jaðar <m. jaðars, jaðrar>: 1. (rönd) vorera f, voral m, vora f
           í jaðri skógarins: a la vorera del bosc
           jaðar dúksins:  la vora de la tela
        2. (handjaðar) cantell m (de mà)
        3. (útjaðar borgar, ríkis o.s.fr., jaðarlandshluti) perifèria f, marge m (terme oposat al centre)
           miðjan og jaðarinn: el centre i la perifèria
        4. (akurjaðar) línia termenera, límit m (frontera de camp)
        5. (útjaðar) línia fronterera, terme m (frontera de territori)
        6. <METEOR = loftbreiðujaðar> front m



jaðar-: 1. marginal
   2. perifèric -a



jaðar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>: costos m.pl marginals



jaðeít <n. jaðeíts, jaðeít>: jadeïta f (mineral)



jaði <m. jaða, jaðar>: jade m (pedra)

jafn, jöfn, jafnt <adj.>:

1. <GEN> igual

♦ að öðru jöfnu: si les circumstàncies són les mateixes..., si tot continua igual...

♦ jafn e-m ~ e-u: igual a algú ~ una cosa

♦ hann er alltaf samur og jafn: és el mateix de sempre

♦ jafnt og þétt: sempre, permanentment

♦ komast til jafns við e-n: provar-se amb algú, mesurar-se amb algú

♦ leggja e-ð að jöfnu við e-ð: equiparar una cosa a una altra

♦ skipta e-u að jöfnu: dividir una cosa en parts iguals

2. (stöðugur, lítt breytilegur) uniforme, regular (constant)

♦ með jöfnu millibili: a intervals regulars

3. <MAT> parell -a

♦ jöfn tala: nombre parell

4. (sléttur) llis -isa m (de superfície ben plana)

jafna <f. jöfnu, jöfnur>: <MAT> equació f
        annarrar gráðu jafna: equació de segon grau
        annars stigs jafna: equació de segon grau
        fyrsta stigs jafna: equació de primer grau

jafnaðar·maður <m. -manns, -menn>:

socialdemòcrata m & f 

jafnaðar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

socialdemocràcia f 

jafnaður <m.jafnaðar>: igualtat

        í jafnaði: en general, per regla general



jafnan: sempre; gairebé sempre



jafn·framt <adv.>: alhora, al mateix temps



jafningi <m. jafningja, jafningjar>: parell m, igual m
        fremstur meðal jafningja: primus inter pares

jafnskjálfta·lína <f. -línu, -línur>:

línia isosista

jafn·straumur <m. -straums, no comptable>:

<ELECT = rakstraumur> corrent continu

jafn·vel <adv.>:

igualment (també)

♦ jafnvel <+ Adj.>: igual de <+ Adj.>

jakka-föt <n.pl -fata>: trajo m



jakki <m.jakkar>: 1. americana 2. jaqueta



jakobs-diskur <m. -disks, -diskar>: pelegrina f, petxina f de pelegrí, copinya f (o: escopinya f) de pelegrí (Bal.)  (mol·lusc Pecten jacobaeus)



jakobs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: merlà m, maire blanca (peix Merlangius merlangus)



janúar <m. janúars (o: janúar), janúarmánuðir>: gener m

japans·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

auró japonès (arbre Acer palmatum)

jarðar·ber <n. -bers, -ber>: maduixa f, fraula f (Val., Bal.)

jarðarberja·blettur <m. -bletts, -blettir>:

<MED> nevus m. inv. de maduixa

jarð·gas <n. -gass, no comptable>: gas m natural

jarðganga·gerð <f. -gerðar, pl. no hab.>:

construcció f de túnel, perforació f de túnel

jarð·göng <n.pl -ganga>:

túnel m

♦ grafa jarðgöng: fer un túnel, excavar un túnel

jarð·hneta <f. -hnetu, -hnetur>: cacauet m, cocovet m (Mall., ekki ritm./no lit.)



jarðhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de cacauet

jarð·humall <m. -humals, -humlar>:

milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

jarð·köttur <m. -kattar, -kettir>:

suricata m (mamífer Suricata suricatta)

jarð·lag <n. -lags, -lög>:

<GEOL> estrat m

◊ jarðlög haggast: els estrats corren, els estrats es mouen

◊ misgengi jarðlaga: entravessament dels estrats, fractura dels estrats

jarð·olía <f. -olíu, no comptable>: [petroli m] cru m

jarðskjálfta- <en compostos>:

sismo-, sism-, sísmic -a

jarðskjálfta·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

ona sísmica

jarðskjálfta·flóðbylgja <f. -flóðbylgju, -flóðbylgjur>:

tsunami m (→ skjálftaflóðbylgja)

jarðskjálfta·fræði <f. -fræði, no comptable>:

sismologia f

jarðskjálftafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

sismològic -a

jarðskjálfta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

sismòleg m, sismòloga f

jarðskjálfta·hrina <f. -hrinu, -hrinur>:

cadena f de terratrèmols, eixam m de terratrèmols

jarðskjálfta·hættusvæði <n. -hættusvæðis, -hættusvæði>:

zona f de perill sísmic

jarðskjálfta·kippur <m. -kipps, -kippir>:

sotragada sísmica

jarðskjálftamæla·net <n. -nets, -net>:

xarxa f de sismògrafs

jarðskjálfta·mælingar <f.pl -mælinga>:

mesuratge m de l'activitat sísmica

jarðskjálfta·mælir <m. -mælis, -mælar>:

sismògraf m

jarðskjálfta·rit <n. -rits, -rit>:

sismograma m (→ skjálftarit)

jarðskjálfta·spá <f. -spár, -spár>:

predicció f de terratrèmols

jarðskjálfta·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

zona sísmica

♦ byggt jarðskjálftasvæði: zona sísmica habitada

♦ virkt jarðskjálftasvæði: zona sísmica activa

jarðskjálfta·upptök <n.pl -upptaka>:

hipocentre m, focus m (de terratrèmol) (→ skjálftaupptök)

jarðskjálfta·vá <f. -vár (o: -váar), no comptable>:

<GEOL> risc m d'activitat sísmica, grau m de perillositat sísmica

♦ mat á jarðskjálftavá: avaluació del risc sísmic

jarðskjálfta·verkfræði <f. -fræði, no comptable>:

enginyeria sísmica (o: sismològica; o:antisísmica) 

jarðskjálftaverkfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

d'enginyeria sísmica

jarðskjálfta·verkfræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

enginyer sísmic, enginyera sísmica f

jarðskjálfta·virkni <f. -virkni, no comptable>:

sismicitat f

jarð·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:

terratrèmol m, <GEOL> sisme m

◊ jarðskjálftinn var 4,2 til 4,3 stig á Richter að stærð: el terratrèmol va assolir entre 4,2 i 4,3 graus de magnitud a l'escala de Richter

◊ jarðskjálftinn, sem mældist 3,2 stig á Richter varð klukkan 14:41 við suðvesturenda Ingólfsfjalls, um 5 km norðvestur af Selfossi: el terratrèmol, que va assolir 3,2 graus a l'escala de Richter, tingué lloc a les 14:41 hores a l'extrem sud-oest de l'Ingólfsfjall, a uns cinc quilòmetres al nord-oest de Selfoss

◊ jarðskjálftinn varð á um fimm kílómetra dýpi: el terratrèmol es va produir a uns cinc quilòmetres de profunditat

◊ nú er talið að jarðskjálftinn hafi verið um 6,2 stig á Richters-kvarða: ara es diu que el terratrèmol ha estat d'uns 6,2 graus de l'escala de Richter

♦ → djúpskjálfti “sisme profund”

♦ djúpur jarðskjálfti: sisme profund

♦ → eftirskjálfti “rèplica”

♦ → fyrirskjálfti “sisme precursor”

♦ grunnur jarðskjálfti: sisme m superficial

♦ → jafnskjálftalína “línia isosista”

♦ → jarðsuð “microsisme”

♦ magn jarðskjálftans: intensitat f del sisme

♦ → meginskjálfti “sisme principal”

♦ → Richterskvarði (o: Richters-kvarði) “escala de Richter”

♦ segja fyrir um jarðskjálftann: predir el terratrèmol

♦ smár jarðskjálfti: sisme m de baixa magnitud

♦ → smáskjálfti “sisme m de baixa magnitud”

♦ stór jarðskjálfti: sisme m de magnitud alta

♦ → stórskjálfti “sisme m de magnitud alta”

♦ stærð jarðskjálftans: magnitud f del sisme

jarð·skorpa <f. -skorpu, -skorpur>:

escorça f terrestre, crosta f terrestre

jarðskorpu·fleki <m. -fleka, -flekar>:

placa tectònica

jarð·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>:

<BOT> rizoma m

jarð·suð <n. -suðs, -suð>:

<GEOL> microsisme m

jarð·sveigur <m. -sveigs (o: <†> -sveigar), -sveigar>:

(atlasfífill) piretre africà (planta Anacyclus pyrethrum var. depressus syn. Anacyclus depressus)

jarðvarma·orka <f. -orku, no comptable>:

energia geotèrmica

jarð·vá <f. -vár (o: -váar), no comptable>:

<GEOL> perillositat geològica, riscos geològics, perill m d'origen geològic

jarfi <m. jarfa, jarfar>:

golut m (mamífer Gulo gulo)

jarpi <m. jarpa, jarpar>:

grèvol m, francolí m de puig (ocell Tetrastes bonasia syn. Bonasa bonasia)

jarp·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:

morell xocolater, roget m (Val.), parda f (Bal.) (ocell Aythya nyroca)

jasinta <f. jasintu, jasintur>: jacint m (planta Hyacinthus orientalis)



jasmína <f. jasmínu, jasmínur>: gessamí m, llessamí m, geramí m (Mall.)
        jasmínan og rósin: el gessamí i la rosa



jaspis <m. jaspiss, jaspisar>: jaspi m, diaspre m (pedra semipreciosa)

<†>  jastur <n. jasturs, no comptable>:

1. (skán, sem myndaðist í sýrukeri ofan á sýru eða súrri mysu) iàstur, tel o capa de floridura (‘flor’) que es formava a la superfície del recipient on el xerigot s'havia convertit en sýra, si més no, mentre es va fer de la manera tradicional

2. (jöstur, ölger, dregg) llevat m (esp. de cervesa)

jata <f. jötu, jötur>:

menjadora f, grípia f

♦ komast á jötuna: <LOC FIG> col·locar-se bé (menar una vida estable, emocionalment i econòmicament, arribar a estar ben situat)

jaxl <m. jaxls, jaxlar>:

<MED> queixal m, <MED> molar f

♦ jaxlarnir: els queixals, les molars

já: sí



já-kvæður, -kvæð, -kvætt: afirmatiu



járn <n. járns, járn>: ferro m

járn·kís <m. -kíss, no comptable>:

<GEOL> pirita f de ferro

járn·braut <f. -brautar, -brautir>: ferrocarril m



járnbrautar·lest <f. -lestar, -lestir>: tren m (→ lest)



járnbrautar·spor <n. -spors, -spor>: via fèrria



járnbrautar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: estació f [de tren]

        hvar er járnbrautarstöðin? On és l’estació?



járnbrautar·teinn <m. -teins, -teinar>: 1. (rimill) raïl m (de via de tren)
        2. járnbrautarteinar <m.pl>: la via del tren, les vies del tren

járn·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur>:

farga f, forja f (obrador de ferrer, taller de ferrer)

járn·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

ferrer m

járn·smíði <f. -smíði, -smíðar>:

ferreria f (objecte fet per ferrer & feina de ferrer)

járn·urt <f. -urtar, -urtir>:

berbena f, barbera f (Mall.) (planta Verbena officinalis)

járn·vara <f. -vöru, -vörur>:

article m de ferreteria, producte m de ferreteria

járnvöru·kaupmaður <m. -kaupmanns, -kaupmenn>:

ferreter m

járnvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:

ferreteria f

játa (pretèrit: játaði o játti): dir que sí, afirmar



Jerúsalem-ætiþistill <m.-ætiþistlar>: nyàmara (Helianthus tuberosus L.)

jesíva <f. jesívu, jesívur>:

iexivà f (fl./pl iexivàs og/i iexivot) (escola rabínica, יְשִׁיבָה, ישיבה)

jesúíta·prestur <m. -prests, -prestar>: jesuïta m

joð <n. joðs, joð>:

1. (bókstafur latneska stafrófsins) jota f (lletra de l'alfabet llatí j, J)

2. (bókstafur hebreska stafrófsins) iod f (יוֹד), iud f (יוּד) (lletra de l'alfabet hebreu י)

joð <n>: 1. iode 2. tintura de iode



joð-áburður <m>: tintura de iode



jóð-sótt <f.-sóttir>: dolors del part



jógúrt <f. jógúrtar, jógúrtir>: iogurt m



jóhannesar·brauð <n. -brauðs, -brauð>: garrofa f, garrova f (Bal.)



jóhannesarbrauð·vín* <n. -víns, -vín>: palo m (kolsvartur maljorkískur líkjör úr jóhannesarbrauðum, kínaberki og gulvöndum)



jóhannesarbrauð-tré <n>: garrofer, garrover (Mall.)



jóhannesar·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: herba foradada, pericó groc, herba f de cop, herba f Sant Joan, tresfloria vera (Mall.) (planta Hypericum perforatum)



jól <n.pl jóla>: Nadal m
        annar í Jólum: dia de Sant Esteve, sa segona festa de Nadal
        okkar bestu óskir um gleðileg jól og farsælt komandi ár: els nostres més sincers desigs que passeu un bon nadal i pogueu tenir un venturós any nou


jóla-dagur <m>: dia de Nadal



jóla-fasta <f>: advent



jóla-frí <n>: vacances de Nadal



jóla-hnegg o jóla-negg <n>: garbeta d’espigues que es penja per Nadal a fora perquè els ocells tinguin menjar. El mot és un danicisme.



jóla·rós <f. -rósar, -rósir>: rosa f de Nadal (planta Helleborus niger)



jóla·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>: 1. estel m de Nadal, estrella f de Nadal
        2. poinsètia f (planta Euphorbia pulcherrima)

Jóm Kippúr hátíð <f. hátíðar, hátíðir>:

<RELIG JUD> festa f de l'expiació, festa f del gran perdó, festa f del iom quipur, festa f del iom kippur (יוֹם כִּפּוּר, יום כפור) (→ friðþægingardagur)

Jóm Kippúr stríð <n. stríðs, no comptable>:

<HIST> guerra f del iom quipur (o: kippur) (מִלְחֶמֶת יוֹם הַכִּפּוּרִים, מלחמת יום הכיפורים‎)

jómfrú <f. -frúar, -frúr>: 1. <GEN> verge f (noia que no ha tingut relacions sexuals) ((→ mey)
        2. <RELIG> jómfrú María: la Mare de Déu (→ María mey)
        3. (ógift stúlka) senyoreta f (noia no maridada)
        4. (meyjarmerkið) Verge (signe del zodíac) (→ mey)
           vera jómfrú: ésser verge (haver nascut sota el signe de Verge)
        5. (skipsþerna) cambrera f (de vaixell)



jómfrúar·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m [d'oliva] verge, oli verjo (Mall.)
        extra jómfrúar[ólífu]olía: oli [d'oliva] verge extra



jómfrúar·ólífuolía <f. -ólífuolíu, no comptable>: → jómfrúarolía “oli d'oliva verge”

Jóna·haf <n. -hafs, no comptable>:

Mar Jònica

Jónatan <m. Jónatans>:

Jonatàs, Jonatan

◊ Jónatan Sálsson: Jonatàs, fill de Saül

jónískur, jónísk, jónískt <adj.>:

jònic -a

♦ ... í jónískum stíl: <ARQ> ... d'estil jònic

♦ jónískur byggingarstíll: <ARQ> ordre jònic

♦ jóníska hafið: <GEOG> Mar Jònica (→ Jónahaf)

♦ jónísk súla: <ARQ> columna jònica

jóns·gras <n. -grass, -grös>:

viola f d'aigua (planta Pinguicula vulgaris)

Jóns-messa <f>: Sant Joan




Jónsmessu-brenna <f.-brennur>: foguera de Sant Joan

jónsmessu·runni <m. -runna, -runnar>:

herba foradada, pericó groc, herba f de cop, herba f de Sant Joan, tresflorina vera (Mall., Men.) (planta Hypericum perforatum)

Jórdani <m. Jórdana, Jórdanar>:

jordà m, jordana f

Jórdanía <f. Jórdaníu, no comptable>:

Jordània f

jórdanskur, jórdönsk, jórdanskt <adj.>:

jordà -ana

jóta <f. jótu, jótur>:

iota f (lletra de l'alfabet grec ι, Ι)

junkari <m.junkara, junkarar>: donzella <f>, juliana <f> (peix Coris julis)



jurt <f.jurtir>: planta



jurta-fræði <f>: botànica



jurta-pottur <m.-pottar>: torreta, cossiol (Mall.)



jurta-te <n. -tes, -te>: infusió f



jurta-æta <f.-ætur>: vegetarià (que no menja carn)



júði <m.júðar>: jueu m (→ gyðingur)

júgur <n. júgurs, júgur>:

braguer m

júgur·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

inflamació f del braguer, mastitis f de la vaca

júlí <m>: juliol

Júlíus <m. Júlíusar>:

Juli (nom d'home)

Júlíus Sesar <m. Júlíusar Sesars>:

Juli Cèsar (nom d'home)

júní <m>: juny

jæja <interj.>:

apa [apa], [doncs] bé, au idoi (Mall.) 

♦ nú jæja: sí sí, bé bé, aha aha

♦ jæja?: <interj.> i doncs?, i bé?

♦ jæja jæja jæja!: <interj.> bono bono bono! (Mall.)

♦ jæja þá!: <interj.> d'acord, aleshores!, val-val! (cast.), vale-vale (cast., Mall.)

jökull <m. jökuls, jöklar>: glacera f



jökul-á <f. -ár, -ár>: riu que neix d’una glacera



Jökuls-á <f.-ár>: nom de diferents rius força cabalosos que neixen d’algunes glaceres: Jökulsá á Fjöllum, Jökulsá í Lóni

jökul·sker <n. -skers, -sker>:

<GEOL> núnatac (o: núnataq) m (→ núnatakkur)

<†>  jölstur <m. jalstrar, ilstrir. Assumesc, doncs, paradigma com fjörður>:

salze m llorer (arbre Salix pentandra) (→ gljávíðir)

◊ nú em ec svá lítil, sem lauf sé opt í iolstrom, at iofur dauðan: ara, després de la mort del príncep, sóc tan petita com sovint ho és una fulla entre [les branques d]els salzes llorer 

jörð <f. jarðar, jarðir>: terra f

jörð <f. jarðar, jarðir>:

1. <GEN> terra f

♦ skorpa jarðar: escorça f terrestre, crosta f terrestre

2. (yfirborð jarðar) terra m, trispol m (Mall.) (paviment del sòl)

3. (bújörð) mas m, masia f, possessió f (Mall.) (terres de producció agrícola, granja)

<†>  jöstur <m. jastar, no comptable>:

(ger) llevat m (i esp., el de cervesa)

◊ jastar röst: el corrent [marí] amb llevat (kenning per a cervesa) 

kabarett <m. kabaretts, kabarettar>: cabaret m

kadísj·bæn <f. -bænar, -bænir>:

<RELIG JUD> cadix m (קדיש ,קַדִּישׁ) (fl./pl.: cadixos og/i cadixim)

kafara·gleraugu <n.pl -augna>:

ulleres f.pl de submarinista

kafari <m. kafara, kafarar>:

submarinista m & f

kaf·bátur <m. -báts, -bátar>: submarí m



kaffi <n. kaffis, kaffi>: cafè m
        bæta rjóma út í kaffi: posar crema de llet al cafè
        hita kaffi: fer cafè
        laga kaffi: fer cafè
        kaffi með mjólk: cafè amb llet
        svart kaffi: cafè sol
        sprengt kaffi: rebentat (svart kaffi með koníak eða aníslíkjör (á Mallorka)

kaffi·bolli <m. -bolla, -bollar>:

tassa f de cafè

◊ fá sér góðan heitan kaffibolla á kaffihúsinu: fer una bona tassa de cafè calent a la cafeteria

kaffi·bætir <m. -bætis, -bætar>:

xicoira f (succedani de cafè fet amb arrel de xicoira)

kaffi-fantur <m. -fants, -fantar>: tassa f [grossa] de cafè

kaffi·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

xicoira f, masteguera f, cama-roja f (Mall.)  (planta Cichorium intybus)

kaffi·hús <n. -húss, -hús>: cafè m, casino m (Mall.), cafeteria f

kaffi·kvörn <f. -kvarnar, -kvarnir>:

molinet m de cafè

kaffi·sopi <m. -sopa, -sopar>: tasseta f de cafè, xicra f



kaffi·vél <f. -vélar, vélar>: cafetera f [elèctrica amb filtre], màquina f de fer cafè [elèctrica amb filtre]



kaka <f. köku, kökur>: pastís m



kakadúfa <f. kakadúfu, kakadúfur>: cacatua f



kakadúi <m. kakadúa, kakadúar>: cacatua f



kakkalakki <m. kakkalakka, kakkalakkar>: escarabat m [de cuina], cuca f, cuca-molla f (Mall.) (nom de diversos insectes, esp. Blatta orientalis)



kakó <n. kakós, no comptable>: <CULIN> cacau m (pólvora & beguda)



kakó·smjör <n. -smjörs, no comptable>: mantega f de cacau



kald·egg <n. -eggs, -egg>: ou nial

kald·hæðni <f. -hæðni, no comptable>:

sarcasme m

kaldur, köld, kalt: fred -a

        mér er kalt: tinc fred

kalífi <m. kalífa, kalífar>:

<POLÍT & RELIG> califa m (خليفة)

kalín <n. kalíns, no comptable>:

potassi m (metall K)

kalíum <n. kalíums, no comptable>:

variant de → kalín “potassi”

kalíum·algínat <n. -algínats, no comptable>:

<QUÍM> alginat m de potassi, E-402 m

kalíum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:

bicarbonat m de potassi

kalíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:

hidròxid m de potassi, hidròxid potàssic

kalíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:

carbonat m de potassi, carbonat potàssic

kalíum·klóríð <n. -klóríðs, -klóríð>:

clorur m de potassi, clorur potàssic

kalíum·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:

òxid m de potassi, òxid potàssic

kalíum·permanganat <n. -permanganats, no comptable>:

permanganat m de potassi, permanganat potàssic

kalíum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:

<QUÍM> sacarina f de potassi, sacarinat potàssic, E-954(III) m

kalíum·salt <n. -salts, -sölt>:

sal potàssica

kalíum·sorbat <n. -sorbats, nýrungar>:

<QUÍM> sorbat m de potassi, E-202 m (C6H7O2K)

kalíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:

sulfat m de potassi, sulfat potàssic

kalíum·sýanat <n. -sýanats, no comptable>:

cianat m de potassi, cianat potàssic

kalíum·sýaníð <n. -sýaníðs, no comptable>:

1. <QUÍM> cianur m de potassi, cianur potàssic

2. <FAM = banvæn eitur> cianur m (verí molt potent)

kalk <n. kalks, no comptable>: calç f

kalk·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

forn m de calç

kalkúnn <m. kalkúns, kalkúnar>: gall dindi m, indiot m (Bal.), endiot m (Mall.) (ocell Meleagris gallopavo)



kalk·steinn <m. -steins, -steinar> 1. <GEN> pedra f de calç
        <GEOL> pedra calcària, roca calcària



kalksteins·hellir <m. -hellis, -hellar>: <GEOL> cova calcària



kalla: 1. cridar
        2. kalla eitthvað: anomenar (una cosa)
        3. kalla á hjálp: cridar ajuda
        3b. kalla á hana: crida-la (perquè vingui)
        4. kalla eitthvað fram: obtenir una cosa (cosa = pista, informació, indici etc.)
           kalla fram vísbendingar: obtenir (o: trobar) pistes
        5. kalla eitthvað fram: <INFORM> veure (o: visualitzar) una cosa, obrir una cosa (en ordinador, cridar un document, pàgina web, etc. a pantalla per veure-la)
        5b. kalla eitthvað fram: <INFORM> generar una cosa (base de dades, llistat etc. en ordinador)
           kalla fram upplýsingar sem...: obtenir (o: aconseguir; o: trobar) informació que...
        6. kalla eitthvað fram: generar una cosa, produir una cosa
           kalla fram jákvæðar hugsanir: generar pensaments positius



kallast: dir-se, nòmer (Mall.)



kalsedón <n. kalsedóns, kalsedón>: <GEOL> calcedònia f



kalsít <n. kalsíts, kalsít>: <GEOL> calcita f (carbonat de calci romboèdric)



kalsíum <n. kalsíums, no comptable>: calci m (metall Ca)



kalsíum·algínat <n. -algínats, n comptable>: alginat m de calci, E-404 m



kalsíum·karbónat <n. -karbónats, -karbónöt>: carbonat m de calci



kalsíum·klóríð <n. klóríðs, no comptable>: clorur m de calci

kalsíum·ortófosfat <n. -ortófosfats, -ortófosföts>:

ortofosfat m de calci, E-341 m

kalsíum·oxalat <n. -oxalats, -oxalöt>:

<QUÍM> oxalat càlcic

kalsíum·própíónat <n. -própíónats, no comptable>:

propionat m de calci, E-282 m (C6H10O4Ca)

kalsíum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:

<QUÍM> sacarina f de calci, sacarinat càlcic, E-954(II) m

kalsíum·sýklamat <n. -sýklamats, no comptable>:

<QUÍM> ciclamat m de calci, E-952(II), E-6881 m

kambur <m. kambs, kambar>:

1. (greiða) pinta f (estri per pentinar o pentinar-se)

2. (hanakambur) cresta f (de gall i d'altres ocells)

3. (fjallsbrún, hryggur) cresta f (cim allargassat de de pujol, puig, muntanya)

4. <MED> pecten m 

kamilla <f. kamillu, kamillur>:

1. (kryddbaldursbrá) camamilla f [vera], camamilla majola, camamilla f d'Aragó, camamilla f d'Urgell, camamil·la f [forastera] (Mall., Men.)  (planta Matricaria chamomilla syn. Chamomilla recutita syn. Matricaria recutita)

2. ♦ rómversk kamilla: (gæsajurt) camamilla romana, camamilla noble, camamil·la romana (Mall., Men.), camamirla romana (Val.)  (planta Anthemis nobilis syn. Chamaemelum nobile)

kamillu·te <n. -tes, -te>:

camamilla f, camamil·la f (Mall., Men.)  (infusió)

kambabolla <f. kambabollu, kambabollur>: herbacol f (planta Cynara cardunculus)



kampa-vín <n>: cava, xampany

kampavíns·flaska <f. -flösku, -flöskur>:

ampolla f de xampany

kampavíns-kælir <m. -kælis, -kælar>: xampanyera f



kanína <f. kanínu, kanínur>: conill m



kanínu·búr <n. -búrs, -búr>: conillera f



kanna¹ <f. könnu, könnur>: 1. (tekanna) tetera f
        2. (kaffikanna) cafetera f

kanna² <f. könnu, könnur>:

canya f [d'Índia], canya f de l'Índia, canya f de Bengala, canya f de rosaris, canya f [de] sabonetes, rosariera f, lliri m de Sant Domènec (planta Canna indica)

kannast <kannast ~ könnumst | kannaðist ~ könnuðumst | kannast ║ við e-ð>: 1. estar familiaritzat amb una cosa, conèeixer una cosa (haver sentit a parlar d'una cosa)
        2. kannast lítillega við e-n: conèixer algú de vista (ésser un "saludat" d'algú)



kannelónur <f.pl -kannelóna>: <CULIN> canelons m.pl



kannski: potser, pentura (Mall.)

kanslari <m. kanslara, kanslarar>:

canceller m, cancellera f

kantarella <f. kantarellu, kantarellur>: rossinyol m, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

kantata <f. kantötu, kantötur>:

cantata f

kantóna <f. kantónu, kantónur>:

<POLIT í Sviss> cantó m 

kant·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> extrem m

♦ hægri kantmaður: extrem dret

♦ vinstri kantmaður: extrem esquerre

kantur <m. kants, kantar>:

<GEN & de carretera> vorera f

◊ aktu út í kant og stansaðu: atura el cotxe a la vorera

♦ vera upp á kant við e-n: <LOC FIG> dur-se malament amb algú, haver-se discutit amb algú 

kanúki <m. kanúka, kanúkar>:

<RELIG> canonge m

♦ kanúki af reglu heilags Ágústíni: canonge regular agustí, canonge m de Sant Agustí

kanverji <m. kanverja, kanverjar>:

cananeu m, cananea f

kanverskur, kanversk, kanverskt <adj.>:

cananeu -ea

kapp <n. -kapps, -köpp>:

1. (keppnisskap, dirfska) empenta f, nervi m, abrivament m (vitalitat o vigor interiors, esp. innats)

♦ kapp er best með forsjá: <LOC FIG> l'empenta és millor si l'acompanya la previsió  (la rauxa no serveix de res si no va acompanyada del seny)

◊ vilja þeir nú fyrirkoma kappi Völsunga: llavors volgueren sobrepassar els Völsungar en abrivament

2. (ákafi) zel m, ardor m,f (viu interès interior a fer o aconseguir una cosa)

◊ hvílíka þrá, hvílíkt kapp, hvílíka refsingu!: quin desig tan gran, quin zel, quin càstig!

♦ kosta kapps um e-ð: fer un gran esforç per una cosa, posar tot l'interès a fer una cosa

♦ kosta kapps um að <+ inf.>: esforçar-se per <+ inf.>, maldar per <+ inf.>, afanyar-se per <+ inf.>

◊ kostum því kapps um að ganga inn til þessarar hvíldar, til þess að enginn óhlýðnist eins og þeir og falli: esforcem-nos per entrar en aquest lloc de descans perquè ningú no caigui seguint el mateix exemple de desobediència

◊ þess vegna kostum vér kapps um, hvort sem vér erum heima eða að heiman, að vera honum þóknanlegir: per això, tant si hi vivim com si n'emigrem, posarem tot el nostre afany a ésser-li plaents

3. (atorka, kappsemi) energia f, afany m (energia o entusiasme que hom posa a fer una cosa)

♦ leggja kapp á e-ð: posar tota la seva energia en una cosa

◊ legg kapp á að reynast hæfur fyrir Guði sem verkamaður er...: posa tot el teu afany a presentar-te davant Déu com un treballador que...

◊ og ég vil einnig leggja kapp á, að þér ætíð eftir burtför mína getið minnst þessa:  i també vull esforçar-me perquè després de la meva partença sempre pugueu fer memòria d'aquestes coses

4. (keppni, sampkeppni) competició f (per esbrinar qui és el més fort, veloç etc.)

♦ etja kappi við e-n: competir amb algú

♦ hlaupa í kapp við e-n: provar-se a córrer (dues persones entre si)

Kappa·bani <m. -bana, sense plural>: matador m de campions (matador de grans guerrers, matador d'herois)



kappaksturs·bíll <m. -bíls, -bílar>: cotxe m de cursa, cotxe m de competició, cotxe m de carreres (cast., ekki ritm./no lit.)



kappi <m. kappa, kappar>: 1. <HIST> campió m (heroi, gran guerrer)
        2. (yfir glugga) galeria f de cortina



kapp·reið <f. -reiðar, -reiðar (o: -reiðir). Empr. hab. en pl>: 1. cursa f de cavalls
        2. kappreiðar <f.pl -reiða>: concurs hípic (concurs de salts & cursa de cavalls)



kapp·ræða <f. -ræðu, -ræður>: debat m, discussió f



kapps·fullur, -full, -fullt: zelós -osa



karafla <f. karöflu, karöflur>: 1. (undir vatn) pitxer m (d'aigua)
        2. (vínkarafla) ampolla f de vi (per a servir-hi vi durant els àpats)

kt.¹ <abrev. de karat>:

qt (quirat)

kt.² <abrev. de kennitala>:

<ECON> *NIN m (número d'identificació nacional)

karat <n. karats, karöt>:

quirat m

karavella <f. karavellu, karavellur>:

<HIST NÀUT> caravel·la f (tipus de vaixell)

karfi¹ <m. karfa, karfar>: sebast m, sebastes m (qualsevol peix del gènere Sebastes)
        → djúpkarfi ‘sebast atlàntic’ (peix Sebastes mentella)
        litli karfi: sebast petit (peix Sebastes viviparus)
        stóri karfi: sebast gran, sebast de l’Atlàntic Nord, rascassa f del nord, penegal nòrdic, gallineta f (cast., ekki ritm./no lit.)  (peix Sebastes marinus) (→ gullkarfi)
        → vínlandskarfi ‘sebast de Novaescòcia’ (peix Sebastes fasciatus)

karfi² <m. karfa, karfar>:

<HIST NÀUT> càreu m, caro m, càrava f, càrrava f (tipus de vaixell)

karl <m. karls, karlar>: 1. (karlkyns maður) home m (baró)
           karlar: homes (a entrada de wàters públics)
           konur og karlar: homes i dones
        2. (roskinn maður) vell m (ancià)
           karl og kerling: un vell i una vella
        3. hann er nú karl í krapinu: <LOC FIG> (hann lætur fátt á sig bíta) sap defensar-se tot sol, no deixa que li busquin les pessigolles



karlafata·búð <f. -búðar, -búðir>: sastreria f d'home, botiga f de roba d'home

karl·kyn <n. -kyns, no comptable>:

<LING> gènere m masculí

karlkyns <adj.>:

<LING> de gènere masculí

karlkyns·fangi <m. -fanga, -fangar>:

pres m (quan hom vol especificar que es tracta d'un pres i no pas d'una presa)

karlkyns·orð <n. -orðs, -orð>:

<LING> mot m de gènere masculí

karlkyns·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:

substantiu m [de gènere] masculí

karl·maður <m. -manns, -menn>:

home m, homo m (Mall., Men., ekki ritm./no lit.) (baró)

◊ þú ert tíu ára. Reyndu að verða karlmaður: ja tens deu anys. Intenta fer-te un home

karlmann·lega <adv.>:

virilment, homenívolament

karlmanns·tryggð <f. -tryggðar, -tryggðir>: panical m, centcaps m, card girgoler (Mall.), espinacal m (planta Eryngium campestre)

Karls·vagninn <m. -vagnsins, no comptable>:

<ASTRON> les Set Roses, la Vara del Carro [Gran], els Set Frares (grup d'estels de la constel·lació Óssa major)

karl·tetur <n. -teturs, -tetur>:

1. (gamalmenni) pobre vellet, pobre vell

2. (manntetur, vesalmenni) pobre desgraciat

karneól <m. karneóls, karneólar>:

<GEOL> carneola f

karnevall* <m. karnevals, karnevalar>: <FOLCL> Carnaval m, Carnestoltes m
        Hans Hátign kóngur Karnevall og Frilla hans*: Sa Majestat Carnestoltes i la Concubina



karneval* <n. karnevals, karnevöl>: <FOLCL> Carnaval m, Carnestoltes m



karneval[s]·drottning* <f. -drottningar, -drottningar>: <FOLCL> la reina del Carnaval



karneval[s]·frilla* <f. -frillu, -frillur>: <FOLCL> la concubina del Carnaval



karneval[s]·kóngur* <m. -kóngs, -kóngar>: <FOLCL> el rei del Carnaval

karrí <n. karrís, no comptable>:

<CULIN> curri m (plat)

karrí·krydd <n. -krydds, -krydd>:

<CULIN> curri m (mescla d'espícies per fer curri)

karsi <m. karsa, pl. no hab.>:

morritort m, ensiamet m de caputxí, morrissà m (Men.) (planta Lepidium sativum)

karta <f. körtu, körtur>:

(padda) gripau m, calàpet m, calàpot m (Mall.) (amfibi Bufo)

kartafla <f. kartöflu, kartöflur>: patata f, trumfa f (Tarr.), creïlla f (Val.)
        brúnaðar kartöflur: patates “gratapinyades”, patates bollides passades per sucre fus, patates caramelitzades
        franskar kartöflur: patates frites
        soðnar kartöflur: patates bollides
        soðnar kartöflur með hýði: patates bollides sense pelar
        steiktar kartöflur: patates bollides sofregides
        sæt kartafla: moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas)



kartöflu-mjöl <n. -mjöls, no comptable>: 1. <gen> farina f de patata
        2. (kartöflusterkja) fècula f de patata



kartöflu-mús <f.-músar, no comptable>: 1. (kartöflustappa) puré m de patates
        2. mousse f de patates, crema f de patates




kartöflu-salat <n.-salöt>: amanida de patates



kartöflu-stappa <f. -stöppu, no comptable>: puré m de patates



kartöflu-stappi <m. -stappa, -stappar>: esclafapatates m, aixafapatates m (eina de cuina emprada per a fer puré)



kasalla-brennivín <m>: cassalla (mjög þurr aníslíkjör)

kasíði <m. kasíða, kasíðar>:

(“guðhræddinn”) cassid (o: hassid) m (fl./pl cassids og/i cassidim) (“el pietós”, חָסִיד, חסיד)

kasíðískur, kasíðísk, kasíðískt <adj.>:

cassídic -a (o: hassídic -a) (חָסִידִי, חסידי)

kasíðismi <m. kasíðisma, no comptable>:

<RELIG JUD> cassidisme (o: hassidisme) m (חֲסִידוּת, חסידות)

kasjer* <adj. inv.>: <RELIG JUD = hæfur eða hæfilegur, heimill> caixer (כָּשֵׁר = כשר = "kāšēr")
        kasjer kjöt og trífa kjöt*: carn caixer i carn trifà



kasjú·hneta <f. -hnetu, -hnetur>: anacard m (fruit de la planta Anacardium occidentale)



kassi <m. kassa, kassar>: 1. caixa f (recipient & indret de pagament a negocis & entitat bancària)
	2. capsa f



kasta <kasta | kastaði | e-u>: 1. llençar una cosa, tirar una cosa
	2. kasta upp: (gubba) vomitar



kastala·rústir <f.pl -rústa>: ruïnes f de castell, castell m en ruïnes



kastali <m. kastala, kastalar>: castell m

kastanía <f. kastaníu, kastaníur>:

castanya f (fruit de l'arbre Castanea sativa)

kastaníu·grillhátíð <f. -grillhátíðar, -grillhátíðir>:

[festa f de la] castanyada f (haldin 31. október / el 31 d'octubre)

kastaníu·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:

castanya f (fruit de l'arbre Castanea sativa)

♦ grilla kastaníur: torrar castanyes

kastaníu·tré <n. -trés, -tré>:

castanyer m (arbre Castanea sativa)

Kastilía <f>: Castella



kastilska <f>: castellà (llengua)



kastilskur, kastilsk, kastilskt: castellà -ana



kastilíska <f. kastilísku, no comptable>: castellà m, llengua castellana



kastilískur, kastilísk, kastilískt: castellà -ana



kastilísku·sletta <f. -slettu, -slettur>: castellanisme m

katakomba <f. katakombu, katakombur>:

catacumba f

Katalani <m.Katalanar o Katalanir>: català; catalana



katalanska <f. katalönsku, no comptable>: català m (llengua romànica)

        genitiu: katalönsku



katalönsku-mælandi, -mælandi, -mælandi: catalano-parlant

        katalönskumælandi lönd: països de parla catalana, Països Catalans



katalanskur, katalönsk, katalanskt: català -ana



Katalónía <f. Katalóníu>: Catalunya f



katalónska <f. katalónsku, no comptable>: català m (llengua romànica)



katalónskur, katalónsk, katalónskt: català -ana

katíbi* <m. katíba, katíbar>:

<RELIG = föstudagspredikari> catib m (خطيب)

katjón <f. katjónar, katjónir>:

<FÍS> catió f

katjónískur, katjónísk, katjónískt <adj.>:

<FÍS> catiònic -a

katla·bætari <m. -bætara, -bætarar>:

calderer m, calderera f (persona que adoba calderes i d'altres recipients d'aram)

kattar·tunga <f. -tungu, -tungur>: plantatge m de mar (planta Plantago maritima)



katt·ugla <f. -uglu, -uglur>: mussol m, miula f (Bal.) (ocell Athene noctua)



kaupa: comprar

        kaupa e-ð fyrir fé e-s: comprar una cosa amb diners (o: fons) de...

        hvar get ég keypt...? on podria comprar...?

        hvar get ég keypt...? on podria comprar...?

        kaupa inn: fer la compra



kaupandi <m.kaupendur>: comprador



kaup-dagur <m.-dagar>: dia de la compra

kaup·geta <f. -getu, no comptable>:

<ECON> poder adquisitiu

kauphallar- <en compostos>:

<ECON> borsari -ària

kaup·höll <f. -hallar, -hallir>:

<ECON> borsa f [de valors]

kaup·staður <m. -staðar, -staðir>:

1. <ISL> kaupstad m, vila islandesa que gaudeix dels kaupstaðarréttindi. El nombre de kaupstaðir islandesos ha variat al llarg de la història. Actualment a Islàndia n'hi ha 23; són centres urbans administrativament independents (“sjálfstæðir bæir”) de la → sýsla que els envolta

◊ fyrir 100 árum síðan var Ísafjörður næst stærsti kaupstaður á Íslandi , og á tímabili stærri en Reykavík: fa cent anys Ísafjörður era el segon kaupstad més gran d'Islàndia i durant un cert temps va ésser fins i tot més gran que no Reykjavík

2. <HIST> kaupstad m, vila amb dret a tenir mercat

kaup·verð <n. -verðs, -verð>:

<ECON> preu m de compra, preu m d'adquisició

kaup·þing <n. -þings, -þing>:

1. (kauphöll, verðbréfaþing) borsa f (→ kauphöll)

2. Kaupþing banki: el ‘banc borsari’, un dels bancs més importants d'Islàndia

káeta <f. káetu, káetur>:

cabina f, camarot m (cast., ekki ritm./no lit.) (petita cambra a vaixell)

◊ tveggja manna káeta: camarot per a dos

kákasiskur, kákasisk, kákasiskt <adj.>:

variant de → kákasískur, kákasísk, kákasískt “caucasià”

kákasískur, kákasísk, kákasískt <adj.>:

caucasià -ana

♦ kákasísk tungumál: llengües caucasianes

Kákasus <m. Kákasuss, no comptable>:

el Caucas

◊ ‘Krítarhringurinn í Kákasus’ eftir Bertolt Brecht: El ‘Cercle de Guix Caucasià’ de Bertolt Brecht

Kákasus·fjöll <n.pl -fjalla>:

serralada f del Caucas, muntanyes f.pl del Caucas

Kákasus·land <n. -lands, -lönd>:

país caucasià

kákasus·lilja <f. -lilju, -liljur>:

lliri m de garriga, iris m nan [barbut] (planta Iris pumila syn. Iris pumila ssp. pumila syn. Iris attica)

Kákasus·maður <m. -manns, -menn>:

1. (Kákasi, íbúi Kákasuslands) caucasià m, caucasiana f (habitant de país del Caucas)

2. (maður hvíts kynstofns) caucàsic m, caucàsica f (persona de raça blanca)

Kákasus·mál <n. -máls, -mál>:

1. <POLÍT> qüestió caucasiana

2. (kákasískt tungumál) llengua caucasiana (llengua parlada al Caucas)

kál <n. káls, no comptable>:

col f (fulles de col emprades culinàriament com a verdura)

kála <kála ~ kálum | kálaði ~ káluðum | kálað ║ e-m>:

pelar algú (matar-lo)

kálf- <en compostos>:

vitel·lí -ina, de vedell

kálfa·hakk <n. -hakks, no comptable>:

carn picada (o: capolada, Mall., Men.) de vedella

kálfa·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:

carn f de vedella

kálfi <m. kálfa, kálfar>:

tou m (o: ventre m) de la cama, panxell m

kálfur <m. kálfs, kálfar>:

1. <GEN> vedell m, vedella f

♦ gullkálfurinn: <RELIG> el vedell d'or

2. (hvalkálfur) balenó m (fill de balena)

3. (hreindýrskálfur) cria f de ren (fill de ren)

4. (fílakálfur) elefantó m, elefantet m (fill d'elefant)

5. (flón) beneit m, beneita f, pec m (idiota, imbecil, curt d'enteniment)

kál·haus <m. -hauss, -hausar>:

col f (nom genèric per al ‘cabdell’ de diverses plantes del gènere Brassica)

kál·súpa <f. -súpu, -súpur>:

sopa f de col

kám <n. káms, no comptable>:

[crosta f de] brutícia f, ronya f (brutor aferrada o adherida, per exemple, a un vidre, a una lent, a les ulleres etc.)

◊ þurrka öll óhreinindi og kám í burtu: netejar tota la brutícia i ronya

kápa <f. kápu, kápur>: 1. <GEN> abric m (peça de vestir)
        2. (á bók) coberta f (de llibre)



kápu·hönnun <f. -hönnunar, -hannanir>: disseny m de la coberta



kárína <f. kárínu, kárínur>: 1. (†) <RELIG> quaresma f (dejuni expiratori de quaranta dies → langafasta)
	2. (yfirbót) penitència f (pels pecats comesos)
	3. kárínur <f.pl>: (skammir) reprimenda f, renyada f
	4. kárínur <f.pl>: (ráðningar, refsingar) càstig m (físic)



kátur, kát, kátt: alegre

        ver kátur / ver kát: alegra’t

keðja <f. keðju, keðjur>:</