LÍTIL ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

       
   
 
       

línia

© Macià Riutort i Riutort, 2007

linia

Vulgueu veure també el nostre vocabulari de fruites del bosc

linia

   
Orðabókargerð er ávallt þreytandi verk, ávöxtur sést ekki fyrr en eftir langa mæðu og að loknu verki eru útásetningar vísar, því að þegar fága þarf svo óendanlega marga fleti, má búast við, að ekki verði allir jafnvel skyggðir.
  
   
La feina de fer un diccionari és una feina eternament cansada, el seu fruit només es veu després de molts fatics i, un cop conclosa l'obra, les crítiques a les seves mancances són segures, car, de la mateixa manera que en cal polir interminablement manta superfície, es pot ben esperar que no totes quedin igual de lluents
  
   
Jón Helgason
  
       
a <n. as (o: a), a>:
a f (nom de lletra)
◊ a-ið: la a
◊ a-ins: de la a
◊ a-inu: a la a
◊ a-in: les as
◊ eg em A og O, upphaf og endi, <...>, sá sem er og sá eð var og sá sem koma mun: jo sóc l'alfa i l'omega, el principi i la fi, <...>, el qui és, el qui era i el qui vindrà
a <n. as, pl. no hab.>:
<MÚS> la m (nom de nota)
♦ a-ið el la
♦ a dúr (o: a-dúr): la major
◊ í a-dúr: en la major
♦ a moll (o: a-moll): la menor
◊ í a-moll: en la menor
♦ → aís “la sostingut”
♦ → as “la bemoll”
♦ hækkað a: la sostingut (→ aís)
♦ lækkað a: la bemoll (→ as)
AA-fundur <m. -fundar, -fundir>:
trobada f dels Alcohòlics Anònims
AA-samtökin <n.pl -samtakanna>:
Alcohòlics Anònims (organització)
abbadís <f. abbadísar, abbadísir>:
<RELIG> abadessa f
Abkasi <m. Abkasa, Abkasar>:
abkhaz m (fl./pl.: abkhazos), abkhaz f (fl./pl.: abkhazes)
Abkasía <f. Abkasíu, no comptable>:
Abkhàzia f
abkasíska <f. abkasísku, no comptable>:
abkhaz m (llengua abkhaza)
abkasískur, abkasísk, abkasískt <adj.>:
abkhaz
AB-mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
<CULIN> llet acidòfila  (llet fermentada mitjançant un cultiu de lactobacil acidòfil)
aborri <m. aborra, aborrar>:
perca f (peix Perca fluviatilis)
♦ → vatnaborri “íd.”
Adam <n.pr Adams, no comptable>:
Adam 
Adams·klæði <n.pl -klæða>:
<LOC FIG> vestit m d'Adam (tot nu) (→ Evuklæði)
♦ vera í Adamsklæðum: anar tot nu
adrenalín <n. adrenalíns, no comptable>:
adrenalina f
adrenalín·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:
addicte m a l'adrelanina, addicta f a l'adrenalina
adrenalín·flæði <n. -flæðis, pl. no hab.>:
descàrrega f d'adrenalina
Adría·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar Adriàtica
adúlar·steinn* <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> adulària f
að¹:
I. prep. + dat.
1. (um stað / local)  [fins] a  (expressa el moviment en direcció cap a un objecte fins a col·locar-se al seu costat)
♦ hann gekk að dyrunum: va anar fins a la porta (al final del moviment, la porta queda al costat de qui hi anava)
♦ hann gekk að húsinu: va anar fins a la casa (la casa queda al seu costat)
♦ hún dró sængina upp að höku:  va estirar el tapament fins a la barbeta
♦ hann gekk upp tröppurnar að húsinu og hringdi bjöllunni: va pujar l'escala fins a la casa i va tocar el timbre 
♦ hann kemur að veitingahúsi og ákveður að setjast inn og fá sér kaffibolla: arriba a un restaurant i decideix entrar-hi a fer-hi una tassa de cafè
2. (um tíma / temporal)  a, en, durant
♦ að ári: l'any vinent, l'any qui ve (Bal.)
♦ að lokum: al final 
♦ að nýju: de bell nou 
♦ að skilnaði: en el comiat, a tall de comiat 
♦ að undanförnu: darrerament
♦ þegar líður að hádegi: poc abans de migdia
II. S'empra, especialment amb participis, en la formació del datiu absolut.
♦ að afloknu námi: un cop acabada la carrera
♦ að honum lifandi: en vida seva
III. Apareix en nombroses locucions i frases fetes:
♦ ég kom að henni: he anat a casa seva
♦ að minnsta kosti: almenys
♦ hvað er að honum?: què té? (o: què li passa?)
♦ hvað er að?: 1. <GEN> què passa?  # 2. (hjá lækni / a cal metge) què li passa? 
að² <conjunció completiva>: que
að³ <partícula>:
Partícula d'ús obligatori que apareix davant la major part d'infinitius. Normalment es tradueix mitjançant la nostra preposició de o no es tradueix. Equival, en l'ús, a la partícula anglesa <to> i a l'alemanya <zu> davant infinitiu.
aðal·braut <f. -brautar, -brautir>:
carretera en què un té prioritat de pas, carretera preferent
aðal·dyggð <f. -dyggðar, -dyggðir>:
<RELIG> virtut f cardinal (→ höfuðdyggð “íd.”)
◊ kristilegu aðaldyggðirnar fjórar eru hyggindi, réttlæti, staðfesta og hófsemi: les quatre virtuts cardinals cristianes són prudència, justícia, fortitud (“hugprýði”) i temprança.
aðal·dyr <f.pl -dyra>:
porta f principal, porta f de[l] davant, porta gran
aðal·fag <n.-fags, -fög>:
1. àrea de coneixement principal
2. (aðalgrein) carrera principal, primera especialitat, especialitat principal (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukafag)
aðal·fundur <m. -fundar, -fundir>:
assemblea f general
♦ árlegur aðalfundur hluthafa: assemblea general anual d'accionistes
aðal·gata <f. -götu -götur>:
carrer m major
aðal·grein <f.-greinar, -greinir>:
(aðalfag)  carrera principal, primera especialitat, especialitat principal  (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukagrein)
aðal·ræðismaður <m.-ræðismenn>:
cònsol general
aðal·saga <f. -sögu, -sögur>:
trama f principal  (de novel·la, pel·lícula etc.)
að·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:
1. (kjör) condicions f.pl (circumstàncies)
◊ alast upp við illan aðbúnað: créixer en condicions difícils
◊ búa við illan aðbúnað: viure en condicions dolentes [d'habitatge]
◊ lifa við illan aðbúnað: viure precàriament
2. (aðhlynning) esment m, cura f (atenció o assistència a malalt, vell, invàlid etc.)
◊ njóta góðs aðbúnaðar: fruir d'una bona atenció
3. (á gististað) allotjament m (condicions del parament o equipament d'hotel, hostal etc.)
◊ allur aðbúnaður á hótelinu er látlaus: l'allotjament que ofereix l'hotel és senzill
að·dáandi <m. -dáanda, -dáendur>:
admirador m, admiradora f
aðdáan·legur, -leg, -legt:
admirable
aðdáenda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f d'admirador (o: d'admiradora)
aðdáenda·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club m d'admiradors (o: d'admiradores)
að·dáun <f. -dáunar, no comptable>:
admiració f
aðdáunar·verður, -verð, -vert:
admirable
að·dragandi <m. -draganda, pl. no hab.>:
1. (undangengnar orsakir) antecedents m.pl, causes f.pl precedents (causes no immediates d'un fet)
♦ það á sér langan aðdraganda: les causes en són llargues de contar; és una història molt llarga
2. (undirbúningur) preparatius m.pl (preliminars)
♦ án aðdraganda: sense preliminars, bruscament, tot d'un plegat
að·dróttun <f. -dróttunar, -dróttanir>:
insinuació f
að·eins:
només
aðfanga·dagur <m. -dags, -dagar>:
dissabte m de Nadal (dia vint-i-quatre de desembre) 
Aðfangadags·kvöld <n>:
nit f de Nadal, vespre m de Nadal
að·ganga <f. -göngu, -göngur>:
1. (aðgangur) entrada f
2. (aðgengi) accés f
aðgangs·bann <n. -banns, -bönn>:
exclusió f (prohibició expressa d'accedir a un lloc, no-accés, accés restringit)
aðgangs·orð <n. -orðs, -orð>:
<INFORM> password m, contrasenya f
◊ hvert er aðgangsorðið?: quin és el password?
að·gangur <m. -gangs, -gangar>:
1. (inngangur, innganga) entrada f
aðgangur bannaður: prohibida l'entrada, prohibit el pas
2. (aðgengi & INFORM) accés f
◊ og 70% hefur ekki aðgang að hreinu vatni: i el setanta per cent no tenen pas accés a aigua potable
♦ aðgangur óheimill: accés denegat (o: refusat) 
♦ óheimill aðgangur: accés no autoritzat
♦ neitaður aðgangur: accés denegat (o: refusat) 
♦ aðgangur veittur: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 
♦ veittur aðgangur að: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 
að·gát <f. -gátar, no comptable>:
precaució f (cautela, compte)
að·gengi <n. -gengis, pl. no hab.>:
1. <GEN>  accés m
2. (auðveld aðganga)  accessibilitat f
aðgengi·legur, -leg, -legt <adj.>:
accessible
aðgengi·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
accessibilitat f
að·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. <GEN & MED> operació f
2. (ráðstafanir) mesures f.pl (passos que hom fa per solucionar un afer)
♦ grípa til aðgerða: prendre mesures
aðgerða·laus, -laus, -laust <adj.>:
passiu -iva (inactiu)
aðgerða·leysi <n. -leysis, no comptable>:
passivitat f (inactivitat, inacció)
að·greinandi, -greinandi, -greinandi <adj.>:
distintiu -iva, característic -a
að·greindur, -greind, -greint <adj.>:
1. (sundurskilinn) separat -ada (dividit, partit, tallat)
2. (þekktur í sundur) distint -a (diferenciat -ada, que es pot distingir bé)
að·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:
previngut -uda, caut -a
aðgöngu·miði <m. -miða, -miðar>:
entrada f (tíquet d'accés a pel·lícula, museu, concert etc.)
aðgöngumiða á e-ð (o: að e-u): una entrada per a...
að·hlátur <m. -hláturs (o: -hlátrar), -hlátrar>:
1. (það að hlæja að einhverju) irrisió f (fet de riure-se'n d'una cosa; rialles, esp. de befa o mofa)
2. (aðhlátursefni) [objecte m de la] riota f
♦ verða sér til aðhláturs: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota
aðild <f. aðildar, aðildir>:
qualitat f de membre (o: soci; o: afiliat)
aðildar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:
<JUR> tractat m d'adhesió, tractat m d'ingrés
aðili <m. aðila, aðilar o: aðilja, aðiljar>:
soci m, sòcia f, afiliat m, afiliada f, membre m & f
aðmíráll <m. aðmíráls, aðmírálar>:
almirall m
að·setur <n. -seturs, -setur>:
[lloc m de] residència f (domicili) 
♦ tilkynna um aðsetur til bæjarskrifstofunnar: donar-se d'alta en el padró municipal 
aðseturs·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:
empadronament m (alta en el padró d’una ciutat o vila) 
♦ eyðublöð fyrir aðseturstilkynningar: formularis d'empadronament 
að·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>
separat -ada   (apartat, segregat)
◊ aðskilin herbergi: cambres separades
◊ tveggja manna herbergi með aðskildum rúmum: habitació doble amb llits separats
aðskilnaðar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
(í þjóðfræði) ritu m de separació (en etnologia)
aðskilnaðar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<HIST> apartheid m
að·stoð <f. -stoðar, pl. no hab.>:
ajut m
◊ vantar þig aðstoð?: que li cal ajut?
að·stoða <-stoða ~ -stoðum | -stoðaði ~ -stoðuðum | -stoðað ║ e-n>:
ajudar algú  (assistir)
◊ get ég aðstoðað? - nei, takk, ég er bara að skoða: que el puc ajudar? - no, gràcies, només estic mirant
aðstoðar·flugmaður <m. -flugmanns, -flugmenn>:
copilot m (d'avió)
aðstoðar·maður <m.-manns, -menn>:
1. <GEN> assistent m
2. <í ráðuneyti> conseller m ministerial, assessor m ministerial (referendari a ministeris etc.)
3. <í sendiráði> agregat (d'ambaixada)
♦ → deildarstjóri menningarmála “agregat cultural, conseller de cultura” (a ambaixada, consolat)
að·vörun <f. -vörunar, -varanir>:
advertiment m, avís m
        Aðvörun!: Compte! (o: Atenció!)
af <preposició + datiu>:
de
af hverju?:
per què?
af því að <conjunció causal>:
perquè, ja que, (literari, ritmál) car
afar·stór, -stór, -stórt <adj.>:
1. (rými, herbergi) immens -a (espai, recinte)
◊ í henni er nýfundinn hellir afarstór: en ella hi ha una cova immensa, acabada de descobrir
2. (hlutur) enorme (objecte, cosa)
◊ sumar tegundir eru međ afarstór augu: algunes espècies tenen uns ulls enormes
af·brigði <n. -brigðis, -brigði>:
varietat f (lingüística etc.)
        afbrigði af e-u: una varietat de
af·brýði <f. -brýði, no comptable>:
gelosia f
afbrýði·samur, -söm, -samt <adj.>:
gelós -osa
♦ vera afbrýðisamur út í e-n: estar gelós d'algú
afbrýði·semi <f. -semi, no comptable>:
gelosia f
afdráttar·laus, -laus, -laust <adj.>:
absolut -a
afdrifa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
greu, de greus conseqüències (p.e., acte)
affríkati <m. affríkata, affríkatar>:
<GRAM> africada f (→ tvæhljóð)
af·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
lliurament m
afgreiðslu·borð <n. -borðs, -borð>:
1. finestreta f (a banc, a correus)
2. taulell m, barra f (a bar)
3. mostrador m, taula f d'atenció al públic (a botiga)
afgreiðslu·maður <m. -manns, -menn>:
dependent m (a botiga)
afgreiðslu·númer <n. -númers, -númer>:
número m (en una cua)
afgreiðslu·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
termini m de lliurament
af·henda <-hendi ~ -hendum | -henti ~ -hentum | -hent ║ e-ð>:
lliurar una cosa (fer el lliurament d'una cosa)
◊ hvenær færðu afhent verðlaunin?: quan et faran lliurament del premi?
af·hending <f. -hendingar, -hendingar>:
lliurament m, entrega f (cast.)
afhendingar·dagur <m. -dags, -dagar>:
data f de lliurament
af·höfða <-höfða ~ -höfðum | -höfðaði ~ -höfðuðum | -höfðað ║ e-n>:
decapitar algú
af·höfðun <f. -höfðunar, -höfðanir >:
decapitació f
afi <m. afa, afar>:
avi m, padrí m (esp. Bal.)
        afi og amma: l'avi i l'àvia, els avis, es padrí i sa padrina  (Bal.)
A4-blaðsíða <f. -blaðsíðu, -blaðsíður>:
DIN-A4 f (FAM fl./pl.: DIN-A quatres)
◊ fyrir prentun á A4-blaðsíðu öðru megin: per a impressió en DIN-A4 per una sola cara
◊ fyrir prentun á báðar hliðar A4-blaðsíðu: per a impressió en totes dues cares d'una DIN-A4
◊ ég fyllti til dæmis 4 A4-blaðsíður í stærðfræðiprófinu: a l'examen de matemàtiques, per exemple, he omplert 4 DIN-A4
◊ hún skrifaði örugglega 3 A4-blaðsíður: escrivint va omplir amb certesa 3 DIN-A4
◊ hver er lágmarksfjöldi A4 blaðsíðna, meò 12 punkta Times New Roman letri til að verkið geti talist bók?: quina és la quantitat mínima requerida de DIN-A4, escrites amb Times New Roman de 12 punts, perquè l'obra es pugui considerar [un] ‘llibre’?
afkasta·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi¹ <adj.>:
incentivador -a de la producció
afkasta·mesti, -mesta, -mesta <adj.>:
formes febles del superlatiu de → afkastamikill, -mikil, -mikið “prolífic; eficient; productiu”
afkasta·mikill, -mikil, -mikið¹ <adj.>:
1. (höfundur, vísindamaður, listamaður) prolífic -a (escriptor, investigador, artista)
2. (verkfæri, vinnumaður & FIG) eficient (eina, treballador & FIG)
◊ góð og afktastamikið skattkerfi: un sistema tributari bo i eficient
◊ vera afkastamikill í vinnu sinni: ésser eficient en la seva feina
3. (vinna, vinnudagur) productiu -iva, profitós -osa (treball, dia de treball)
◊ erfiður en afktastamikill vinnudagur: un dia de treball feixuc però productiu
4. (vél) de grans prestacions (màquina)
◊ afktastamikill prentari: una impressora de grans prestacions
5. (uppskera) copiós -osa, abundant (collita)
afkasta·rýr, -rýr, -rýrt <adj.>:
improductiu -iva, de resultats magres
af·klæða <-klæði ~ -klæðum | -klæddi ~ -klæddum | -klætt ║ e-n>:
desvestir algú, despullar algú
af·klæðast <-klæðist ~ -klæðumst | -klæddist ~ -klæddumst | -klæðst>:
desvestir-se, despullar-se
afl <n. afls, öfl>:
força f
afla <afla | aflaði>:
1.<absolut> pescar
        þeir öfluðu vel í dag: avui han tingut bona pesca
2. <e-s> adquirir una cosa (propietats, coneixements)
af·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<RELIG> absolució f
♦ synda aflausn: absolució dels pecats
afleiðan·legur, -leg, -legt <adj.>:
deduïble
af·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
1. (ályktun) deducció f (inferència lògica)
♦ afleiðsla og tilleiðsla: deducció i inducció
♦ rökleg afleiðsla: deducció lògica
2. <GRAM = orðmyndun með for- eð viðskeytum> derivació f (formació de mots amb prefixos o sufixos)
♦ afleiðsla orða með viðskeytum: derivació de mots amb sufixos
♦ afleiðsla og samsetning orða: derivació i composició de mots
3. <GRAM = viðskeytt orð> derivat m (mot no primitiu)
4. <TÈCN = vatnsafveita> evacuació f (d'aigües)
afleiðslu-¹ <en compostos>:
deductiu -iva
afleiðslu-² <en compostos>:
<GRAM> derivatiu -iva
afleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode deductiu
afleiðslu·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:
inferència deductiva
afleiðslu·ending <f. -endingar, -endingar>:
[morfema] derivatiu m
afleiðslu·forskeyti <n. -forskeytis, -forskeyti>:
prefix derivatiu
afleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:
raonament deductiu
afleiðslu·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:
demostració deductiva
afleiðslu·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:
sufix derivatiu
afl·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
mecànica f
af·limun <f. -limunar, -limanir>:
<MED> amputació f 
af·lýsa <lýsi ~ lýsum | lýsti ~ lýstum | lýst ║ e-u>:
cancel·lar (o: anul·lar)  una cosa
◊ öllu innanlandsflugi hefur verið aflýst í dag: avui s'han cancel·lat tots els vols nacionals
af·mæli <n. -mælis, -mæli>:
aniversari m, natalici m, anys m.pl (Bal.)
        ég á afmæli í dag: avui faig anys
        ég á afmæli [þann] 4. nóvember: faig els anys el 4 de novembre
        fara í afmæli: anar a una festa d'aniversari
        hvenær áttu afmæli?: quan és el teu aniversari? quan fas anys? (Bal.)
        Til hamingju með afmælið! per molts anys! molts d'anys! (Bal.)
♦ hundrað (o: eitt hundrað) ára afmæli: centenari m
♦ á hundrað afmæli e-s: en el centenari de
♦ fagna eitt hundrað afmæli <= Dat.> e-s: celebrar el [primer] centenari de
♦ í tilefni af hundrað ára afmæli e-s: en ocasió del centenari de...
♦ tvö hundruð ára afmæli: bicentenari m
♦ tveggja alda afmæli: bicentenari m
♦ þrjú hundruð ára afmæli: tricentenari m
♦ þriggja alda afmæli: tricentenari m
◊ Pétursborg fagnar þriggja alda afmæli sínu: Sant Petersburg celebra el seu tricentenari
♦ fjögur hundruð ára afmæli: quadricentenari m
♦ fjögurra alda afmæli: quadricentenari m
afmælis·dagur <m. -dags, -dagar>:
1. dia m del naixement
        Afmćlisdagur er 21-05-68: vaig néixer el 21 del 05 de 1968
2.el dia del natalici, el dia de l'aniversari, es dia que un fa anys (Bal.)
        Afmćlisdagur pabba er [þann] 8. 04.: l'aniversari de mon pare és el 8 d'abril
afmælis·gjöf <f.-gjafir>:
regal d'aniversari
afmælis·hátíð <f. - hátíðar, - hátíðir>: 
festa f d'aniversari
afmælis·partý, <n. -partýs, -partý>:
festa f d'aniversari
◊ þér er boðið í afmælispartý!: estàs convidat -ada a una festa d'aniversari!
afmælis·veisla <f. -veislu, -veislur>:
festa f d'aniversari
af·plána <-plána | -plánaði>:
1.   complir (càstig, condemna)
afplána dóm | hegningu: complir una condemna | un càstig
2.  pagar (multa)
afplána sekt: pagar una multa
Afríka <f. Afríku, no comptable>:
África f
afríku- <en compostos>:
africà -ana
Afríku·búi <m. -búa, -búar>:
africà m, africana f
Afríku·maður <m. -manns, -menn>:
africà m, africana f
afrískur, afrísk, afrískt <adj.>:
africà -ana
af·saka <-saka | -sakaði>:
(biðjast afsökunar & mæla einhverju bót) disculpar, excusar (demanar disculpes & justificar no fer una cosa, assistir a reunió etc.)
◊ ég bið þig, haf mig afsakaðan: et prego que em vulguis excusar
♦ afsakið: perdoni (o: disculpi) 
♦ afsakaðu, mér þykir það [svo] leitt: perdoni, em sap [tant de] greu (o: perdoni, ho sento [molt]) 
♦ ekkert að afsaka!: de res!; a Déu sien dades (Pla de Mall.; no entre les generacions joves)  (fórmula de resposta a "gràcies!")
♦ afsaka e-ð: disculpar una cosa, excusar una cosa
◊ við getum ekki bent á neitt tilefni, sem gæti afsakað slík ólæti: no podem mostrar cap motiu que pugui disculpar aquest esvalot
♦ afsaka e-ð við e-n: demanar disculpes a algú per una cosa
♦ afsaka sig: disculpar-se, excusar-se
◊ en þeir tóku allir að afsaka sig einum munni: però tots igualment començaren a excusar-se
♦ afsaka sig fyrir e-ð: excusar-se per una cosa
♦ afsaka sig fyrir að <+ inf.>: excusar-se per <+ inf.> 
◊ aldrei gæti ég skammast mín vegna slíks föður né finn ég neina þörf, líkt og margir, til að afsaka mig fyrir að vera sonur leysingja: mai no podria avergonyir-me d'haver tingut un pare així ni sento cap necessitat, a diferència de molts d'altres, de disculpar-me per ésser el fill d'un llibert
♦ afsaka sig fyrir e-m: disculpar-se davant algú
♦ afsaka sig með e-u: disculpar-se al·legant una cosa, excusar-se amb una cosa (adduint-la a tall d'excusa)
◊ afsaka sig með frámunalélegum afsökunum: disculpar-se amb excuses extraordinàries
♦ afsaka sig undan e-u: excusar-se per no poder fer una cosa
af·salta <-salta ~ -söltum | -saltaði ~ -söltuðum | -saltað ║ e-ð>:
dessalinitzar una cosa
af·saltaður, -söltuð, -saltað <adj.>:
dessalinitzat -ada
◊ afsaltað sjávarvatn: aigua de mar dessalinitzada
afskipta·laus, -laus, -laust <adj.>:
indiferent (passiu davant o no afectat per uns fets)
afskipta·leysi <n. -leysis, no comptable>:
indiferència f
◊ andstćđa kćrleikans er ekki hatriđ heldur afskiptaleysiđ: el contrari de l'amor no és pas l'odi, sinó la indiferència
af·skræma <-skræmi ~ -skræmum | -skræmdi ~ -skræmdum | -skræmt ║ e-ð>:
1. (lögun) deformar una cosa (forma)
2. (andlit) desfigurar una cosa (cara)
3. <FIG> distorsionar una cosa
afsl. <abrev. de afsláttur>:
desc. (= descompte)
af·sláttur <m. -sláttar, pl. no hab.>:
descompte m
♦ bjóða e-m e-ð með rúmlega 50% afslætti: oferir una cosa a algú amb un descompte de més del 50%
◊ er afsláttur fyrir börn?: que fan descompte per a infants?
◊ er afsláttur fyrir námsmenn?: que fan descompte als estudiants?
af·sökun <f. -sökunar, -sakanir>:
1. (fyrirgefningarbón) disculpa f
♦ biðja e-n afsökunar á e-u: demanar disculpes a alg. per una cosa, demanar perdó a alg. per una cosa
◊ bið þig afsökunar á að <+ inf.>: et demano perdó per <+ inf.> 
♦ biðjast afsökunar á e-u: demanar disculpes per una cosa, demanar perdó per una cosa
2. (málsbót) excusa f
♦ ég hef enga afsökun: no tinc cap excusa
af·söltun <f. -söltunar, no comptable>:
dessalinització f
◊ afsöltun sjós: dessalinització d'aigua marina
afsöltunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
[planta f] dessalinitzadora f
aftan <adv.:>
1. <um stefnu / expressant direcció> pel darrere, per darrere (Mall.)
♦ koma að aftan (o: aftan frá; o: aftan að): arribar per darrere, venir per darrere
♦ keyra aftan á e-ð: envestir una cosa pel darrere
♦ ráðast aftan að e-m (o: ráðast á e-n aftan frá; o: sækja að e-m aftan frá): atacar algú pel darrere
2. <aftanvert / expressant lloc on> al darrere, darrere (Mall.)
♦ fyrir aftan: al darrere, darrere (Mall.)
♦ fyrir aftan e-ð~e-n: <prep. + ac.> darrere [de], darrere (Mall.)
aftanmáls·grein <f. -greinar, -greinir>:
nota f final (a llibre, en escrit científic etc.)
afturbols- <en compostos>:
<ZOOL> abdominal
aftur·bolur <m. -bols, -bolir>:
<ZOOL> abdomen m
aftur·hald <n. -halds, no comptable>:
<POLÍT> reacció f (ultraconservadorisme intransigent)
afturhalds·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍT> reaccionari m, reaccionària f (intransigentment ultraconservador)
afturhalds·samur, -söm, -samt <adj.>:
<POLÍT> reaccionari -ària (intransigentment ultraconservador)
aftur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
1. <GEN> part f del darrere, part f de darrere (Mall.) (part posterior)
2. gropa f, anques f.pl (part posterior de l'esquena d'un animal)
aftur·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:
<MED> tercera molar
♦ afturjaxlarnir: les terceres molars
aftur·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
llum m del darrere
aftur·partur <m. -parts, -partar>:
gropa f, anques f (part posterior d'esquena d'animal, especialment de quadrúpede)
aftur·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m del darrere
aftöku·pallur <m. -palls, -pallar>:
cadafal m (per a execucions públiques)
af·undinn, -undin, -undið <adj.>:
1. (önugur) esquerp -a, sorrut -uda, malcarat -ada, malambrós -osa (Mall.) (aspre de tracte)
◊ gagnvart hreinum ert þú hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert ţú afundinn: ets pur amb el pur però malamorós amb el pervers
2. (fúllyndur, fúll) rondinaire, botzinaire, botzinador -a, remugador -a (Bal.) (perpètuament malhumorat, que sempre remuga)
3. (fráhverfur) desafecte -a, desafeccionat -ada  (desencantat amb & oposat, contrari a)
♦ vera afundinn við e-n: <LOC> fer mala cara a algú
af·urð <f. -urðar, -urðir>:
producte m
♦ afurðir <f.pl>: productes agrícoles i ramaders
agat <m. agats, agatar>:
1. <GEOL = frá latínu achātēs í g. dönsku agat> àgata f
2. <†> <GEOL = úr dönsku e. þýsku gagat frá lat. gagātēs, frá gr. γαγάτης> atzabeja f  (→ svartaraf)
◊ agat hinn svarti: la negra atzabeja
agat <n. agats, agatsteinar>:
<†> <GEOL> atzabeja f
◊ svarta agatið: la negra atzabeja
agat·steinn <m. -steins, -steinar>:
<†> <GEOL> atzabeja f
aggaða <f. aggöðu, aggöður>:
(rabbínískar kenningar, rabbínískur lærdómur) agadà f (fl./pl agadàs og/i agadot) (ensenyaments rabínics, אַגָּדָה, אגדה)
◊ halaka og aggaða: halacà i agadà
aggar·steinn <m. -steins, -steinar>:
<†> <GEOL> atzabeja f
agn <n. agns, ögn>:
esquer m 
agúrka <f. agúrku, agúrkur>:
cogombre m  (fruit de la planta Cucumer sativus, i, esp. el de mena llarga)
aís <n. aíss, pl. no hab.>:
<MÚS> la sostingut (nom de nota)
♦ aís dúr (o: aís-dúr): la sostingut major
◊ í aís-dúr: en la sostingut major
♦ aís moll (o: aís-moll): la sostingut menor
◊ í aís-moll: en la sostingut menor
♦ → a “la”
♦ → as “la bemoll”
aka <ek ~ ökum | ók ~ ókum | ekið>:
1. circular, anar (anar o desplaçar-se amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)
akið hljóðlega: prohibit tocar la bocina! (lit.: circuleu en silenci)
akið hægt: aneu a poc a poc!
akið varlega: conduïu amb compte!; precaució!
þér megið ekki aka hér: aquí no es pot anar amb cotxe; la circulació amb cotxe en aquesta zona està prohibida
2. <e-m>: portar algú (amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)
◊ ég væri stoltur ef þú ækir mér í leigubíl: estaria orgullós que em portessis amb el teu taxi
3. <e-u>: conduir un vehicle, menar un vehicle (Mall.) (menar un cotxe o un altre vehicle a motor determinat)
ég ek bláum Volvo: tinc un volvo blau
4. aka framúr [e-u]: avançar, fer un avançament
aka framúr öđrum ökutćkjum: avançar d'altres vehicles
bannað að aka framúr: prohibit avançar
5. aka upp: (riu) remuntar; anar riu amunt
6. aka útaf [veginum]: sortir de la carretera (hab., com a accident)
akarn <n. akarns, akörn>:
aglà m,f, gla f,m
ak·braut <f. -brautar, -brautir>:
1. (hluti vegar sem ætlaður er fyrir umferð ökutækja) calçada f (part de carretera destinada a circulació de vehicles)
2. (akrein) carril m (divisió de calçada)
ak·feitur, -feit, -feitt <adj.>:
obès -esa
Akkea <f. Akkeu, no comptable>:
Acaia f
◊ frumgróði Akkeu: les primícies de l'Acaia
Akkiles <m. Akkilesar, no comptable>:
<MITOL> Aquil·les m
Akkilesar·hæll <m. -hæls, -hælar>:
<MITOL & FIG> taló m d'Aquil·les
Akkilles <m. Akkilless, no comptable>:
<MITOL> Aquil·les m
◊ kveð þú, saunggyðja, of sollna reiði Akkilless, prúðlynds Peleifs arfa, ríka ok raunsvára, er hún rekka varp óöld akkneska ok ótal raunum: canta, deessa del cant, la còlera desenfrenada d'Aquil·les, l'hereu del magnífic Peleu, la qual, poderosa i feixuga d'aflicció, llençà un temps de penúria i innombrables afliccions als herois aqueus
akkneskur, akknesk, akkneskt <adj.>:
aqueu -ea
Akk·verji <m. -verja, -verjar>:
aqueu m, aquea f
ak·rein <f. -reinar, -reinar>:
(hluti akbrautar) carril m (divisió de calçada)
akstur <m. aksturs, no comptable>:
1. <GEN> trànsit f, circulació f [rodada] (pas de vehicles per un lloc)
♦ allur akstur bannaður: circulació prohibida
♦ útaf akstur: sortida f de la carretera (com a accident. → útafakstur)
2. (það að aka) conducció f (acció i forma de conduir)
aksturs·hraði <m. -hraða>:
velocitat f de circulació
akur <m. akurs, akrar>:
camp m de conreu, conró m
akur·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
veça f  (planta Vicia sativa)
akur·frú <f. -frúar, -frúr>:
boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis)
akur·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:
camamilla borda, camamilla f de camp, camamil·la borda (Mall., Men.) (planta Anthemis arvensis)
akur·hafri <m. -hafra, -hafrar. Emprat hab. en pl.>:
civada f  (planta Avena sativa)
akur·hali <m. -hala, -halar>:
marxant blanc, amarant blanc, amaranta blanca (planta Amaranthus albus)
akur·hetta <f. -hettu, -hettur>:
agròcibe f  (qualsevol bolet del gènere Agrocybe)
akur·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
forment m, xeixa f (esp. Bal.), blat m candial (planta Triticum aestivum)
akur·hæna <f. -hænu, -hænur>:
perdiu xerra, perdiu grisa  (ocell Perdix perdix)
akur·hæra* <f. -hæru, -hærur>:
lúzula f campestre (planta Luzula campestris)
akur·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)
akur·máni <m. -mána, -mánar>:
serverola f, agrimònia f, agrimoni m, herba f de Sant Antoni, herba f de Sant Guillem (cast.) (planta Agrimonia eupatoria)
akur·mynta <f. -myntu, -myntur>:
menta f de camp, menta f campestre, menta f dels camps  (planta Mentha arvensis)
akur·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:
corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)
akur·vindill <m. -vindils, -vindlar>:
corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)
akur·þistill <m. -þistils, -þistlar>:
calcida f, calciga f (Mall.) (planta Cirsium arvense)
akvamarín <n. akvamaríns, akvamarín>:
<GEOL> aiguamarina f
alabastur <m. alabasturs, no comptable>:
<GEOL> alabastre m
alabasturs·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:
vas m d'alabastre
◊ Þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum: aleshores hi comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard autèntic, de gran preu
alaska·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>:
llobí m de Nootka (o: d'Alasca) (planta Lupinus nootkatensis)
alaska·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:
abadejo m d'Alasca  (peix Theragra chalcogramma)
Albani <m. Albana, Albanar>:
albanès m, albanesa f
Albanía <f. Albaníu, no comptable>:
Albània f
albanska <f. albönsku, no comptable>:
albanès m (llengua albanesa)
albanskur, albönsk, albanskt <adj.>:
albanès -esa
aldar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:
1. <GEN> [aniversari m del] centenari m
2. (hátíð) [festa f del] centenari m (acte festiu en ocasió d'un centenari)
aldar·lilja <f. -lilju, -liljur>:
atzavara f, donarda f (Mall.) (planta Agave americana)
aldin <n. aldins, aldin>:
fruit m
aldin·bori <m. -bora, -borar>:
escarabat m de maig, carlet magenc, majolí m (Mall.) (escarabat Melolontha melolontha)
aldin·garður <m. -garðs, -garðar>:
1.   plantació f d'arbres fruiters
2.  <REL> Paradís m terrenal
brottrekstur Adams og Evu úr aldingarðinum: expulsió d'Adam i Eva del Paradís
aldin-mauk <n. -mauks. No comptable:>
melmelada f
aldraður, öldruð, aldrað <adj.>:
vell -a (entrat -ada en anys)
aldrei <adv.>:
1. mai
2.  aldrei framar: mai més, pus mai (Bal)
aldur <m.aldurs, aldrar>:
1. <GEN>  edat f
2. <elli ║ edat madura>  vellesa f
aldri orpinn: (†) entrat d'anys, d'edat avançada
aldurs·greindur, -greind, -greint <adj.>:
datat -ada
aldurs·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
datació f
aldur·hniginn, -hnigin, -hnigið:
<lit>  ancià -ana, entrat -ada en anys
alef <n. alef, alef>:
àlef m (lletra hebrea אָלֶף, א)
♦ ‘Alefið’ eftir J. L. Borges: ‘L'àlef’: per J. L. Borges
aleppo·fura <f. -furu, -furur>:
pi blanc, pi garriguenc, pi bord, sapí m (Mall.) (arbre Pinus halepensis)
aleppo·rúta* <f. -rútu, -rútur>:
ruda f d'Alep (planta Ruta chalepensis ssp. chalepensis)
alexandrít <n. alexandríts, alexandrítsteinar>:
<GEOL> alexandrita f
alfa <f. ölfu, ölfur>:
alfa f (lletra grega Α, α)
♦ upphafið og endirinn, alfan og ómegan: el principi i la fi, l'alfa i l'omega
alfa <n. alfa, ölfu>:
alfa f (lletra grega Α, α)
♦ alfað og ómegað: l'alfa i l'omega
alfa-tókóferól <n. -tókóferóls, no comptable>:
<QUÍM> α-tocoferol m, alfatocoferol m, E-307 m, vitamina E f (C29H50O2) (→ E-vítamín)
Algeirs·borg <f. -borgar, no comptable>:
l'Alger m (capital d'Algèria)
al·ger, -ger, -gert <adj.>:
complet -a
al·gildi <n. -gildis, no comptable>:
validesa f universal
al·gildi <n. -gildis, -gildi>:
<MAT> valor absolut (d'un nombre)
al·gildur, -gild, -gilt <adj.>:
[de validesa] general, universalment vàlid -a, absolut -a
algínat <n. algínats, algínöt>:
<QUÍM> alginat m
algín·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍM> àcid algínic, E-400 m ((C6H8O6)n)
al·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:
total
al·grím <n. -gríms, -grím>:
<MAT & LÒG> algorisme m
al·heimur <m. -heims, -heimar>:
univers m
ali- <en compostos>:
1. (ræktaður "í hóp" í búi, á bæ o.s.fr.) de granja (criat en granja)
2. (ekki ótaminn) domèstic -a (criat a casa; no salvatge)
◊ svín (alisvín og villisvín)...: els porcs (porcs domèstics i porcs senglars)...
ali·býfluga <f. -býflugu, -býflugur>:
abella f [mel·lífera] (o: d'apicultura) (insecte Apis mellifera)
ali·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal domèstic
alifugla·bú <n. -bús, -bú>:
granja avícola
ali·fuglar <m.pl>:
aviram m
ali·hani <m.-hana, -hanar>:
pollastre d'engreix m, pollastre de carn f
ali·hæna <f.-hænu, -hænur>:
polla d'engreix f, polla de carn f
alin <f. álnar, álnir>:
alna f  (modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm.)
ali·svín <n. -svíns, -svín>:
porc domèstic, porc m d'engreix
alkalí·basalt <n. -basalts, basölt>:
basalt alcalí
alkóhól <n. alkóhóls, alkóhól>
<QUÍM> alcohol m
♦ fjölgilt alkóhól: polialcohol m
alkóhólismi <m. alkóhólisma, no comptable>
alcoholisme m
alkóhólisti <m. alkóhólista, alkóhólistar>
alcohòlic m, alcohòlica f
al·kul <n. -kuls, no comptable>:
<FÍS & METEO> zero absolut
allegóría <f. allegóríu, allegóríur>:
al·legoria f
allegórískur, allegórísk, allegórískt <adj.>:
al·legòric -a
◊ allegórísk túlkun: interpretació al·legòrica
◊ allegórísk merking: significat al·legòric
Allraheilagramessa <f. -messu, -messur>:
<REL> [festa f de / diada f de] Tots Sants
Allrasálnamessa <f. -messu, -messur>:
<REL> [commemoració f de / diada f de tots] els Feels Difunts
alls·nægtir <f.pl -nægta>:
opulència f
♦ lifa í allsnægtum: viure en l'opulència
alltaf <adv.>:
sempre
allur, öll, allt:
I.
1.   tot -a
allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Bal.)
allur heimurinn: el món sencer, tot lo món (Bal.)
2. með öllu: amb tots els complements
ein með öllu: una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)
kaupa sér pylsu með öllu: comprar una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceb