ég kom að henni: he anat a casa seva

♦ að minnsta kosti: almenys

♦ hvað er að honum?: què té? (o: què li passa?)

♦ hvað er að?: 1. <GEN> què passa?  # 2. (hjá lækni / a cal metge) què li passa? 

að² <conjunció completiva>: que

að³ <partícula>:

Partícula d'ús obligatori que apareix davant la major part d'infinitius. Normalment es tradueix mitjançant la nostra preposició de o no es tradueix. Equival, en l'ús, a la partícula anglesa <to> i a l'alemanya <zu> davant infinitiu.

aðal·braut <f. -brautar, -brautir>:

carretera en què un té prioritat de pas, carretera preferent

aðal·dyggð <f. -dyggðar, -dyggðir>:

<RELIG> virtut f cardinal (→ höfuðdyggð “íd.”)

◊ kristilegu aðaldyggðirnar fjórar eru hyggindi, réttlæti, staðfesta og hófsemi: les quatre virtuts cardinals cristianes són prudència, justícia, fortitud (“hugprýði”) i temprança.

aðal·dyr <f.pl -dyra>:

porta f principal, porta f de[l] davant, porta gran

aðal·fag <n.-fags, -fög>:

1. àrea de coneixement principal

2. (aðalgrein) carrera principal, primera especialitat, especialitat principal (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukafag)

aðal·fundur <m. -fundar, -fundir>:

assemblea f general

♦ árlegur aðalfundur hluthafa: assemblea general anual d'accionistes

aðal·gata <f. -götu -götur>:

carrer m major

aðal·grein <f.-greinar, -greinir>:

(aðalfag)  carrera principal, primera especialitat, especialitat principal  (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukagrein)

aðal·ræðismaður <m.-ræðismenn>:

cònsol general

aðal·saga <f. -sögu, -sögur>:

trama f principal  (de novel·la, pel·lícula etc.)

að·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:

1. (kjör) condicions f.pl (circumstàncies)

◊ alast upp við illan aðbúnað: créixer en condicions difícils

◊ búa við illan aðbúnað: viure en condicions dolentes [d'habitatge]

◊ lifa við illan aðbúnað: viure precàriament

2. (aðhlynning) esment m, cura f (atenció o assistència a malalt, vell, invàlid etc.)

◊ njóta góðs aðbúnaðar: fruir d'una bona atenció

3. (á gististað) allotjament m (condicions del parament o equipament d'hotel, hostal etc.)

◊ allur aðbúnaður á hótelinu er látlaus: l'allotjament que ofereix l'hotel és senzill

að·dáandi <m. -dáanda, -dáendur>:

admirador m, admiradora f

aðdáan·legur, -leg, -legt:

admirable

aðdáenda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta f d'admirador (o: d'admiradora)

aðdáenda·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:

club m d'admiradors (o: d'admiradores)

að·dáun <f. -dáunar, no comptable>:

admiració f

aðdáunar·verður, -verð, -vert:

admirable

að·dragandi <m. -draganda, pl. no hab.>:

1. (undangengnar orsakir) antecedents m.pl, causes f.pl precedents (causes no immediates d'un fet)

♦ það á sér langan aðdraganda: les causes en són llargues de contar; és una història molt llarga

2. (undirbúningur) preparatius m.pl (preliminars)

♦ án aðdraganda: sense preliminars, bruscament, tot d'un plegat

að·dróttun <f. -dróttunar, -dróttanir>:

insinuació f

að·eins:

només

aðfanga·dagur <m. -dags, -dagar>:

dissabte m de Nadal (dia vint-i-quatre de desembre) 

Aðfangadags·kvöld <n>:

nit f de Nadal, vespre m de Nadal

að·ganga <f. -göngu, -göngur>:

1. (aðgangur) entrada f

2. (aðgengi) accés f

aðgangs·bann <n. -banns, -bönn>:

exclusió f (prohibició expressa d'accedir a un lloc, no-accés, accés restringit)

aðgangs·orð <n. -orðs, -orð>:

<INFORM> password m, contrasenya f

◊ hvert er aðgangsorðið?: quin és el password?

að·gangur <m. -gangs, -gangar>:

1. (inngangur, innganga) entrada f

aðgangur bannaður: prohibida l'entrada, prohibit el pas

2. (aðgengi & INFORM) accés f

◊ og 70% hefur ekki aðgang að hreinu vatni: i el setanta per cent no tenen pas accés a aigua potable

♦ aðgangur óheimill: accés denegat (o: refusat) 

♦ óheimill aðgangur: accés no autoritzat

♦ neitaður aðgangur: accés denegat (o: refusat) 

♦ aðgangur veittur: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 

♦ veittur aðgangur að: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 

að·gát <f. -gátar, no comptable>:

precaució f (cautela, compte)

að·gengi <n. -gengis, pl. no hab.>:

1. <GEN>  accés m

2. (auðveld aðganga)  accessibilitat f

aðgengi·legur, -leg, -legt <adj.>:

accessible

aðgengi·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:

accessibilitat f

að·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

1. <GEN & MED> operació f

2. (ráðstafanir) mesures f.pl (passos que hom fa per solucionar un afer)

♦ grípa til aðgerða: prendre mesures

aðgerða·laus, -laus, -laust <adj.>:

passiu -iva (inactiu)

aðgerða·leysi <n. -leysis, no comptable>:

passivitat f (inactivitat, inacció)

að·greinandi, -greinandi, -greinandi <adj.>:

distintiu -iva, característic -a

að·greindur, -greind, -greint <adj.>:

1. (sundurskilinn) separat -ada (dividit, partit, tallat)

2. (þekktur í sundur) distint -a (diferenciat -ada, que es pot distingir bé)

að·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:

previngut -uda, caut -a

aðgöngu·miði <m. -miða, -miðar>:

entrada f (tíquet d'accés a pel·lícula, museu, concert etc.)

aðgöngumiða á e-ð (o: að e-u): una entrada per a...

að·hlátur <m. -hláturs (o: -hlátrar), -hlátrar>:

1. (það að hlæja að einhverju) irrisió f (fet de riure-se'n d'una cosa; rialles, esp. de befa o mofa)

2. (aðhlátursefni) [objecte m de la] riota f

♦ verða sér til aðhláturs: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

aðild <f. aðildar, aðildir>:

qualitat f de membre (o: soci; o: afiliat)

aðildar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:

<JUR> tractat m d'adhesió, tractat m d'ingrés

aðili <m. aðila, aðilar o: aðilja, aðiljar>:

soci m, sòcia f, afiliat m, afiliada f, membre m & f

að·laðandi, -laðandi, -laðandi <adj.>:

1. (þekkilegur) atractiu -iva (agradós, plaent)

2. (geðfelldur) agradable, simpàtic -a (encantador, afable)

að·löðun <f. -löðunar, no comptable>:

atractiu m (encant)

aðmíráll <m. aðmíráls, aðmírálar>:

almirall m

að·setur <n. -seturs, -setur>:

[lloc m de] residència f (domicili) 

♦ tilkynna um aðsetur til bæjarskrifstofunnar: donar-se d'alta en el padró municipal 

aðseturs·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:

empadronament m (alta en el padró d’una ciutat o vila) 

♦ eyðublöð fyrir aðseturstilkynningar: formularis d'empadronament 

að·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>

separat -ada   (apartat, segregat)

◊ aðskilin herbergi: cambres separades

◊ tveggja manna herbergi með aðskildum rúmum: habitació doble amb llits separats

aðskiljan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sem skilja má að) separable (escindible, divisible d'un tot)

2. aðskiljanlegir, aðskiljanlegar, aðskiljanleg: (mismunandi, ýmiskonar) diversos -es, diferents (múltiples, varis)

aðskilnaðar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:

(í þjóðfræði) ritu m de separació (en etnologia)

aðskilnaðar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

<HIST> apartheid m

að·sniðinn, -sniðin, -sniðið <adj.>:

[fet -a] a mida (tallat de manera que s'ajusti bé al cos)

að·stoð <f. -stoðar, pl. no hab.>:

ajut m

◊ vantar þig aðstoð?: que li cal ajut?

að·stoða <-stoða ~ -stoðum | -stoðaði ~ -stoðuðum | -stoðað ║ e-n>:

ajudar algú  (assistir)

◊ get ég aðstoðað? - nei, takk, ég er bara að skoða: que el puc ajudar? - no, gràcies, només estic mirant

aðstoðar·flugmaður <m. -flugmanns, -flugmenn>:

copilot m (d'avió)

aðstoðar·maður <m.-manns, -menn>:

1. <GEN> assistent m

2. <í ráðuneyti> conseller m ministerial, assessor m ministerial (referendari a ministeris etc.)

3. <í sendiráði> agregat (d'ambaixada)

♦ → deildarstjóri menningarmála “agregat cultural, conseller de cultura” (a ambaixada, consolat)

aðventa <f. aðventu, aðventur>:

advent m

♦ jólafasta hefst: fyrsti [sunnudagur] í aðventu: comença l'advent: primer diumenge d'advent

♦ annar [sunnudagur] í aðventu: segon diumenge d'advent

♦ þriðji [sunnudagur] í aðventu: tercer diumenge d'advent

♦ fjórði [sunnudagur] í aðventu: darrer diumenge d'advent

aðventu·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:

calendari m d'advent (→ jóladagatal)

aðventu·kerti <n. -kertis, -kerti>:

ciri m d'advent

Els quatre ciris d'advent: han d'ésser de cera d'abella i de color diferent. Cada diumenge se n'encén un, de manera que el dia de Nadal tots quatre estan encesos. Els seus noms són:
spádómskertið	el ciri de la profecia
Betlehemskertið	el ciri de Betlem
Hirðakertið	el ciri dels pastors
Englakertið	el ciri dels àngels

aðventa·krans <m. -krans, -kransar>:

corona f d'advent

að·vörun <f. -vörunar, -varanir>:

advertiment m, avís m

        Aðvörun!: Compte! (o: Atenció!)

af <preposició + datiu>:

de

af hverju?:

per què?

af því að <conjunció causal>:

perquè, ja que, (literari, ritmál) car

afar·stór, -stór, -stórt <adj.>:

1. (rými, herbergi) immens -a (espai, recinte)

◊ í henni er nýfundinn hellir afarstór: en ella hi ha una cova immensa, acabada de descobrir

2. (hlutur) enorme (objecte, cosa)

◊ sumar tegundir eru með afarstór augu: algunes espècies tenen uns ulls enormes

af·brigði <n. -brigðis, -brigði>:

varietat f (lingüística etc.)

        afbrigði af e-u: una varietat de

af·brýði <f. -brýði, no comptable>:

gelosia f

afbrýði·samur, -söm, -samt <adj.>:

gelós -osa

♦ vera afbrýðisamur út í e-n: estar gelós d'algú

afbrýði·semi <f. -semi, no comptable>:

gelosia f

afdráttar·laus, -laus, -laust <adj.>:

absolut -a

afdrifa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

greu, de greus conseqüències (p.e., acte)

affríkati <m. affríkata, affríkatar>:

<GRAM> africada f (→ tvæhljóð)

af·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:

lliurament m

afgreiðslu·borð <n. -borðs, -borð>:

1. finestreta f (a banc, a correus)

2. taulell m, barra f (a bar)

3. mostrador m, taula f d'atenció al públic (a botiga)

afgreiðslu·maður <m. -manns, -menn>:

dependent m (a botiga)

afgreiðslu·númer <n. -númers, -númer>:

número m (en una cua)

afgreiðslu·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

termini m de lliurament

af·henda <-hendi ~ -hendum | -henti ~ -hentum | -hent ║ e-ð>:

lliurar una cosa (fer el lliurament d'una cosa)

◊ hvenær færðu afhent verðlaunin?: quan et faran lliurament del premi?

af·hending <f. -hendingar, -hendingar>:

lliurament m, entrega f (cast.)

afhendingar·dagur <m. -dags, -dagar>:

data f de lliurament

af·höfða <-höfða ~ -höfðum | -höfðaði ~ -höfðuðum | -höfðað ║ e-n>:

decapitar algú

◊ og hann afhöfðaði hann í myrkvastofunni og bar hans höfuð á diski og fékk það stúlkunni, en stúlkan fékk það móður sinni: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

af·höfðun <f. -höfðunar, -höfðanir >:

decapitació f

afi <m. afa, afar>:

avi m, padrí m (esp. Bal.)

        afi og amma: l'avi i l'àvia, els avis, es padrí i sa padrina  (Bal.)

A4-blaðsíða <f. -blaðsíðu, -blaðsíður>:

DIN-A4 f (FAM fl./pl.: DIN-A quatres)

◊ fyrir prentun á A4-blaðsíðu öðru megin: per a impressió en DIN-A4 per una sola cara

◊ fyrir prentun á báðar hliðar A4-blaðsíðu: per a impressió en totes dues cares d'una DIN-A4

◊ ég fyllti til dæmis 4 A4-blaðsíður í stærðfræðiprófinu: a l'examen de matemàtiques, per exemple, he omplert 4 DIN-A4

◊ hún skrifaði örugglega 3 A4-blaðsíður: escrivint va omplir amb certesa 3 DIN-A4

◊ hver er lágmarksfjöldi A4 blaðsíðna, meò 12 punkta Times New Roman letri til að verkið geti talist bók?: quina és la quantitat mínima requerida de DIN-A4, escrites amb Times New Roman de 12 punts, perquè l'obra es pugui considerar [un] ‘llibre’?

afkasta·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi¹ <adj.>:

incentivador -a de la producció

afkasta·mesti, -mesta, -mesta <adj.>:

formes febles del superlatiu de → afkastamikill, -mikil, -mikið “prolífic; eficient; productiu”

afkasta·mikill, -mikil, -mikið¹ <adj.>:

1. (höfundur, vísindamaður, listamaður) prolífic -a (escriptor, investigador, artista)

2. (verkfæri, vinnumaður & FIG) eficient (eina, treballador & FIG)

◊ góð og afktastamikið skattkerfi: un sistema tributari bo i eficient

◊ vera afkastamikill í vinnu sinni: ésser eficient en la seva feina

3. (vinna, vinnudagur) productiu -iva, profitós -osa (treball, dia de treball)

◊ erfiður en afktastamikill vinnudagur: un dia de treball feixuc però productiu

4. (vél) de grans prestacions (màquina)

◊ afktastamikill prentari: una impressora de grans prestacions

5. (uppskera) copiós -osa, abundant (collita)

afkasta·rýr, -rýr, -rýrt <adj.>:

improductiu -iva, de resultats magres

af·klæða <-klæði ~ -klæðum | -klæddi ~ -klæddum | -klætt ║ e-n>:

desvestir algú, despullar algú

af·klæðast <-klæðist ~ -klæðumst | -klæddist ~ -klæddumst | -klæðst>:

desvestir-se, despullar-se

afl <n. afls, öfl>:

força f

afla <afla | aflaði>:

1.<absolut> pescar

        þeir öfluðu vel í dag: avui han tingut bona pesca

2. <e-s> adquirir una cosa (propietats, coneixements)

af·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

<RELIG> absolució f

♦ synda aflausn: absolució dels pecats

afleiðan·legur, -leg, -legt <adj.>:

deduïble

af·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:

1. (ályktun) deducció f (inferència lògica)

♦ afleiðsla og tilleiðsla: deducció i inducció

♦ rökleg afleiðsla: deducció lògica

2. <GRAM = orðmyndun með for- eð viðskeytum> derivació f (formació de mots amb prefixos o sufixos)

♦ afleiðsla orða með viðskeytum: derivació de mots amb sufixos

♦ afleiðsla og samsetning orða: derivació i composició de mots

3. <GRAM = viðskeytt orð> derivat m (mot no primitiu)

4. <TÈCN = vatnsafveita> evacuació f (d'aigües)

afleiðslu-¹ <en compostos>:

deductiu -iva

afleiðslu-² <en compostos>:

<GRAM> derivatiu -iva

afleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode deductiu

afleiðslu·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:

inferència deductiva

afleiðslu·ending <f. -endingar, -endingar>:

[morfema] derivatiu m

afleiðslu·forskeyti <n. -forskeytis, -forskeyti>:

prefix derivatiu

afleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:

raonament deductiu

afleiðslu·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:

demostració deductiva

afleiðslu·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:

sufix derivatiu

afl·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

mecànica f

afl·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:

1. <GEN> font f d'energia

2. (í ~ fyrir rafmagnstæki) font f d'alimentació (d'aparell elèctric)

3. (í ~ fyrir tölvu) SAI m (per a pujades/baixades de tensió o apagades de llum)

af·limun <f. -limunar, -limanir>:

<MED> amputació f 

af·lýsa <lýsi ~ lýsum | lýsti ~ lýstum | lýst ║ e-u>:

cancel·lar (o: anul·lar)  una cosa

◊ öllu innanlandsflugi hefur verið aflýst í dag: avui s'han cancel·lat tots els vols nacionals

af·mæli <n. -mælis, -mæli>:

aniversari m, natalici m, anys m.pl (Bal.)

        ég á afmæli í dag: avui faig anys

        ég á afmæli [þann] 4. nóvember: faig els anys el 4 de novembre

        fara í afmæli: anar a una festa d'aniversari

        hvenær áttu afmæli?: quan és el teu aniversari? quan fas anys? (Bal.)

        Til hamingju með afmælið! per molts anys! molts d'anys! (Bal.)

♦ hundrað (o: eitt hundrað) ára afmæli: centenari m

♦ á hundrað afmæli e-s: en el centenari de

♦ fagna eitt hundrað afmæli <= Dat.> e-s: celebrar el [primer] centenari de

♦ í tilefni af hundrað ára afmæli e-s: en ocasió del centenari de...

♦ tvö hundruð ára afmæli: bicentenari m

♦ tveggja alda afmæli: bicentenari m

♦ þrjú hundruð ára afmæli: tricentenari m

♦ þriggja alda afmæli: tricentenari m

◊ Pétursborg fagnar þriggja alda afmæli sínu: Sant Petersburg celebra el seu tricentenari

♦ fjögur hundruð ára afmæli: quadricentenari m

♦ fjögurra alda afmæli: quadricentenari m

afmælis·dagur <m. -dags, -dagar>:

1. dia m del naixement

        Afmælisdagur er 21-05-68: vaig néixer el 21 del 05 de 1968

2.el dia del natalici, el dia de l'aniversari, es dia que un fa anys (Bal.)

        Afmælisdagur pabba er [þann] 8. 04.: l'aniversari de mon pare és el 8 d'abril

afmælis·gjöf <f.-gjafir>:

regal d'aniversari

afmælis·hátíð <f. - hátíðar, - hátíðir>: 

festa f d'aniversari

afmælis·partý, <n. -partýs, -partý>:

festa f d'aniversari

◊ þér er boðið í afmælispartý!: estàs convidat -ada a una festa d'aniversari!

afmælis·veisla <f. -veislu, -veislur>:

festa f d'aniversari

af·nám <n. -náms, pl. no hab.>:

1. (um lög) abolició f, derogació f (de llei)

◊ afnám laga: derogació d'una llei

◊ afnám dauðarefsingar: abolició de la pena de mort

◊ afnám þrælahalds: abolició de l'esclavitud

2. (um skatt) supressió f, eliminació f (d'impost)

◊ afnám skatts: supressió d'un impost

3. (um konungs- eða keisaradæmi) supressió f (de monarquia o imperi)

◊ afnám konungdæmis: supressió de la monarquia

af·neita <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitað ║ e-u ~ e-m>:

1. (hafna) renegar d'una cosa, abjurar d'una cosa (renunciar a una cosa)

♦ afneita e-u með eiði: abjurar una cosa (o: d'una cosa)

2. (neita að kannast við, vilja ekki kannast við) repudiar algú, renegar d'algú (negar-se a mantenir la coneixença o el tracte amb algú, p.e., un membre de la família)

◊ áður en hani galar í dag, muntu þrisvar afneita mér: abans que no canti el gall avui, em negaràs tres vegades

◊ en þeim sem afneitar mér fyrir mönnum, mun afneitað verða fyrir englum Guðs: però aquell qui em negui davant els homes, serà negat davant dels àngels de Déu

♦ afneita sjálfum sér: negar-se a si mateix

◊ hver sem vill fylgja mér, afneiti sjálfum sér: qui em vulgui seguir, que es negui a si mateix

3. <RELIG> renegar [d']una cosa

◊ ...og afneitaði af sömu ákefð kristinni trú: ...i, amb el mateix ímpetu, va renegar [d]el cristianisme

◊ ...og hann skal vera vitni gegn yður, til þess að þér afneitið ekki Guði yðar: ...i ella us farà, doncs, de testimoni, no fos cas que reneguéssiu el vostre Déu

af·neitun <f. -neitunar, -neitanir>:

1. <GEN> renúncia f, renunciació f, renunciament m

♦ afneitun með eiði: abjuració f

2. (það að neita að kannast við) negació f (denegació o desmentiment de conèixer algú o de tenir-hi tracte)

♦ afneitun Péturs: les negacions de Sant Pere

af·nema <-nem ~ -nemum | -nam ~ -námum | -numið ║ e-ð>:

<JUR> abolir una cosa, derogar una cosa

◊ afnema dauðarefsingu: abolir la pena de mort

◊ afnema lög: abolir una llei

◊ afnema þrælahald: abolir l'esclavitud

af·plána <-plána | -plánaði>:

1.   complir (càstig, condemna)

afplána dóm | hegningu: complir una condemna | un càstig

2.  pagar (multa)

afplána sekt: pagar una multa

Afríka <f. Afríku, no comptable>:

Àfrica f

♦ Afríka sunnan Sahara: l'Àfrica subsahariana

afríku- <en compostos>:

africà -ana

Afríku·búi <m. -búa, -búar>:

africà m, africana f

Afríku·maður <m. -manns, -menn>:

africà m, africana f

afrískur, afrísk, afrískt <adj.>:

africà -ana

af·saka <-saka | -sakaði>:

(biðjast afsökunar & mæla einhverju bót) disculpar, excusar (demanar disculpes & justificar no fer una cosa, assistir a reunió etc.)

◊ ég bið þig, haf mig afsakaðan: et prego que em vulguis excusar

♦ afsakið: perdoni (o: disculpi) 

♦ afsakaðu, mér þykir það [svo] leitt: perdoni, em sap [tant de] greu (o: perdoni, ho sento [molt]) 

♦ ekkert að afsaka!: de res!; a Déu sien dades (Pla de Mall.; no entre les generacions joves)  (fórmula de resposta a "gràcies!")

♦ afsaka e-ð: disculpar una cosa, excusar una cosa

◊ við getum ekki bent á neitt tilefni, sem gæti afsakað slík ólæti: no podem mostrar cap motiu que pugui disculpar aquest esvalot

♦ afsaka e-ð við e-n: demanar disculpes a algú per una cosa

♦ afsaka sig: disculpar-se, excusar-se

◊ en þeir tóku allir að afsaka sig einum munni: però tots igualment començaren a excusar-se

♦ afsaka sig fyrir e-ð: excusar-se per una cosa

♦ afsaka sig fyrir að <+ inf.>: excusar-se per <+ inf.> 

◊ aldrei gæti ég skammast mín vegna slíks föður né finn ég neina þörf, líkt og margir, til að afsaka mig fyrir að vera sonur leysingja: mai no podria avergonyir-me d'haver tingut un pare així ni sento cap necessitat, a diferència de molts d'altres, de disculpar-me per ésser el fill d'un llibert

♦ afsaka sig fyrir e-m: disculpar-se davant algú

♦ afsaka sig með e-u: disculpar-se al·legant una cosa, excusar-se amb una cosa (adduint-la a tall d'excusa)

◊ afsaka sig með frámunalélegum afsökunum: disculpar-se amb excuses extraordinàries

♦ afsaka sig undan e-u: excusar-se per no poder fer una cosa

af·sala <-sala ~ -sölum | -salaði ~ -söluðum | -salað ║ sér e-u>:

renunciar a una cosa

af·salta <-salta ~ -söltum | -saltaði ~ -söltuðum | -saltað ║ e-ð>:

dessalinitzar una cosa

af·saltaður, -söltuð, -saltað <adj.>:

dessalinitzat -ada

◊ afsaltað sjávarvatn: aigua de mar dessalinitzada

afskipta·laus, -laus, -laust <adj.>:

indiferent (passiu davant o no afectat per uns fets)

afskipta·leysi <n. -leysis, no comptable>:

indiferència f

◊ andstæða kærleikans er ekki hatrið heldur afskiptaleysið: el contrari de l'amor no és pas l'odi, sinó la indiferència

af·skræma <-skræmi ~ -skræmum | -skræmdi ~ -skræmdum | -skræmt ║ e-ð>:

1. (lögun) deformar una cosa (forma)

2. (andlit) desfigurar una cosa (cara)

◊ hláturinn er djöfullegur vindur sem afskræmir andlitsdrættina og fær menn til að líkjast öpum: les rialles són un vent diabòlic que deforma les faccions facials i fa que els homes s'assemblin a micos

3. <FIG = rangfæra, skrumskæla> distorsionar una cosa (falsejar, tergiversar)

af·skræmdur, -skræmd, -skræmt <adj.>:

deformat -ada

◊ afskræmd antlit: cares desfigurades

af·skræmi <n. -skræmis, -skræmi>:

esguerro m, monstre m de la natura

afskræmis·legur, -leg, -legt <adj.>:

[de cos] esguerrat -ada, [de cos] estrafet -a, [físicament] monstruós -osa

afsl. <abrev. de afsláttur>:

desc. (= descompte)

af·sláttur <m. -sláttar, pl. no hab.>:

descompte m

♦ bjóða e-m e-ð með rúmlega 50% afslætti: oferir una cosa a algú amb un descompte de més del 50%

◊ er afsláttur fyrir börn?: que fan descompte per a infants?

◊ er afsláttur fyrir námsmenn?: que fan descompte als estudiants?

af·sökun <f. -sökunar, -sakanir>:

1. (fyrirgefningarbón) disculpa f

♦ biðja e-n afsökunar á e-u: demanar disculpes a alg. per una cosa, demanar perdó a alg. per una cosa

◊ bið þig afsökunar á að <+ inf.>: et demano perdó per <+ inf.> 

♦ biðjast afsökunar á e-u: demanar disculpes per una cosa, demanar perdó per una cosa

2. (málsbót) excusa f

♦ ég hef enga afsökun: no tinc cap excusa

af·söltun <f. -söltunar, no comptable>:

dessalinització f

◊ afsöltun sjós: dessalinització d'aigua marina

afsöltunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

[planta f] dessalinitzadora f

aftan <adv.:>

1. <um stefnu / expressant direcció> pel darrere, per darrere (Mall.)

♦ koma að aftan (o: aftan frá; o: aftan að): arribar per darrere, venir per darrere

♦ keyra aftan á e-ð: envestir una cosa pel darrere

♦ ráðast aftan að e-m (o: ráðast á e-n aftan frá; o: sækja að e-m aftan frá): atacar algú pel darrere

2. <aftanvert / expressant lloc on> al darrere, darrere (Mall.)

♦ fyrir aftan: al darrere, darrere (Mall.)

♦ fyrir aftan e-ð~e-n: <prep. + ac.> darrere [de], darrere (Mall.)

aftanmáls·grein <f. -greinar, -greinir>:

nota f final (a llibre, en escrit científic etc.)

afturbols- <en compostos>:

<ZOOL> abdominal

aftur·bolur <m. -bols, -bolir>:

<ZOOL> abdomen m

aftur·fótur <m. -fótar, -fætur>:

<ZOOL> pota f de darrere

♦ það kom allt á afturfótunum út úr honum: <LOC FIG> tot el que deia era un galimaties

afturfóta·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:

<MED> part m en què el fetus neix amb els peus pel davant, no pas amb el cap

aftur·för <f. -farar, no comptable>:

1. (hnignun) deteriorament m (empitjorament, declivi)

♦ í afturför: de baixada, en declivi, de capavallada (Mall.) 

2. (afturferð) retrocés m (fl./pl. retrocessos), regressió f (anada cap enrere, reculada)

aftur·ganga <f. -göngu, -göngur>:

<FOLCL> afturganga, terme que, en les creences populars, designa el revenant dels francesos o el nostre aparegut. Representa el "mort malmort", el mort que torna de la tomba per fer mal als vius o molestar-los

◊ en sumt fólk flýði fyrir reimleikum og afturgöngum: i uns quants en van fugir a causa de les aparicions de fantasmes i dels morts malmorts [que hi havia] (a causa dels morts que tornaven de llurs tombes)

◊ og eftir það tókust af allar afturgöngur að Fróðá og reimleikar: i després d’això, van desaparèixer del mas de Fróðá tots els morts malmorts i les aparicions de fantasmes

aftur·gangur <m. -gangs, -gangar>:

<FOLCL> afturgangur, aparició d'un mort malmort

◊ tók þá að minnka afturgangur meðan sólargangur var mestur: a mesura que els dies s'anaven allargant (això és, fins al solstici d’estiu), les aparicions del mort s'anaven fent més escadusseres 

◊ ...því að Garði veldur öllum afturgöngum sem hér hafa orðið í vetur: ......per tal com totes les aparicions que hi ha hagut aquí aquest hivern han estat causades pen Garði

aftur·hald <n. -halds, no comptable>:

<POLÍT> reacció f (ultraconservadorisme intransigent)

afturhalds·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> reaccionari m, reaccionària f (intransigentment ultraconservador)

afturhalds·samur, -söm, -samt <adj.>:

<POLÍT> reaccionari -ària (intransigentment ultraconservador)

aftur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

1. <GEN> part f del darrere, part f de darrere (Mall.) (part posterior)

2. gropa f, anques f.pl (part posterior de l'esquena d'un animal)

aftur·hreifi <m. -hreifa, -hreifar>:

aleta m posterior (de foca)

aftur·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:

<MED> tercera molar

♦ afturjaxlarnir: les terceres molars

aftur·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

llum m del darrere

aftur·partur <m. -parts, -partar>:

gropa f, anques f (part posterior d'esquena d'animal, especialment de quadrúpede)

aftur·sæti <n. -sætis, -sæti>:

seient m del darrere

aftöku·pallur <m. -palls, -pallar>:

cadafal m (per a execucions públiques)

af·undinn, -undin, -undið <adj.>:

1. (önugur) esquerp -a, sorrut -uda, malcarat -ada, malambrós -osa (Mall.) (aspre de tracte)

◊ gagnvart hreinum ert þú hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert þú afundinn: ets pur amb el pur però malamorós amb el pervers

2. (fúllyndur, fúll) rondinaire, botzinaire, botzinador -a, remugador -a (Bal.) (perpètuament malhumorat, que sempre remuga)

3. (fráhverfur) desafecte -a, desafeccionat -ada  (desencantat amb & oposat, contrari a)

♦ vera afundinn við e-n: <LOC> fer mala cara a algú

af·urð <f. -urðar, -urðir>:

producte m

♦ afurðir <f.pl>: productes agrícoles i ramaders

af·vopnun <f. -vopnunar, pl. no hab.>:

desarmament m

afvopnunar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió f per al desarmament

agat <m. agats, agatar>:

1. <GEOL = frá latínu achātēs í g. dönsku agat> àgata f

2. <†> <GEOL = úr dönsku e. þýsku gagat frá lat. gagātēs, frá gr. γαγάτης> atzabeja f  (→ svartaraf)

◊ agat hinn svarti: la negra atzabeja

agat <n. agats, agatsteinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

◊ svarta agatið: la negra atzabeja

agat·steinn <m. -steins, -steinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

aggaða <f. aggöðu, aggöður>:

(rabbínískar kenningar, rabbínískur lærdómur) agadà f (fl./pl agadàs og/i agadot) (ensenyaments rabínics, אַגָּדָה, אגדה)

◊ halaka og aggaða: halacà i agadà

aggar·steinn <m. -steins, -steinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

agn <n. agns, ögn>:

esquer m 

agn·dofa <adj. inv.>:

perplex -a, atònit -a

♦ agndofa yfir e-u: perplex per (o: davant) una cosa

agúrka <f. agúrku, agúrkur>:

cogombre m  (fruit de la planta Cucumer sativus, i, esp. el de mena llarga)

aín <n. aíns (o: aín), aín>:

ain f,m (lletra hebrea עי"ן ,עַיִן, ע)

aís <n. aíss, pl. no hab.>:

<MÚS> la sostingut (nom de nota)

♦ aís dúr (o: aís-dúr): la sostingut major

◊ í aís-dúr: en la sostingut major

♦ aís moll (o: aís-moll): la sostingut menor

◊ í aís-moll: en la sostingut menor

♦ → a “la”

♦ → as “la bemoll”

aka <ek ~ ökum | ók ~ ókum | ekið>:

1. circular, anar (anar o desplaçar-se amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)

akið hljóðlega: prohibit tocar la bocina! (lit.: circuleu en silenci)

akið hægt: aneu a poc a poc!

akið varlega: conduïu amb compte!; precaució!

þér megið ekki aka hér: aquí no es pot anar amb cotxe; la circulació amb cotxe en aquesta zona està prohibida

2. <e-m>: portar algú (amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)

◊ ég væri stoltur ef þú ækir mér í leigubíl: estaria orgullós que em portessis amb el teu taxi

3. <e-u>: conduir un vehicle, menar un vehicle (Mall.) (menar un cotxe o un altre vehicle a motor determinat)

ég ek bláum Volvo: tinc un volvo blau

4. aka framúr [e-u]: avançar, fer un avançament

aka framúr öðrum ökutækjum: avançar d'altres vehicles

bannað að aka framúr: prohibit avançar

5. aka upp: (riu) remuntar; anar riu amunt

6. aka útaf [veginum]: sortir de la carretera (hab., com a accident)

akarn <n. akarns, akörn>:

aglà m,f, gla f,m

ak·braut <f. -brautar, -brautir>:

1. (hluti vegar sem ætlaður er fyrir umferð ökutækja) calçada f (part de carretera destinada a circulació de vehicles)

2. (akrein) carril m (divisió de calçada)

ak·feitur, -feit, -feitt <adj.>:

obès -esa

Akkea <f. Akkeu, no comptable>:

Acaia f

◊ frumgróði Akkeu: les primícies de l'Acaia

Akkiles <m. Akkilesar, no comptable>:

<MITOL> Aquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)

Akkilesar·hæll <m. -hæls, -hælar>:

<MITOL & FIG> taló m d'Aquil·les

Akkilles <m. Akkilless (o: Akkillesar), pl. no hab.>:

<MITOL> Aquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)

◊ kveð þú, saunggyðja, of sollna reiði Akkilless, prúðlynds Peleifs arfa, ríka ok raunsvára, er hún rekka varp óöld akkneska ok ótal raunum: canta, deessa del cant, la còlera desenfrenada d'Aquil·les, l'hereu del magnífic Peleu, la qual, poderosa i feixuga d'afliccions, llençà un temps de penúria i innombrables afliccions sobre els herois aqueus

akkneskur, akknesk, akkneskt <adj.>:

aqueu -ea

Akk·verji <m. -verja, -verjar>:

aqueu m, aquea f

ak·rein <f. -reinar, -reinar>:

(hluti akbrautar) carril m (divisió de calçada)

akstur <m. aksturs, no comptable>:

1. <GEN> trànsit f, circulació f [rodada] (pas de vehicles per un lloc)

♦ allur akstur bannaður: circulació prohibida

♦ útaf akstur: sortida f de la carretera (com a accident. → útafakstur)

2. (það að aka) conducció f (acció i forma de conduir)

aksturs·hraði <m. -hraða>:

velocitat f de circulació

akur <m. akurs, akrar>:

camp m de conreu, conró m

Akur·eyri <f. -eyrar, no comptable>:

Akureyri m

á Akureyri: a Akureyri

frá Akureyri: d'Akureyri

Lystigarður Akureyrar: Jardí Botànic d'Akureyri

Akur·eyringur <m. -eyrings, -eyringar>:

akureyriès m, akureyriesa f (nadiu d'Akureyri)

akur·eyrskur, -eyrsk, -eyrskt <adj.>:

akureyriès -esa, akureyrià -ana

akur·flækja <f. -flækju, -flækjur>:

veça f  (planta Vicia sativa)

akur·frú <f. -frúar, -frúr>:

boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis)

akur·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:

camamilla borda, camamilla f de camp, camamil·la borda (Mall., Men.) (planta Anthemis arvensis)

akur·hafri <m. -hafra, -hafrar. Emprat hab. en pl.>:

civada f  (planta Avena sativa)

akur·hali <m. -hala, -halar>:

marxant blanc, amarant blanc, amaranta blanca (planta Amaranthus albus)

akur·hetta <f. -hettu, -hettur>:

agròcibe f  (qualsevol bolet del gènere Agrocybe)

akur·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:

forment m, xeixa f (esp. Bal.), blat m candial (planta Triticum aestivum)

akur·hæna <f. -hænu, -hænur>:

perdiu xerra, perdiu grisa  (ocell Perdix perdix)

akur·hæra* <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f campestre (planta Luzula campestris)

akur·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·máni <m. -mána, -mánar>:

serverola f, agrimònia f, agrimoni m, herba f de Sant Antoni, herba f de Sant Guillem (cast.) (planta Agrimonia eupatoria)

akur·mynta <f. -myntu, -myntur>:

menta f de camp, menta f campestre, menta f dels camps  (planta Mentha arvensis)

akur·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·vindill <m. -vindils, -vindlar>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·þistill <m. -þistils, -þistlar>:

calcida f, calciga f (Mall.) (planta Cirsium arvense)

akvamarín <n. akvamaríns, akvamarín>:

<GEOL> aiguamarina f

alabastur <m. alabasturs, no comptable>:

<GEOL> alabastre m

alabasturs·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:

vas m d'alabastre

◊ Þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum: aleshores hi comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard autèntic, de gran preu

alaska·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>:

llobí m de Nootka (o: d'Alasca) (planta Lupinus nootkatensis)

alaska·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:

abadejo m d'Alasca  (peix Theragra chalcogramma)

Albani <m. Albana, Albanar>:

albanès m, albanesa f

Albanía <f. Albaníu, no comptable>:

Albània f

albanska <f. albönsku, no comptable>:

albanès m (llengua albanesa)

albanskur, albönsk, albanskt <adj.>:

albanès -esa

aldar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:

1. <GEN> [aniversari m del] centenari m

2. (hátíð) [festa f del] centenari m (acte festiu en ocasió d'un centenari)

aldar·lilja <f. -lilju, -liljur>:

atzavara f, donarda f (Mall.) (planta Agave americana)

aldin <n. aldins, aldin>:

fruit m

aldin·bori <m. -bora, -borar>:

escarabat m de maig, carlet magenc, majolí m (Mall.) (escarabat Melolontha melolontha)

aldin·garður <m. -garðs, -garðar>:

1.   plantació f d'arbres fruiters

2.  <REL> Paradís m terrenal

brottrekstur Adams og Evu úr aldingarðinum: expulsió d'Adam i Eva del Paradís

aldin-mauk <n. -mauks. No comptable:>

melmelada f

aldraður, öldruð, aldrað <adj.>:

vell -a (entrat -ada en anys)

aldrei <adv.>:

1. mai

2.  aldrei framar: mai més, pus mai (Bal)

aldur <m.aldurs, aldrar>:

1. <GEN>  edat f

2. <elli ║ edat madura>  vellesa f

aldri orpinn: (†) entrat d'anys, d'edat avançada

aldurs·greindur, -greind, -greint <adj.>:

datat -ada

aldurs·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

datació f

aldur·hniginn, -hnigin, -hnigið:

<lit>  ancià -ana, entrat -ada en anys

alef <n. alef, alef>:

àlef m (lletra hebrea אל"ף, אָלֶף, א)

♦ ‘Alefið’ eftir J. L. Borges: ‘L'àlef’ per J. L. Borges

aleppo·fura <f. -furu, -furur>:

pi blanc, pi garriguenc, pi bord, sapí m (Mall.) (arbre Pinus halepensis)

aleppo·rúta* <f. -rútu, -rútur>:

ruda f d'Alep (planta Ruta chalepensis ssp. chalepensis)

Alexander <m. Alexanders, no comptable>:

Alexandre m (andrònim, nom d'home)

♦ Alexander mikli: <HIST> Alexandre Magne

Alexandría <f. Alexandríu, no comptable>:

Alexandria f (ciutat)

♦ Alexandría við Nílarósa: <HIST> Alexandria a la desembocadura del Nil

alexandrít <n. alexandríts, alexandrítsteinar>:

<GEOL> alexandrita f

alfa <f. ölfu, ölfur>:

alfa f (lletra grega Α, α)

♦ upphafið og endirinn, alfan og ómegan: el principi i la fi, l'alfa i l'omega

alfa <n. alfa, ölfu>:

alfa f (lletra grega Α, α)

♦ alfað og ómegað: l'alfa i l'omega

alfa-tókóferól <n. -tókóferóls, no comptable>:

<QUÍM> α-tocoferol m, alfatocoferol m, E-307 m, vitamina E f (C29H50O2) (→ E-vítamín)

Algeirs·borg <f. -borgar, no comptable>:

l'Alger m (capital d'Algèria)

al·ger, -ger, -gert <adj.>:

complet -a

al·gildi <n. -gildis, no comptable>:

validesa f universal

al·gildi <n. -gildis, -gildi>:

<MAT> valor absolut (d'un nombre)

al·gildur, -gild, -gilt <adj.>:

[de validesa] general, universalment vàlid -a, absolut -a

algínat <n. algínats, algínöt>:

<QUÍM> alginat m

algín·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid algínic, E-400 m ((C6H8O6)n)

al·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:

total

al·gleymi <n. -gleymis, no comptable>: 

<RELIG BUD> nirvana m  (nirvāṇa, nibbāna) (→ nirvana)

al·grím <n. -gríms, -grím>:

<MAT & LÒG> algorisme m (→ reiknirit)

al·heimur <m. -heims, -heimar>:

univers m

ali- <en compostos>:

1. (ræktaður "í hóp" í búi, á bæ o.s.fr.) de granja (criat en granja)

2. (ekki ótaminn) domèstic -a (criat a casa; no salvatge)

◊ svín (alisvín og villisvín)...: els porcs (porcs domèstics i porcs senglars)...

ali·býfluga <f. -býflugu, -býflugur>:

abella f [mel·lífera] (o: d'apicultura) (insecte Apis mellifera)

ali·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

animal domèstic

alifugla·bú <n. -bús, -bú>:

granja avícola

ali·fuglar <m.pl>:

aviram m

ali·hani <m.-hana, -hanar>:

pollastre d'engreix m, pollastre de carn f

ali·hæna <f.-hænu, -hænur>:

polla d'engreix f, polla de carn f

alin <f. álnar, álnir>:

1. <GEN> colzada f  (a Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)

◊ því að Óg, konungur í Basan, var sá eini, sem eftir var af Refaítum. Sjá, líkkista hans var gjör úr járni (בַּרְזֶל)  og er enn til í Rabba hjá Ammónítum. Hún er níu álna (אַמּוֹת, אַמָּה) löng og fjögra álna breið eftir venjulegu alinmáli: el rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt (text islandès: de ferro): fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d'ample (text islandès: nou colzades de llargària i quatre colzades d'amplària en colzades normals, d'home)

2. (flatarmál) alna f  (Mesura agrícola. A Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)

ali·svín <n. -svíns, -svín>:

porc domèstic, porc m d'engreix

alkalí·basalt <n. -basalts, basölt>:

basalt alcalí

alkóhól <n. alkóhóls, alkóhól>

<QUÍM> alcohol m

♦ fjölgilt alkóhól: polialcohol m

alkóhólismi <m. alkóhólisma, no comptable>

alcoholisme m

alkóhólisti <m. alkóhólista, alkóhólistar>

alcohòlic m, alcohòlica f

al·kul <n. -kuls, no comptable>:

<FÍS & METEO> zero absolut

allegóría <f. allegóríu, allegóríur>:

al·legoria f

allegórískur, allegórísk, allegórískt <adj.>:

al·legòric -a

◊ allegórísk túlkun: interpretació al·legòrica

◊ allegórísk merking: significat al·legòric

Allraheilagramessa <f. -messu, -messur>:

<REL> [festa f de / diada f de] Tots Sants

Allrasálnamessa <f. -messu, -messur>:

<REL> [commemoració f de / diada f de tots] els Feels Difunts

alls·nægtir <f.pl -nægta>:

opulència f

♦ lifa í allsnægtum: viure en l'opulència

alltaf <adv.>:

sempre

allur, öll, allt:

I.

1.   tot -a

allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Bal.)

allur heimurinn: el món sencer, tot lo món (Bal.)

2. með öllu: amb tots els complements

ein með öllu: una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)

kaupa sér pylsu með öllu: comprar una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)

II.

♦ alls ekkert : gens ni mica

♦ alls ekki : gens ni mica, de cap manera

♦ allt að : [de] fins a, [de] gairebé, [de] quasi

◊ allt að átta kílómetra löng bílaröð hefur myndast við...: s'han format caravanes de gairebé vuit quilòmetres a...

♦ allt að því: gairebé, quasi

♦ allt að einu: #1. (engu að síður, þrátt fyrir það, hvað sem því líður, samt, þó) tanmateix, de totes passades, sigui com vulgui, sigui com sigui, tanmateix, de tota manera . #2. <†> (í einu og samtímis) tots a la una (tots ensems i de cop, simultàniament)

◊ Kristur er allt að einu boðaður, hvort sem það heldur er af uppgerð eða heilum hug: sigui com sigui, anuncien el Crist tant si ho fan de debò com per un motiu fingit

◊ þótt þeir komi allir með tölu og afar fjölmennir, þá skulu þeir allt að einu afmáðir verða og farast: baldament hagin vingut tots i siguin molt nombrosos, tanmateix seran anihilats i periran

◊ skal eg til ráða allt að einu en þú munt líkjast föður þínum og vilja vera ræningi Ljóts sem margir aðrir: vull escometre aquest assumpte i resoldre'l sigui com sigui; tu, però, pots fer igual que ton pare i tants d'altres i deixar-te robar per en Liot

◊ Hver veit nema Atli hinn ragi sé brögðóttari en vér ætlum en þó skulum vér á móti þeim allt að einu: qui hauria d'haver dit que l'Atli el covard és més arterós que no crèiem! però, i sigui com sigui, ataquem-los tots a la una!

◊ eigi mun það, lifa munt þú allt að einu og heita góður maður ef þú svíkur eigi þann er þú átt bestur að vera: això no té per què passar: malgrat tot, viuràs, i de tu diran que has estat un home fet i condret, si no traeixes pas aquell amb qui t'has de portar de la millor manera (per tot el bé que ell t'ha fet a tu)

◊ Egill segir, að hann mun til þess hætta að koma þó til þings allt að einu: l'Egill diu que s'hi arriscarà i que, tanmateix i passi el que passi, anirà al þing

♦ allt í einu: de cop i volta, cop en sec (Mall.), tot amb u (Mall., Eiv.) 

♦ fyrir fullt og allt: #1. (að eilífu) per sempre [més]  (en tot el temps a venir, sense límit de temps a partir del moment en què es diu). #2. (að fullu, endanlega) definitivament (d'una manera definitiva)

♦ út um allt: pertot 

♦ með öllu: completament, sota cap concepte, del tot (en oracions negatives)

◊ reykingar eru með öllu bannaðar (o: óheimilar): fumar està terminantment prohibit

almanna·færi <n. -færis, -færi>:

via pública

♦ á almannafæri: en públic, públicament

◊ hengja e-n á almannafæri: penjar algú en públic

al·máttugur, -máttug, máttugt <adj.>:

totpoderós -osa, omnipotent

◊ fyrir hann, með honum og í honum sé þér, almáttugi faðir, í einingu heilags anda, allur heiður og öll dýrð um aldir alda, amen: per ell, amb ell i en ell, Vós, Déu pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tota honor i tota glòria pels segles dels segles, amèn.

almennings- <en compostos>

públic -a

almennings·baðstaðir <m.pl. -staða>

[establiment m de] banys públics

almennings·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>

biblioteca pública

almennings·farartæki <n. -farartækis, -farartæki>

mitjà m de transport públic

♦ nota almenningsfarartæki: emprar els mitjans de transport públic

almennings·garður <m. -garðs, -garðar>

parc públic

almennings·hlutafélag <n. -hlutafélags, -hlutafélög>:

<JUR COM> societat anònima amb participació estatal (empresa pública que cotitza en borsa o empresa privatitzada però amb forta participació de l'estat)

almennings·salerni <n. -salernis, -salerni>

wàter públic

almenningssamgangna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>

sistema m de transport públic (♦ → almenningssamgöngukerfi “íd.”)

almenningssamgöngu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>

sistema m de transport públic 

almennings·samgöngur <f.pl. -samgangna>

transport públic

♦ Alþjóðasamband almenningssamgangna: Associació Internacional de Transport Públic

almennings·samgöngutæki <n. -samgöngutækis, -samgöngutæki>

mitjà m de transport públic (♦ → almenningsfarartæki “íd.”)

almennings·sími <m. -síma, -símar>:

telèfon públic

→ símaklefi "cabina telefònica"

almennings·vagn <m. -vagns, -vagnar>

bus m, autobús m municipal

al·mennur, -menn, -mennt <adj.>:

1. <GEN> general

♦ almennt kirkjuþing: <RELIG> concili general, concili ecumènic

2. (sameiginlegur & algengur) comú -una (freqüent & de tots)

3. <MAT> ordinari -ària

♦ almennt brot: fracció ordinària

♦ umrita tugabrot sem almennt brot: reduir una fracció decimal a fracció ordinària

4. <MED> sistèmic -a

♦ almenn einkenni: símptomes sistèmics

almugavir* <m. almugavirs, almugavirar>:

<HIST> almogàver m (المغاوير, pl.)

al·mætti <n. -mættis, no comptable>:

1. <GEN> omnipotència f 

2. <RELIG> omnipotència divina

alnæmi <n. -næmis, s.pl>:

<MED> sida f

31 þúsund börn undir 15 ára aldri eru smituð af alnæmi: 31 mil infants menors de quinze anys tenen la sida

→ eyðni

alnæmis·smitaður, -smituð, -smitað <adj.>:

<MED> seropositiu -iva, infectat -ada amb el virus de la sida

→ HIV-smitaður

→ sermijákvæður

alpa·húfa <f. -húfu, -húfur>:

<& MIL> boina f

alríkis- <en compostos>:

de l'estat central (i no pas, per exemple, d'una autonomia)

alríkis·lögga <f. -löggu, -löggur>:

1. (á Spáni) policia m & f nacional (a Espanya)

2. (í Bandaríkjum Norður-Ameríku) [agent m & f] federal m & f (als Estats Units d'Amèrica)

al·ræði <n. -ræðis, no comptable>:

dictadura f (com a sistema polític, totalitarisme)

♦ alræði öreiganna: la dictadura del proletariat

Alsír <n. Alsír, no comptable>:

Algèria f

Alsír·búi <m. -búa, -búar>:

algerià m, algeriana f

Alsír·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m d'Algèria

Alsíringur <m. Alsírings, Alsíringar>:

algerià m, algeriana f

Alsír·maður <m. -manns, -menn>:

algerià m, algeriana f

alsírskur, alsírsk, alsírskt <adj.>:

algerià -ana

al·skegg <n. -skeggs, -skegg>:

barba poblada (o: serrada), bona barba (Mall.) 

alt <m. alts, altar>:

<MÚS> contralt m & f (cantant)

altari <n. altaris, ölturu>

altar m

♦ gengið var til altaris: <LOC> es va anar a combregar, es va combregar

♦ hún var til altaris: <LOC> va combregar

altaris·brauð <n. -brauðs, -brauð>:

<RELIG> pa m d'àngel

altaris·brík <f. -bríkar, -bríkur>:

<†> (altaristafla) retaule m (obra artística que sol anar, dins una capella, darrere l'altar)

altaris·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici m de l'altar, sant sacrifici, sacrifici incruent (eucaristia, celebració de la missa)

altaris·sakramenti <n. -sakramentis, no comptable>:

<RELIG> sagrament m de l'altar, sagrament m de l'Eucaristia

altaris·stjaki <m. -stjaka, -stjakar>

cirial m, cirier m

altaris·tafla <f. -töflu, -töflur>

retaule m

♦ altaristafla með þremur vængjum: tríptic m 

♦ altaristafla með [tveimur] vængjum: díptic m 

alt·rödd <f. -raddar, -raddir>:

<MÚS> contralt m & f

al·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

general, universal

alur <m. als, alir>:

alena f

♦ leika á als oddi: <LOC FIG> estar de molt bon humor, estar exultant

alúð <f. alúðar, no comptable>:

(vingjarnleiki) cordialitat f

alúðar·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur. Variant ortogràfica: alúðar kveðja>:

salut cordial m, salutació cordial m

◊ með alúðarkveðjum (o: alúðarkveðju): ben cordialmet (fórmula oficial d'acabament de carta)

Aparentment, en els darrers decennis tant með alúðarkveðju com með alúðarkveðjum han quedat arraconats, com a fórmula de comiat de les cartes no privades, per með bestu kveðjum o með bestu kveðju; a llur costat també s'empren molt, amb idèntica funció, els simples kveðjur o kveðja. En cartes de to molt solemne o oficial, el terme més emprat, hi és virðingarfyllst.

alúð·legur, -leg, -legt <adj.>:

(vingjarnlegur) cordial, amable, agradable

al·valdur, -völd, -valt <adj.>:

totpoderós -osa

al·vara <f. -vöru, no comptable>:

seriositat f

♦ er þér alvara?: <LOC> [que] ho dius de debò?

♦ gera alvöru úr því: <LOC FIG> tirar pel dret en un afer, anar de debò en un afer

♦ mér er fúlasta alvara: <LOC> ho dic totalment de debò

al·varlega <adv.>:

seriosament

al·varlegur, -varleg, -varlegt <adj.>:

seriós -osa, greu

♦ alvarlegur á svip: amb posat seriós, amb cara seriosa

al·varleiki <m. -varleika, no comptable>:

gravetat f, seriositat f

◊ alvarleiki sjúkdómsins: la gravetat de la malaltia

al·veg <adv.>:

totalment, completament

◊ alveg forviða: totalment astorat, totalment estafaril·lat

♦ alveg eins og....: <LOC> exactament igual que...

♦ ég er alveg bit: <LOC> estic absolutament sorprès

♦ það er alveg dottið úr mér: <LOC> me n'havia oblidat complement, ho havia oblidat completament

♦ það er alveg sama: <LOC> és completament igual, és absolutament el mateix

al·vera <f. -veru, -verur>:

àloe vera, atzavara vera  (planta Aloe vera)

alveru·safi <m. -safa, -safar>:

sèver m 

al·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:

omniscient

alvöru- <en compostos>:

seriós -osa

alvöru·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:

seriós -osa

alvöru·laus, -laus, -laust <adj.>:

poc seriós -osa

alvöru·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f de seriositat

alvöru·orð <n. -orðs, -orð>:

paraula seriosa

alvöru·svipur <m. -svips, -svipir>:

posat seriós

Al·þingi <n. -þingis, no comptable>:

<ADMIN> Alþingi m (nom del parlament islandès)

alþingis·kona <n. -konu, -konur>:

<ADMIN> diputada f (al parlament islandès)

alþingis·maður <n. -manns, -menn>:

<ADMIN> diputat m (al parlament islandès)

alþjóða- <en compostos>:

internacional

alþjóða·flugvöllur <m. -flugvallar, -flugvellir>:

aeroport m internacional

Alþjóða·gjaldeyrissjóður <m. -gjaldeyrissjóðs, no comptable>:

Fons Monetari Internacional 

♦ Alþjóðagjaldeyrissjóðurinn: el Fons Monetari Internacional

Alþjóða·heilbrigðismálastofnun <f. -heilbrigðismálastofnunar, no comptable>:

Organització f Mundial de la Salut

♦ Alþjóðaheilbrigðismálastofnunin: L'Organització Mundial de la Salut

Alþjóða·ólympíunefndin <f. -ólympíunefndarinnar, no comptable>:

<ESPORT> Comitè Olímpic Internacional, C.O.I. m

alþjóða·samskipti <n.pl -samskipta>:

relacions f.pl internacionals

alþjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:

internacional

alþýðu- <en compostos>:

popular

alþýðu·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:

<POLÍT> república f popular

♦ Alþýðulýðveldið Kína: República popular de la Xina

♦ Þýska alþýðulýðveldið: República Democràtica Alemanya

alþýðu·maður <m. -manns, -menn>:

<FIG> home m del carrer (ciutadà comú)

alþýðu·menning <f. -menningar, -menningar>:

cultura f popular

alþýðu·tónlist <f. -tónlistar, -tónlistir>:

música f popular

al·æta <f. -ætu, -ætur>:

[animal m] omnívor m

♦ vera alæta: <BIOL> ésser omnívor -a

♦ vera alæta á e-ð: <LOC FIG> no tenir predilecció especial per una cosa

◊ ég er alæta á kvikmyndir og tónlist: en música i cinema m'agrada tot

ama <ama ~ ömum | amaði ~ ömuðum | amað ║ e-m>:

I. <personal>: 

1. (angra, þjaka, kvelja) turmentar algú (neguitejar fortament, inquietar & vexar)

◊ illir draumar ömuðu honum: el turmentaven mals somnis

◊ margt amar vesælum: moltes són les coses que turmenten el míser

2. (agnúast við e-n) molestar algú, amoïnar algú (importunar)

◊ fólk amaði henni: la gent l'importunava

3. ama að e-m: (angra, þjá) neguitejar algú (afligir espiritualment, causar neguit)

◊ hvað amar að þér?: què tens?, què és el que t'amoïna?

4. ama e-m af: (geta framkvæmd e-ð með naumindum) poder dur a terme una cosa amb prou feines (fer una cosa a còpia de grans esforços)

II. <impersonal>: 

1. + til:

♦ það amar til: el vent neteja la neu

2. + upp:

♦ það amar upp: els núvols s'esclareixen, el cel s'esclareix

amaba <f. amöbu, amöbur>:

ameba f (♦ → amöba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)

ama·legur, -leg, -legt <adj.>:

gens dolent -a, gens malament (s'usa sempre negat: ekki amalegt)

♦ það er ekki amalegt: no està gens malament

Amasón-fljót <n. -fljóts, no comptable>:

[el riu] Amazones m

amast <amast ~ ömumst | amaðist ~ ömuðumst | amast>:

1. við e-m: (hafa horn í síðu e-s) tenir-li ràbia a algú, tenir-l'hi jurada a algú, anar per algú (menar animadversió contra algú, voler-se'n desempallegar etc.)

2. við e-n: (gremjast, láta í ljós óánægju sína með e-n) indignar-se amb algú (posar-se felló contra algú, enutjar-se amb, mostrar el seu disgust amb)

◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb el seu truier i les seves lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella

ambátt <f. ambáttar, ambáttir>:

<HIST> serva f, esclava f

amboð <n. amboðs, amboð>:

1. eina f d'ús agrícola

2. amboð <n.pl amboða>: utillatge agrícola, eines f.pl del camp, estris i eines agrícoles

ambra <f. ömbru, no comptable>:

ambre gris

ambrín <n. ambríns, no comptable>:

ambreïna f

ambúlant <adj. inv.>:

<MED> ambulant

♦ ambúlant sjúklingur: malalt ambulant

♦ ambúlant eða inniliggjandi: ambulant o ingressat

amen <interj.>:

amén, amèn (Mall., Men.) (אָמֵן, ἀμήν)

Ameríka <f. Ameríku, Ameríkur>:

Amèrica f

♦ → Norður-Ameríka “Amèrica del Nord”

♦ → Mið-Ameríka “Mesoamèrica”

♦ → Suður-Ameríka “Amèrica del Sud”

Ameríkani <m. Ameríkana, Ameríkanar>:

americà m, americana f

ameríku·platan <m. -platans, -platanar>:

plàtan m d'Amèrica (arbre Platanus occidentalis)

amerískur, amerísk, amerískt <adj.>:

americà -ana

ametyst <n. ametysts, ametyst>:

<GEOL> ametista f

◊ “Fjall ametystanna” eftir Guerau de Liost: “La Muntanya d'Ametistes” de Guerau de Liost

ametýst <n. ametýsts, ametýst>:

ametista f 

◊ þriðja röðin: hýasint, agat og ametýst (ʔaħ'lāmāh, אַחְלָמָה): al tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista;

◊ fimmti [undirstöðusteinninn var] sardónyx, sjötti sardis, sjöundi krýsólít, áttundi beryll, níundi tópas, tíundi krýsópras, ellefti hýasint, tólfti ametýst: la cinquena [pedra que ornava el basament de la muralla era el], sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, crisopras; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista

amfíból <n. amfíbóls, amfíból. ( Emprat hab. en pl.)>:

<GEOL> amfíbol m

ami <m. ama, no comptable>:

(leiðindi) incordi m

♦ vera e-m til ama: incordiar algú, ésser-li un incordi a algú

amma <f. ömmu, ömmur>:

àvia f, padrina f (esp. Bal.), iaia f (fam)

◊ ó hvað eyrun á þér eru löng amma! -Þá heyri ég betur til þín ljúfan mín!: oh, àvia, quines orelles més llargues que tens! -Són per sentir-te millor, estimada meva!

ammón·ál <n. -áls, no comptable>:

<QUÍM = öflugt sprengiefni> amonal m (potent explosiu)

ammóníak <n. ammóníaks, no comptable>:

<QUÍM> amoníac m (NH3)

ammóníaks- <en compostos>:

<QUÍM> amoniacal

ammóníaks·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

<QUÍM> amoniacal

♦ ammóníaksbundið köfnunarefni: nitrogen m amoniacal

ammóníum <n. ammóníums, no comptable>:

<QUÍM> amoni m (NH4)

♦ fjórgreint (o: fjórgilt) ammóníum: amoni quaternari

ammóníum- <en compostos>:

<QUÍM> amònic -a, d'amoni

ammóníum·algínat <n. -algínats, no comptable>:

<QUÍM> alginat m d'amoni, E-403 m

ammóníum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:

<QUÍM> bicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3) (→ ammóníumvetniskarbónat)

ammóníum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:

<QUÍM> hidròxid m d'amoni

ammóníum·jón <f. -jónar, -jónir>:

<QUÍM> ió m amoni

ammóníum·nítrat <n. -nítrats, no comptable>:

<QUÍM> nitrat amònic, nitrat m d'amoni

ammóníum·salt <n. -salts, -sölt>:

<QUÍM> sal f d'amoni

♦ fjórgreind (o: fjórgild) ammóníumsölt: sals d'amoni quaternari

ammóníum·samband <n. -sambands, -sambönd>:

<QUÍM> compost m d'amoni

♦ fjórgreint (o: fjórgilt) ammóníumsamband: compost d'amoni quaternari

ammóníum·vetniskarbónat <n. -vetniskarbónats, no comptable>:

<QUÍM> bicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3)

ampli <m. ampla, amplar>:

<RELIG við messu> canadella f

♦ → ömpull “íd.”

amstrast <amstrast ~ ömstrumst | amstraðist ~ ömstruðumst | amstrast ║ í e-u>:

escarrassar-se molt amb una cosa

amstur <n. amsturs, no comptable>:

(vafstur) penes f i problemes m.pl (esp. els derivats de la vida)

♦ daglegt amstur: les penes i els problemes diaris, els problemes i les angoixes del dia a dia, els tràfecs i quefers diaris

♦ stress í amstri dagsins: <LOC FIG> l'estrès quotidià, l'estrès dels quefers diaris

amöba <f. amöbu, amöbur>:

ameba f (♦ → amaba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)

analsím <n. analsíms, no comptable>:

<GEOL> analcima f 

ananas <m. ananass, ananasar>:

pinya tropical f, ananàs f

◊ dós ananas: llauna de pinya tropical f

ananas·dós <f. -dósar, -dósir>:

llauna de pinya tropical f

ananas·hringur <m. -hrings, -hringir>:

rodanxa de pinya tropical f

anatólískur, anatólísk, anatólískt <adj.>:

anatòlic -a

♦ anatólísk tungumál: llengües anatòliques

Anatólíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:

Península f d'Anatòlia

anda <-ar | -aði>:

1. respirar, alenar (esp. Bal.)

♦ anda e-u: respirar una cosa

2. anda að sér: inspirar (inhalar l'aire)

♦ a. einhverju að sér: inhalar una cosa

3. anda frá sér: expirar (expulsar l'aire)

♦ a. einhverju frá sér: exhalar una cosa

4. (LOC) anda léttar[a]: respirar alleugerit -ida (o: alleujat -ada)

anda·bringa <f. -bringu, -bringur>:

<CULIN> pit m d'ànec, pitrera f d'ànnera (Mall.) 

andaður, önduð, andað:

finat -ada, traspassat -ada, mort -a

andalúsíska <f. andalúsísku, sense plural>:

andalús m (dialecte del castellà)

andalúsískur, andalúsísk, andalúsískt:

andalús -usa

Andalúsíu·búi <m. -búa, -búar>:

andalús m, andalusa f (nadiu o habitant d'Andalusia)

Andalúsíu·kona <f. -konu, -konur>:

andalusa f

Andalúsíu·maður <m. -manns, -menn>:

andalús m

andar·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

1. (andi) alè m, alenada f  (aire que hom inspira o expira)

2. (öndun) respiració f  (acte d'alenar)

andar·slitur <n.pl -slitra>:

(dauðastríð) agonia f  (darrers sospirs abans de morir)

♦ liggja í andarslitrunum: estar agonitzant, agonitzar

andar·tak <n. -taks, -tök>:

(augnablik) instant m, alenada f (moment molt breu)

◊ andartaki síðar: un instant després

◊ bíddu andartak!: espera un segon!

andar·ungi <m. -unga, -ungar>:

aneguet m  (poll d'ànec)

◊ ‘Litli ljóti andarunginn’ eftir Andersen: ‘L'aneguet lleig’ de n'Andersen

andast <-ast | -aðist>:

expirar (morir)

anda·trú <f. -trúar, pl. no hab.>:

(spíritismi) espiritisme m

anda·særing <f. -særingar, -ætur>:

invocació f d'esperits, nigromància f

andasæringar·maður <m. -manns, -menn>:

nigromant m & f, nigromàntic m, nigromàntica f

and·dyri <n. -dyris, -dyri>:

vestíbul m

and·fúll, -fúl, -fúlt <adj.>:

<MED> halitòsic -a  (que té l'alè pudent)

and·fýla <f. -fýlu, pl. no hab.>:

<MED> halitosi f

◊ ...sem var eins og sambland af andfýlu og úldnuðu kjöti: ...que era com una barreja d'alè pudent i carn podrida

andi <m. anda, andar>:

1. (loft sem menn anda að sér og frá) alè m  (hàlit)

♦ draga andann: alenar, respirar

♦ halda [niðri] í sér andanum: contenir la respiració

2. (kul, gola) brisa f, alenada f [de vent]  (oratjol, buf suau de vent)

3. (vofa & vínandi & inntak & sál & hugsunarháttur) esperit m  (ànima & paràclit & alcohol & fantasma & ésser immaterial & intenció & mode de pensar)

♦ andar framliðinna: els esperits dels difunts

♦ andi aldarinnar: (tíðarandi) l'esperit de l'època

♦ andi laganna: l'esperit de la llei

♦ heilagur andi: <RELIG> l'Esperit Sant

♦ illur andi: esperit maligne, mal esperit  (dèmon)

♦ óhreinn andi: esperit impur  (dèmon)

♦ gefa upp andann: expirar, exhalar l'esperit  (finar)

◊ faðir, í þínar hendur fel ég anda minn: pare, a les teves mans encomano (o: lliuro) el meu esperit.

◊ í nafni Guðs föður og sonar og heilags anda: en nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant

◊ [Prestur:] Drottinn sé með yður! - [Svar:] Og með þínum anda!: [Prevere:] El Senyor sigui amb vosaltres! - [Resposta:] I amb el teu esperit!

4. (arabísk ólíkamleg vera) geni m  (ésser de rondalles àrabs)

♦ andi í lampanum: el geni de la llàntia

5. (hugur) ment f  (pensa, intel·lecte, raó)

♦ andans maður: # (andlegur maður) un home d'esperit  (home espiritual o amb una gran força espiritual); # (menntamaður) intel·lectual m (pensador)

♦ sjá e-ð í anda[num]: imaginar-se una cosa vivament

6. <FIG = loftrúm, andrúmsloft> clima m (ambient, atmosfera)

◊ góður andi í skólanum: bon ambient a l'escola

and·köf <n.pl>:

1. ofec m, asfíxia f (respiració dificultosa i penosa); –1b. <MED> dispnea f

2. taka andköf: cercar aire, panteixar, bleixar (respirar dificultosament, ofegar-se)

♦ taka a. af aðdáun: quedar sense alè (o: respiració) per l'admiració que se sent, deixar l'admiració a alg. sense alè ◊ hún tók andköf af gleði: l'alegria li va fer ofegar un crit

and·lát <n. -láts, -lát>:

traspàs m, òbit m

andláts·bæn <f. -bænar, -bænir>:

oració f de la bona mort (pregària del moribund mentre agonitza, pregària en l'hora de la mort)

and·lit <n. -lits, -lit>:

cara f

andlits·nudd <n. -nudds, -nudd>:

massatge m facial

andlits·púður <n. -púðurs, -púður>:

pólvores f.pl per a la cara (maquillatge)

andlits·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>:

massatge m facial

♦ ég ætla að fá andlitssnyrtingu: voldria un massatge facial

Andorra¹ <f. Andorru, no comptable>:

Andorra f

◊ spurning: hvaða tungumál er töluð í Andorru? svar: þar er töluð katalanska: pregunta: quina llengua es parla a Andorra? resposta: s'hi parla català

Andorra² <n. Andorra, no comptable>:

Andorra f

◊ Andorra er m.a. gagnrýnt fyrir það að hafa ekki staðfest...: Andora és criticada, entre d'altres coses, per no haver ratificat...

Andorra·búi <m. -búa, -búar>:

andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)

Andorra·kona <f. -konu, -konur>:

andorrana f (nadiua o habitant d'Andorra)

Andorra·maður <m. -manns, -menn>:

andorrà m (nadiu o habitant d'Andorra)

Andorri <m. Andorra, Andorrar>:

andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)

andorrískur, andorrísk, andorrískt:

andorrà -ana (→ andorrskur, andorrsk, andorrskt)

andorrskur, andorrsk, andorrskt:

andorrà -ana

andoxunar·efni <n. -efnis, -efni>:

<BIOL & QUÍM> antioxidant m

and·rammur, -römm, -rammt <adj.>:

<MED> halitòsic -a  (que té l'alè pudent)

and·remma <f. -remmu, pl. no hab.>:

<MED> halitosi f

Andrés <m. Andrésar, pl. no hab.>:

Andreu m

Andrés önd: l'ànec Donald

Andrómakka <f. Andrómökku, pl. no hab.>:

Andròmaca f (Ἀνδρομάχη)

Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax

andrúms·loft <n. -lofts, -loft>:

atmosfera f (massa gasosa que envolta la terra; aire d'un local; <fig.> ambient)

and·skoti <m. -skota, -skotar>:

dimoni m, diable m

♦ andskotans!: <exclam.> a fer punyetes!

♦ andskotans <+ Subst.>: <adj.> puto -a <+ Subst.>, [re-]condemnat -ada <+ Subst.>, maleït -ïda <+ Subst.>, dimoni de <+ Subst.>

♦ fara til andskotans: <LOC FIG> anar-se'n en orris, anar-se'n a fer punyetes ◊ Er allt að fara til andskotans í þessu landi?!: que se n'està anant tot a fer punyetes en aquest país?!

♦ óska einhverjum til andskotans: <LOC FIG> desitjar que algú se'n vagi a ca una puta

♦ til andskotans með e-ð: <LOC FIG> a ca una puta amb..., a la merda amb...

and·styggð <f. -styggðar, no comptable>:

(viðbjóður) fàstic m, oi m (Bal.), repugnància f

♦ hafa andstyggð á e-u: sentir fàstic per una cosa, fer sentir fàstic una cosa a alg.

andstyggi·legur, -leg, -legt <adj.>:

fastigós -osa, oiós -osa (Bal.), repugnant

and·vaka <f. -vöku, no comptable>:

insomni m

and·vaka <adj. inv.>:

insomne

♦ vera andvaka: tenir insomni

♦ liggja andvaka: estar despert -a dins el llit sense poder adormir-se

◊ ég ligg andvaka og styn eins og einmana fugl á þaki: estic desvetllat i gemego com un ocell solitari a la teulada

and·vana <adj. inv.>:

mort -a

(només a:)
♦ andvana fæddur: nascut mort, nat mort
♦ andvana fædd: nascuda morta, nada morta
♦ andvana fætt: nascut mort, nat mort
♦ andvana fæðing: infant nascut mort, infant nat mort

and·varp <n. -varps, -vörp>:

sospir m

and·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpað>:

sospirar

and·vígur, -víg, -vígt <adj.>:

contrari -ària (que no va a favor d'una cosa)

♦ vera andvígur e-u: estar en contra de... 

◊ ég er andvígur þessu frumvarpi: estic en contra d'aquest projecte de llei

♦ vera andvígur því að <+ inf.>: estar en contra de <+ inf.> 

♦ vera andvígur því að <+ subj.>: estar en contra que <+ subj.> 

anga¹:

gen. pl. de → öng “estretor”

anga² <anga ~ öngum | angaði ~ önguðum | angað>:

exhalar una agradable olor, fer oloreta (Mall.) 

◊ rósirnar anga: les roses fan una bona oloreta

angan <f. anganar, pl. no hab.>:

fragància f

angan·maðra <f. -möðru, -möðrur>:

espunyidella f d'olor, espunyidera f d'olor (planta Galium odoratum syn. Asperula odorata)

angar¹:

gen. sg. de → öng “estretor”

angar²:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → anga “exhalar una olor agradable”

angi <m. anga, angar>:

1. (mjó, lítil grein) branquilló m, brancó m, branquell m (branqueta tendra o prima)

♦ teygja anga sína inn í e-ð: <LOC FIG> estendre les seves ramificacions per...

2. (frjóangi) brot m, lluc m (Mall.)  (broll, plançó, rebrot)

3. (krakki, krakkaangi) nano m (nen petit)

4. (útlimur) membre m (extremitat)

♦ báða út öllum öngum: agitar braços i cames [en l'aire]

5. ♦ angi af e-u: (ögn, eitthvað lítið) un indici m de (o: una mica de) 

angist <f. angistar, angistir>:

angoixa f

◊ yfir angist mína leggst hvítur snjór gleymskunnar: sobre la meva angoixa s'hi va dipositant la blanca neu de l'oblit

angistar·fullur, -full, -fullt <adj.>:

angoixat -ada, anguniós -osa, ple -ena d'angoixa

angistar·óp <n. -óps, -óp>:

crit m d'angoixa

<†>  angistar·sveiti <m. -sveita, no comptable>:

suor freda (causada, p.e., per una forta angoixa)

angra <angra ~ angrum (o: öngrum) | angraði ~ angruðum (o: öngruðum) | angrað ║ e-n>:

1. (þjaka, hrella, kvelja) afligir algú, turmentar algú (causar-li forta angoixa)

◊ þá fór ríki hans mjök stjórnarlaust, meðan konung angraði mest fráfall drottningar: mentre la mort de la reina afligia sobre manera el rei, el seu regne s'enfonsava en gran desgovern

◊ ég fæ hana í hendur þeim, sem angra þig, þeim er sögðu við þig: la posaré en mans dels qui et turmenten, dels qui et deien...

◊ hversu lengi ætlið þér að angra sál mína og mylja mig sundur með orðum?: fins quan voleu turmentar la meva ànima i esclafar-me amb paraules?

2. ([gera e-m] ama & þrengja að e-m) molestar algú, amoïnar algú (importunar, empipar & punyir algú per vexar-lo & fastidiar, incomodar)

◊ látið hana í friði! Hvað eruð þér að angra hana?: deixeu-la en pau! per què l'amoïneu?

◊ en faðir hans hafði aldrei angrað hann á ævinni með því að segja við hann: "Hví hefir þú gjört þetta?": son pare no l'havia importunat mai de la seva vida dient-li: "per què ho has fet això?"

3. angra sig e-s: (iðrast) penedir-se d'una cosa (sentir contrició d'una cosa)

◊ ...því að ég vissi, að þú ert líknsamur og miskunnsamur Guð, þolinmóður og gæskuríkur og lætur þig angra hins vonda: ...perquè sabia que ets un Déu clement i misericordiós, pacient i bondadós i que te'n penedeixes del mal

angraður, angruð (o: öngruð), angrað <adj.>:

1. <GEN> afligit -ida, turmentat -ada

2. (sáriðraður) contrit -a (profundament penedit)

3. (pirraður) remolest -a, disgustat -ada (frustrat i contrariat)

◊ hann er mjög angraður yfir nýju lögunum: està molt disgustat amb la nova llei

angran <f. angranar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → angrun “penediment”

angrast <angrast ~ angrumst (o: öngrumst) | angraðist ~ angruðumst (o: öngruðumst) | angrast ║ [við e-u (o: af e-u)]>:

1. <GEN> afligir-se, turmentar-se

◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb el seu truier i les seves lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella

2. (hryggjast, þjakast) contristar-se, entristir-se profundament (sentir-se pres d'una gran aflicció, d'una gran pena)

◊ hann leit þá til þeirra með reiðisvip og angraðist viður þeirra hjartans blindleik: ell els va mirar amb cara d'ira i va sentir una gran pena a causa de la ceguesa de llurs cors

angrun <f. angrunar, no comptable>:

penediment m

<†>  angur <m. angurs, angrar>:

fiord estret

angur <n. angurs, no comptable>:

1. (harmur, sálarsorg) profunda pena (gran dolor anímic, amargor)

◊ Hávarður <...> kvað lokið því héðan af að hann mundi hafa nokkura sorg eða angur í sínu hjarta: en Hávarður <...> va dir que la cosa havia acabada i que a partir de llavors ja no tindria ni pena ni dolor (o: ni patiments ni angoixes) al cor

2. (hryggð) aflicció f (desolació anímica, profunda tristesa)

◊ heimskur sonur er föður sínum til sorgar og þeirri til angurs, er ól hann: un fill beneit és motiu de tribulació per a son pare i d'aflicció per a aquella que el va infantar

3. (sálarangist) angoixes f.pl (turments anímics, profunda ànsia)

◊ ef þá einhver maður af öllum lýð þínum Ísrael ber fram einhverja bæn eða grátbeiðni, af því að hann finnur til angurs og sársauka og fórnar höndum til þessa húss, þá...: si llavors cap home o tot el teu poble d'Israel sencer, perquè sent angoixes o dolor, et fa una pregària o una súplica o un sacrifici tot estenent les mans cap a aquest temple, llavors...

4. (iðrun) contrició f (profund penediment, remordiments)

5. (skapraun, gremja, óánægja) disgust m (fastidi, enuig, tort)

◊ ...til þess at binda við yðr unaðsamligt eptirlæti, þat sem hvárr okkar má öðrum veita eptir boði náttúrunnar fyrir utan allt angr eða ónáðir: ...amb la finalitat de lligar amb vós un plaer deliciós que cadascun de nosaltres dos pot procurar a l'altre seguint el manament de la natura i bandafora de qualsevol disgust o incomoditat

♦ gera e-m e-ð til angurs: <†> infligir-li un dany [moral] a algú, fer-li una cosa a algú que li sàpiga greu

◊ lítil vizka fylgir þessu yðru orðaframkasti, ef þú vill gera Hringi konungi nokkut til angrs, þar sem...: poc seny hi ha en aquestes paraules que acabeu de deixar anar sense meditar-les, si realment li voleu fer cap mal (o: si li voleu fer rei al rei Hringr que li sàpiga greu) al rei Hringr, allà on...

♦ gera e-m angur: <†> infligir-li un dany a algú, fer-li mal a algú, fer un tort a algú

◊ bið eg að þú gerir þér eigi angur að slíku því að svo mun eg gera: et prego que no deixis que això et causi cap disgust (o: et trastorni <?>), perquè penso fer el que t'he dit

◊ hefi eg aldrei hristi blóðorma angur gert ævi minnar: mai de la vida li he fet res al brandador de serps de sang (serp de sang = espasa) que li hagi pogut saber greu

angur·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

abatut -uda, entristit -ida

angur·blíða <f. -blíðu, no comptable>:

[dolça] melangia f (o: malenconia) 

angurblíðu·bros <n. -bross, -bros>:

somrís melangiós, somrís malenconiós

angur·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:

melangiós -osa (o: malenconiós -a) 

angur·fullur, -full, -fullt <adj.>:

afligit -ida, [anímicament] desolat -ada 

angur·gapi <m. -gapa, -gapar>:

1. (fífldjarfur maður) temerari m, temerària f (eixelebradament valent)

2. (léttúðugur maður) eixelebrat m, eixelebrada f (persona que actua sense reflexionar)

3. (ævintýramaður) aventurer m, aventurera f (persona que viu una vida perillosa i plena d'aventures)

angur·klökkur, -klökk, -klökkt <adj.>:

malenconiós -osa

angur·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

temperament malenconiós

angur·samur, -söm, -samt <adj.>:

afligidor -a, aflictiu -iva

angur·semi <f. -semi, no comptable>:

1. (sorg) aflicció f (gran pena, desolació anímica)

2. (angurblíða) malenconia f (melangia)

angur·vær, -vær, -vært <adj.>:

1. (angurblíður) melangiós -osa (o: malenconiós -a)  (que sent una melangia suau)

2. (hryggur) abatut -uda, entristit -ida (que sent pena o tristesa, trist)

angur·værð <f. -værðar, no comptable>:

1. (angurblíða) [dolça] melangia f (o: malenconia) (tristesa suau, tristesa vaga, sense causa)

2. (sorg) aflicció f (gran pena, abatiment, decandiment, desolació anímica)

angur·væri <f. -væri, no comptable>:

variant antiquada de → angurværð ‘dolça melangia, tristesa suau’

anhydríð <n. anhydríðs, anhydríð>:

<QUÍM> anhídrid m

anhýdríð <n. anhýdríðs, anhýdríð>:

<QUÍM> anhídrid m

anís <m. aníss, anísar  (o: ) n. aníss, anís>:

<CULIN> gra m d'anís  (llavor de la planta Pimpinella anisum)

anís·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

matafaluga f, anís m  (planta Pimpinella anisum)

anís·líkjör <m. -líkjörs, -líkjörar>:

anís m  (licor)

anjón <f. anjónar, anjónir>:

<FÍS> anió f

anjónískur, anjónísk, anjónískt <adj.>:

<FÍS> aniònic -a

ankanna·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (undarlegur, furðulegur) estrany -a (rar, no normal & curiós)

♦ ankannalegur ilmur: una aroma estranya 

2. (öfugur) equivocat -ada (erroni, incorrecte)

ann:

1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → unna “estimar”

anna:

gen. pl. de → önn “ocupació, feina”

Anna <f. Önnu, no comptable>:

Anna f, Aina f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

anna <anna ~ önnum | annaði ~ önnuðum | annað ║ e-u>:

donar l'abast a

◊ ég anna því ekki: no hi dono l'abast

annaðhvort... eða... <correl. disj.>:

o [bé]... o...

annar:

gen. sg. de → önn “ocupació, feina”

annar, önnur, annað:

1. <num. ord.>: segon -a (que fa dos en una sèrie de tres o de més de tres. Altrament → seinni)

♦ annað hvert kvöld: cada segon vespre

♦ annar maí: dia dos de maig

♦ í annað sinn: per segona vegada

2. <adj.>: (fylgjandi, næstur) següent (esp. en expressions temporals: que segueix al primer vespre etc. que ve)

♦ annað haust: la tardor qui ve no, l'altra 

♦ annað kvöld: demà al vespre (o: demà vespre, Mall.) 

♦ annar í jólum: dia f de Sant Esteve (o: sa segona festa de Nadal, Mall.) 

♦ annar í páskum: dilluns m de Pasqua (o: sa segona festa de Pasqua, Mall.) 

♦ þriðjudagurinn annar en kemur: dimarts qui ve no, l'altre 

3. <adj. & pron. indef.>: un altre m, una altra f 

♦ aðrir... hinir...: els uns... els altres...

♦ allir aðrir: tots els altres

♦ annar... hinn...: [l']un... l'altre...

♦ annar maður: un altre home

♦ annars staðar: en algun altre lloc, a una altra banda, enjondre

♦ eitthvað annað: [alg]una altra cosa

♦ hitt og annað: això i allò

♦ hvað annað?: què sinó?

◊ hvað annað getum við gert?: quina altra cosa podem fer?

♦ hvað eftir annað: una vegada i una altra

♦ hver annar: qualsevol altre

♦ meðal annars: entre d'altres coses

♦ sumir... aðrir...: els uns... els altres...

♦ öðru hverju: (við og við) de tant en tant, adesiara

4. <num. card.>: (annar af tveimur) un m, una f (de dos. En aquesta accepció, el substantiu porta sempre l'article)

♦ annar maðurinn: un dels [dos] homes, un de tots dos homes

♦ önnur konan: una de les dues dones, una de totes dues dones

♦ annað bréfið: una de les dues cartes, una de totes dues cartes

♦ hálfur annar: un i mig

♦ með annarri hendi: amb una sola mà (o: amb una mà tota sola, Mall.) 

◊ hann er blindur á öðru auganu: és cec d'un ull

5. <adj.>: (breyttur) diferent (distint, canviat)

♦ hann er orðið annar maður: ha canviat totalment (ja no és la persona que era abans)

annar, önnur, annað A. Singular   Masculí   Femení   Neutre N annar, <†> annarr   önnur, <†> ǫnnor   annað, <†> annat A annan   aðra   annað, <†> annat G annars   annarrar   annars D öðrum, <†> ǫðrom   annarri, <†> annarre   öðru, <†> ǫðro   B. Plural:   Masculí   Femení   Neutre N aðrir, <†> aðrer   aðrar   önnur, <†> ǫnnor A aðra   aðrar   önnur, <†> ǫnnor G annarra   annarra   annarra D öðrum, <†> ǫðrom   öðrum, <†> ǫðrom   öðrum, <†> ǫðrom

annar·hver <pron. indef.. Se'n declinen tots dos components. També escrit amb separació dels components: annar hver>:

cada segon, cada segona

♦ annaðhvert ár: cada segon any, cada dos anys

♦ annanhvern dag: cada dos dies

annar·hvor, -hvor, -hvort <pron. indef. Se'n declinen tots dos components>:

un de tots dos, una de totes dues

◊ ég kem annanhvorn daginn: vindré un de tots dos dies

◊ talaðu við annanhvorn þeirra: parla amb un d'ells dos

annar·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (útlendur) foraster -a (que no és de l'indret)

◊ með annarlegu tungutaki og annarlegum vörum mun ég tala til lýðs þessa, og eigi að heldur munu þeir heyra mig: parlaré a aquesta gent en llengües estrangeres i per llavis estrangers, però ni així no m'escoltaran

2. (kynlegur) estrany -a (no habitual, rar)

◊ þú áttir að bjóða sumum mönnum að fara ekki með annarlegar kenningar...: hi havies de convidar alguns a no ensenyar doctrines estranyes

3. (annarra manna) aliè -a (no propi)

◊ ...svo að útlendir menn mettist ekki af eigum þínum og aflafé þitt lendi ekki í annarlegu húsi: ...de manera que uns estrangers no s'atipin amb els teus béns ni l'esforç del teu treball vagi a raure a casa aliena

annars¹:

gen. sg. m. & nt. → annar, önnur, annað “un altre”

annars² <adv.>:

1. (öðruvísi) altrament, sinó (en cas contrari, d'altra manera)

2. (raunar) per cert (d'això; ara que hi penso, a propòsit)

annars·hugar <adj. inv.>:

amb la ment a una altra banda, distret -a, esmaperdut -uda, perdut -uda en els seus pensaments

annars·konar <adv. pronominal. També escrit amb separació dels components: annars konar>:

una altra mena de, un altre tipus de, una altra casta de (Mall.) 

annars·vegar <adv.>:

Mot emprat en la locució:

♦ þegar þetta er annarsvegar: si és així, en aquest cas, si es tracta d'això

annars·vegar... hinsvegar... <correl.>:

d'una banda... de l'altra...

<†>  annar·tveggi, -tveggja, -tveggja <pron. indef. Se'n declinaven tots dos components. El segon component, com a adjectiu feble>:

un de tots dos, una de totes dues

annast <annast ~ önnumst | annaðist ~ önnuðumst | annast ║ e-ð ~ e-n>:

tenir cura d'una cosa ~ d'algú, ocupar-se d'una cosa ~ d'algú, encarregar-se d'una cosa ~ algú

◊ verið því óhræddir, ég skal annast yður og börn yðar: per això, no tingueu por: jo m'encarregaré de vosaltres i dels vostres infants

anna·tími <m. -tíma, -tímar>:

hora f punta

annálaður, annáluð, annálað <adj.>:

cèlebre

annáll <m. annáls, annálar>:

annal m

an·nes <n. -ness, -ness. Gen. pl.: -nesja; dat.pl.: -nesjum>:

punta f de terra

annir:

nom. & ac. pl. de → önn “ocupació, feina”

ann·marki <m. -marka, -markar>:

defecte m

♦ finna einhvern annmarka á e-m: trobar-li algun defecte a algú

♦ íhuga annmarka á e-u: considerar les mancances d'una cosa

ann·ríki <n. -ríkis. No comptable>:

feinada f, tràfec m de feina, esdernec m de feina, pressada f (Mall.) 

◊ mikið annríki hjá slökkviliði Akureyrar um helgina: gran activitat dels bombers d'Akureyri durant el cap de setmana

ann·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

molt atrafegat -ada, molt ocupat -ada, molt enfeinat -ada

♦ eiga annríkt: <LOC> estar molt enfeinat -ada

annt <adj. inv.>:

mot emprat en la locució:

♦ e-m er annt um e-ð: estar-ne molt d'una cosa, atorgar molta d'importància a una cosa

♦ e-m er annt um að <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²: algú té un viu interès perquè <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²

♦ e-m er annt um e-n: tenir algú en molta d'estima, sentir estimació per algú

♦ láta sér annt um e-n: tenir cura d'algú, ocupar-se d'algú

♦ láta sér annt um e-ð: tenir cura d'una cosa, vetllar per una cosa

◊ blóðvargarnir hata hinn ráðvanda, en réttvísir menn láta sér annt um líf hans: els sanguinaris odien l'íntegre, però els rectes miren de salvar-li la vida

annögl <f. annaglar, anneglur>:

<MED> repeló m, desenemic m, reveixí m

ansa <ansa ~ önsum | ansaði ~ önsuðum | ansað ║ e-u ~ e-m>:

respondre a algú ~ una cosa (→ svara)

◊ ansaðu mér!: respon-me!

♦ ansa e-u ekki: ignorar una cosa, no fer cas d'una cosa

ansi <adv.>:

+ [adj. ~ adv.]: força + [adj. ~ adv.], bastant + [adj. ~ adv.] (Bal.) 

♦ ansi góður: força bo

♦ ansi vel: força bé

ansjósa <f. ansjósu, ansjósur>:

♦ peix Engraulis encrasicholus

1. (lifandi, fersk) seitó m, aladroc m (esp. Bal. i Val.) (viu; acabat de pescar)

2. (í saltlegi, niðursoðin) anxova f (en conserva)

ansjósu·flak <n. -flaks, -flök>:

<CULIN> filet m d'anxova

♦ ansjósuflök í ólífuolíu: filets d'anxova en oli d'oliva

Anti-Kristur <m. -Krists, no comptable>:

<RELIG> Anticrist m

Antilla-eyjaklasi <m. -eyjaklasa, no comptable>:

<GEOG> arxipèlag m de les Antilles

Antilla-eyjar <f.pl -eyja>:

<GEOG> les Antilles

antilópa <f. antilópu, antilópur>:

antílop m  (nom genèric de nombrosos bòvids i d'algun artiodàctil)

antímon <n. antímons, no comptable>:

antimoni m, <†> estibi m (semimetall Sb)

antímon·glans <m. -glanss, no comptable>:

estibina f, antimonita f (Sb2S3)

anúsi* <m. anúsa, anúsar>:

anús m (אָנוּס) (fl./pl.: anussos)

♦ óumskornir anúsar: anussim arelim, anussos incircumcisos (אנוסים ערלים), bené anussim (בְּנֵי אֲנוּסִים)

apa- <en compostos>:

simiesc -a, simià -ana, piteco-, pitec-

apa·bóla <f. -bólu, no comptable>:

<MED> verola f del simi, verola simiesca, verola simiana, pigota simiesca (Val., Bal.)

apa·hör* <m. -hörs, -hörvar>:

bugiot m (planta Thesium humifusum syn. Thesium divaricatum)

apal·hraun <n. -hrauns, -hraun>:

<GEOL> lava aa f

api <m. apa, apar>:

mico m, moneia f (Mall.)

apótek <n. apóteks, apótek>:

farmàcia f, apotecaria f (esp. Bal.)

◊ hvar er apótek?: on hi ha una farmàcia?

◊ hvar er hér í nágrenninu apótek?: on hi hauria una farmàcia per aquí aprop?

◊ hvar er næsta apótekið?: on cau la farmàcia més propera?

♦ → lyfjabúð

♦ apótek með kvöld-, nætur- og helgarþjónustu: farmàcia de guàrdia

♦ kvöld-, nætur- og helgarvarsla fyrir þessa viku er í Garðsapóteki: aquesta setmana la farmàcia de guàrdia és la Garðsapótek

♦ vaktir apóteka: farmàcies de guàrdia

apóteka·rós <f. -rósar, -rósir>:

roser ver (planta Rosa gallica)

appelsín <n. appelsíns, appelsín>:

taronjada f (refresc carbonatat amb gust de taronja)

appelsína <f. appelsínu, appelsínur>:

taronja f

appelsínu·börkur <m. -barkar, -berkir>:

<CULIN> pell f (o: escorça f; o: pela f) de taronja  (confitada, per a fer-ne confitura etc.)

appelsínu·húð <f. -húðar, -húðir>:

cel·lulitis f

appelsínu·hýði <n. -hýðis, -hýði>:

pela f de taronja, clovella f de taronja (Mall.)

appelsínu·safi <m. -safa, -safar>:

suc m de taronja, taronjada f

appelsínu·tré <n. -trés, -tré>:

taronger m (arbre Citrus sinensis)

apríkósa <f. apríkósu, apríkósur>:

albercoc m

apríkósu·tré <n. -trés, -tré>:

albercoquer m

apríl <m. apríl (o: <†> apríls), aprílmánuðir>:

abril m

apríl·gabb <n. -gabbs, -göbb>:

innocentada f

araba- <en compostos>:

àrab

Araba·heimur <m. -heims, no comptable>:

món àrab

♦ arabaheimurinn: el món àrab

Arabi <m. Araba, Arabar>:

àrab m & f (nadiu o habitant d'Aràbia)

arabíska <f. arabísku, sense plural>:

àrab m, llengua àrab (llengua semítica)

arabískur, arabísk, arabískt:

àrab

♦ tökuorðin af arabískum uppruna í katalönsku: els manlleus lexicals del català d'origen àrab

aragónít <n. aragóníts, aragónít>:

<GEOL> aragonita f (carbonat de calci ròmbic)

Aragóníu·búi <m. -búa, -búar>:

aragonès m, aragonesa f (nadiu o habitant d'Aragó)

aragónska <f. aragónsku, sense plural>:

aragonès m (llengua romànica)

aragónskur, aragónsk, aragónskt:

aragonès -esa

aramiska <f. aramisku, no comptable>:

arameu m (llengua semítica)

◊ Páskar heita á aramisku פִּסְחָא: Pasqua, en arameu, es diu פִּסְחָא

Aran·búi <m. -búa, -búar>:

aranès m, aranesa f (nadiu o habitant d'Aran)

aranska <f. arönsku, sense plural>:

aranès m (llengua romànica)

Aranska er aðaltungumál í Aran-dalnum og samopinbert tungumál auk katalónsku og kastilísku.

aranskur, arönsk, aranskt:

aranès -esa

arð·samur, -söm, -samt <adj.>:

rendible, lucratiu, profitós -osa

arður <m. arðurs, arðrar>:

<HIST> arada f, aladre m (Val., Lleida), <†> aradre m (→ plógur)

◊ beit þín yxn fyr arðr: juny el teus bous a l'arada

arðvæn·legur, -leg, -legt <adj.>:

lucratiu -iva, econòmicament beneficiós -osa

Ares <m. Aresar, no comptable>:

<MITOL> Ares (el Mart grec)

Aresar·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

(Dómflöturinn) l'Areòpag m

◊ og þeir tóku hann og fóru með hann á Aresarhæð og sögðu: aleshores el van agafar i se l'endugueren a l'Areòpag

◊ Þá sté Páll fram á miðri Aresarhæð og tók til máls: Aleshores, Pau, dret al mig de l'Areòpag, digué

arfa·næpa <f. næpu, næpur>:

nap salvatge, nap farratger d'estiu (planta Brassica rapa var. sylvestris syn. Brassica rapa subsp. sylvestris syn. Brassica rapa subsp. campestris syn. Brassica campestris)

arfa·spori <m. -spora, -sporar>:

paparra f, matapoll m, estafisàgria f, caparrós m (Mall.) (planta Delphinium staphisagria)

arf·beri <m. -bera, -berar>:

transmissor m de malaltia hereditària, transmissora f de malaltia hereditària

arf·gengi <n. -gengis, no comptable>:

(ættgengi) heretabilitat f (de malaltia genètica)

arf·gengur, -geng, -gengt <adj.>:

hereditari -ària, heretable (malaltia)

argentínskur, argentínsk, argentínskt <adj.>:

argentí -ina (propi d'Argentina)

Argentínu·kona <f. -konu, -konur>:

argentina f (natural d'Argentina)

Argentínu lýsingur <m. lýsings, lýsingar>:

lluç argentí, lluç sudamericà  (peix Merluccius hubbsi)

Argentínu·maður <m. -manns, -menn>:

argentí m (natural d'Argentina)

argentískur, argentísk, argentískt:

variant de → argentínskur ‘argentí’

argentít <n. argentíts, no comptable>:

<GEOL> argentita f

argnerskur, argnersk, argnerskt <adj.>:

argiu -iva

Arg·verji <m. -verja, -verjar>:

argiu m, argiva f

arg·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

argiu -iva

ari¹ <m. ara, arar>:

(100 fermetrar) àrea f (100 metres quadrats)

ari² <m. ara, arar>:

(karlfugl) aguilot m (àguila mascle, mascle d'àguila)

Aristóteles <m. Aristótelesar, no comptable>:

Aristòtil m (andrònim, nom d'home)

Aristófanes <m. Aristófanesar, no comptable>:

Aristòfanes m (andrònim, nom d'home)

arkea <f. arkeu, arkeur>:

arqueobacteri m (♦ → fornbaktería “íd.”; ♦ → fyrna “íd.”)

Arkímedes <m. Arkímedesar, no comptable>:

Arquímedes m (andrònim, nom d'home)

♦ Arkímedes frá Sýrakúsu: <HIST> Arquímedes de Siracusa

♦ lögmál Arkímedesar: el principi d'Arquímedes

arma- <en compostos>:

tentacular

arm·band <n. -bands, -bönd>:

polsera f

armbands·úr <n. -úrs, -úr>:

rellotge m de polsera

Armeni <m. Armena, Armenar>:

armeni m, armènia f (persona natural o habitant d'Armènia)

◊ þjóðarmorðin Tyrkja á Armenum: el genocidi dels armenis perpetrat pels turcs

armenska <f. armensku, no comptable>:

armeni m (llengua armènia)

armenskur, armensk, armenskt <adj.>:

armeni -ènia 

armingi <m. armingja, armingjar>:

1. (fátæklingur) pobre m, pobra f (miserable, persona gens acabalada)

2. (vesalingur) pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)

arm·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:

hidra f (pòlip d'aigua dolça del gènere Hydra)

armur <m. arms, armar>:

1. <GEN> braç m

♦ spenna e-n örmum: abraçar algú

♦ taka e-m [með] opnum örmum: rebre algú amb els braços oberts

♦ vefja e-n örmum [sínum]: abraçar algú

2. (veiðiarmur á kolkröbbum, smokkfiskum o.s.fr.) tentacle m (de certs animals, com ara els pops, calamars etc.)

arnar:

gen. sg. de → örn “àguila”

arnar- <en compostos>:

aquilí -ina

arnar·burkni <m. -burkna, -burknar>:

falguera f (planta Pteridium aquilinum syn. Pteris aquilina syn. Eupteris aquilina)

arnar·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:

niu m d'àguila

arnar·nef <n. -nefs, -nef>:

nas aquilí (o: aguilenc) 

arnar·skata <f. -skötu, -skötur>:

milana f, milà m, bon-jesús m (Mall.), viuda f (Men.) (peix Myliobatis aquila)

arn·páfi <m. -páfa, -páfar>:

guacamai m (designació d'ocells de diferents gèneres)

◊ bláguli arnpáfinn: guacamai m blau (ocell Ara ararauna)

◊ skarlatsrauði arnpáfinn: guacamai roig d'ales grogues (ocell Ara macao)

arseník <n. arseníks, no comptable>:

arsènic m

Arthúr <m. Arthúrs, no comptable>:

Artús m (→ Artús)

artískokka <f. artískokku, artískokkur>:

carxofa f

(Danicisme. Reemplaçar per:)

♦ → kambabolla “herbacol”

♦ → salatþistill “herbacol”

♦ → ætiþistill “carxofa”

Artúr <m. Artúrs, no comptable>:

Artús m (→ Artús)

Artús <m. Artúss, no comptable>:

Artús m

◊ Artús gat dregið sverðið úr steininum: n'Artús va poder treure l'espasa de la pedra

♦ Artús konungur: el rei Artús

♦ Artús konungur og riddarar hringborðsins: el rei Artús i els cavallers de la taula rodona

♦ Artús og Gunnvara: Artús i Ginebra

◊ Artús var undir lokin svikinn af eiginkonu sinni (Gunnvöru) og dó eftir mannskæðan bardaga af sárum sínum: vers el final, Artús va ésser traït per la seva dona i, després d'una mortífera batalla, va morir a conseqüència de les ferides rebudes

as <n. ass, pl. no hab.>:

<MÚS> la bemoll (nom de nota)

♦ as dúr (o: as-dúr): la bemoll major

◊ í as-dúr: en la bemoll major

♦ as moll (o: as-moll): la bemoll menor

◊ í as-moll: en la bemoll menor

♦ → a “la”

♦ → aís “la sostingut”

asafetida <n. asafetida, no comptable>:

<CULIN & PERFUM & MED> asafètida f  (extracte de la planta Ferula asafoetida)

asa·laust <adv.>:

sense cap [mena de] pressa

asbest <n. asbests, no comptable>:

amiant m

Aserbaídsjan <n. Aserbaídsjans (o: Aserbaídsjan), no comptable>:

Azerbaitjan m

aserbaídsjaníska <f. aserbaídsjanísku, no comptable>:

àzeri m, azerbaitjanès m (llengua àzeri) (→ aserska)

Aseri <m. Asera, Aserar>:

àzeri m & f, azerbaitjanès m, azerbaitjanesa f

aserska <f. asersku, no comptable>:

àzeri m, azerbaitjanès m (llengua àzeri)

aserskur, asersk, aserskt <adj.>:

àzeri, azerbaitjanès -esa

asesúlfam-K <n. asesúlfams-K, no comptable>:

<QUÍM> acesulfam-K m, acesulfam m de potassi, acesulfam potàssic, E-950 m

asetamínófen <n. asetamínófens, no comptable>: 

acetaminofèn m, acetaminofè m

asetón <n. asetóns, no comptable>:

acetona f (en sentit propi, i, per ext., també qualsevol líquid per llevar-se la laca o la pintura d’ungles)

asetýlsalisýl·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid acetilsalicílic

asetýl systeín <n. systeíns, no comptable>:

acetilcisteïna f

asetýl–systeín <n. -systeíns, no comptable>: → asetýl systeín

asetýl systín <n. systíns, no comptable>: → asetýl systeín

asi <m. asa, pl. no hab.>:

pressa f

asía¹ <f. asíu, asíur>:

<CULIN> (súrsaðar meðalstórar hvítar gúrkur í ediks- og kryddlegi) cogombre envinagrat  (cogombres, pelats i tallats a trossos, conservats en una solució d'aigua, vinagre i herbes)

Asía² <f. Asíu, no comptable>:

Àsia f

asíu- <en compostos>:

asiàtic -a

Asíu·búi <m. -búa, -búar>:

asiàtic m, asiatica f

Asíu·maður <m. -manns, -menn>:

asiàtic m, asiatica f

asískur, asísk, asískt <adj.>:

asiàtic -a

askblaða·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

negundo m, auró m de fulla de freixe (arbre Acer negundo)

Askenasi <m. Askenasa, Askenasar>:

asquenazita (o: aixquenazita) m & f (jueu centreuropeu)

askenasískur, askenasísk, askenasískt <adj.>:

asquenazita 

ask·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

negundo m, auró m de fulla de freixe (arbre Acer negundo)

askorbýl·palmitat <n. -palmitats, no comptable>:

<QUÍM> palmitat m d'ascorbil, E-304(I) m (C22H38O7)

askorbýl·sterat <n. -sterats, no comptable>:

<QUÍM> estearat m d'ascorbil, E-304(II) m (C24H42O7)

askur <m. asks, askar>:

1. (evrópuaskur) freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)

2. ♦ mjóblaða askur*: (miðjarðarhafsaskur) freixe m [de fulla petita], fleix m (Mall., Val.), freixera f (Andorra), arbre ver, estanca-sang m (arbre Fraxinus angustifolia syn. Fraxinus oxycarpa syn. Fraxinus oxyphylla)

asma <n. asma, no comptable>:

asma f, ofegó m

♦ ég er með asma: tinc asma (o: sóc asmàtic -a)

asna·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:

ruac m  (planta Ononis tridentata)

asni <m. asna, asnar>:

ase m, ruc m (& insult)

Asov·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar f,m d'Azov

Asov-haf <n. -hafs, no comptable>:

variant ortogràfica de → Asovhaf "mar d'Azov"

Asovs·haf <n. -hafs, no comptable>:

variant de → Asovhaf "mar d'Azov"

Asovski sjórinn <m. Asovska sjósins (o: sjóarins), no comptable>:

Mar f,m d'Azov (→ Asovhafið)

aspar·akurhetta <f. -akurhettu, -akurhettur>:

pollancró m  (bolet Agrocybe aegerita syn. Agrocybe cylindracea)

aspar·hetta <f. -hettu, -hettur>:

pollancró m  (bolet Agrocybe aegerita syn. Agrocybe cylindracea)

aspar·rós* <f. -rósar, -rósir>:

malva f d'arbre, malva f gran, malvera f (Mall.), vaumera f (Mall.) (planta Lavatera arborea)

aspars <m. aspars, s.pl.>:

<CULIN> espàrrecs m.pl, espàrecs m.pl (Mall.) (fruit de la planta Asparagus officinalis)

aspartam <n. aspartams, no comptable>:

<QUÍM> aspartam m, APM m, E-951 m

aspas <m. aspas, s.pl.>:

<CULIN> espàrrecs m.pl, espàrecs m.pl (Mall.) (fruit de la planta Asparagus officinalis)

aspirín:

1. <n. aspiríns, no comptable> (efni; sérlyfjaheiti) aspirina f (substància; marca)

♦ pakki af Aspiríni®: capsa d'aspirines ◊ ég ætla að fá [einn] pakka / tvo pakka af aspiríni: voldria una capsa / dues capses d'aspirines

2. <f. aspirín, aspirín> (aspiríntafla) aspirina f (pastilla)

♦ taktu tvær aspirín: pren dues aspirines!

aspirín–tafla <f. -töflu, -töflur>:

aspirina f (pastilla)

♦ taktu [inn] tvær aspiríntöflur!: pren dues aspirines!

Assýríu·maður <m. -manns, -menn>:

<HIST> assiri m, assíria f

Astúría <f. Astúríu, no comptable>:

Astúries f

Astúrías <n. Astúrías, no comptable>:

Astúries f

Astúrías·búi <m. -búa, -búar>:

asturià m, asturiana f (nadiu o habitant d'Astúries)

Astúríu·búi <m. -búa, -búar>:

asturià m, asturiana f (nadiu o habitant d'Astúries)

astúríska <f. astúrísku, sense plural>:

asturià m (llengua romànica)

astúrískur, astúrísk, astúrískt:

asturià -ana

astúr·leónska <f. -leónsku, sense plural>:

àstur-lleonès m (grup de parlars romànics)

Astýanax <m. Astýanaxar, pl. no hab.>:

Astíanax m (andrònim, nom d'home) (Ἀστυάναξ)

Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax

asúr·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> lapislàtzuli m

atburða·rás <f. -rásar, -rásir>:

1. <GEN> curs m dels esdeveniments

2. <LITER> acció f

◊ dramatíska atburðarásin: l'acció dramàtica

◊ einingarnar þrjár hefðbundinnar leiklistar eru eining atburðarásar, eining tímans og eining staðarins: les tres unitats del teatre tradicional són la unitat d'acció, la unitat de temps i la unitat d'espai

at·burður <m. -burðar, -burðir>:

1. (viðburður) esdeveniment m, fet m

2. (atvik, dramatískt atriði) incident m

at·gjörvi <f. -gjörvis, -gjörvi>:

(miklir hæfileikar) [grans] qualitats f.pl, [grans] habilitats f.pl (talent, capacitat per fer una cosa)

ath. <abrev. de athugaðu (o:) athugið>:

compte! (o: atenció!)

athafna·maður <m. -manns, -menn>:

<ECON> empresari m, home m de negocis, empresària f, dona f de negocis

at·hlægi <n. -hlægis, no comptable>:

1. (aðhlátur) irrisió f,

2. (aðhlátursefni) [objecte m de la] riota f

♦ gera e-n að athlægis: posar algú en ridícul, convertir algú en la riota

♦ hafa e-n að athlægi: posar algú en ridícul, riure-se'n d'algú

♦ verða að athlægi: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

♦ verða sér til athlægis: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

athuga·semd <f. -semdar, -semdir>:

1. (viðbótarskýring & athugun) observació f, remarca f (comentari o advertiment, sovint marginal o addicional)

2. (neðst á blaðsíðu) nota f a peu de plana

♦ → aftannmálsgrein “nota final”

♦ → neðanmálsgrein “nota a peu de plana”

♦ → spassíugrein “nota al marge”

at·hugull, -hugul, -hugult <adj.>:

1. (eftirtektarsamur) atent -a (observador, perspicaç)

2. (hugull) considerat -ada (circumspecte, que té miraments i consideració)

at·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>:

refugi m (edifici que serveix per a aixoplugar-s'hi)

♦ athvarf fyrir heimilislausa: refugi per a sense-sostre

at·hygli <f. -hygli, no comptable>:

atenció f (acte d'estar atent)

athyglis·brestur <m. -brests, no comptable>:

<MED> dèficit m d'atenció (trastorn infantil)

◊ athyglisbrestur og ofvirkni: dèficit d'atenció i hiperactivitat

at·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:

1. (hátíðleg) acte m [solemne], cerimònia f (en celebracions, commemoracions etc.)

2. (dáð, verk) acte m (fet, allò que s'ha fet, que és etc.)

3. (verknaður) acció f

4. (iðja, starf) activitat f, ocupació f

5. (í þjóðfræði) ritu m (tipus de cerimònia etnogràfica)

♦ → aðskilnaðarathafnir ‘ritus de separació’

♦ → innlimunarathafnir ‘ritus d'incorporació’

♦ → vígsluathafnir ‘ritus d'iniciació’

atkvæða·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:

votació f

♦ atkvæðagreiðsla með nafnakalli: votació f nominal

♦ skrifleg atkvæðagreiðsla: votació [secreta] per escrit

atkvæða·kassi <m. -kassa, -kassar>:

urna f electoral

at·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:

1. (við kosningar) vot m (en votacions)

♦ greiða atkvæði um eitthvað: votar sobre una cosa

2. (samstafa) síl·laba f (unitat articulatòria)

♦ eins atkvæðis orð: mot monosil·làbic

♦ tveggja atkvæða orð: mot disil·làbic

3. (úrskurður) decisió f, veredicte m (del destí, del fat...)

◊ konungsdóttir lét mikið atkvæði fylgt hafa vopnunum: la princesa va dir que les armes havien pres una gran decisió (que s'havia dirimit el conflicte amb les armes i que eren elles realment les qui havien decidit en l'afer)

Atlants·hafið <n. -hafsins, sense plural>:

Oceà Atlàntic

Atlantshafs·bandalagið <n. -bandalagsins, sense plural>:

O.T.A.N. f

atlants·hornfiskur <m. -hornfisks, -hornfiskarar>:

agulla verda  (peix Strongylura marina)

atlas·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

piretre africà (planta Anacyclus pyrethrum var. depressus syn. Anacyclus depressus)

at·lot <n.pl -lota>:

1. (ástaratlot) carícies f.pl  (forma de demostrar afecte, estima, amor a algú)

◊ maðurinn gjöri kvinnunni sitt skyldugt atlot, slíkt hið sama kvinnan manninum: que l'home faci a la seva dona les degudes carícies i la dona el mateix a ell

2. (viðmót, atlæti) tracte m  (forma de tractar o comportar-se amb algú)

atóm <n. atóms, atóm>:

àtom m (→ frumeind)

atóm- <en compostos>:

atòmic -a (→ kjarnorku-)

atóm·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

nucli atòmic

atóm·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

rellotge atòmic

atóm·skáld <n. -skálds, -skáld>:

<LITER ISL> poeta m atòmic , nom donat a la generació de poetes formada per Hannes Sigfússon, Einar Bragi, Stefán Hörður Grímsson, Jón Óskar, Sigfús Daðason, Elías Mar i Jónas Svafár, sorgida pels volts del 1950. El moviment prengué el nom d'un grup de poetes dissortats que surten amb aquest mateix nom a la novel·la Atómstöðin ‘L'Estació Atòmica’ de Halldór Kiljan Laxness i on reben el nom perquè sovint parlen de les bombes atòmiques

atóm·öld <f. -aldar, pl. no hab.>:

era atòmica

at·renna <f. -rennu, -rennur>:

1. (tilraun) temptativa f (intent)

♦ í fyrstu atrennu: al primer intent, a la primera

2. (tilhlaup) embranzida f, cursa f d'impuls (fua abans de pegar un bot)

♦ með atrennu: amb embranzida

♦ þrístökk án atrennu: triple salt sense cursa d'impuls

atriða·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

programa m (d'espectacle)

at·riði <n. -riðis, -riði>:

1. <GEN> punt m (ítem de llista, de relació)

♦ telja upp atriði: enumerar els punts

2. (í leikriti & kvikmynd) escena f (de peça de teatre & pel·lícula)

♦ fyrra atriði annars þáttar: primera escena del segon acte (de peça de teatre amb només dos actes)

♦ fyrsta atriði annars þáttar: primera escena del segon acte (de peça de teatre amb més de dos actes)

♦ fyrsta atriði kvikmyndarinnar: la primera escena de la pel·lícula

3. (á dagskrá) número m (d'espectacle)

4. (gamanatriði) esquetx m (d'espectacle còmic)

5. (í samningi) clàusula f (de contracte)

Attíka <f. Attíku, pl. no hab.>:

[península f d']Àtica f (península grega)

Attíku·skagi <m. -skaga, pl. no hab.>:

[península f d']Àtica f (península grega)

attíska <f. attísku, pl. no hab.>:

àtic m (dialecte del grec antic)

attískur, attísk, attískt <adj.>:

àtic -a

at·vik <n. -viks, -vik>:

1. <GEN> incident m

◊ diplómatískar afleiðingar þessa atviks: les conseqüències diplomàtiques d'aquest incident

♦ skemmtileg atvik: un divertit incident, un incident anecdòtic

2. (kringumstæður) circumstàncies f.pl  (fets incidentals d'un moment donat)

♦ líðan er eftir atvikum: l'estat de salut depèn de les circumstàncies, depèn del cas

♦ mér gekk vel eftir atvikum: m'ha anat bé ateses les circumstàncies

♦ það fer eftir atvikum: depèn de les circumstàncies, depèn del cas

at·vikast <-vikast ~ -vikumst | -vikaðist ~ -vikuðumst | -vikast>:

passar, succeir

◊ hvernig atvikaðist það?: com va passar?

◊ það atvikaðist þannig að <+ ind.>: va passar que... <+ ind.>

atviks·liður <m. -liðar, -liðir>:

sintagma m adverbial

atviks·orð <n. -orðs, -orð>:

adverbi m

at·vinna <f. -vinnu, -vinnur>:

treball m, feina f (Bal.), professió f

♦ hafa atvinnu: tenir feina

♦ leita atvinnu: cercar feina

atvinnu- <en compostos>:

professional

atvinnu·ástand <n. -ástands, pl. no hab.>:

situació f laboral

atvinnu·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:

professional m del volant (conductor de taxi, autobús, camió etc.)

atvinnu·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:

negoci m, empresa f

atvinnu·grein <f. -greinar, -greinar>:

1. <GEN> sector m laboral, [tipus m d']activitat f econòmica

◊ kvikmyndaframleiðsla - atvinnugrein á uppleið: la producció cinematogràfica - una activitat econòmica ascedent

♦ arðbær atvinnugrein: activitat laboral (o: econòmica) lucrativa

◊ áframeldi á ígulkerum gæti orðið arðbær atvinnugrein: la cria de garotes podria arribar a ésser una activitat econòmica lucrativa

2. (starfsgrein, atvinna, starf) professió f  (ofici, treball, activitat professional)

atvinnu·her <m. -hers, -herir>:

exèrcit m professional

♦ atvinnuher og atvinnuvæðing hersins: exèrcit professional i professionalització de l'exèrcit

atvinnu·hermaður <m. -hermanns, -hermenn>:

soldat m & f professional, <FAM> soldada f professional

atvinnu·laus, -laus, -laut

aturat -ada, parat -ada (sense treball)

atvinnu·leit <f. -leitar, pl. no hab.>:

cerca f de treball, cerca f de feina (Bal.) 

atvinnu·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

permís m de treball

atvinnu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

atur m (manca de treball)

atvinnu·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

aturat m, aturada f (persona que no té treball)

atvinnuleysis·bætur <f.pl. -bóta>:

subsidi m d'atur m, prestació f d'atur

atvinnuleysis·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

caixa f d'atur, sistema que ofereix el manteniment del nivell d'ingressos en cas d'atur

atvinnuleysis·styrkur <m. -styrks, -styrkir>:

subsidi m d'atur m, prestació f d'atur

atvinnuleysis·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

assegurança f d'atur

atvinnuleysis·tölur <f.pl -talna>:

xifres f.pl de l'atur, taxa f de desocupació

♦ atvinnuleysistölur fyrir Katalóníu <= ac.>: la taxa de desocupació de Catalunya

atvinnu·líf <n. -lífs, pl. no hab.>:

1. <GEN = efnahagslíf> vida econòmica, economia f

2. (starfslíf) vida f laboral, vida f professional (món laboral, en oposició, p.e., a l'escola i a la jubilació)

♦ umskipti úr skóla og út í atvinnulífið: el pas de l'escola al món laboral

atvinnu·maður <m. -manns, -menn>:

professional m & f

♦ atvinnumaður í íþróttum: esportista m & f professional

atvinnumanna- <en compostos>:

professional

atvinnu·mál <n.pl -mála>:

afers m.pl del món laboral, qüestions f.pl laborals

atvinnu·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:

assassí m professional

atvinnu·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:

assessor m laboral, assessora f laboral

atvinnu·ráðgjöf <f. -gjafar, pl. no hab.>:

assessorament f laboral

atvinnu·rekandi <m. -rekanda, -rekendur>:

empresari m, empresària f

atvinnu·rekstur <m. -rekstrar (o: -reksturs), -rekstrar>:

activitat f laboral (o: econòmica)

◊ sauðfjárrækt er aðal atvinnurekstur í þorpinu: la ramaderia ovina és la principal activitat laboral i econòmica del llogaret

♦ sjálfstæður (o: eigin) atvinnurekstur: empresa pròpia

♦ hefja nýjan atvinnurekstur: iniciar una nova activitat laboral, establir una nova empresa

♦ reka mikinn atvinnurekstur: desenvolupar (o: dur a terme) una gran activitat laboral i econòmica

atvinnu·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

malaltia f laboral, malaltia f professional

atvinnu·tekjur <f.pl -tekna>:

ingressos m.pl de treballador assalariat

atvinnu·uppbygging <f. -uppbyggingar, no comptable>:

desenvolupament m industrial

♦ atvinnuuppbygging á e-u: desenvolupament industrial de...

◊ að lokum má segja að atvinnuuppbyggingu á Akureyri þarf að halda áfram að styrkja vegna samkeppnisstöðu við Reykjavík: ja per acabar volem dir que cal continuar consolidant el desenvolupament industrial d'Akureyri a causa de la seva posició com a pol de competitivitat amb Reykjavík

atvinnu·vegur <m. -vegar (o: -vegs), -vegir>:

ram m, sector m d'activitat laboral (p.e.: agricultura, ramaderia, pesca, serveis etc.)

atvinnu·veitandi <m. -veitanda, -veitendur>:

empresari contractador, empresària contractadora

atvinnu·þróun <f. -þróunar, no comptable>:

desenvolupament econòmic

♦ atvinnuþróun á landsbyggðinni: desenvolupament econòmic de les regions rurals

♦ sjálfbær atvinnuþróun: desenvolupament econòmic sostenible

atvinnu·öryggi <n. -öryggis, pl. no hab.>:

estabilitat f laboral

auð- <en compostos amb partici de passat>:

fàcil de <+ infinitiu>

auðgun <f. auðgunar, no comptable>:

enriquiment m

auðgunar·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:

<JUR> malversació f de fons, enriquiment il·lícit

auð·jöfur: <m. -jöfurs, -jöfrar>:

magnat m, potentat m

auð·kennandi, -kennandi, -kennandi:

característic -a  (típic)

auðkenningar·númer: <n. -númers, -númer>:

número m d'identificació

auð·kýfingur: <m. -kýfings, -kýfingar>:

magnat m, potentat m

auð·lind <f.-lindar, -lindir>

recurs m natural

auð·lífbrjótanlegur, -lífbrjótanleg, -lífbrjótanlegt <adj.>:

fàcilment biodegradable

auð·maður: <m. -manns, -menn>:

1. (velauðugur maður, ríkur maður) acabalat m, dona acabalada, ric m, rica f, magnat m & f, potentat m, potentada f

2. <PEJOR> ricot m, ricota f, ricatxo m, ricatxa f, ricàs m, ricassa f 

auð·magn <n. -magns, no comptable>:

<ECON> capital m

◊ “Auðmagnið” eftir Karl Marx: “El Capital” per Karl Marx

auðmanna·veldi <n. -veldis, -veldi>:

plutocràcia f

auð·mjúkur, -mjúk, -mjúkt:

humil

auð·mýking: <f. -mýkingar, -mýkingar>:

humiliació f

auð·mýkja <-mýki | -mýkti | e-n>:

humiliar algú

auð·mýkjandi, -mýkjandi, -mýkjandi:

humiliant

auð·mýkt: <f. -mýktar, no comptable>:

humilitat f

auðn <f. auðnar, auðnir>:

1. (óbyggð) contrada deshabitada (indret inhabitat)

♦ leggja e-ð í auðn: abandonar [la gent] un indret

♦ leggjast í auðn: despoblar-se

♦ liggja í auðn: estar deshabitat -ada, estar despoblat -ada

◊ bærinn liggur í auðn: el mas està deshabitat

2. (eyðimörk, öræfi) desert m, indret desolat (contrada solitària, abandonada, deserta i despoblada)

♦ gera e-ð að auðn: assolar un indret, convertir un indret en un ermàs

◊ og ég vil gjöra hann að auðn, hann skal ekki verða sniðlaður og ekki stunginn upp, þar skulu vaxa þyrnar og þistlar: i en vull fer un ermàs, que no la podin ni la magenquin i que hi creixin els esbarzers i els cards

♦ verða að auðn: ésser assolat -ada

◊ í sannleika skulu mörg hús verða að auðn, mikil og fögur hús verða mannlaus: moltes de cases, ho juro, seran assolades; i les grans i bones no tindran qui les habiti!

◊ dagur Drottins kemur, grimmilegur, með heift og brennandi reiði, til að gjöra jörðina að auðn: el dia del Senyor ve, [i serà un dia] cruel, amb furor i ira ardent, per fer de la terra un desert

auðna <f. auðnu, auðnur>:

1. (örlög) fat m (destí)

2. (hamingja) [bona] sort f (fortuna)

Auðna <f. Auðnu, no comptable>:

Auðna f (ginecònim, nom de dona)

auðnast <auðnast | auðnaðist | auðnast ║ e-m e-ð. Verb unipersonal>:

1. (takast að, heppnast) reeixir una cosa a algú (tenir èxit en una cosa, sortir-li bé una cosa a algú)

♦ mér auðnaðist þetta ekki: no m'ha anat bé, no m'ha reeixit, la cosa m'ha fallat

2. (fá, hlotnast) tenir una cosa (satisfacció, honor etc.)

♦ mér auðnaðist sú ánægja ~ sá heiður að <+ inf.>: vaig tenir la satisfacció ~ l'honor de <+ inf.> 

auðnu·hjól <n. -hjóls, no comptable>:

<MITOL> roda f de la fortuna (→ hamingjuhjól)

auðnu·maður <m. -manns, -menn>:

persona f amb estrella (persona a qui la sort sempre somriu, persona que [sempre] té sort a la vida)

auðnu·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:

passerell golanegre (ocell Carduelis flammea)

auð·séður, -séð, -séð:

obvi òbvia, evident

♦ það er auðséð að <+ ind.>: resulta obvi que <+ ind.> 

auð·sæilegur, -sæileg, -sæilegt:

obvi òbvia, evident, manifest -a, palés -esa

auð·sæld: <f. -sældar, no comptable>:

riquesa f, fortuna f

auð·sær, -sær, -sært:

obvi òbvia, evident, manifest -a, palés -esa

auðugur, auðug, auðugt:

<& fig> ric -a

♦ auðugur að e-u: ric en...◊ auðugur að dyggðum: ric en virtuts .◊ auðugur að steinefnum og fjörvum: ric en minerals i vitamines

auður <m. auðs o auðar, no comptable>:

riquesa f

◊ ég er vissulega aumur vesalingur og þótt ég vildi auð hef ég engin bjargráð: sóc, certament, un pobre miserable, i encara que vaig voler tenir riqueses, ara no tinc mitjans de subsistència

♦ eiga auð fjár: posseir una gran fortuna

auðvalds·herra: <m. -herra, -herrar>:

plutòcrata m & f

auðvalds·stjórn: <f. -stjórnar, -stjórnir>:

plutocràcia f

auð·velda <-velda ~ -veldum | -veldaði ~ -velduðum | -veldað ║ e-m e-ð>:

facilitar una cosa a algú (fer que una cosa sia possible o més fàcil a algú, possibilitar-l'hi)

auð·vitað: <adv.>

naturalment, evidentment

auð·æfi: <n.pl -æfa>:

riqueses f.pl, fortuna f

◊ ást og auðæfi: amor i riquesa

◊ vatn er auðæfi Íslands: l'aigua és el tresor d'Islàndia

auga <n. auga, augu>:

ull m

♦ auga fyrir auga og tönn fyrir tönn: ull per ull i dent per dent

♦ fyrir allra augum: en públic, a la vista de tothom

♦ reka upp stór augu: badar uns ulls com a rodes de carro 

◊ þú ert með mjög falleg augu: tens uns ulls preciosos

◊ ég get ekki haft augun af þér: no puc pas apartar els ulls de tu

auga·bragð <n. -bragðs, no comptable>:

1. (augnablik) instant m (moment)

♦ á augabragði: en un batre d'ulls, en un girar d'ulls, en un tancar i obrir d'ulls

2. <†> (sjón sem vekur aðhlátur) riota f (persona o cosa la visió de la qual provoca rialles de burla)

◊ vitz er þǫrf, þeim er víða ratar, dælt er heima hvat; at augabragði verðr, sá er ecci kann oc með snotrom sitr: enginy i intel·ligència li calen al qui viatja per l'ample món, [en canvi] a casa qualsevol cosa és bona de fer; qui no sap res i s'asseu amb els llests, n'és la riota

auga·brún <f. -brúnar, -brúnir>:

cella f

augabrúna·litur <f. -litar, -litir>:

llapis m de celles

auga·steinn <m. -steins, -steinar>:

cristal·lí m (part de l'ull)

aug·lit <n. -lits, -lit>:

cara f

♦ [frá] augliti til auglitis (o: auglits): cara a cara

aug·ljós, -ljós, -ljóst:

obvi òbvia

♦ það er augljóst: això és obvi

aug·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:

anunci m

auglýsinga·plakat <n. -plakats, -plaköt>:

cartell anunciador, cartell publicitari

augna·brún <f. -brúnar, -brúnir>:

cella f

augna·gaman <n. -gamans, no comptable>:

plaer m per a la vista

augna·krókur <m. -króks, -krókar>:

variant de → augnkrókur ‘cua de l'ull’

augna·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f dels ulls

♦ → augnlitur “íd.”

augna·lok <n. -loks, -lok>:

palpebra f, parpella f

augna·ráð <n. -ráðs, -ráð>:

mirada f

augna·yndi <n. -yndis, -yndi>:

goig m per a la vista, plaer m per a la vista 

augna·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada tacada, rajada marbrada (peix Raja polystigma)

augna·tóft <f. -tóftar, -tóftir>:

conca f de l'ull, òrbita f de l'ull

augn·blýantur <m. -blýants, -blýantar>:

llapis m d'ulls

augn·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

<MED> oftalmitis f , (impròpiament) oftàlmia f

augn·dropar <m.pl -dropa>:

<MED> col·liri m, gotes f.pl per als ulls 

augn·hár <n. -hárs, -hár>:

pestanya f, pipella f (Bal.)

augnhára·litur <m. -litar, -litir>:

rímmel m

augn·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

<MED> humor vitri

augn·hólf <n. -hólfs, -hólf>:

1. fremra augnhólf:  cambra aquosa  (part de l'ull que conté l'humor aquós)

♦ afturhluti fremra augnhólfs: cara posterior de la cambra aquosa

♦ framhluti fremra augnhólfs: cara anterior de la cambra aquosa

2. aftara augnhólf: cambra vítria  (part de l'ull que conté l'humor vitri)

augn·hvíta <f. -hvítu, -hvítu>:

blanc m de l'ull, escleròtica f

augn·kláði <m. -kláða, pl. no hab.>:

<MED> picor f als ulls  (sensació de coïssor als ulls)

augn·knöttur <m. -knattar, -knettir>:

globus m ocular

augn·krókur <m. -króks, -krókar>:

cua f de l'ull

augn·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f dels ulls

♦ hver er augnlitur þinn?: de quin color tens els ulls?

augn·lækningar <f.pl -lækninga>:

oftalmologia f

augn·læknir <m. -læknis, -læknar>:

oculista m,f, oftalmòleg m, oftalmòloga f

augn·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:

<MED> llagrimeig m  (degoteig continu de llàgrimes per refredat, conjuntivitis, al·lèrgia etc.)

augn·skolvatn <n. -skolvatns, -skolvötn>:

col·liri m

augn·skuggi <m. -skugga, -skuggar>:

ombra f d'ulls

augnslím·húð <f. -húðar, -húðir>:

conjuntiva f

augnslímhúð·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

conjuntivitis f

augn·stírur <f.pl -stíra>:

lleganya f

augn·tönn <f. -tannar, -tennur>:

<MED> ullal m

♦ augntennur: dents canines, ullals m.pl

augn·vökvi <f. -vökva, -vökvar>:

humor aquós  (part de l'ull)

auka- <en compostos>:

1. complementari -ària  (addicional)

2. secundari -ària  (no primari)

auka·biti <m. -bita, -bitar>:

mós m  (petita menjada per llevar-se la gana)

auka·fag <n. -fags, -fög>:

(aukagrein) segona especialitat  (que, en el sistema universitari islandès complementa l'especialitat principal o → aðalfag)

auka·grein <f. -greinar, -greinir>:

(aukafag) segona especialitat  (que, en el sistema universitari islandès complementa l'especialitat principal o → aðalgrein)

auka·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>: 

1. <GEN> habitació f extra (habitació suplementària)

2. (herbergi fyrir gestina) cambra f dels hostes, habitació f dels hostes (cambra destinada a estatjar-hi els hostes)

◊ það er kannski sniðugt að hafa aukaherbergið tilbúið til vonar og vara: potser fóra assenyat de tenir preparada l'habitació dels hostes, per si de cas

auka·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

accessori m

auka·liður <m. -liðs o -liðar, -liðir>:

complement m  (punt addicional en espectacle, debat, programa etc.)

♦ aukaliður á dagskrá: complement del programa

auka·líf <n. -lífs, -líf>:

1. (í tölvuleikum) vida f extra (p.e., en videojocs)

2. (tvöfalt líf) doble vida f (tenir dues famílies etc.)

◊ ég á sjálfur fullt í fangi með að lifa einu lífi, þannig að aukalíf myndi algjörlega fara með sálarheill mína: prou feines tinc a viure una vida, així que dur una doble vida arruinaria completament la meva salut anímica

auka·saga <f. -sögu, -sögur>:

trama f secundària  (de novel·la, pel·lícula etc.)

aukast <eykst ~ aukumst | jókst ~ jukumst | aukist>:

augmentar, acrèixer-se, multiplicar-se

auka·verkun <f. -verkunar, -verkanir>:

<MED> efecte secundari

♦ aukaverkanir af e-u: els efectes secundaris de X

auk·nefni <n. -nefnis, -nefni>:

malnom m

auli <m. aula, aular>:

beneit m, beneita f, idiota m & f (GEN & insult)

aumingi <m. aumingja, aumingjar>:

1. (vesalingur) miserable m (persona molt pobre i per això mateix digna de compassió)

2. (fáviti) ximplet m  (persona retardada, estòlida; beneitet)

3. (til heilsunnar) invàlid m  (persona impedida llargament o de per vida per malaltia, tolidet)

4. (garmur) pobre desgraciat, [un] pobre home (infeliç)

♦ aumingja hann!: pobre desgraciat!

aumur <f.pl auma (o: aumna)>:

misèries f.pl (que pateix una persona)

♦ sjá aumur á e-m: compadir-se d'algú, apiadar-se d'algú (i ajudar-lo)

aumur, aum, aumt <adj.>:

1. (sár) adolorit -ida (que fa mal)

♦ sárið er aumt: la ferida fa mal

♦ hnéð var aumt og bólgið: el genoll em feia mal i estava inflamat

♦ vinstra hnéð á mér er eitthvað aumt, þó ekki bólgið: el genoll esquerre em fa una mica de mal però no està inflamat

♦ nudda aumt hnéð: donar fregues al genoll adolorit

2. (vesall) míser -a (infeliç, mesquí)

♦ hann má ekkert aumt sjá: <LOC FIG> no suporta veure res ni ningú que pateixi

♦ ég aumur vesalingur!: <LOC> jo, pobre miserable; ai, mesquinet de mi! (Men.) 

3. (niðurníddur) miserable (abjecte, moralment vituperable)

♦ þetta eru aumu vandræðin: és un afer ben brut

aur¹ <m. aurs, aurar>: 

1. (leir, for) fang m  (terra molla)

◊ aur af skófatnaði: fang de les sabates

2. aurar <m.pl>: <GEOL> plana f d'outwash fluvioglacial  (planúria de sorres, graves i còdols d'origen deposicional, amb escassa o nul·la vegetació)

3. (lastmæli) fang f, merda f  (detracció, bescantament)

♦ ausa e-n auri (o: auri á e-n): <LOC FIG> llençar merda sobre algú (difamar algú amb maldiences)

aur² <m. aurs, aurar>: 

1. <á barnamáli> eyrir m  (en llenguatge infantil)

2. (peningar) calerons m.pl, dinerets m.pl  (diners)

aurar¹ → aur

aurar² → eyrir

aur·burður <m. -burðar, no comptable>:

<GEOL> transport m [fluvial] de sediments

aur·keila <f. -keilu, -keilur>: 

<GEOL> ventall m al·luvial

aur·svif <n. -svifs, no comptable>:

<GEOL> transport m [fluvial] de sediment en suspensió

ausa <f. ausu, ausur>:

1. <GEN> cullerot m

2. <MAR> sàssola f

austan <prep. Gen.>:

(austanmegin, austan við) a l'est de..., a llevant de...

◊ Vík er í litlu dalverpi austan Reynisfjalls: Vík es troba a una petita cóma situada al peu oriental del Reynisfjall

♦ [að] austan Jórdanar: la Transjordània

austan <adv.>:

[venint] de l'est  (procedent de llevant)

♦ að austan¹: a llevant, l'est

◊ lönd sem liggja að Spáni eru Portúgal að vestan og Frakkland að austan: els països que limiten amb Espanya són Portugal a l'oest i França a l'est

♦ að austan²: de l'Austurland, de l'est d'Islàndia

◊ ég er að austan: sóc de l'Austurland

♦ allt gott kemur að austan: <LOC FIG> ex oriente, lux

♦ á austan: de llevant, de l'est (indicant d'on bufa el vent)

♦ hann er á austan: fa vent de llevant, el vent bufa de llevant

♦ fyrir austan: a llevant, a l'est

♦ fyrir austan e-ð: a llevant de, a l'est de

◊ fyrir austan borgina: a l'est de la ciutat (en el camp, terreny etc. situat a llevant de la ciutat)

◊ nýr flugvöllur fyrir austan Lundúni: nou aeroport a l'est de Londres

♦ austan undir e-u: a l'est de...

◊ austan undir Reynisfjalli, skammt frá Vík, er mikil byggð hagamúsa, ein sú stærsta hér á landi: al peu oriental del Reynisfjall, no gaire lluny de Vík, hi ha un gran territori colotnizat pel ratolí de rostoll, un dels més vastos del país

♦ austan við e-ð: a l'est de...

◊ krían er eitt af einkennum Víkur, en sunnan og austan við þorpið er ein stærsta kríubyggð í Evrópu: el xatrac àrtic constitueix un dels trets distintius de la vila de Vík. A migjorn i a llevant del poblet s'estén el territori d'una de les colònies de xatracs àrtics més grosses d'Europa

◊ í hömrunum austan við bæinn Höfðabrekku er Skiphellir, en þaðan var útræði fyrr á öldum: als espadats que hi ha a llevant del llogaret de Höfðabrekka hi ha l'Skiphellir o ‘cova de les naus’, utilitzada en segles passats com a punt de partida d'expedicions de pesca en barques de rem

austan·átt <f. -áttar, -áttir>:

vent m de llevant

austan·lands <adv.>:

a l'Austurland, a la Islàndia oriental, a les Terres de Llevant d'Islàndia

austan·megin¹ <prep. + Gen.>:

al costat est de, al costat de llevant de, a la banda oriental de

◊ austanmegin Jórdanar: a la part oriental del Jordà

austan·megin³ <adv.>:

al costat est, al costat de llevant

♦ austanmegin við e-ð: al costat est de..., a l'est de...

austan·stormur <m. -storms, -stormar>:

tempesta f de llevant

austantjalds- <en compostos>:

de l'Europa oriental (durant la Guerra Freda: propi o procedent del conjunt de països i terres del bloc soviètic)

Austantjalds-blokk <f. -blokkar, no comptable>:

<HIST> bloc m de l'est (bloc dels antics països de règim comunita) (→ Austurblokkin)

austantjalds·land <n. -lands, -lönd>:

països m.pl del bloc oriental (durant la Guerra Freda)

austan·veður <n. -veðurs, -veður>:

borrasca f de llevant

austan·verður, -verð, -vert <adj.>:

situat -ada a l'est  (que es troba a la part est d'un tot)

♦ austanverð eyjan: la part oriental de l'illa

♦ að austanverðu: a la part oriental, a [la part de] l'est

♦ á austanverðu <+ dat.>: (í austri hluta e-s) a la part oriental de..., al costat oriental de...

◊ á austanverðu nesinu: a la part oriental de la península

♦ í austanverðu <+ dat.>: (í austri hluta e-s) a la part oriental de..., al costat oriental de...

◊ í austanverðu Rússlandi: a la part oriental de Rússia

♦ við austanvert e-ð: a la part oriental de...

austan·vindur <m. -vinds, -vindar>:

[vent m de] llevant m, vent m de l'est

austar <adv.>:

més cap a l'est, més cap a llevant (→ eystra)

austari, austari, austara <adj.>:

situat -ada més cap a l'est, més oriental (→ eystri)

♦ í austari hluta <+ gen.>: a la part oriental de..., a la zona oriental de...

◊ í austari hluta bæjarins: a la part oriental de la vila

austar·lega <adv.>:

a l'est, a llevant (a la part oriental)

♦ liggja austarlega: estar situat -ada a l'est

austast <adv.>:

al més cap a l'est possible, al més cap a llevant possible

austasti, austasta, austasta:

formes febles de → austastur, austust, austast “al més oriental”

austastur, austust, austast <adj.>:

situat -ada al més cap a l'est [possible], al més oriental

Aust·fali <m. -fala, -falar>:

ostfalès m, ostfalesa f

aust·falska <f. -fölsku, no comptable>:

(lágþýsk mállýska) ostfalès m (dialecte baix-alemany) (→ vestfalska)

◊ vestfalska, engeríska og austfalska: el westfalès, l'engerià i l'ostfalès

aust·falskur, -fölsk, -falskt <adj.>:

ostfalès -esa

Austfirðinga·fjórðungur <m. -fjórðungs, no comptable>:

<HIST> l'Austfirdingafiordung o ‘quarter dels fiords orientals’, un dels quatre quarters en què estava dividida l'illa. Es correspon amb la regió actual de l'Austurland

Aust·firðingur <m.-firðings, -firðingar>:

austurlandès m, austurlandesa f (persona natural de l'Austurland islandès)

Aust·firðir <m.pl -fjarða>:

Austfirdir m.pl o ‘Fiords orientals’ islandesos; el terme se sol emprar com a sinònom d'Austurland

aust·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:

austurlandès -esa (de l'Austurland islandès)

austfjarða·mið <n. -miðs, no comptable>:

calador m dels Austfirdir, pesquera f dels Austfirdir (gran zona de pesca situada davant els fiords orientals d'Islàndia)

aust·lenskur, -lensk,-lenskt <adj.>:

austurlandès -esa (de l'Austurland islandès)

aust·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

oriental, de l'est

♦ austlæg lengd: longitud f est (→ austurlengd)

aust·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:

norrè -ena oriental

♦ danska og sænska eru austnorræn mál: el danès i el suec són llengües norrenes orientals

aust·rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:

<HIST> romà -ana d'Orient

♦ Austrómverska ríkið: l'Imperi Romà d'Orient

aust·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

1. (frá Asíu) oriental (asiàtic)

♦ austræna menningin: la cultura oriental

2. (frá Austur-Evrópu) de l'Europa de l'est (esp. d'un dels països de l'antic bloc soviètic)

3. (um vind úr austri) de llevant (dit del vent que bufa de l'est)

4. <†> (frá Noregi) noruec -ega (de Noruega)

◊ Einarr hét maðr; hann var sonr Helga Óttarssonar, Bjarnarsonar ins austrœna, er nam lǫnd í Breiðafirði: Hi havia un home que es deia Einarr i era fill de Helgi Óttarsson, el fill de Bjǫrn el Noruec que s'havia establert al Breidafiord

austur <m. austurs, austrar>:

1. (það að ausa vatn úr bát) bombeig m (acció de bombar o poar aigua fora d'una embarcació, originàriament amb la sàssola)

♦ standa í austri: bombar aigua (fora de l'embarcació)

2. (vatn sem þarf að ausa úr bát) aigua f de sentina (aigua que s'ha de bombar o de poar fora d'una embarcació o que ja se n'ha bombat)

♦ skipið er fullt af austri: la sentina de la nau és plena d'aigua

◊ austr er orðinn í Elliða: l'Elliði (el vaixell d'en Friðþjófur l'estrenu) s'ha omplert d'aigua (a causa de la gran tempesta i cal tornar-la a la mar)

3. (sóun) malbaratament m, tudament m (esp. d'aigua com a recurs, de llet etc.)

austur¹ <n. austurs, no comptable>:

est m, llevant m

♦ frá austri til vesturs: de llevant a ponent, d'est a oest

♦ í austur: cap a l'est, cap a llevant, en direcció est

♦ í austri: a l'est, a llevant

◊ nýr dagur tók að renna upp í austrinu: un nou dia començava a despuntar a llevant

♦ til austurs: cap a l'est, vers l'est, cap a llevant

♦ úr austri: de l'est, de llevant

austur² <prep. Ac.>:

[fins] a l'est de..., [fins] a llevant de...

♦ ég fór austur dalinn: vaig anar a l'est de la vall

♦ hann fylgdi mér góðan spöl austur gangstéttina: em va acompanyar una bona tirada per la voravia, cap a l'est (fins a la part que es podria considerar l'est de la voravia)

austur³ <adv.>:

1. <GEN> cap a l'est, cap a llevant, vers l'est (→ austar; → eystra; → austast)

◊ ...þá hann austur reið: ...quan se'n va anar cap a l'est amb el seu cavall

♦ fara austur: anar cap a l'est

♦ austur af e-u: [cap] a llevant de, [cap] a l'est de

◊ austur af fjallinu: [cap] a l'est de la muntanya (cap als territoris situats a l'est d'on es troba la muntanya)

♦ austur á bóginn: cap a llevant, cap a l'est, vers l'est

♦ austur eftir: cap a l'est, cap a ponent

♦ austur frá e-u: [cap] a llevant de, [cap] a l'est de

◊ austur frá gamla skólanum: a l'est de l'escola vella

♦ austur fyrir e-ð: cap a l'est de... (sovint expressa la idea de moviment des d'un punt inicial fins a un altre situat a l'est d'un indret determinat)

◊ vilja flytja Heathrow-flugvöll austur fyrir Lundúni: volen traslladar l'aeroport de Heathrow a l'est de la ciutat (de l'indret on ara està situat a un altre situat a l'est de Londres)

◊ ég mun herleiða yður austur fyrir Babýlon: jo us deportaré fins a l'est de Babilònia

◊ áfangastaðir á leið austur fyrir Dauðahaf: estacions en el camí fins a l'est del Mar Mort

♦ austur fyrir fjall: <LOC> cap a l'est, més enllà de les muntanyes; més enllà de les muntanyes de l'est (excursió, viatge, vol etc. des de Reykjavík al territori situat a l'est de les muntanyes, sobretot al voltant de Hveragerði i Selfoss, però també a Vík del Mýrdalur etc.)

♦ austur þar: a les terres de l'est d'Islàndia

◊ ...meðan ég var austur þar: ...mentre era a l'est d'Islàndia

♦ frá X austur að Y <= Dat.>: des d'X (punt de partida a l'oest) fins a Y (Y = límit oriental no inclòs) (per a indicar que el límit oriental es troba allà on comença Y. Y en queda, per tant, exclòs)

♦ [allt] frá X austur fyrir Y <= Ac.>: [tota la tirada] des d'X fins a l'est d'Y (per a indicar que el límit oriental es troba després d'Y)

◊ Woodsia alpina (Bolton) Gray – fjallaliðfætla –. Sjaldgæf, fundin hér og hvar á Vesturlandi og Suðurlandi frá Snæfellsnesi austur fyrir Hornafjörð, annars mjög sjaldséð: Woodsia alpina (Bolton) Gray - woodsia alpina -. Rara, trobada ça i lla al Vesturland i al Sudurland, des de la península d'Snæfell fins a l'est del Hornafiord; altrament, molt poc comuna

◊ sjórinn náði þá upp að hömrunum allt frá Vík og austur fyrir Höfðabrekku: en aquell temps la mar arribava fins als espadats, tota la tirada que va des de Vík fins a l'est del mas de Höfðabrekka

◊ alla leið [frá Menúka] austur fyrir Gíbeu: tot el camí [de Menucà] fins a l'est de Guibea

♦ frá X austur í Y <= Ac.>: des d'X (punt de partida) fins a Y (l'interior d'Y és el punt d'arribada o el límit oriental) (per a indicar un límit oriental inclòs, però sense anar més enllà d'ell)

2. <HIST> cap a Noruega

◊ hann sigldi austur um haf: va navegar cap a Noruega

◊ hann sendi austur aftur herinn: va enviar la host de tornada cap a Noruega

En la traducció de l'adverbi de moviment austur cal, doncs, tenir en compte que en els textos medievals pot fer referència a Noruega (vista d'Islàndia estant) i no pas a l'est de l'illa o a l'Austurland islandès.

Austur- <en noms geogràfics i adjectius derivats>:

de l'est, oriental

Austur-Afríka <f. -Afríku, no comptable>:

Àfrica f de l'est, Àfrica f oriental

Austur-Asía <f. -Asíu, no comptable>:

Àsia f oriental

austur·átt <f. -áttar, no comptable>:

direcció f est

♦ í austurátt: en direcció est

Austur-Barðastrandar·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f de la Barðaströnd oriental, a la regió dels Vestfirdir o ‘Fiords Occidentals’

Austur-Berlín <f. -Berlínar, no comptable>:

<HIST> Berlín m est, Berlín m oriental

Austur-blokkin <f. -blokkarinnar, no comptable>:

<HIST> bloc m de l'est (bloc dels antics països de règim comunita)

Austur-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:

Europa f de l'est, Europa f oriental

Austur-Eyjafjallahreppur <m. -Eyjafjallahrepps, no comptable>:

municipi rural dels Austur-Eyjafjöll

Austur-Franki <m. -Franka, -Frankar>:

franc oriental, franca oriental

austur-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:

fràncic m oriental (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

austur-frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:

fràncic -a oriental

Austur-Frísi <m. -Frísa, -Frísir (o: -frísar)>:

frisó m oriental, frisona f oriental

Austur-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:

Frísia f Oriental

austur-frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:

frisó m oriental (variant del frisó & dialecte baix-alemany)

austur-frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:

frisó -ona oriental

◊ austurfrísnesku (o: austur-frísnesku) eyjarnar: Illes Frisones orientals

austur-germanska <f. -germönsku, no comptable>:

germànic m oriental (branca del germànic)

Austur·goti <m. -gota, -gotar>:

ostrogot m, ostrogoda f

austur-gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:

ostrogòtic m, ostrogot m (variant del gòtic parlat pels ostrogots)

austur-gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:

ostrogòtic -a, ostrogot -oda

Austur-Húnavatns·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f del Húnavatn oriental, a la regió del Nordurland occidental

austur·hvel <n. -hvels, no comptable>:

hemisferi m oriental

♦ austurhvel jarðar: l'hemisferi oriental de la terra

◊ núll-lengdarbaugurinn skiptir jörðinni í tvo jafn stóra hluta Austurhvel og Vesturhvel: el meridià zero divideix el globus en dues parts igual de grosses: l'hemisferi oriental i l'hemisferi occidental

austur-katalanska <f. -katalönsku, no comptable>:

català m oriental

austur-katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:

català m oriental (→ austur-katalanska)

Austur·kirkjan <f. -kirkjunnar, no comptable>:

(Réttrúnaðarkirkjan) l'Església oriental  (l'església ortodoxa)

Austur·land <n. -lands, no comptable>:

l'Austurland o ‘Terres de Llevant’ d'Islàndia, una de les vuit regions o landsvæði -sense funció administrativa- en què està dividida Islàndia. Consta de tres sýslur o comarques: Austur-Skaftafellssýsla, Norður-Múlasýsla i Suður-Múlasýsla. Tota aquesta regió l'1 de juliol del 2008 tenia oficialment 13.786 habitants. També rep el nom de Austfirðir o ‘fiords de l'est’, terme a partir del qual es designen els seus habitants: Austfirðingar

♦ Norðursvæði Austurlands: la zona septentrional de l'Austurland

♦ Miðsvæði Austurlands (Mið-Austurland): el centre de l'Austurland

♦ Suðursvæði Austurlands: la zona meridional de l'Austurland

austurlanda- <en compostos>:

oriental (propi o procedent del conjunt de països i terres a l'est d'Europa i Àfrica)

Austurlanda·búi <m. -búa, -búar>:

oriental m & f (persona asiàtica)

austurlanda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

orientalística f, orientalisme m (estudis asiàtics)

austurlanda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

orientalista m & f (especialista en estudis asiàtics)

Austurlanda·maður <m. -manns, -menn>:

oriental m & f (persona asiàtica)

austurlanda·mál <n.pl -mála>:

llengües f.pl orientals

austurlanda·platan <m. -platans, -platanar>:

plàtan m d'orient, plàtan m oriental (arbre Platanus orientalis)

Austurlands·kjördæmi <n. -kjördæmis, -kjördæmi>:

circumscripció f electoral de la Islàndia est, districte m electoral de la Islàndia est

♦ Norðurlandskjördæmið gamla: <HIST> l'antiga circumscripció electoral de la Islàndia est (entre el 1959 i el 2003. A partir del 2003 fou incorporat al Norðausturkjördæmi)

austur·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

camí m de l'est

♦ á austurleið: amb rumb de llevant, en direcció est, de camí cap a l'est

austur·lengd <f. -lengdar, no comptable>:

longitud f est

austur·lenskur, -lensk,-lenskt <adj.>:

oriental (de les terres i països situats a l'est d'Europa i d'Àfrica)

Austur·lönd <n.pl -landa>:

orient m (conjunt de països i terres a l'est d'Europa i Àfrica)

♦ Austurlönd fjær: l'Orient Llunyà, l'Extrem Orient

♦ → Mið-Austurlönd “l'Orient Mitjà”

♦ Austurlönd nær: el Pròxim Orient

♦ vitringarnir þrír frá Austurlöndum: els tres reis mags de l'Orient (→ Austurvegskonungar)

♦ vitringarnir þrír frá Austurlöndum heita Kaspar, Melkíor og Baltasar: els tres reis mags de l'Orient nomen Gaspar, Sion i Baltasar

◊ í Katalóníu eru það vitringarnir þrír sem færa börnunum gjafir og gefa í skóinn: a Catalunya són els tres Reis d'Orient els qui porten els regals als nens i els hi deixen a les sabates

En la tradició luterana, es parla de tres savis de l'Orient i no pas de tres reis o de tres mags o de tres reis mags.

austur·mið <n. -miðs, no comptable>:

calador m de l'est, pesquera f de l'est (gran zona de pesca situada a l'est d'Islàndia)

Austur-Pakistan <n. -Pakistan (o: -Pakistans) , no comptable>:

<HIST> Pakistan m oriental (actualment: Bangla Desh) (→ Bangladess)

Austur-Prússland <n. -Prússlands, no comptable>:

<HIST> Prússia f oriental

austur·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:

(lágþýsk mállýska) baix-prussià, prussià m oriental (→ lágprússneska)

austur·prússneskur, -prússnesk, -prússneskt <adj.>:

prussià -ana oriental

Austur·ríki <n. -ríkis, sense plural>:

Àustria f

Austurríkis·kona <f. -konu, -konur>:

austríaca f

Austurríkis·maður <m. -manns, -menn>:

austríac m

austur·rískur -rísk, -rískt:

austríac -a

♦ austurríska hagfræðin: (hagfræðistefna) escola austríaca d'economia (defensora d'una doctrina econòmica liberal, esp. entre la segona meitat del segle XIX i fins a l'adveniment del nazisme)

Austur-Skaftafells·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f de l'Skaftafell oriental, a la regió de l'Austurland islandès

austur·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:

costa f est

Austur-Tímor <n. -Tímors, no comptable>:

Timor m oriental 

Austurvegs·konungar <m.pl -konunga>:

<RELIG> reis mags d'Orient 

♦ Austurvegskonungarnir þrír: els tres Reis Mags d'Orient

Austurvegs·þjóðir <f.pl -þjóða>:

pobles bàltics

Austur·vegur <m. -vegar, -vegir>:

1. <HIST = löndin sunnan og austan Eystrasalt> països bàltics (→ Eystrasaltslöndin)

2. (Austur-Evrópa) països m.pl de l'est (esp. els països de l'antic bloc soviètic)

3. (Austurlönd) Orient m (terres i països situats a l'est d'Europa)

austur·vígstöðvar <f.pl -vígstöðva>:

<HIST> front m oriental (durant la I i la II Guerra Mundial)

Austur-Þjóðverji <m. -Þjóðverja, -Þjóðverjar>:

<POLÍT HIST> alemany m oriental, alemanya f oriental 

Austur-Þýskaland <n. -Þýskalands, no comptable>:

<POLÍT HIST> Alemanya f oriental 

austur-þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>:

<POLÍT HIST> alemany -a oriental, de l'Alemanya oriental 

au·virðilegur, -virðileg, -virðilegt <adj.>:

menyspreable, vil, roí -ïna 

♦ auvirðilegt athæfi: una forma d'obrar absolutament vergonyosa, un comportament indigne

◊ bölvaður sé Kanaan, auvirðilegur þræll sé hann bræðra sinna: maleït sia Canaan! Que sia un vil esclau de sos germans!

◊ allir konungar þjóðanna liggja virðulega grafnir, hver í sínu húsi, en þér er fleygt út, langt frá gröf þinni, eins og auvirðilegum kvisti: tots els reis de les nacions descansen enterrats dignament, cadascun dins la seva tomba, però tu ets estat llençat lluny del teu sepulcre com un tros de rama que hom menysprea

aventúrín <n. aventúríns, aventúrín>:

<GEOL = rauðleitt kvarsafbrigði> aventurina f

avókadó <n. avókadós, avókadó>:

alvocat m

♦ → lárpera “íd.”

ax <n. ax, öx>:

espiga f (part de planta)

◊ sjö öx uxu á einni stöng, þrýstileg og væn: set espigues creixien a una mateixa tija i eren esponeroses i plenes

axar·högg <n. -höggs, -högg>:

cop m de destral

axhnoða·puntur <m. -punts, -puntar>:

fenàs mascle, dàctil m (planta Dactylis glomerata)

ax·hæra <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f d'espiga (planta Luzula spicata)

axla·bönd <n.pl -banda>:

tirants m.pl, retranques f.pl (Mall.)

axlar·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> deltoide m 

Aþanasíusar·játning <f. -játningar, no comptable>:

<RELIG> símbol m de Sant Atanasi

Aþena <f. Aþenu, [Aþenur]>:

1. (gyðja) Atena f  (deessa)

♦ Aþena parþenos: Atena pàrtena 

♦ Aþena promachos: Atena pròmaca 

♦ Aþena níke: Atena nike 

2. (Aþenuborg, höfuðborg Grikklands) Atenes f  (capital de Grècia)

Aþeningur <m. Aþenings, Aþeningar>:

(íbúi Aþenu) atenès m, atenesa f

aþenskur, aþensk, aþenskt <adj.>:

atenès -esa

Aþenu·hof <n. -hofs, -hof>:

temple m d'Atena

á <f. ár, ár>:

riu m (petit)

á:

I. prep. + dat.

1.   a, en, damunt, sobre  (damunt una superfície, horitzontal o vertical, però oberta i tocant-la)

á borðinu: damunt la taula (tocant-la per fora, no dins un calaix)

á gólfinu: al terra, en es trispol (Bal.)

á myndinni má sjá...:  a la foto s'hi pot veure...  (la foto entesa com a superfície plana, damunt la qual hi ha les imatges)

á veggnum: a la paret  (per la part de fora, no dins el seu interior)

2.   a, en

á eyju: a una illa

á Íslandi: a Islàndia

á götunni: al carrer, en es carrer (Bal.)

3.   per

leyfilegur hámarkshraði er 20 kílómetrar á klukkustund: la velocitat màxima permesa és de 20 quilòmetres per hora

II. prep. + ac.

1.   a, en, cap a (moviment cap a un lloc entès com a superfície plana oberta)

leggjast á bakið á gólfið: ajeure's al terra d'esquena

III. formant part de preposicions compostes

1. á undan <+dat.>: abans de, davant [de] (local)

◊ en þeir sem á undan [honum] fóru, höstuðu á hann, að hann þegði: els qui marxaven davant ell, el reprenien perquè callés

2. á undan <+dat.>: abans de (temporal. Sovint s'ha de traduir el sintagma preposicional islandès per una oració subordinada temporal catalana)

◊ af því að hann kom á undan Gunnlaugi á fund konungs: per tal com va arribar a la trobada amb el rei abans que en Gunnlaugur

◊ dagarnir þrír á undan uppstigningardegi: els tres dies abans de [la festa de] l'Ascensió

á meðan:

1. <adv.> mentrestant

◊ bíddu á meðan: espera mentrestant

2. <conj.> mentre

◊ á meðan þú ert þar: mentre siguis aquí...

◊ á meðan hann gekk álútur um húsið: mentre caminava, inclinat cap endavant, per les habitacions de l'habitatge

á·bekja <-beki ~ bekjum | -bekti ~ -bektum | -bekt>:

endossar  (lletra de canvi)

♦ ábekja víxil: endossar una lletra de canvi

á·bending <f. -bendingar, bendingar>:

indicació f

ábendingar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:

<GRAM> pronom demostratiu

♦ hliðstætt ábendingarfornafn: pronom demostratiu en funció adjectival 

á·berandi, -berandi, -berandi:

cridaner -a, vistós -osa

◊ þetta er of áberandi: no tindria res de més discret?

ábóta·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

<RELIG> abadia f

ábóti <m. ábóta, ábótar>:

<RELIG> abat m

áburðar·poki <m. -poka, pokar>

saquet m d'adob (per a plantes)

á·burður <m. -burðar, -burðir>

(fyrir plöntur) adob m (per a plantes)

á·byrgð <f. -byrgðar, -byrgðir>

garantia f

ábyrgðar·bréf <n. -bréfs, -bréf>

carta certificada

ábyrgðar·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>

certificat f de garantia

ábyrgðar·tími <m. -tíma, -tímar>

temps m de garantia

ábyrgðar·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>

assegurança f de responsabilitat civil

á·bætir <m. -bætis, -bætar>:

1. <GEN> suplement f

2. (eftirréttur) postres f.pl (menja amb què acaba un àpat)

áðan <adv.>:

fa una estoneta, adés, suara (Mall., Men.) 

♦ rétt áðan: suara mateix

áður <adv.>: 

abans 

◊ fjórum dögum áður: quatre dies abans

áður en <conj. temp.>: 

abans que

◊ skömmu áður en...: poc abans que [no]...

◊ því vil ég rétta hlut hennar, áður en hún gjörir út af við mig með nauði sínu: per això, abans que no m'acabi matant amb la seva murga, li faré justícia

á·fall <n. -falls, -föll>

<FIG> cop m  (xoc, commoció)

◊ þjóðin hefur orðið fyrir gífurlegu áfalli: el nostre poble ha sofert un cop terrible

♦ salrænt áfall: xoc m (o: cop m) psicològic, fet traumàtic

áfalla·hjálp <f. -hjálpar, -hjálpir>

<PSICOL> assistència psicològica (després d'accident, catàstrofe etc.)

áfalla·röskun <f. -röskunar, no comptable>:

variant de → áfallastreituröskun ‘trastorn per estrès posttraumàtic’

áfalla·streita <f. -streitu, no comptable>

<PSICOL> estrès posttraumàtic

áfallastreitu·röskun <f. -röskunar, no comptable>

<PSICOL> trastorn m per estrès posttraumàtic

áfallastreitu·viðbrögð <n.pl -bragða>

<PSICOL> reacció f d'estrès agut

á·fastur, -föst, -fast:

1. <GEN> adherit -ida, aferrat -ada

♦ áfastur við e-ð (o: áfastur e-u): adherit a, aferrat a

◊ menn héldu sem sé í fyrstu að Valbarði væri áfastur við Grænland: d'antuvi es va creure que Svalbard estava aferrada a Grenlàndia

2. <gata> contigu -a, adjacent (carrer)

3. <hús> adossat -ada (casa, edifici etc.)

◊ Ásvallagata 31 er áföst Ásvallagötu 33: La casa número 31 de l'Ásvallagata està adossada a la casa número 33 del mateix carrer

á·fengi <n. -fengis, -fengi>

alcohol m

áfengis·dá <n. dás, pl. no hab.>:

<MED> coma etílic

♦ falla í áfengisdá: caure en coma etílic

áfengis·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

elaboració f (o: fabricació f; o: destil·lació f) d'alcohol

áfengis·nautn <f. -nautnar, no comptable>

consum m d'alcohol

áfengis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>

alcohòlic m, alcohòlica f   (persona alcoholitzada)

♦ samtök ónafngreindra áfengissjúklinga: alcohòlics anònims (→ AA-samtökin)

áfengis·sýki <fid>

alcoholisme m

á·fengur, -feng, -fengt:

alcohòlic -a

á·fergja <f. -fergju, pl. no hab.>:

1. (ákafi) zel m (ardor, vehemència o entusiasme a escometre o fer una cosa)

2. (græðgi, þrá) avidesa f (ànsia, deler)

◊ ég teygaði loftið af áfergju: vaig inspirar l'aire amb avidesa

♦ áfergja í e-ð: deler per una cosa, desfici per una cosa

3. (það að vera of nærgöngull einhverjum) carregositat f (fet d'ésser massa insistent, pesat o carregós amb algú)

áfergju·lega <adv.>:

àvidament, amb avidesa

◊ Klara <...> sogaði reykinn áfergjulega niður í lungun: la Klara <...> va xuclar amb avidesa el fum [de la cigarreta] fins als pulmons

áfir <f.pl áfa>:

<CULIN> xerigot m de mantega per a beure (producte lacti de gust agrenc)

á·flog <n.pl -floga>:

brega f, baralla f

◊ það voru engin merki um áflog í íbúðinni: al pis no hi havia senyals de lluita

áfloga·hundur <m. -hunds, -hundar>:

busca-raons m & f, cercabregues m & f, cerca-raons m & f

á·form <n. -forms, -form>:

intenció f, propòsit m

á·frýja <-frýja ~ -frýjum | -frýjaði ~ -frýjuðum | -frýjað ║ e-u [til e-s]>:

<JUR> apel·lar contra [davant] (sentència etc.)

♦ áfrýja dómnum [til Hæstaréttar]: apel·lar contra la sentència [davant el Tribunal Superior de Justícia] (o: recórrer la sentència [davant el Tribunal Superior de Justícia]) (presentar un recurs d'apel·lació contra la sentència)

á·gangur <n. -gangs, -gangar>:

1. (óskundi) dany m, mal m (destrosses, perjudici causat esp. per un animal etc.)

◊ ágangur sauðfjár á skóginn: danys causats per les ovelles al bosc

2. (árás) atac m (agressió)

♦ verja e-ð fyrir ágangi e-s: protegir una cosa de l'atac d'algú

♦ veita e-m ágang: oprimir algú (vexar-lo & abusar-ne)

◊ eigi skalt þú veita útlendum manni ágang: no oprimiràs pas el foraster

◊ veitið ekki ágang ekkjum og munaðarleysingjum, útlendingum né fátækum mönnum: no oprimiu pas les vídues ni els orfes, ni els estrangers ni els pobres

3. (hávaði) guirigall m, rebombori m (xivarri, renouer, gatzara)

ágít <n. ágít, ágít>:

<GEOL> augita f

á·grip <n. -grips, -grip>:

compendi m, epítom m

◊ stutt ágrip af...: compendi succint de...

♦ ágrip af Nóregs konunga sögum: Compendi de les vides dels reis de Noruega

♦ ‘Ágrip af hinum dekkuðu borði’ eftir Salomon Ganzfried: <RELIG JUD> ‘Epítom de Taula Parada’ o ‘Quiçur Xulhan Aruc’ de Salomó Ganzfried (compendi halàquic que segueix el sistema del Xulhan Aruc i en resumeix els preceptes més importants per a la pràctica diària religiosa) (קִצּוּר שֻׁלְחָן עָרוּךְ, קיצור שולחן ערוך)

ágúst <m. ágúst (o: <†> ágústs), ágústmánuðir>:

agost m

Ágúst <m. Ágústs, no comptable>:

August m (andrònim, nom d'home & nom d'emperador romà)

Ágústínus <m. Ágústínusar>:

Agustí 

♦ regla heilags Ágústíni: Orde m de Sant Agustí