© Macià Riutort i Riutort, 1998

m.a.: 1. abrev. de meðal annars “entre d’altres [coses]”
	2. abrev. de meðal annarra “entre d’altres”

maðra <f. möðru, möðrur>:

quallallet m (qualsevol planta del gènere Galium)

♦ → anganmaðra “espunyidella d'olor”

♦ → flækjumaðra “espunyidella de bardissa”

♦ → gulmaðra “espunyidella groga”

♦ → krossmaðra “espunyidella boreal”

♦ → krókamaðra “apegalós”

♦ → mjúkmaðra “espunyidella blanca”

♦ → stjörnumaðra “creuera”

maður <m. manns, menn. Plural amb article: mennirnir>: home m

mafískur, mafísk, mafískt: <GEOL> màfic -a
	mafísk berg: roques màfiques

maga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> gastritis f

maga·krampi <m. -krampa, -krampar>: espasme m estomacal, recargolament m de tripes, convulsió f estomacal

maga- og garna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gastroenteritis f, enterogastritis f

maga- og þarma·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gastroenteritis f, enterogastritis f

maga·poki <m. -poka, -pokar>: motxilla f porta-bebès

maga·sár <n. -sárs, -sár>: úlcera [gàstrica]

maga·veikindi <n.pl -veikinda>: 1. desordre m gastrointestinal (designació familiar genèrica de malalties com ara la colitis, restrenyiment/diarrea, gastroenteritis i pancreatitis
	2. indisposició f d'estómac

maga·veikur, -veik, -veikt: indisposat -ada de l’estómac (amb mal de panxa i diarrea)
		ég er magaveikur ~ magaveik: tinc una indisposició d'estómac

maga·verkur <m. -verkjar, -verkir>: mal m de panxa, mal m de ventre, dolor m d'estómac

magi <m. maga, magar>: 1. estómac m
		á fastandi maga: en dejú
	2. ventre m
		ég hef aldrei fundið fyrir barni í maga: mai no havia sentit un infant dins el ventre [de sa mare] (tocant-li el ventre mentre l'infant es mou)

magn <n. magns, mögn>: 1. (fjöldi) quantitat f
	2. (massi) massa f (quantitat no individualitzable)
	3. (afl, kfaftur) força f
		af magni: amb totes les seves forces

magnaður, mögnuð, magnað <adj.>:

1. (öflugur) poderós -osa (puixant)

2. (yfirþyrmandi, stórfenglegur) excepcional  (fenomenal, totalment aclaparador, intens, irresistible)

◊ magnaður fagnaður: una grandiosa alegria

◊ og þér eruð mögnuð kona!: i vós sou una gran dona!

♦ það er magnað!: això és grandiós!

magn·afsláttur <m. -afsláttar, pl. no hab.>: descompte m (o: rebaixa f) per quantitat

magn·bundinn, -bundin, -bundið: quantitatiu -iva

magnesía <f. magnesíu, magnesíur>:

<MED> magnèsia f

♦ brennd magnesía: magnèsia calcinada (→ glædd magnesía)

♦ brædd magnesía: magnèsia hidratada  (hidròxid de magnesi)

♦ glædd magnesía: magnèsia calcinada, magnèsia anhidra  (òxid de magnesi)

♦ létt glædd magnesía: magnèsia [calcinada] lleugera, magnèsia francesa, magnèsia ordinària 

♦ þung glædd magnesía: magnèsia [calcinada] pesant, magnèsia anglesa

♦ hvít magnesía: magnèsia alba (carbonat de magnesi hidratat)

magnesín <n. magnesíns, no comptable>:

magnesi m (metall Mg)

magnesíum <n. magnesíums, no comptable>:

magnesi m (metall Mg)

magnesíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, -hýdroxíð>:

1. <QUÍM> hidròxid m de magnesi

2. <MED> magnèsia f

♦ vötnuð magnesíumhýdroxíð: hidròxid m de magnesi hidratat, magnèsia hidratada (Mg(OH)2)

magnesíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:

<QUÍM> carbonat m de magnesi (MgCO3)

magnesíum·oxíð <n. -oxíðs, -oxíð>:

1. <QUÍM> òxid m de magnesi

2. <MED> magnèsia f

♦ vatnsfrítt magnesíumoxíð: òxid m de magnesi anhidre, magnèsia anhidra (MgO)

magnesíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:

<QUÍM> sulfat m de magnesi (MgSO4)

♦ sjövatnað magnesíumsúlfat (o: magnesíumsúlfat, heptahýdrat): sulfat de magnesi heptahidrat

♦ vatnsfrítt magnesíumsúlfat: #1. <QUÍM> sulfat de magnesi anhidre. #2. <MED sem hægðalyf> sal f d'Epsom (com a laxant) (→ Epsomsalt)

magn·laus, -laus, -laust: desmaiat -ada (exhaust, molt feble, totalment retut, sense forces)

magn·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: desmai m (estat de gran exhauriment o feblesa)

Magrib <n. Magribs, no comptable>:

<GEOG> el Magrib m ( المغرب )

maí <m. maís (o: maí), maímánuðir>: maig m

maí·kolla <f. -kollu, -kollur>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

maís <m. maíss, no comptable>: blat m de moro, blat m de les Índies (Mall.), blat m dindi (Men.), moresc m (Tarr.), dacsa f (Val.)

maís·kólfur <m. -kólfs, -kólfar>: panotxa f, panolla f (Val.), pinya f de blatdindi (Men.)

maís·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: 1. farina f [fina] de blat de moro, maizena® f
	2. <CULIN = matarréttur úr maísmjöli> polenta f (farina de blat de moro, cuita en aigua bullent)

maísmjöl·grautur <m. -grautar, -grautar>: <CULIN> polenta f

maís·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de blat de moro, oli m de blat de les Índies (Mall.)

maís·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: fècula f de blat de moro

maí·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

majónes <n. majónes, no comptable>: maonesa f
	létt majónes: maonesa light

maki <m. maka, makar>: cònjuge m (marit & muller)

makindi <n.pl makinda>: confort m

makk <n. makks, pl. no hab.>:

complot m, conjura f

makka <makka ~ mökkum | makkaði ~ mökkuðum | makkað ║ e-ð saman>:

tramar una cosa, maquinar una cosa

◊ þeir eru að makka e-ð saman: n'estan tramant alguna

makki <m. makka, makkar>:

(ljónsmakki & hestmakki) crinera f (de cavall i de lleó)

makkarónískur, makkarónísk, makkarónískt: macarrònic -a
	makkarónísk latína: llatí macarrònic
	makkarónískur kveðskapur: poesia macarrònica

makkarónur <f.pl makkaróna>: macarrons m.pl

mak·legur, -leg, -legt: just -a, ben merescut -uda

makríl·háfur <m. -háfs, -háfar>: solraig m, salroig m (Bal.), tauró-talp blau (peix Isurus oxyrhinchus syn. Isurus glaucus)

makríli <m. makríla, makrílar>: → makríll “verat”

makríll <m. makríls, makrílar>: 1. verat m (peix Scomber scombrus)
	2. spænskur makríll: bis m (peix Scomber japonicus)

makró·bíótískur, -bíótísk, -bíótískt <adj.>:

macrobiòtic -a

♦ makróbíótískt fæði: dieta macrobiòtica 

♦ makróbíótísk matargerðarlist: cuina macrobiòtica

♦ makróbíótískt mataræði: règim macrobiòtic

makró·seísmískur, -seísmísk, -seísmískt <adj.>:

<GEOL> macrosísmic -aa

♦ makróseísmískt svæði: àrea macrosísmica

malakít <n. malakíts, malakít steinar>:

<GEOL> malaquita f

mala·múkki <m. -múkka, -múkkar>:

fulmar àrtic (ocell Fulmarus glacialis)

malari <m. malara, malarar>:

1. <GEN> moliner m, molinera f 

2. ♦ malarinn og kona hans: heura f de terra (planta Glechoma hederacea)

mal·bik <n. -biks, no comptable>: 1. asfalt m
	2. (malbiksslitlag) [ferm m] asfaltat m (ferm d'asfalt, capa d'asfalt sobre la calçada)
		malbik endar: l'asfaltat acaba (la carretera passa a pista)

mal·bikaður, -bikuð, -bikað: asfaltat -ada

Maljorka <Maljorku (o: Maljorka)>: Mallorca f
	á Maljorku: a Mallorca (sovint es retroba indeclinat: á Majorka o á Mallorka)

maljorkískur, maljorkísk, maljorkískt: mallorquí -ina

Maljorku·búi <m. -búa, -búar>: mallorquí m, mallorquina f

maljorkska <f. maljorksku, no comptable>: mallorquí m (dialecte de Mallorca)

maljorkskur, maljorksk, maljorkskt: mallorquí -ina

malt <n. malts, no comptable>: malta f, malt m (ordi germinat i assecat, preparat per a fer-ne la cervesa o el whisky)

Malta <f. Möltu, no comptable>:

Malta f

maltneska <f. maltnesku, no comptable>:

maltès m (llengua maltesa)

maltneskur, maltnesk, maltneskt <adj.>:

maltès -esa

Malt·verji <m. -verja, -verjar>:

maltès m, maltesa f (→ Möltumaður)

malt·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

maltès -esa f (→ maltneskur, maltnesk, maltneskt)

malt·viskí <n. -viskís, -viskí>: whisky m de malta (o: de malt)

malt·öl <n. -öls, no comptable>: maltöl, cervesa negra dolça i sense alcohol

mal·urt <f. -urtar, -urtir>: 1. (fjaðra) donzell m (planta Artemisia absinthum)
	2. (búrót) altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris)
	3. kínversk malurt: altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua) (→ sumarmalurt)

malva <f. mölvu, mölvur>:

malva f  (nom col·lectiu per a les plantes del gènere Malva)

mandarína <f. mandarínu, mandarínur>: mandarina f

mandarínu·tré <n. -trés, -tré>: mandariner m (arbre Citrus reticulata)

mandla <f. möndlu, möndlur>: ametlla f, aumetlla f (Tarrag., ekki ritm./no lit.), armela f (Val.), ametla f (Bal.: ritm./lit.), metla f (Bal., ekki ritm./no lit.)

mangan <n. mangans, no comptable>:

manganès m (metall Mn)

manna <n. mannas, no comptable>: <RELIG> manna f, maina f, mannà m

manna·askur <m. -asks, -askar>: freixe m de flor (arbre Fraxinus ornus)

manna·grjón <n. -grjóns, -grjón>: panís m, mill italià, dacsa vera (fruit de la planta Setaria italica) (→ kólfhirsi; → refaskott)

manna·spóluormur <m. -spóluorms, -spóluormar>: ascàride f de l'home, àscaris f de l'home (helmint intestinal Ascaris lumbricoides)

mann·blendni <f. -blendni, no comptable>: sociabilitat f

mann·drápari <m. -drápara, -dráparar>:

homicida m & f

mannerfðamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:

projecte m del genoma humà (→ genamengisáætlun)

◊ mannerfðamengisáætlunin: el projecte del genoma humà

mann·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici humà

mannfræði·skor <f. -skorar, -skorir: 

departament m d'antropologia (a universitat)

mann·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:

brivall m, malànima m, bergant m, coquí m, canalla m

mann·rán <n. -ráns, -rán>: segrest m (rapte de persona)

mann·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>: segrestador m, segrestadora f

manns·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>: desaparició f de persona

mann·virki <n. -virkis, -virki>: construcció f, edificació f (pont, edifici de qualsevol mena, instal·lacions etc.)

mann·tal <n. -tals, -töl>: cens m

mann·tetur <n. -teturs, -tetur>:

pobre desgraciat

mannvistar·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

(mannræn landafræði) geografia humana

manorkískur, manorkísk, manorkískt: menorquí -ina

manorkskur, manorksk, manorkskt: menorquí -ina

mara <f. möru, mörur>: malson m

marengs <m. marengs, marengsar>: <CULIN> merenga f

marens <m. marens, marensar>: <CULIN> merenga f
	súkkulaðikaka með marens: pastís de xocolata amb merenga

marens·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>: <CULIN> llet merengada

marg·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldað ║ e-ð>: multiplicar una cosa
	margfalda með þremur: multiplicar per tres

marg·hleypa <f. -hleypu, -hleypur>: revòlver m (arma)

marg·slunginn, -slungin, -slungið: complicat -ada (sinuós, complex)

marg·tyngdur, -tyngd, -tyngt <adj.>: políglota

marg·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: multilingüisme m

margur, mörg, margt: 1. mant -a, diversos, més d’un
	2. margir, margar, mörg <pl.>: molts moltes
		jafn margir... og...: tants [de]... com...
		aldrei jafn margir [eru] að læra ensku í grunnskóla og nú: mai tants no han fet anglès a primària com ara
	3. hve margir, hve margar, hve mörg: <pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?
	3b. hversu margir, hversu margar, hversu mörg: < pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?

margvís·legur, -leg, -legt: divers -a

mar·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>: 1. escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)
	2. græni marhnútur: escorpí marí (o: de mar) de pues llargues (peix Taurulus bubalis)

mar·ígull <m. -íguls, -íglar>: 1. eriçó m de mar, garota f, vogamar m
	2. stóri marígull: garota f de fons atlàntica (equinoderm Echinus esculentus)

maríu·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:

marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.) (designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella)

maríubjöllu·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] coccinèl·lids m.pl

maríu·brá <f. -brár, -brár>:

cost m (Mall., Men.) (planta Tanacetum balsamita syn. Chrysantemum balsamita)

maríu·depla <f. -deplu, -deplur>:

marieta f de set punts, vaqueta f de Sant Antoni (Val.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.), poriolet m [vermell] (Mall.) (insecte Coccinella septempunctata)

maríu·diskur <m. -disks, -diskar>: xelet m, xel m (mol·lusc Chlamys opercularis)

maríu·erla <f. -erlu, -erlur>: cuereta blanca, saig m (Mall.), titina f (Mall.), cueta blanca (Val.) (ocell Motacilla alba)

maríu·hæna <f. -hænu, -hænur>:

marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.) (designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella, i, de manera especial, Coccinella septempunctata)

maríuhænu·systir* <f. -systur, -systur>:

poriol m [llentrisquer] (Mall.) (insecte Lachnaia vicina)

maríu·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.) (planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·lilja <f. -lilju, -liljur>:

assutzena f, lliri blanc, assussena f (Mall.) (planta Lilium candidum)

maríu·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada f de cua espinosa (peix Bathyraja spinicauda)

maríu·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:

corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.) (planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·vöndur <m. -vandar, -vendir>:

1. genciana f (gènere de plantes Gentiana)

2. gencianeta f dels Pirineus (planta Gentianella campestris)

marjoram <n. marjorams, no comptable>:

<CULIN & BOT> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana & condiment culinari)

◊ ferskt, saxað marjoram: moraduix fresc trinxat

mark <n. marks, mörk>:

1. (merki) marca f (senyal)

♦ e-ð er til marks um e-ð: <LOC FIG> una cosa és senyal de..., una cosa fa la impressió de...  (és prova o indicatiu d'una altra)

♦ setja [sitt] mark á e-ð: posar la seva marca a una cosa

♦ hafa e-ð til marks [um það]: guiar-se per una cosa [en un afer]

◊ og hafið þetta til marks: i això us servirà de senyal (que això us serveixi d'indicació)

2. (eyrnamark) marca f auricular (feta o posada a l'orella d'una ovella per reconèixer-la com a pròpia)

♦ taka mark á e-m: <LOC FIG> prendre's algú seriosament (no dubtar pas del que diu o ha dit, creure'l)

♦ taka mark á e-u: <LOC FIG> fer cas d'una cosa  (donar la deguda importància a una cosa)

♦ taka ekki mark á e-u: <LOC FIG> fer cas omís d'una cosa 

3. <FIG> marca f, empremta f

◊ langvarandi skortur hefur sett mark sitt á hann: les llargues privacions li han deixat marca

♦ setja sitt mark á e-ð ~ e-n: <LOC FIG> deixar la seva empremta en una cosa ~ en algú

4. (mynteining) marc m (unitat monetària)

♦ finnskt mark: marc finlandès

♦ þýskt mark: marc alemany

♦ þýsk mörk: marcs alemanys

5. (takmark, markmið) objectiu m (meta, fi, finalitat)

♦ keppa að e-u marki: perseguir una meta, perseguir un objectiu, maldar per atènyer una meta

♦ leggja sitt af mörkum til e-s: <LOC FIG> contribuir a un fi (aportar-hi el seu granet de sorra)

◊ leggðu þitt af mörkum núna!: contribueix-hi ara!

♦ leggja e-ð af mörkum til e-s: <LOC FIG> contribuir a un fi amb una cosa

◊ leggja e-ð af mörkum til almannaheilla: contribuir al bé general amb quelcom

6. (endamark, endir) meta f (fi de cursa)

♦ komast í mark: arribar a la meta

7. (skotskífa) rodella f, blanc m (fitó, diana)

♦ hitta í mark: donar en el blanc, fer diana, endevinar el blanc (Mall.) 

♦ skjóta í mark: disparar al blanc

♦ skjóta til marks: disparar al blanc

8. <ESPORT> porteria f

◊ knötturinn fór í mark: la pilota va entrar dins la porteria

♦ skora mark: <LOC> fer un gol, marcar un gol

◊ leiknum lauk með einu marki gegn tveim: el partit va acabar u a dos

◊ Rússar sigruðu Íslendinga með tveimur mörkum gegn engu: els russos van guanyar els islandesos per dos a zero

9. (stig, þrep, punktur) punt m (nivell, límit)

♦ að nokkru marki: fins a un cert punt  (→ að nokkru leyti, að sumu leyti)

♦ að vissu marki: fins a un cert punt  (→ að vissu leyti)

♦ [framar] að því marki sem...: fins al punt que... 

♦ að því marki sem nauðsynlegt er til að...: fins allà on sigui necessari per a... 

♦ → bræðslumark “punt de fusió”

♦ → daggarmark “punt de rosada”

♦ → frostmark “punt de congelació”

♦ → olíumark “nivell de l'oli”

♦ → suðumark “punt d'ebullició”

♦ → uppgufunarmark “punt d'evaporació”

10. mörk <n.pl marka>: (takmörk, endimörk & FIG) límit[s] m.[pl] (punt màxim assolible o permès)

♦ → lánamörk “límit de crèdit”

markaðs- <en compostos>:

de mercat

markaðs·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:

economia f de mercat

markaðs·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia f comercial, geomàrqueting m, marketing geography f

markaður <m. markaðar, markaðir>:

mercat m

mark·greifi <m. -greifa, -greifar>:

1. <GEN> marquès m

2. <HIST> marcgravi m

markgreifa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

1. <GEN> marquesat m

2. <HIST> marcgraviat m

markgreifa·frú <f. -frúar, -frúr>:

1. <GEN> marquesa f

2. <HIST> marcgràvia f

mark·lína <f. -línu, -línur>:

<ESPORT> línia f de meta

mark·maður <m. -manns, -menn>:

<ESPORT> porter m

mark·teigur <m. -teigs, -teigir (o: -teigar) >:

<ESPORT> àrea f de meta, àrea f de porteria, zona f de gol

mark·mið <n. -miðs;, -mið>: fi m, objectiu m

mark·tækur, -tæk, -tækt: rellevant, significatiu -iva
	marktækur munur: <ESTAD> diferència significativa
	minnsti marktækur munur : <ESTAD> [prova f de] menor diferència significativa

Markús Antoníus <m. Markúsar Antoníusar>:

Marc Antoni (nom d'home)

mark·verður, -verð, -vert: important
	hvað er hér markvert að sjá?: què hi ha aquí que pagui la pena de veure?

mark·vörður <m. -varðar, -verðir>:

<ESPORT> porter m (→ markmaður)

marmara·brjóstmynd <f. -brjóstmyndar, -brjóstmyndir>:

bust m de marbre (representació pictòrica o escultòrica feta de marbre)

♦ marmarabrjóstmynd af e-m: bust de marbre d'algú

Marmara·haf <n. -hafs, no comptable>:

<GEOG> Mar f de Màrmara

marmara·skata <f. -skötu, -skötur>: tremolor <m>, tremoló <m>, vaca morena (peix Torpedo marmorata)

marmara·stytta <f. -styttu, -styttur>:

estàtua f de marbre 

♦ marmarastytta af e-m: estàtua de marbre d'algú

marmari <m. marmara, no comptable>:

marbre m 

marmelaði <n. marmelaðis, no comptable>:

1. <GEN> melmelada f

2. (appelsínumarmelaði) melmelada f de taronja (especificatització del terme)

marmilaði <n. marmilaðis, no compotable>:

variant de → marmelaði “melmelada”

mar·nögl <f. -naglar, -neglur>:

1. (ónix, naglsteinn) ònix m (Bíblia de Montserrat)

◊ tak þér ilmjurtir, balsam, marnögl (šə'ħēlεþ, שְׁחֵלֶת) og galbankvoðu, ilmjurtir ásamt hreinu reykelsi. Skal vera jafnt af hverju: pren aromes: estorac, ònix, gàlban d'olor[, espècies aromàtiques] i encens pur; totes elles en parts [i pes] iguals

2. (raf) ambre m (Schökel)

◊ tak þér ilmjurtir (qaħ-ləkā sammīm קַח-לְךָ סַמִּים), balsam (nā'ŧāφ נָטָף), marnögl (šə'ħēlεθ, שְׁחֵלֶת) og galbankvoðu (ħεlbə'nāh חֶלְבְּנָה), ilmjurtir (sammīm סַמִּים) ásamt hreinu reykelsi (ləvo'nāh zak'kāh לְבֹנָה זַכָּה). Skal vera jafnt af hverju: procura't en quantitats iguals aquests perfums: reïna aromàtica, ambre i gàlban (? Schökel: “significat desconegut”), perfums i encens pur

Marokkó <n. Marokkó, no comptable>:

el Marroc m

Marokkó·búi <m. -búa, -búar>:

marroquí m, marroquina f (→ Marokkómaður)

Marokkói <m. Marokkóa, Marokkóar>:

marroquí m, marroquina f (→ Marokkómaður)

Marokkó·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m del Marroc

Marokkó·maður <m. -manns, -menn>:

marroquí m, marroquina f

marokkóskur, marokkósk, marokkóskt <adj.>:

marroquí -ina

mars <m. mars, marsar (o: marsmánuðir)>: març m

mars <m. mars, marsar>:

<MÚS> marxa f (composició musical)

◊ ‘tyrkneski marsinn’ eftir Mozart: la ‘marxa turca’ de Mozart

mars·vaxsveppur <m. -vaxsvepps, -vaxsveppar (o: -vaxsveppir)>: llenega f de primavera, marçot m (bolet Hygrophorus marzuolus)

marsi <m. marsa, marsar>: escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)

mar·stirnir <m. -stirnis, -stirnar>: ciclotona f de Brauer (peix Cyclothone braueri)

mar·tröð <f. -traðar, -traðir>: malson m

masi <m. masa, masar>: macís m, flor f de [nou] moscada, macis f (aril del fruit de la nou moscada)

massa* <f. mössu, mössur>:

<CULIN & RELIG JUD> maçà f (מַצָּה) (fl./pl.: maçàs og/i maçot) 

matar·áhöld <n.pl -áhalda>: coberts m.pl

matar·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

safata f

matar·birgðir <f.pl -birgða>:

provisions f.pl, vitualles f.pl, queviures m.pl, reserves f.pl d'aliments

matargerðar·list <f. -listar, -listir>:

cuina f, gastronomia f (art culinària, conjunt de plats propis d'una contrada, un país etc.)

♦ makróbíótísk matargerðarlist: cuina macrobiòtica

♦ maljorksk matargerðarlist: cuina mallorquina

matargerðar·mál <n. -máls, -mál>: llenguatge culinari, llengua f de la cuina

matar·ílát <n. -íláts, -ílát>:

recipient m per a menjar[s]

matar·lím <n. -líms, -lím>: <CULIN> gelatina f

matar·sódi <m. -sóda, no comptable>: bicarbonat m de sodi, bicarbonat sòdic, E-500(II) m

matar·stóll <m. -stóls, -stólar>: trona f (per a infants)
	matarstóll fyrir ungbörn: trona f per a infants [petits]

mat·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de menjar

mat·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> oblació f (ofrena vegetal, això és, de pa, vi, oli i d'altres menjars fets amb vegetals)

◊ sláturfórnir og matfórnir: sacrificis i oblacions

mat·prjónn <m. -prjóns, -prjónar. Empr. hab. en pl.>:

bastonet m (emprat hab. en pl.), palillo m (cast. ekki ritm./no lit.; emprat hab. en pl.)

♦ borða með matprjónum: menjar amb bastonets

mat·reiða <-reiði ~ -reiðum | -reiddi ~ -reiddum | -reitt ║ e-ð>: cuinar una cosa, fer una cosa (complement = plat culinari)

matreiðslu·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m de cuina

matreiðslu·rjómi <m. -rjóma, no comptable>: nata f de cuina, nata f de (o: per) cuinar, nata culinària (nata fresca líquida per a cuinar-hi, no per a muntar-la)

mat·salur <m. -salar, -salir>: menjador m

mat·seðill <m. -seðils, -seðlar>: carta f (de restaurant, del menú)
	má ég fá matseðilinn? que podria dur-me la carta?

mat·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>: cullera f

matsölu·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m, fonda f
	ég er að leita að matsölustað: estic buscant un restaurant (o: una fonda)

matur <m. matar, matar>: menjar m
	hvar get ég fengið ítalskan / spænskan / katalanskan mat?: On podríem trobar menjar italià / espanyol / català?
	kaupa í matin: fer la compra
	staðgóður matur: menjar complet (sòlid, fet amb diferents menes d'aliments)

mat·vandur, -vönd, -vant <adj.>:

(kræsinn) llamenc -a, llefec -ega, llefuc -uga (Lleida), triat -ada [en el menjar] (Mall., Men.)

mat·vara <f. -vöru, -vörur>: queviures m.pl (productes alimentaris)

matvæla- <en compostos científics>:

bromato-, bromat-, dels aliments

matvæla·fræði <f. -fræði, no comptable>:

bromatologia f

matvæla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

bromatòleg m, bromatòloga f

mat·væli <n.pl -væla>: comestibles m.pl, aliments m.pl

matvöru·búð <f. -búðar, -búðir>: botiga f [de queviures], supermercat m

matvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f [de queviures], supermercat m

mauk <n. mauks, no comptable>: mauk, mena de compota de fruita (p.e., pomes)

mauk·sjóða <-sýð ~ -sjóðum | -sauð ~ -suðum | -soðið ║ e-ð>: (sjóða e-ð í mauk) mauksjóða, bullir fruita (p.e., pomes) en una mena de compota

maur <m. maurs, maurar>: formiga f

maur <n. maurs, maur>: àcar m

maura·drottning <f. -drottningar, -drottningar>: formiga reina f

maura·kláði <m. -kláða, no comptable>: ronya f, sarna f, tinya f

maur·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:

rap m  (peix Lophius piscatorius) (→ skötuselur)

máfur <m. máfs, máfar>:

gavina f (→ mávur)

mág·kona <f. -konu, -konur>:

(svilkona) cunyada f (dona de germà o germana)

mágur <m. mágs, mágar>:

1. (svili) cunyat m (home de germà o germana)

2. <†> (tengdasonur) gendre m (home de fill o filla)

3. <†> (tengdafaðir) sogre m (pare de l'home o de la dona)

mál <n. máls, mál>: 1. mida f, mesura f
		taka mál af einhverjum ~ einhverju fyrir eitthvað: prendre les mides d’algú ~ d'alguna cosa per a...
	2. afer m, qüestió f, assumpte m
	3. cas m (policíac)
		leysa mál: solucionar un cas
	4. afer legal, procés m
	5. cosa f
		prentað mál: impresos (forma de tramesa postal)
	6. llengua f (→ tungumál)
		bundið mál: poesia f (en oposició a prosa)
		erlernt mál: llengua estrangera
		nýju málin: les llengües modernes
		laust mál: (prósi) prosa f
		mælt og ritað mál: llengua parlada i llengua escrita
		óbundið mál: (prósi) prosa f

málafærslu·maður <m. -manns, -menn>: <JUR> procurador m, procuradora f (advocat responsable de representar algú en judici)

mála·liði <m. -liða, -liðar>:

mercenari m (soldat de lloguer)

mál·efni <n. -efnis, -efni>:

assumpte m, qüestió f

málfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

gramatical

♦ svokallaða málfræðilega breytingin: <GRAM> canvi m gramatical (á þýsku / en alemany: ‘Grammatischer Wechsel’) (→ Vernerslögmálið)

mál·gefinn, -gefin, -gefið: loquaç, [molt] parlador -a

mál·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia lingüística

mállandfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

de geografia lingüística

mál·laus, -laus, -laust: mut -uda

mál·leysi <n.-leysis, -leysi>: mudesa f

mállýsku-: dialectal

mál·lýska <f. -lýsku, -lýskur>: dialecte m

málm·bróðir <m. -bróður, -bræður>: metal·loide m

málm·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>: no-metall m

málmur <m. málms, málmar>: metall m

mál·saga <f. -sögu, -sögur>: història f de la llengua
	íslensk málsaga: història de la llengua islandesa
	katalönsk málsaga: història de la llengua catalana

mál·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>: comunitat lingüística

máls·grein <f. -greinar, -greinar>: 1. sentència f, màxima f (dita breu)
	2. <GRAM = setning> frase f, proposició f
	3. <GRAM = efnisgrein> paràgraf m
	4. <JUR> paràgraf m (part del redactat d'una llei)

málshátta·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: paremiologia f

málshátta·safn <n. -safns, -söfn>: recull m de proverbis

málshátta·safnari <m. -safnara, -safnarar>: paremiògraf m, paremiògrafa f

máls·háttur <m. -háttar, -hættir>: proverbi m, parèmia f

mál·snilld <f. -snilldar, no comptable>: eloqüència f

mál·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:

de paraula fàcil, eloqüent

mál·snjallur, -snjöll, -snjallt <adj.>:

variant de → málsnjall, málsnjöll, málsnjallt “eloqüent”

mál·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:

política lingüística

mál·stofa <f. -stofu, -stofur>:

1. <POLÍT> cambra f

♦ efri málstofa: cambra alta

♦ efri málstofa breska þingsins: la cambra alta del parlament anglès, la Cambra dels lords

♦ neðri málstofa: cambra baixa

♦ neðri málstofa breska þingsins: la cambra baixa del parlament anglès, la Cambra dels comuns

2. (þingstofa) sala f de reunions (cambra gran per a tenir-hi reunions)

3. (semínar) seminari m (taula rodona, col·loqui, taller, xerrada etc. sobre un tema determinat)

♦ málstofa í tilefni af 20. ára afmæli Montrealbókunarinnar: seminari amb motiu del 20è aniversari del protocol de Montreal

mál·stol <n. -stols, pl. no hab.>:

<MED> afàsia f

♦ fólk með málstol[i]: afàsics m.pl

♦ maður með málstol[i]: afàsic m, afàsica f, persona f amb afàsia

mál·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

1. <GEN> domini lingüístic, territori lingüístic

2. <MED í heilanum> àrea f del llenguatge (en el cervell)

mál·tíð <f. -tíðar, -tíðir>: àpat m
	staðgóð máltíð: àpat complet

mál·verk <n. -verks, -verk>: quadre m (pintura)

málverka·safn <n. -safns, -söfn>: 1. (gallerí - sýningarsalur) galeria f d’art (local d'exposició i venda de pintures)
	2. (listasafn) pinacoteca f (museu)
	3. (einkasafn) col·lecció f de pintures (privada)

málverka·sýning <f. -sýningar, -sýningar>: exposició f de quadres

málvísinda·legur, -leg, -legt <adj.>:

lingüístic -a

málvísinda·maður <m. -manns, -menn>:

lingüista m & f

mál·vísindi <n.pl -vísinda>: lingüística f
	almenn málvísindi: lingüística general

mál·þing <n. -þings, -þing>: simposi m (col·loqui, congrés)

mánaðar·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>: 1. quota f mensual, mensualitat f (p.e., d'hipoteca)
	2. termini m mensual

mána·rifa <f. -rifu, -rifur>:

<MED> esquinç m de menisc

mána·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> adulària f, selenita f, pedra f de lluna

máni <m. mána, mánar>:

1. <GEN. És mot antiquat o propi de registre elevat> lluna f

2. <MED = liðmáni> menisc m

mánu·dagur <m. -dags, -dagar>: dilluns m

mánuður <m. mánaðar, mánuðir>: mes m
	einu sinni í mánuði: un pic al mes, un cop al mes
	hálfur mánuður: quinze dies
	í næsta mánuði: el mes que ve, el mes qui ve (Bal.)
	ég er komin fimm mánuði á leið: estic de cinc mesos (embarassada)
	mánuðum saman: durant mesos

Mári <m. Mára, Márar>: moro m, mora f

Máritani <m. Máritana, Máritanar>:

maurità m, mauritana f

Máritanía <f. Máritaníu, no comptable>:

Mauritània f

Máritaníu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m de Mauritània

Máritaníu·maður <m. -manns, -menn>:

maurità m, mauritana f

máritanskur, máritönsk, máritanskt <adj.>:

maurità -ana

mát <n. máts, mát>: mida f
	taka mát af einhverjum við fatasaum: prendre les mides d’algú per fer-li un vestit

máta <máta ~ mátum | mátaði ~ mátuðum | mátað ║ e-ð>: emprovar-se una cosa, assatjar-se una cosa(Mall.) (peça de roba)
	má ég máta hann / hana / það? Que me'l ~ me la puc emprovar? (o: Que el me ~ la’m puc assatjar? -Mall.-)

mátt·leysi <n. -leysis, no comptable>: 1. debilitat f, feblesa f
	2. <FIG> impotència f
		máttleysi gagnvart e-u: impotència davant una cosa

máttur <m. máttar, mættir>: poder m

medista·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: salsitxa f
	steikt medisterpylsa: bratwurst f

með I. <prep. + Dat.>:
	1. <GEN> amb
	2. entre (amb noms de col·lectius, gentilicis etc.)
		það var siður með fiskimönnum: era costum entre els pescadors (o: dels pescadors)
	II. <prep. + Ac>: amb (amb verbs de moviment)
	
með því að <+inf.>: 1. Conjunció causal: perquè, per tal com
	2. De vegades serveix per retre en islandès el nostre participi de present

meðal <n. meðals, meðul>: medecina f
	meðal <+ við + dat>: medecina per..., medecina contra...

meðan: 1. mentre, durant
	2. á meðan: 2a. mentre
			á meðan þú ert þar: mentre siguis aquí...
			2b. mestrestant
			bíddu á meðan: espera mentrestant

með·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:

vot positiu, vot m a favor

með·aumkun <f. -aumkunar, no comptable>: compassió f, pietat f

meðaumkunar·laus, -laus, -laust: despietat -ada, sense compassió

með·ferð <f>: tractament m
	heiðarleg meðferð: tracte honorable

með·fram: 1. en part
	2. alhora

með·fram <prep.+dat>: al llarg de
	meðfram ánni: al llarg del riu
	meðfram strandlengjunni: tot al llarg de la costa

með·fursti <m. -fursta, -furstar>:

copríncep m  (cadascun dels regents d'Andorra)

♦ franski meðfurstinn: el copríncep francès

♦ spænski meðfurstinn: el copríncep espanyol

með·fæddur, -fædd, -fætt <adj.>:

congènit -a 

♦ meðfæddar aflaganir: deformacions congènites

♦ meðfæddar vanskapanir: malformacions congènites

♦ meðfædd sárasótt: sífilis congènita

með·ganga <f.-göngur>: embaràs (“el temps en què es va amb el nen”)
	cf. l’expressió: ég fer með sveinbarn: estic embarassada d’un nen

meðgöngu·tími <m. -tíma, pl. no hab.>: durada f de l’embaràs
	á meðgöngutíma: durant l'embaràs

með·limur <m. -lims, -limir>:

membre m

♦ meðlimir sömu fjölskyldu: membres de la mateixa família

♦ meðlimur í klúbbnum: membre del club

með·læti <n. -lætis, no comptable>:

bona sort

♦ í meðlæti og mótlæti: en els bons temps i en els temps dolents, en la prosperitat i en la penúria

♦ nota e-ð sem meðlæti: usar una cosa com a amulet de la bona sort

meðmæla·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta f de recomanació

með·mæli <n.pl -mæla>:

referències f.pl (recomanació, normalment escrita, que un protector, antic patró o empleador etc. fa d'algú)

♦ hún hefur ágæt meðmæli: té magnífiques referències

♦ hún sendi meðmæli með umsókinni: va adjuntar una carta de recomanació a la sol·licitud

með·vitaður, -vituð, -vitað <adj.>:

1. (með meðvitund) conscient (amb plena consciència)

2. (ljós, skýr, skilmerkilegur) explícit -a (no implícit)

mega: poder
	má ég fá...: podria donar-me... (adreçant-se a venedora o dependenta)

<†>  megin ¹ <n. megins, no comptable>:

força f

♦ trúa á mátt sinn og megin: confiar totalment en les seves forces

megin² <n. megins, no comptable>:

la major part

♦ megnið (o: meginið) af leiðinni: la major part del camí

megin³ <adv.>:

indica el costat o la cara d'un objecte, accident geogràfic etc. on es duu a terme una acció, hi ha situat un objecte etc.

♦ báðum megin: per tots dos costats, per totes dues cares

♦ hérna megin: en aquest costat, en aquesta banda

♦ hérna megin við e-ð: a aquesta banda de..., a aquest costat de...

◊ hérna megin við ána: a aquest costat del riu

♦ hinum megin: a l'altra banda, a l'altre costat

♦ hinum megin við e-ð: a l'altra banda de..., a l'altre costat de...

♦ hægra megin: al costat dret, a la banda dreta

◊ hægra megin sést í Il Duomo en vinstra megin er kirkjan Orsanmichele: a la dreta s'hi veu Il Duomo i a l'esquerra l'església d'Orsanmichele

♦ hægra megin við e-ð ~ e-n: a la dreta d'una cosa ~ d'algú

megin- <en compostos>:

principal, més important

meginlands·loftslag <n. -loftslags, no comptable>:

clima m continental

megin·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:

sisme m principal (terratrèmol principal seguit de rèpliques)

megin·tilgangur <m. -tilgangs, -pl. no hab.>:

objectiu m principal, propòsit m principal

megrun <f. megrunar, megranir>: aprimament m, amagriment m

megrunar·kúr <m. -kúrs, -kúrar>: dieta f d'aprimament

megrunar·lyf <n. -lyfs, -lyf>: medicament m (o: fàrmac m) per a aprimar-se

meiðsli <n>: ferida
	opið meiðsli: ferida oberta

meina·fræði <f. -fræði, no comptable>:

patologia f

meinafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

patològic -a

meina·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

patòleg m, patòloga f

mein·blandinn, -blandin, -blandið: verinós, nociu

mein·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: injúria f, ofensa f

mein·haddur <m. -hadds, -haddar>: menhaden m (peix Brevoortia tyrannus)

mein·loka <f. -loku, -lokur>:

lapsus m (de llengua, de ploma)

meintur, meint, meint <adj.>:

presumpte -a

meir <adv.>:

més

♦ seinna meir: més tard, després (posteriorment, més endavant)

♦ síðar meir: més tard, després (posteriorment, més endavant)

♦ sýnu meir: considerablement més

♦ þeim mun meir: més que més

meira <adv.>:

1. més

♦ e-ð er hálfu meira [en...]: una cosa és el doble de grossa [que no pas...]

♦ meira að segja: i per si això no fos prou... (o: i [el que] és més...) 

2. meira només s'utilitza per a formar el comparatiu dels participis de present emprats com a adjectius verbals. Altrament es recorre sempre a les formes sintètiques amb -ari, -ari, -ara

◊ meira áríðandi: més urgent

meiran <n. meirans, no comptable>:

<CULIN> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana emprada com a condiment culinari)

meiri, meiri, meira <adj. comparatiu de → mikill>:

1. (stærri) més gran, més gros -ossa, major (referit a extensió, volum, quantitat i rellevància social, mai a edat)

♦ þetta eru nú meiri lætin!: <LOC> quina sorollada! (o: quin renover!, Mall.) 

◊ meiri og minni megir Heimdallar: fills major i menors d'Heimdal·le (això és, tots els homes: indiferentment si són d'extracció social alta o baixa)

2. (að magni) més (especialment davant substantius que no són quantificables o comptables)

◊ bara ást, ást, ást og meiri ást: només amor, amor, amor i més amor

◊ bjór, meiri bjór!: cervesa, més cervesa!

♦ ekki meiri X...... en svo að...: no més... com perquè <+ subj.> 

♦ meiri X...... en svo að...: més... del que... (o: que no...) 

♦ því meiri... þeim mun meiri...: com més... més... 

♦ því meiri... því meiri...: com més... més... 

♦ því meiri... því minni...: com més... menys... 

◊ því meiri flokkun og fleiri grúppur því minni umræða: com més fraccions i més grups, menys debat

meiri·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

<POLÍT> majoria f 

♦ ná hreinum meirihluta: obtenir la majoria absoluta

♦ verða meirihlutinn í landi: convertir-se en la majoria en un país

meistari <m. meistara, meistarar>:

1. <GEN> mestre m (grau més alt de manobre, artesà i d'altres oficis)

♦ æfin skapar meistaran: <LOC FIG> la pràctica fa el mestre

◊ meistari Jakob, meistari Jakob! Sefur þú, sefur þú? Hvað slær klukkan, hvað slær klukkan?: mestre Jaume, mestre Jaume! Que dormiu?! Que dormiu?! Quina hora toquen les campanes? Quina hora toquen les campanes?

◊ meistari meistaranna: mestre de mestres

2. <CULIN> xef m (cuiner en cap)

◊ meistari eldhússins: el xef

3. <ESPORT> campió m, campiona f

melanterít <n. melanteríts, melanterít>:

<GEOL> melanterita f

mela·sól <f. -sólar, -sólir>:

rosella àrtica groga (planta Papaver radicatum)

mel·gresi <n. -gresis, pl. no hab.>:

sègol m de mar, èlim m de sorral (planta Elymus arenarius)

mella <f. mellu, mellur>: puta f

mellu·dólgur <m. -dólgs, -dólgar>: macarró m, macarra m (alcavot de prostituta)

melóna <f. melónu, melónur>: meló m

melting <f. meltingar, no comptable>: digestió f

mengun <f. mengunar, no comptable>: contaminació f (del medi ambient)

menning <f. menningar, menningar>: cultura f

menningar·arfur <m. -arfs, pl. no hab.>: heretatge m cultural, herència f cultural

menningar·heimur <m. -heims, -heimar>:

civilització f

♦ árekstur menningarheima: xoc de civilitzacions

♦ átök menningarheima: lluita de civilitzacions, conflicte entre civilitzacions

♦ bandalag menningarheima: aliança de civilitzacions

◊ ...tillögu Spánverja um að myndað verði bandalag menningarheima milli vestrænna ríkja og múslimaríkja í baráttunni gegn hryðjuverkum: ...de la proposta dels espanyols que es formi una aliança de civilitzacions entre els països occidentals i els països musulmans en la lluita contra els atemptats terroristes

♦ samband menningarheima: aliança de civilitzacions

menningarmála·ráðuneyti <n. ráðuneytis, ráðuneyti>:

ministeri m de cultura

menningar·mynd <f. -myndar, -myndir>: documental m

menningar·ráð <n. -ráðs, -ráð>: regidoria f de cultura (en ajuntaments)
	Lista- og menningarráð: regidoria de cultura i arts

menningar·saga <f. -sögu, -sögur>: història f de la cultura

menningar·verk <n. -verks, -verk>:

obra f cultural

♦ Balerískt Menningarverk: Obra Cultural Balear

◊ BMVið / Kuflgammurinn: OCB - Voltor

mennta- <en compostos>:

educatiu -iva, educacional

mennta·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

programa educatiu, programa m educacional

♦ menntaáætlun Evrópusambandsins: programa educacional de la Unió Europea 

menntamála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>: ministeri m d’educació i ciència

menntaskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'institut, professora f d'institut

mennta·skóli <m. -skóla, -skólar>: institut m (d’E.S.O. i batxillerat)

menntun <f. menntunar, no comptable>: formació f acadèmica (educació escolar i universitària d'una persona)

mer·folald <n. -folalds, -folöld>: <ZOOL> poltra f

merg- <en compostos>: <MED> medul·lar

merg·bein <n. -beins, -bein>: 1. <CULIN> os m o bocí m d'os que conté moll comestible (destinats, p.e., a ésser bullits etc.)
	2. <CULIN> ossobucco m

mergill <m. mergils, marglar>:

<GEOL> marga f

mergur <m. mergjar, no comptable>: moll m d'os, <MED> medul·la f, 

merki <n. merkis, merki>: 1. (herfáni) estendard m (bandera)
		hlaupast undan merkjum: <MIL> desertar
	2. (bending, stjörnumerki) senyal m, senya f (gest indicatiu & signe zodiacal)
		gefa merki: fer un senyal
			hann gaf honum merki: li fa ver un senyal
		til merkis um það, að...: en senyal que..., en senyal de <+ inf.>
	3. (teikn, einkenni) signe m (marca, moviment, gest, símptoma etc. que revela un fet)
		hún sýndi engin merki um geðshræringu eða veikleika: no va mostrar cap signe d'emoció o de feblesa
		merki um fátækt þeirra: un signe de llur pobresa

merki·legur, -leg, -legt: remarcable, interessant
	ekkert merkilegt: res d’interessant, res de nou

merki·miði <m. -miða, -miðar>: etiqueta f

merking <f. merkingar, merkingar>: 1. (þýðing, inntak) significat m
		merking orðs: el significat d'un mot
	2. (það að merkja) marcatge m (acte de marcar una cosa)

merkingar·fræði <f. -fræði, no comptable>: semàntica f

merkja <merki ~ merkjum | merkti ~ merktum | merkt>: 1.  <e-ð>: (setja merki á) fer una senya a
	2.  <e-ð>: (marka sauðfé) marcar una peça de bestiar (per saber-ne la propietat)
	3.  <e-ð>: (taka eftir) adonar-se de, témer-se'n de (Mall.) (fixar-se en, reparar en)
	4. (þýða) significar, voler dir
		hvað merkir þetta orð?: què vol dir aquest mot? (quin significat té?)

merlingur <m. merlings, merlingar>: marlí blau (peix Makaira nigricans)

Mervíkinga·ætt <f. -ættar, no comptable>:

<HIST> dinastia f dels merovingis, dinastia merovíngia

Mer·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:

<HIST> merovingi m, merovvíngia f

messa <f. messu, messur>: 1. <RELIG> missa f
		fara í messuna (o: messu): anar a missa
		hlusta á messu: oir missa
			hlusta á messu í dómkirkjunni: oir missa a la seu
		hlýða á messu: oir missa
			hlýða á messu í dómkirkjunni: oir missa a la seu
		mæta í messuna: anar a missa
		svört messa: missa negra
		syngja messu: dir missa cantada
            verða á í messunni: <LOC FIG> ficar el peu dins la galleda
	2. (kirkjulegur minningardagur) dia m, festa f (dia en què se celebra la memòria d'un sant o d'una santa)
		Jónsmessa: dia m de Sant Joan
		Marteinsmessa er 11. nóvember: el dia de Sant Martí és l'onze de novembre

messa <messa ~ messum | messaði ~ messuðum | messað>: 1. <RELIG> dir missa
	2. messa yfir e-m: <LOC FIG> (skamma) clavar un esbronc a algú, pegar una renyada a algú (Mall.)

mest- <en compostos científics>:

plisto-, plist-, pleisto-, pleist-

mesti, mesta, mesta <adj. formes febles del superlatiu de → mikill>: més gros -ossa, màxim -a

mestur, mest, mest <adj. formes fortes del superlatiu de → mikill>: més gros -ossa, màxim -a

mesúsa <f. mesúsu, mesúsur>: <RELIG JUD> mezuzà f (מְזוּזָה ,מזוזה)

mesúsa·hús <n. -húss, -hús>: <RELIG JUD> portamezuzà[s] m, estoig m de mezuzà (בית מזוזה)

mesúsa·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: <RELIG JUD> [capseta f de] mezuzà f, estoig m de mezuzà (מְזוּזָה ,מזוזה)

met·orð <n.pl -orða>: