ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MAJORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

       
   
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998


labba <labba ~ löbbum | labbaði ~ löbbuðum | labbað>:
deambular, passejar, caminar sense presses
lafa·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
frac m (peça de roba) (→ kjólföt)
lag <n. lags, lög>:
1. (lægni) destresa f (habilitat, perícia)
♦ hafa lag á að gera e-ð: <LOC FIG> tenir traça a fer una cosa
2. (sönglag) melodia f (tonada o música, esp. la qui acompanya una cançó)
3. (tækifæri) ocasió f (oportunitat)
♦ bíða lags: esperar l'ocasió [propícia]
♦ sæta lagi: aprofitar l'oportunitat brindada per l'ocasió, aprofitar el favor del moment
4. (regla) ordre m (situació o estat d'acord a la regla)
♦ allt í lagi?: <LOC FIG> #1. (allt fínt?) tot bé?, tot en ordre?. #2. (samþykkt?, ertu sammála?) d'acord?, entesos?
♦ slá e-n út af laginu: <LOC FIG> trastocar algú, trastornar algú
◊ ég hélt að þessi ferð í liðinni viku hefði slegið þig út af laginu: vaig creure que aquest viatge de la setmana passada t'havia trastocat
5. (samfella) capa f (recobriment homogeni & veta, vena)
♦ efri¹ - lægri² lög þjóðfélagsins: classes f.pl (o: capes) socials superiors¹ ~ inferiors²
◊ málbreyting sem á upptök sín í efri lögum þjóðfélagsins: canvi lingüístic que té el seu origen a les capes altes de la societat
◊ með mörgum lögum af fernisolíu: amb vàries capes de vernís
◊ þrefalt lag af súkkulaði: una capa triple de xocolata
♦ → ósonlag “capa d'ozó”
6. <GEOL & LING> estrat m
♦ → jarðlag “estrat”
7. (um tíma) lloc m (indicant ordre o seqüència en el temps)
♦ í fyrsta lagi: en primer lloc, primer de tot
♦ í mesta lagi: a tot estirar, com a màxim, pel cap alt, com a més
◊ ...og í mesta lagi innan 20-30 ára á Norðurlöndunum: ...i a tot estirar d'aquí a 20-30 anys en els Països Escandinaus
♦ í síðasta lagi: al més tard, com a màxim
♦ í öðru lagi: en segon lloc 
lag <n.lög>: 1. habilitat, destresa

        2. melodia f (tonada o música que acompanya el text d'una cançó)

        2b. música f (part de la cançó oposada a la lletra)

        3. estat, situació, ordre

                allt í lagi: tot en ordre
laga·nemi <m. -nema, -nemar>:
estudiant m & f de dret 
lag-meti <n>: conserves



lagning <f.lagningar>: ondulació a l’aigua (perruqueria)

        ég ætla að fá lagningu: voldria una ondulació a l’aigua
lak <n. laks, lök>:
llençol m (de llit)
laktósi <m. laktósa, no comptable>:
lactosa f
lakur, lök, lakt <adj.>:
1. (tæpur) escàs -assa (no complet)
2. (slæmur) dolent (xerec, de qualitat pobra)
◊ allir menn bera fyrst fram góða vínið og síðan hið lakara, er menn gjörast ölvaðir: tothom serveix primer el bon vi i després, quan la gent ja va gata, un de més xerec
3. (lasinn) malament, indisposat -ada (lleugerament malalt) 
lamb <n. lambs, lömb>: anyell m, anyella f, xai m
        lamb Guðs: anyell de Déu



lamba·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: 1. carn f de xai (o, Bal.: de mè)
        2. carn f de moltó



lamba·læri <n. -læris, -læri>: cuixa f de xai
lambhús·hetta <f. -hettu, -hettur>:
passamuntanyes m inv
lampa·olía <f. -olíu, no comptable>:
querosè m, petroli m de cremar
lampi <m. lampa, lampar>: 
1. (olíulampi) llàntia f (tradicional, d'oli)
♦ hinn ævarandi lampi: <RELIG JUD> la llàntia perpètua, ner m tamid (נֵר תָּמִיד, נר תמיד)
2. (rafmagnslampi) làmpada f, làmpara f (cast., ekki ritm./no lit.)  (elèctrica)
♦ kveikja á lampanum: encendre la làmpada 
land <n. lands, lönd>: 1. <GEN> terra f
           Landið helga: <RELIG> Terra Santa
        2. (ríki) país m
           Íslandshreyfingin – lifandi land ‘Moviment per Islàndia - País Vivent’ (partit polític islandès)
        3. (sveit) camp m (en oposició a ciutat)
           búa út á landi: viure al camp, viure a pagès
landa·fræði <f. -fræði, no comptable>:
geografia f
♦ almenn landafræði: geografia general
♦ → borgalandafræði “geografia urbana”
♦ eðlisræn landafræði: geografia física
♦ → fólksfjöldalandafræði “geografia de la població, geografia de les poblacions”
♦ hagræn landafræði: geografia econòmica
♦ mannræn landafræði: geografia humana
♦ → mannvistarlandafræði “geografia humana”
♦ → markaðslandafræði “geomàrqueting, geografia comercial”
♦ → mállandafræði “geografia lingüística”
♦ → plöntulandafræði “fitogeografia”
♦ sagnfræðileg landafræði: geografia històrica
♦ → stjórnmálalandafræði “geografia política”
landa·mæri <n.pl -mæra>:
frontera f (entre dos estats)
◊ við landamæri Frakklands og Spánar: a la frontera de França amb Espanya 
landbúnaðar-afurðir <f.pl>: productes agrícoles



landbúnaðar-ráðherra <m.-ráðherrar>: ministre d’agricultura



land-búnaður <m.-búnaðar>: agricultura
landfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
geogràfic -a
landfræði·stúdent <m. -stúdents, -stúdentar>:
estudiant m & f de geografia
land·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
geògraf m, geògrafa f
landgöngu·lið <n. -liðs, -lið>:
<MIL> cos m de marines
landgöngu·liði <m. -liða, -liðar>:
<MIL> marine m & f 
land·helgi <f. -helgi, pl. no hab.>: aigües jurisdiccionals, aigües territorials



land·ráð <n.pl -ráða>: (drottinsvik) alta traïció
landráða·maður <m. -manns, -menn>:
1. (drottinsviki) traïdor m, traïdora f (al país, al rei)
2. <†> (landstjórnandi) governant m (que governa un territori)
◊ Erlingr var maðr ríkilátr, spakr at viti, hermaðr hinn mesti, ef úfriðr var, landráðamaðr góðr ok stjórnsamr, kallaðr grimmr ok harðráðr: l'Erling era un home poderós, de ment privilegiada, el més gran guerrer si hi havia guerra, un governant bo i apte [per bé que] l'anomenaven cruel i tirànic
lands·banki <m. -banka, -bankar>:
<ECON> banc m nacional
♦ Landsbanki Íslands: Banc Nacional d'Islàndia (malgrat el nom, és un banc privat. No s'ha de confondre pas amb el → Seðlabanki Íslands) 
lands-bókasafn <n.-bókasöfn>: biblioteca nacional
landsbyggðar·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament m rural
♦ áætlun um landsbyggðarþróun: pla m de desenvolupament rural
lands·framleiðsla <f. -framleiðslu, -framleiðslur>:
producte m interior
♦ verg landsframleiðsla: producte interior brut [nominal], P.I.B. m [nominal] (verg → þjóðarframleiðsla)
♦ verg landsframleiðsla Spánar: el producte interior brut [nominal] d'Espanya
♦ verg landsframleiðsla á mann [á ári]: renda f per càpita, P.I.B. m per càpita
lands·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>: 
1. <HIST MEDIEV> cabdill m [sobirà] del país
◊ hann átti þá stefnur við landshöfðingja og talaði fyrir þeim og mælti svo: aleshores es va reunir amb els cabdills del país i es va adreçar a ells tot dient-los...
◊ af þeim sökum hafði Hárekur haft mikil metorð af landshöfðingjum: per tots aquests motius en Hárekur havia gaudit de gran consideració per part dels cabdills del país
◊ fékk konungur honum þá veislur svo sem hann hafði haft af hinum fyrrum landshöfðingjum: aleshores el rei li concedí (al Hárekur) les rendes que [ell, Hárekur] havia estat rebent dels anteriors cabdills del país
♦ landshöfðinginn: <RELIG BIBL> príncep m, nassí m (נָשִׂיא)
♦ rabbíni Júda landshöfðingi: <RELIG JUD> el rabí Iehudà (o: Jafudà) el príncep, el rabí Iehudà (o: Jafudà) ha-Nassí (רַבִּי יְהוּדָה הַנָּשִׂיא)
2. <HIST Islàndia> landshöfðingi m, nom de la màxima autoritat d'Islàndia -i per tant, equivalent d'un virrei o governador- entre els anys 1873 i 1904, any en què el càrrec es va abolir essent substituït pel de ráðherra Íslands. Hi hagué un total de 3 landshöfðingjar. El terme va representar la represa d'un terme medieval per a designar el cabdill [governant] del país. 
lands-lag <n>: paisatge



landslags-: pintoresc
land·svala <f. -svölu, -svölur>:
oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.) (ocell Hirundo rustica)
land·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori m
♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud
landsvæðis- <en compostos>:
territorial 
langa <imp.+til>: desitjar, tenir ganes de, voler

        mig hefur langað til þess...: sempre n’he tingut ganes, sempre ho havia volgut



langafasta <f. lönguföstu, lönguföstur>: <RELIG> quaresma f
lang·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIO> ona llarga
♦ á langbylgju: per ona llarga
Langerhans·eyjar <f.pl -eyja>:
<MED> illots m.pl de Langerhans 
langferða-bíll <m.-bílar>: autobús (interurbà)



lang·frami <m. -frama, pl. no hab.>:
        til langframa: a llarg termini



lang·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>: serrandell m, peluda f, palaia f misèries (Tarr.) (peix Arnoglossus laterna)



lang·nefur <m. -nefs, -nefir>: quimera f de Raleigh (peix Harriotta raleighana)
langsniðs- <en compostos>:
longitudinal 
langur, löng, langt: llarg -a, (†) llong -a
        fyrir löngu: fa molt [de] temps
           einu sinni fyrir langa löngu: una vegada fa molt molt [de] temps
           fyrir langa löngu: fa molt molt [de] temps
        hvað er langt til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hvaš er Plśtó langt frį jöršu?: a quina distància està Plutó de la terra?
        hve langt er til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hve langt er milli jaršarinnar og Merkśrķusar?: quina distància hi ha entre la terra i Mercuri?
           hve langt er Pálma frį Petru?: quina distància hi ha entre Palma i Petra?
        hve langt...: quant de temps...? (temps)
           hve langt er sķšan?: quin temps ha passat de llavors ençà?
           hve langt er þangað til eitthvað gerist?: quin temps haurà de passar fins que no s'hi faci alguna cosa?
        hve langt...: fins on...? (& FIG)
           hve langt má ég ganga?: fins on puc arribar?
           hve langt komst knörrinn á einum sólahring?: quina distància recorria un knörr en un dia?



langlínu-símtal <n.-símtöl>: trucada a llarga distància



langs-um: de per llarg
lang·vinnur, -vinn, -vinnt <adj.>:
 <MED> crònic -a (dit de malaltia inveterada, op. a “agut”)
lapis-lasúlí <m. -lasúlís, pl. no hab.>:
<GEOL> lapislàtzuli m
lapis-lasúlí steinn <m. steins, steinar>:
<GEOL> lapislàtzuli m
lasagna <n. lasagna, lasögnu>:
<CULIN> lasanya f
◊ ...ekki nema að honum líki ekki lasagnað þitt: ...en no ser que a ell no li agradi la teva lasanya
last·verður, -verð, -vert <adj.>:
blasmable, reprensible, censurable
lasúr·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> lapislàtzuli m
lasúrít <n. lasúríts, lasúrít>:
<GEOL> latzurita f
lauf·glói <m. -glóa, -glóar>:
oriol m, dàvia f, menjafigues m (ocell Oriolus oriolus)
lauf·græna <f. lauf·grænu, no comptable>:
(blaðgræna) clorofil·la f
laufskála·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. (hjá kristnum) festa f dels tabernacles, festa f de les cabanelles (entre els cristians)
2. (hjá gyðingum) sucot f.pl, sukkot f.pl (entre els jueus) (חַג הַסֻּכּוֹת o חַג סֻכּוֹת ‘ḥag hassukkōt’; pl. de סֻכָּה ‘cabana’. → uppskeruhįtķš)
lauf·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
bosc m de fulla caduca, bosc m d'arbres de fulles caduques 
laug <f. laugar, laugar>: 1. (heit lind) font f d’aigües termals
       2. (sundlaug) piscina f
       3. (bað) bany m



laug:   ljúga



laugar·dagur <m. -dags, -dagar>: dissabte m
       laugardagur fyrir páska: dissabte de Pasqua, dissabte sant



lauk·grill <n. -grills, -grill>: <CULIN = katalónsk grillveisla með hnúðlausum vorlaukum> calçotada f
lauk·súpa <f. -súpu, -súpur>:
<CULIN> sopa f de ceba
laukur <m. lauks, laukar>:
1. <CULIN & BOT> ceba f (planta Allium cepa)
♦ rauður laukur: ceba f [de cuina] vermella (planta Allium cepa) (→ rauðlaukur)
♦ hvítur laukur: #1. <†> all m (planta Allium sativum) (→ hvítlaukur; → geirlaukur). #2. ceba f [de cuina] blanca (planta Allium cepa)
2. <CULIN & BOT> Qualsevol planta del gènere Allium:
2.1. cibulet m, herba allera, porradell m (planta Allium schoenoprasum) (→ graslaukur)
2.2. porradell m, porro m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum) (→ villiblaðlaukur; → risageirlaukur; → risahvítlaukur)
2.3. porro m (planta Allium porrum) (→ blaðlaukur; → höfuðlaukur; → hnapplaukur; → púrra)
2.4. all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum) (→ villilaukur)
2.5. vitracs m.pl, allassa [blanca] (planta Allium triquetrum) (→ hornlaukur)
2.6. all de moro, allassa vermella (planta Allium roseum) (→ blossalaukur)
2.7. all silvestre, all ursí (planta Allium ursinum) (→ bjarnarlaukur)
3. (blómlaukur) bulb m (cabeça de ceba, all, tulipa etc.)
4. <†> (gras, jurt) herbei m, herba f (herba espessa que cobreix el sòl)
◊ sól skein sunnan á salar steina, þá var grund gróin grœnom lauki: el sol brillà des del sud damunt les pedres de la [gran] sala (=la terra) i [féu que] el terra es cobrís amb la verdor de l'herbei (o: i llavors el terra es va cobrir de verdes herbes) (això és, la terra es va cobrir de verdor quan l'escalfor i la claror del sol van fertilitzar el sòl erm primigeni)
5. <LIT> En poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'espasa. Sorgeixen així kenningar com ara blóðlaukr “porradell de sang”, benlaukr “porradell de les ferides”, sárlaukr “porradell de les ferides”, ímunlaukr “porradell de batalla”, etc. Com ja s'ha pogut veure, per a traduir el mot laukr en aquests casos, proposam de recórrer al mot porradell que, segons les dades del DCVB, és la designació de l'Allium schoenoprasum en els Pirineus.
6. <LIT> En poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr també hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'heroi que excel·leix part damunt els altres. Sorgeixen així kenningar com ara ættarlaukr “porradell del llinatge” que designa aquell que sobresurt, de manera especial, d'entre la resta de membres del seu llinatge etc.
♦ betra er að vera laukur í lítilli ætt en strákur í stórri: <LOC FIG> val més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o: de pagell; o: de rajada), val més ésser cap de lluç que no cua d'estruç
  En islandès modern, el mot laukur designa, primàriament, la ceba. A les traduccions de l'islandès antic al castellà, hom hi constata, emperò, que tot sovint l'hi donen els equivalents porro o all. Tanmateix, cal remarcar que aquestes tres plantes (ceba, all i porro) no són originàries d'Escandinàvia on, a l'Edat mitjana, encara ni tan sols s'hi havien aclimatat, de manera que fins a l'època moderna s'hi van haver d'importar des del sud. Així i doncs, cal partir del supòsit que en els textos més antics, el mot laukr no hi podia pas tenir cap d'aquests tres significats esmentats: tant la ceba, com el porro o l'all són aportacions comercials, agrícoles i culinàries dels països de la conca mediterrània a la cuina i a l'agricultura norrenes.

Les vies de penetració d'aquests productes vers el nord no degueren transcórrer paral·leles ni temporalment ni geogràficament: a primera vista, el producte que hi arribà primer fou la ceba, que hi degué arribar des de l'Alemanya del nord. Posteriorment, hi arribaria l'all, el qual, possiblement ho faria a través de l'Anglaterra anglosaxona, tenint en compte que l'islandès antic geirlaukr "all", sembla una adaptació al norrè -un calc- del terme anglosaxó corresponent, gįrléac; finalment, el darrer producte en arribar-hi hauria estat el porro, com ho atesta el mot púrra que cal veure com un danicisme del segle XIX (cf. danès purre, purreløg).

Tot això ens palesa que, al més versemblantment, el mot norrè occidental antic laukr designava originàriament una planta que no era pas ni la ceba, ni l'all ni el porro. Al nostre entendre, aquesta planta devia ésser l'Allium schoenoprasum, la planta que en islandès modern rep el nom de graslaukur i en català el de cibulet, un terme encunyat recentment pel TERMCAT a partir del francès ciboulette f i al qual nosaltres, especialment en la traducció de textos poètics i literaris, preferiríem de donar-li l'equivalent d'herba allera.

Vulgueu veure també:		  
 
→ blóðlaukur   ceba vermella
→ engjalaukur all carenat
→ fjallalaukur all colombí
→ hörpugras cibolla
→ íturlaukur gladiol, lliri
→ kloflaukur all
→ perlulaukur cebeta perla
→ pípulaukur cebeta japonesa
→ porri porro
→ porrlaukur porro
→ purra porro
→ púrrulaukur porro
→ riflaukur all carenat
→ skógarlaukur all boscà
→ staflaukur all linear
→ strandlaukur all de vinya
→ svínalaukur   porro bord
→ unjan ceba
→ vetrarlaukur cebeta japonesa
→ vorlaukur grell tendre, calçot
→ þekjulaukur   consolva
→ þráðlaukur all linear
 
      
laumu·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m



laumu·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f



laumu·múslimi <m. -múslima, -múslimar>: <HIST> criptomorisc m, criptomorisca f



laumu·spil <n. -spils, -spil>: sigil m
laun <n.pl -launa>:
1. <GEN> sou m, salari m
2. (umbun) recompensa f (guardó)
launaður, launuð, launað <adj.>:
assalariat -ada
launa·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl salarials, condicions retributives 
launung <f. launungar, pl. no hab.>: secret m (ocultació)
        (†) með (o: á) launungu: secretament, en secret
        mér er engin launung á því: no me n'amago pas



launungar·mál <n. -máls, -mál>: afer secret, assumpte secret
        það er ekkert launungarmál: no és pas cap secret



laun·þegi <m. -þega, -þegar>: empleat m, empleada f (treballador assalariat)
laupur <m. laups, laupar>:
1. (meis, hrip) menjadora f per a fenàs (grípia especialment dissenyada per omplir-la de fenàs)
♦ leggja upp laupana: <LOC FIG> donar-se per vençut -uda, retre's 
2. (vandlaupur, karfa) cistella f (senalla, cabàs)
3. (hreiður hrafnsins, bálkur) niu m (de corb)
◊ allstór laupur úr kvistum og hrísi: un niu de corb ingent fet amb branques i vilordes 
laus, laus, laust: 1. lliure (no ocupat, disponible)
           laust: lliure (rètol a taxis, vàters etc.)
        2. vacant (lloc de treball)
           12 kennarastöšur eru lausar ķ grunnskólum: a primària hi ha 12 places de mestre vacants



lausa·fé <n. -fjár, pl. no hab.>: <JUR> bé[ns] moble[s]



laus·látur, -lát, -látt: dissolut -a, llicenciós -osa (de costums relaxats, disbauxat)
laus·læti <n. -lætis, no comptable>:
llibertinatge m, vida dissoluta
◊ Messalína var alræmd fyrir lauslæti: Messalina fou cèlebre pel seu llibertinatge 
laus·læti <n. -lætis, no comptable>: 1. (kynsvall) desenfrè m, vida llicenciosa (o: dissoluta), llibertinatge m
        2. (útsláttarsemi) llicència f, relaxació f [de la moral], dissolució f de la moral
        3. (siðleysi) immoralitat f
        4. (léttúð í kynferðisefnum) promiscuïtat f



lausn <f. lausnar, lausnir>: 1. (frelsun) alliberament m, posada f en llibertat (esp. de presoner o captiu)
           lausn gegn tryggingu: llibertat sota fiança
           → reynslulausn: llibertat condicional
        2. solució f (líquid homogeni & resolució de problema, enigma etc.)
           lausn og leyst efni: <QUÍM> solució i solut
           lausn dæmis: solució d'un problema matemàtic
           lausn krossgátu: solució d'uns mots encreuats
           lausn síðustu krossgátu: solució del darrer mots-encreuats
           lausn ráðgátunnar: la solució de l'enigma
           lausn reikningsdæmis: solució d'un problema aritmètic (o: de càlcul)
           mettuð lausn: solució saturada
        3. resolució f (de conflicte, disputa etc.)
           lausn ágreiningsmála: resolució de qüestions controvertides
           lausn deilumála: resolució de qüestions conflictives
        4. (frá starfi eða embætti) dimissió f
           beiðast lausnar: presentar la dimissió
           lausn að eigin ósk: dimissió voluntària
        5. (barnsburður) part m (d'infant)
        6. <RELIG> remissió f
           synda lausn: remissió dels pecats



lausnar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>: [petició f de] dimissió f (renúncia a càrrec)
        draga lausnarbeišni sķna til baka: retirar la seva dimissió
        fallast į lausnarbeišni e-s: acceptar la dimissió d'algú
        leggja inn lausnarbeišni sķna: presentar la seva dimissió



lausnar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>: rescat m (diners pagats a segrestadors)
        greiða lausnargjald: pagar un rescat
lausnari <m. lausnara, lausnarar>:
<RELIG> redemptor m (→ endurlausnari) 
lausnar·lykill <m. -lykils, -lyklar>: tecla f d'escape (en ordinadors)
lautar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
berenada f, pícnic m
♦ fara í lautarferð: anar d'excursió, sortir a fer una berenada
♦ fjölskyldu lautarferð í skógi: pícnic familiar a un bosc
lavendill <m. lavendils, lavendlar>:
espígol m, barbelló m (planta Lavandula vera syn. Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)
lax <m. lax, laxar>:
salmó m [de l'Atlàntic] (peix Salmo salar)
♦ reyktur lax: salmó fumat
♦ villtur lax: salmó salvatge
laxa·flak <n. -flaks, -flök>:
filet m de salmó 
laxa-salat <n>: amanida de salmó



laxer-olía <f>: oli de ricí



lax·veišar <f.pl -veiša>: pesca f del salmó



lįg·kśra <f. -kśru, no comptable> superficialitat f (trivialitat, banalitat en la forma de pensar etc.)
lágtíðni·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
ona f de baixa freqüència 
lágur, lág, lágt: 1. baix 2. baix (d’estatura baixa)



lág-vaxinn: petit (d’estatura)



lág-þýska <f>: baix-alemany (llengua)
lán <n. láns, lán>:
1. <GEN> manlleu m, préstec m
♦ bókin er í láni: el llibre està manllevat
♦ fá e-ð í láni: agafar una cosa manllevada, manllevar una cosa
2. <ECON> préstec m, crèdit m
3. (hamingja) bona sort (bona fortuna)
láns·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl del préstec, condicions creditícies
lánskjara·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur>:
(á Íslandi) índex m de variació de les condicions creditícies 
lárberja·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m
lá·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
horitzontal 
lár·pera <f. -peru, -perur>: alvocat m (fruit de l'alvocater)



lárviðar·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m



lár·viður <m. -viðar, -viðir>: llorer m, llor m (arbre Laurus nobilis)



lás <m. láss, lásar>: pany m



láta: 1. posar

        2. deixar

        láta mig vera: deixa’m estar!

        3. fer

                láta várkunn við sig: fer-se perdonar, demanar perdó

        4. expressar, declarar, dir, fer avinent



látast: morir
        hún lést af sárum sínum í gærmorgun: va morir a conseqüència de les seves ferides ahir al matí



lát-bragð <n>: 1. gest

        2. gesticulació



lįtbragšs·leikari <m. -leikara, -leikarar>: mim m, mima f (persona que fa actuacions de mímica o pantomima)



lįtbragšs·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar)>: pantomima f, mim m,  mímica f (representació mímica)



leðja <f>: fang



leður <n>: cuir, cuiro



leður-blaka <f. -blöku, -blökur>: ratapinyada f (fleirt.: ratespinyades), ratpenat m (fleirt.: ratspenats)
leður·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MED> derma m
leður·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
jaqueta f de cuiro
leður·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f de cuiro
lefkó·granat <n. -granats, -granöt>:
<GEOL> leucogranat m
lefkó·granít <n. -graníts, -granít>:
<GEOL> leucogranit m 
leg <n. -legs, -leg>: úter m, matriu f, mare f



legganga- <en compostos>: <MED> colpo-, colp-, vagin-, vaginal
legganga·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:
<MED> colporràgia f 
legganga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: colpitis f, vaginitis f
legganga·framfall <n. -framfalls, -framföll>:
<MED> prolapse m de la vagina, colpoptosi f
legganga·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
<MED> fòrnix m vaginal, fons m de sac vaginal
legganga·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MED> vaginisme m
legganga·munni <m. -munna, -munnar>:
<MED> orifici m vaginal, orifici m de la vagina
legganga- og blöðru·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
<MED> colpocistoplàstia f
legganga·op <n. -ops, -op>:
<MED> entrada f de la vagina
legganga·partur <m. -parts, -partar>:
<MED> musell m (o: morro m) de tenca, portio vaginalis uteri (o: cervici) (porció inferior del coll de l'úter) 
legganga·saumur <m. -saums, -saumar>: colporràfia f
legganga·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
<MED> colpotomia f
legganga·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:
<MED> mucosa f vaginal
legganga·spegill <m. -spegils, -speglar>:
<MED> espècul m (o: espèculum m) vaginal
legganga·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
<MED> colposcòpia f
legganga·önd <f. -andar, -andir>:
<MED> vestíbul m de la vagina 
leggja <legg ~ leggjum | lagði ~ lögðum | lagt ║ e-ð>: posar una cosa (en posiciö horitzontal)
        leggja mikið upp úr e-u: donar molta d'importància a una cosa
        ég legg til að <+ subj.>...: proposo que <+ subj.>...
        leggja landið undir sig: conquerir un país
           Trajanus laggði undir sig Dakíu: Trajà va conquerir la Dàcia



leggstu: imperatiu de → leggjast “gitar-se”
leg·göng <n.pl -ganga>:
1. <MED> canal m vaginal, conducte m vaginal
2. <MED, óeiginlegt fyrir skeið> vagina f
♦ sveppir í leggöngum: fongs vaginals
♦ útferð frá leggöngum: fluix m vaginal, leucorrea f 
legslímu·flakk <n. -flakks, -flökk>: <MED> endometriosi f



legslímu·villa <f. -villu, -villur>: <MED> endometriosi f
legu·pláss <n. -pláss, -pláss>:
lloc m d'amarratge, amarrador m (de vaixell en el moll) 
legu·rúm <n. -rúms, -rúm>: (í skipi, járnbrautarlest, flugvél o.s.fr.) llitera f (llit de vaixell, tren, avió etc.)



leg·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: aigües f (líquid amniòtic)
        hvenær fór legvatnið? Quan va trencar / ha trencat aigües?



leið <f.leiðir>: 1. camí
        þér eruð á réttri leið: va bé (és el camí correcte)
        þér eruð á rangri leið: va malament (ha agafat el camí equivocat)
        2. (strætó) trajecte m (camí o recorregut d'autobús)



leiða-bók <f.-bækur>: guia de trens
leiða·buski <m. -buska, -buskar>:
tanarida f (planta Tanacetum vulgare syn. Chrysanthemum tanacetum syn. Chrysanthemum vulgare)
leiðar·bók <f. -bókar, -bækur>:
<MAR> diari m de bord, quadern m de bitàcola
leiðar·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
estrella f polar, estel m del nord, estel m polar, estrela f polar (Val.)  
leiðast <imp.>: 1. <+dat>: avorrir-se
        mér leiðist: estic avorrit, m’avorreixo
        mér leiðist hann: [ell] m’avorreix
        2. anar agafats del bracet, anar de bracet



leið-beining <f.-beiningar>: 1. instrucció (manera com fer una cosa) 2. assessorament
leiði <m. leiða, no comptable>:
1. <GEN> avorriment m
♦ valda leiða: causar avorriment
2. (þreyta) cansament m (fatiga)
leiði <n. leiðis, leiði>:
sepultura f, vas m (esp. Mall.) (sepultura dins església o sagrat) 
leiðindi <n.pl>: avorriment
        vera til leiðinda:  ésser un avorriment


leiðin-legur, -leg, -legt: 1. <GEN> avorrit -ida, tediós -osa
        2. (sorglegur) trist -a, apàtic -a
           leiðinlegar fréttir: notícies tristes



leiðsla <f. leiðslu, leiðslur> 1. (vatns- og gasleiðsla) canonada f (d'aigua, de gas)
        2. (rafmagnsleiðsla) cablejat elèctric (conjunt de cables per on circula l'electricitat)
        3. (rás) conducte m
        4. (miðilssvefn) trance m, trànsit m (de mèdium espiritista)
           komast ķ leišslu: entrar en trance (la mèdium)
        5. (ofurhrifning) èxtasi m (de místic o mística)
           komast ķ leišslu: assolir l'čxtasi (arribar a un estat d'čxtasi)
        6. (heimsókn til vítis eða hímnaríkis) visió f (esp. a l'Edat Mitjana, en la qual es visita l'infern, el cel etc.)
           Duggals leišsla: les visions de Tundal i de Trictelm
        7. (fjarhygli) encantament m (embadaliment, distracció)
           vera eins og ķ leišslu: estar com a embadalit -ida (o: esmaperdut -uda)



leiðslu·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura visionària (a l'Edat Mitjana)



leišslu·sżn <f. -sżnar, -sżnir>: <FIG> visió f



leið-sögn <f.-sagnar>: visita [guiada] (a un monument, un indret etc.)

        hvenær er næsta leiðsögn? Quan és la propera visita guiada?



leiður, leið, leitt: 1. (dapur) trist -a
        2. (leiðinlegur) avorrit -ida
            gera e-n leiðan: avorrir algú
            en bišin gerir mig leišan: perņ l'espera m'avorreix (o: em provoca tedi, em fastigueja)
        3. (hveimleiður) malvist -a
           öllum leiður: malvist de tothom
        4. (þreyttur) tip -a (fastiguejat, fart)
           mér er e-ð leitt: estic tip de...
           gera e-n leiðan á e-u: <LOC FIG>  llevar a algú les ganes de...; llevar a algú el gust de...
           gera e-m lífið leitt: <LOC FIG>  fer la vida impossible a algú, fer avorrir la vida a algú
        4b. vera leiður á e-u:  estar tip -a d'una cosa
        4c. verða leiður á e-u: fartar-se d'una cosa, cansar-se d'una cosa
        5. mér er leitt: <LOC IMPERS> em sento malament (o: no em sento bé)
        6. mér þykir það leitt: <LOC IMPERS> ho lamento (o: em sap greu)
        7. það er leitt: <LOC IMPERS> [quina] llàstima!



leiftur <m. leifturs, leiftrar>: dofí m de costats blancs de l'Atlàntic (mamífer Lagenorhynchus acutus syn. Delphinus acutus)



leiftur <n. leifturs, leiftur>: 1. (elding) llamp m
        2. (glampi) llampec m, llambre m (Mall.) (resplendor viva i ràpida)


leiga <f. leigu, leigur>: lloguer m
        taka e-ð á leigu: llogar una cosa



leigja <leigi ~ leigjum | leigði ~ leigðum | leigt>: 1. <e-ð>: llogar una cosa (adquirir el dret a emprar una cosa llogant-la)
           hvar get ég fengið leigðan bíl? On puc llogar un cotxe?
        2. <leigja e-ð [út]>: llogar una cosa (oferir el lloguer d'una cosa)
           leigja e-m e-ð: llogar una cosa a algú
           geymsluhólfið var leigt út fyrir tveimur vikum: la caixa de seguretat es va llogar fa dues setmanes
leigjandi <m. leigjanda, leigjendur>:
arrendatari m, arrendatària f 
leigubifreiða-stöð <f.-stöðvar>: parada de taxis



leigu-bíll <m.-bílar>: taxi



leigubíl-stjóri <m.-stjórar>: taxista



leigu-flug <n. -flugs, -flug>: [vol m] xàrter m



leiguflug-félag <n.-félög>: companyia de xàrters



leigu-húsnæði <n>: habitatge en lloguer, habitatge llogat
leigu·liði <m. -liða, -liðar>:
arrendatari m, arrendatària f
leigu·penni <m. -penna, -pennar>:
negre m (escriptor que escriu a l'ombra obres que surten a nom d'un altre) 
leigu·samningur <m. -samnings, -samningar>: contracte m de lloguer



leigu-vél <f.-vélar>: un chàrter (avió)



leik·fang <n. -fangs, -föng>: joguina f
        leikföng fyrir börn: joguines per a infants



leik-fimi <f>: gimnàstica

        vera í leikfimi: fer gimnàstica



leikfimi-hús <n>: gimnàs



leikfimis-búningur <m.-búningar>: xandall
leik·grind <f. -grindar, -grindur>:
parc m [per a nen petit] (gàbia d'infant) 
leik-hús <n>: teatre (edifici)



leikhús-kíkir <m.-kíkjar>: prismàtics de teatre o òpera
leikinn, leikin, leikið <adj.>:
1. <GEN> jugat -ada
◊ heimaleikurinn, sem var leikinn í mikilli þoku...: el partit de tornada, jugat enmig d'una gran boira...
2. (hlutverk) interpretat -ada (paper)
◊ frú Dalloway sem er leikin af Nicole Kidman...: la senyora Dalloway, interpretada per Nicole Kidman...
3. (fær) hàbil, destre -a (expert)
◊ leikinn sæfari: un expert navegant, un hàbil navegant (que sap navegar amb perícia)
♦ leikinn í e-u: destre en una cosa, expert en una cosa
♦ leikinn við e-ð: destre en una cosa, expert en una cosa
♦ leikinn við að <+ inf.>: ésser hàbil <+ part. pres.> 
◊ Picasso var leikinn við að mála og teikna allt frá barnsaldri: en Picasso, ja des de la seva infantesa, va ésser destre pintant-ho i dibuixant-ho tot 
leik-rit <n>: obra de teatre
leikskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
puericultor m [diplomat], puericultora f [diplomada] 
leik·skóli <m. -skóla, -skólar>: guarderia f



leik-skrá <f.-skrár>: programa (de teatre, òpera)



leikur <m. leiks, leikir>: 1. <GEN & FIG> joc m
           kalla e-n til leiks: <FIG> #1. convocar algú a participar (en alguna cosa); #2. involucrar algú (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
           skerast inn í leikinn: <FIG> involucrar-se, intervenir (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
        2. (í skák) jugada f (moviment de jugador d'escacs)
           eiga leik: [haver de] moure, [haver de] jugar (tocar fer la jugada a un dels dos jugadors d'escacs)
           þú átt leik: tu mous (o: jugues tu)
        3. (á sviði) actuació f (d'actor a escenari o pel·lícula)
        4. (leikrit) peça f de teatre (drama etc.)
        5. (knattspyrnu-, körfuknattleikur o.s.fr.) partit m (matx de futbol, bàsquet etc.)



leikur <m. leiks, leikar>: 1. (íþróttakeppni) competició f (esportiva))
        2. (viðureign) lluita f (enfrontament, combat)
           ójafn leikur: lluita desigual
leik·vangur <m. -vangs, -vangar>:
teatre m (grec, romà. Per al teatre modern, → leikhús)
◊ öll borgin komst í uppnám, menn þustu hver um annan til leikvangsins og...: i tota la ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre...
◊ ...sendu einnig til hans og báðu hann að hætta sér ekki inn á leikvanginn: li enviaren a dir que no s'exposés anant al teatre
  El vocable islandès tradueix el mot grec θέατρον dels Actes dels Apòstols 19,29 i 19,31. La versió islandesa del 1540 del Nou Testament empra al terme → sjónarflötur.   

leir <m. leirs, leirtegundir>: argila f
leir- <en compostos>:
d'argila cuita, de terracota
leir·gedda <f. -geddu, -geddur>:
àmia f  (peix Amia calva)
leir·her <m. -hers, -herir>:
exèrcit m de terracota
leir·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
cap m de terracota 
leir-ker <n>: gerra d’argila



leirkera-gerð <f>: ceràmica


leir-rækja <f.-rækju, -rækjur>: gamba borda  (crustaci Solenocera membranacea)



leir-vara <f.-vörur>: objectes de terrissa



leisla <f.leislur>: funeral, enterrament. Paraula pròpia de la llengua clàssica (variants ortogràfiques: leizla, leiðsla). En la llengua moderna hom empra greftrun o jarðar-för (enterrament) o sorgarguðsþjónusta, sálumessa o sálutíðir “funeral”
lekanda·augnbólga <f. -augnbólgu, no comptable>:
<MED> oftàlmia gonocòccica 
lengi <adv>: 1. [durant] molt de temps
           hve (o: hvað; o: hversu) lengi...?: 1. quant de temps fa que...? quin temps fa que...? (referent temporal: passat)
        2. quant de temps...? fins quan...? (referent temporal: futur)
           hve (o: hversu) lengi ætlar þú að misnota þolinmæði vora?: fins quan abusaràs de la nostra paciència?
        3. ekki lengi: ja no
           hann býr ekki lengi á þessum stað: ja no viu aquí



lens <col.>: acabat, mort, retut, esgotat

        ég er lens: estic mort



lensu·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>: llobí bord, llobí blau, tramús blau, tramusser blau, llobí m de flor blava, llobí australià (planta Lupinus angustifolius)



lerkašur, lerkuš, lerkaš: 1. malmès -esa, malparat -ada, ferit -ida (després d'haver caigut, tingut un accident, haver-se copejat amb alguna cosa etc.)
        2. <fig> fastiguejat -ada
        3. (mjög þreyttur) baldat -ada, retut -uda (Mall.) (extenuat, esgotat)



lesa <les ~ lesum | las ~ lásum | lesið>: 1. llegir
        2. <e-ð> llegir una cosa
        3. <uppúr e-u> llegir fragments escollits d'una cosa
           lesa uppúr verkum sínum: fer una lectura (pública) de fragments de les seves obres



lesandi <m. lesanda, lesendur>: lector m, lectora f
        halda lesandanum föngnum: captivar [l'atenció d]el lector



lesast <lest ~ lesumst | last ~ lásumst | lesist>: llegir-se
        lesist fyrir notkun: llegeixi's abans d'usar



les-geisladiskur <m. -disks, -diskar>: (CD-ROM diskur) CD-ROM m
les·gleraugu <n.pl -augna>:
ulleres f.pl de vista cansada, ulleres f.pl per llegir
♦ les- og vinnugleraugu: ulleres per llegir i fer feina de prop
lessa <f. lessu, lessur>:
<FAM> bollera f  (lesbiana) 
lest <f.lestir>: tren ( járnbrautarlest)



lestar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa ferroviària
lestar·hleri <f. lúgu, lúgur>:
<MAR> tapa f d'escotilla, quarter m d'escotilla
lestar·hristingur <m. -hristings, -hristingar>:
sacsada f del tren, sotragueig m del tren 
lestar·vagn <m. -vagns, -vagnar>: vagó m de tren
lestar·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:
tracaleig m del tren 
leti <f. leti, pl. no hab.>: peresa f



letur-humar <m.-humars, -humrar>: escamarlà <m> (crustaci Nephrops norvegicus)



letur-skerkir <m.-skerkis, -skerkar>: bacoreta <f> (peix Euthynnus alletteratus)
levsít <n. levsíts, no comptable>:
<GEOL> leucita f 
leyfa <leyfi ~ leyfum | leyfði ~ leyfðum | leyft ║ e-ð>:
permetre una cosa
♦ leyfa e-m e-ð: permetre una cosa a algú
♦ leyfa sér e-ð: permetre's una cosa
♦ leyfa sér að <+ inf.>: permetre's [de] <+ inf.>
♦ leyfa e-u að gerast: permetre que passi una cosa
◊ ...úr því að hann hefði leyft nauðguninni að gerast: ...atès que havia permès que s'esdevingués la violació
leyfður, leyfð, leyft <adj.>:
permès -esa
leyna <leyni ~ leynum | leyndi ~ leyndum | leynt ║ e-u>:
amagar una cosa
◊ þá verður Elísabet hafandi og leyndi hún því fimm mánuður: Llavors l'Elisabet va quedar embarassada i ho va amagar durant cinc mesos
◊ en eftir þessa daga varð Elísabet kona hans þunguð, og hún leyndi sér í fimm mánuði : i passats aquests dies, l'Elisabet, sa dona, va quedar embarassada i durant cinc mesos es va estar amagada
◊ leyna kvíða sínum: amagar la seva ansietat
♦ leyna e-n e-u: <& FIG> amagar una cosa a algú
♦ e-ð fer leynt: <LOC FIG> una cosa es manté en secret
♦ hann leynir á sér: <LOC FIG> amaga més del que mostra per defora (en ell hi ha més que no sembla, és una persona més enigmàtica que no sembla)
leynast <leynist ~ leynumst | leyndist ~ leyndumst | leynst>:
amagar-se 

leynd <f. leyndar, leyndir>: 1. (launung) secret m
           með leynd: en secret
           leggja (o: draga) leynd á e-ð: <FIG> amagar una cosa, ocultar una cosa
           tala ekki í leyndum: parlar obertament
        2. (leynistaður) amagatall m (indret ocult)
           í leyndum: a] d'amagat, sigilosament (en un amagatall, sense que ningú no se n'adoni)
           b] <FIG> a l'ombra (sense fer-ne ostentació)



leyndar·dómur <m. -dóms, -dómar>: 1. <GEN> misteri m
        2. (launung, leyndarmál) secret m
leyndar·mál <n. -máls, -mál>:
secret m
♦ ljóstra upp leyndarmáli: revelar un secret 
leyni·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m



leyni·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f
leyni·göng <n.pl -ganga>:
passadís secret 
leyni·lega <adv.>: secretament, en secret



leyni·legur, -leg, -legt: secret -a
leyni·malva <f. -mölvu, -mölvur>:
malva f de fulla rodona, malva f de fulla petita (planta Malva neglecta syn. Malva rotundifolia syn. Malva pusilla) 
leysa: 1. <+ac>: desfermar

        2. < úr +dat>: resoldre
leysan·legur, -leg, -legt <adj.>:
soluble
leysingar·vatn <n. -vatns, -vötn. Pl. no hab.>:
aigua f procedent de la fosa de la neu
leysing <f. leysingar, leysingar>:
dissolució f (acte o acció de dissoldre's)
leysir <m. leysis, leysar>:
<QUÍM> dissolvent m, diluent m
leysni <f. leysni, no comptable>:
(í tölvuskjám) resolució f (de pantalla d'ordinador) 
leyti <n. leytis, no comptable>: 1. (tillit) relació f, aspecte m, respecte m
        aš hįlfu leyti: a mitges, a contracor
        aš mķnu leyti: per la meva banda, pel que fa a mi
        að mestu leyti: majoritąriament
        að mörgu leyti: en mots aspectes
        að nokkru leyti: parcialment, en certa manera, fins a un cert punt
        að öðru leyti: a part d'això, a banda d'això, això de banda, en ultra, en un altre aspecte
        að öllu leyti: totalment
        ég, fyrir mitt leyti...: jo, per la meva banda... (o: pel que fa a mi...)
    2. (tími) hora f (en què aproximadament se sol fer una cosa)
        hvert leyti?: quan, si fa no fa?; devés quan (Mall.)
        um þetta leyti...: devés aquesta hora (Mall.)
        um sama leyti...: devés la mateixa hora (Mall.)
        um hvaða leyti...?: devés quina hora...?
        um žetta leyti: devés aquesta hora
    3. En aquest sentit sol aparčixer formant compņsits:
        um kvöldmatarleytiš: devés l’hora de sopar
        um jólaleytiš: pels volts del nadal
    4. Amb especificació de les hores, s'empra per a designar l’hora aproximada en quč es fa o es farą una cosa. En l’ortografia actual, el mot se sol aglutinar al numeral que indica l’hora
        um nķuleytiš: cap a les nou, devés les nou (Bal)
        um sexleytiš ķ kvöld: cap allą a les sis del vespre, devés les sis del vespre (Bal)
    5. Forma unitats conjuncionals modals del tipus:
        aš žvķ leyti aš : en la mesura que 
        aš žvķ leyti sem : en la mesura que 
        aš svo miklu leyti sem: en la mesura que, en tant que
léns·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<INFORM> nom m de domini 
létta: alleugerir



létta-sótt <f>: inici dels dolors de part, dolors del part



léttast: aprimar-se, amagrir-se



léttur, létt, létt: lleuger



lið <n. liðs, lið>: 1. <GEN> tropa f, host f
           ganga til liðs við e-n (o: með e-m): <LOC FIG> unir-se a algú
           vera einn síns liðs: <LOC FIG> estar tot sol
        2. <ESPORT> equip m



liða·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f



liðašur, liðuš, liðaš: arrissat -ada
        liðaš hįr: cabells arrissats



liða·gigt <f. -gigtar, no comptable>: artritis f
liðamóta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MED> artrologia f 
lið·fall <n. -falls, -föll>: el·lipsi f
lið·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
<GRAM> el·líptic -a 
lið·felling <f. -fellingar, -fellingar>: el·lipsi f
lið·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
1. <MED> luxació f, desllorigament m, dislocació f (de membre)
♦ algert liðhlaup: luxació completa
♦ liðhlaup í öxl (o: á öxl; o: í axlarlið