© Macià Riutort i Riutort, 1998

nabba- <en compostos>:

<MED> papular, pàpulo-, pàpul-

nabba·lag <n. -lags, -lög>:

<MED> estrat m papil·lar, capa f papil·lar (capa superficial del derma)

nabba- og hreistur- <en compostos>:

<MED> pàpulo-escatós -osa, pàpulo-esquamós -osa

♦ aðrar nabba- og hreisturraskanir: d'altres desordres pàpulo-escatosos

◊ húðbólga, exem og nabba- og hreisturraskanir: dermatitis, èczemes i desordres pàpulo-escatosos

nabba·þýfi <n. þýfis, no comptable>:

petits amuntegaments, petites protuberàncies (petites elevacions en el terreny)

nabbi <m. nabba, nabbar>:

1. (smáþúfa) petita protuberància punteguda (petita elevació, eminència o excrescència de forma punxeguda)

2. (steinnibba) pedra cantelluda (pedra punteguda)

3. <MED> pàpula f

♦ → Gottronsnabbar “pàpules de Gottron”

◊ graftarbólur og nabbar: pústules i pàpules

4. <BOTAN> papil·la f

5. (lýti) defecte m (mancança)

naddverskur, naddversk, naddverskt <adj.>:

natzarè -ena (de Natzaret)

◊ Jesús naddverski: Jesús natzarè

naðra <f. nöðru, nöðrur>:

1. (slanga & snákur) serp f (ofidi & colobra)

◊ þú skalt stíga ofan á höggorma og nöðrur, troða fótum ljón og dreka: passaràs sobre escurçons i serps, trepitjaràs amb els peus lleons i dracs

2. (eiturnaðra) escurçó m (víbria)

◊ að síðustu bítur það sem höggormur og spýtir eitri sem naðra: al final, pica com una serp i escup verí com un escurçó

3. <FIG = tunguhvass maður> persona f de llengua viperina (persona de llengua punyent o incisiva i plena de malícia)

4. <FIG = slægur maður> serp f (persona astuta i intrigant)

5. <FIG = rógberi> difamador m, difamadora f (calumniador, persona de llengua plena de maldiença no justificada)

naður·kollur <m. -kolls, -kollar>:

llengua f de bou, [llengua] bovina f (Val.), serradeta f (Val.), viperina f, llengua f de llebre (Ross.), borraina borda, cua f de porc, cul m de porc, boleng bord, bigalosa f, borratja borda, bolenga borda (Mall.) (planta Echium vulgare)

naður·tunga <f. -tungu, -tungur>:

llengua f de serp, llança f de Crist (planta Ophioglossum vulgatum var. polyphyllum syn. Ophioglossum azoricum)

naðverskur, naðversk, naðverskt <adj.>:

natzarè -ena (de Natzaret)

◊ ...svo það uppfylltist hvað sagt er fyrir spámennina að hann skyldi naðverskur kallast: ...per tal que es complís l'oracle dels profetes que deia que l'anomenarien Natzarè

nafar <m. nafars, nafar>:

1. (lítill handbor) barrina f, trebinella f, tribana f (petit)

2. (meðalstór) trepant m [de mà] (mitjà)

3. (stór) triba f, tribe m, barrobí m (Mall.) (barrina grossa)

4. (handbor með sveifli) filaberquí m, villamarquí m (Val.), berbiquí m (Mall., Men.) (barrina relativament grossa de fuster amb mànec amb forma de pom)

nafars·rauf <f. -raufar, -raufar>:

forat m fet amb barrina, barrobí etc.

nafla- <en compostos>:

umbilical, omfalo-, omfal-, del melic

nafla·appelsína <f. -appelsínu, -appelsínur>:

taronja f nàvel

nafla·gras <n. -grass, -grös>:

quenígia f d'Islàndia, verdolaga f d'Islàndia (planta Koenigia islandica)

nafla·haull <m. -hauls, -haular>:

hèrnia f umbilical, omfalocele f (→ naflakviðslit)

nafla·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

barretets m.pl, llombrígol m de Venus, melic m (Val.), capellets m.pl [de teulada] (Mall., Men.), papellides f.pl (Mall.) (planta Umbilicus rupestris syn. Umbilicus pendulinus)

nafla·kviðslit <n. -kviðslits, -kviðslit. Pl. no hab.>:

hèrnia f umbilical, omfalocele f

nafla·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir>:

cordó m umbilical

♦ klippa á naflastrenginn: tallar el cordó umbilical

nafla·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

regió f umbilical

nafli <m. nafla, naflar>:

melic m, llombrígol m (Bal.), guixa f (Mall.) 

♦ nafli heimsins: <FIG> el melic del món (a Delfos & FIG = centre del món)

♦ horfa aðeins í eigin nafla: <LOC FIG> mirar-se al melic

♦ skoða (o: sjá) aðeins eigin nafla: <LOC FIG> no veure res més que el propi melic (no pensar més que en un mateix i en els propis interessos)

nafn <n. nafns, nöfn>:

1. <GEN> nom m

♦ að nafni: <LOC> de nom (nom de fonts que un hom porta)

◊ Íri nokkur að nafni Murphy: un irlandès, de nom Murphy

◊ maður að nafni Tófi: un home, de nom Tófi

♦ spyrja e-n að nafni: <LOC> preguntar algú pel seu nom, demanar a qualcú què li diuen (Mall.) 

♦ að nafninu til: <LOC> de nom, nominalment (pel títol que hom es dóna, però no pas forçosament pel que hom és)

◊ einungis að nafninu til: només en teoria

◊ konungar Vesturgota voru að nafninu til undirkonungar sem ríktu í nafni Rómarkeisara: els reis visigots eren, nominalment, sots-reis que governaven en nom dels emperadors romans

♦ bera nafn: portar un nom

◊ skólinn ber nafn hans: l'escola porta el seu nom

♦ falskt nafn: nom fals, pseudònim m (nom emprat per no ésser reconegut)

♦ undir fölsku nafni: amb nom fals

♦ skrifa undir fölsku nafni: escriure amb pseudònim

♦ gefa e-u nafn: posar nom a una cosa, etiquetar una cosa de

♦ í nafni e-s: <LOC> en [el] nom de...

◊ í Guðs nafni: en nom de Déu

♦ lesa upp nöfn: passar llista

♦ nefna hlutina réttu nafni: <LOC FIG> dir les coses pel seu nom

♦ standa ekki undir nafni: <LOC FIG> no fer pas honor al seu nom

♦ öðru nafni: àlies (per altre nom, també conegut amb el nom de)

♦ öllu má nú nafn gefa: <LOC FIG> se li pot dir com un vulgui, l'hi pots dir com vulguis

nafna <f. nöfnu, nöfnur>:

homònima f (noia, dona que es diu igual que una altra)

♦ hún er nafna mín: es diu com jo (parlant una dona)

nafna·fræði <f. -fræði, no comptable>:

onomàstica f

nafna·kall <n. -kalls, -köll>:

crida f pel nom, crida f de nom (en veu forta, per exemple, tot passant llista o durant una votació)

♦ atkvæðagreiðsla með nafnakalli: votació f nominal

♦ viðhafa nafnakall: passar llista

♦ fara fram [á] nafnakall: <LOC> sol·licitar que es passi llista

nafna·listi <m. -lista, -listar>:

1. <GEN> llista f de noms

2. (nafnaskrá) índex m de noms, registre m de noms (relació de noms de persona i/o de lloc, p.e., a final de llibre)

nafna·skrá <f. -skrár, -skrár>:

1. (skrá yfir staðarnöfn, örnefni, yfir nöfn meðlima samtaka o.s.fr. í bókformi) nomenclàtor m (llista o catàleg de noms de persona & de noms de lloc en forma de llibre)

2. (listi í lok bókar) índex m de noms propis (relació de noms de persona i/o de lloc, p.e., a final de llibre)

♦ orða- og nafnaskrá: índex m de noms i de persones

3. <INFORM> mailing list f

nafna·þula <f. -þulu, þulur>:

<HIST> Una nafnathula o ‘catàleg de mots’, és una llarga llista de sinònims poètics per a ús d'escaldes. L'interés de les nafnathulor per al filòleg rau en la inclusió de nombrosíssims arcaismes.

nafn·bót <f. -bótar, -bætur>:

títol m (portat per persona)

♦ hann er doktor að nafnbót: té el títol de doctor

nafnbótar- <en compostos>:

titular

nafnbótar·biskup <m. -biskups, -biskupar>:

<RELIG CATOL> bisbe m titular

nafn·festi <f. -festar, pl. no hab.>:

<HIST> Amb el nom de nafnfesti es coneixia la cerimònia d'imposició de nom al nadó. La imposició de nom solia anar acompanyada d'un present que podia anar des d'algun objecte senzill, com ara un anell o un altre tipus de joia, a un regal important com ara un bocí de terra o una casa. Amb la introducció del cristianisme aquest present va anar essent substituït per la skírnargjöf o ‘present de bateig’. Entre adults, el nom s'emprava per a designar la imposició d'un malnom a algú.

♦ fá e-ð í nafnfesti [frá e-m]: rebre X [d'algú] en la nafnfesti

♦ gefa e-m e-ð að nafnfesti: regalar una cosa a algú després de la nafnfesti

◊ Sigmundur var þá kominn frá orrustu og gekk með einum lauk í mót syni sínum og hér með gefur hann honum Helga nafn og þetta að nafnfesti: Hringstaði og Sólfjöll og sverð: en aquells moments, en Sigmundur acabava d'arribar d'una batalla i se n'anà a veure son fill amb una ceba i amb ella li va posar Helgi de nom i li donà, com a present de nafnfesti, Hringstaðir (l'actual Ringsted, Dinamarca), els Sólfjöll (o Puigs del Sol) i una espasa

nafn·fræði <f. -fræði, no comptable>:

onomàstica f

nafnfræði·félag <n. -félags, -félög>:

societat f [d']onomàstica

nafnfræði·ráðstefna <f. -ráðstefnu, -ráðstefnur>:

congrés m d'onomàstica

◊ alþjóðleg nafnfræðiráðstefna: congrés internacional d'onomàstica

nafn·frægur, -fræg, -frægt <adj.>:

1. (frægur) cèlebre (famós, de gran anomenada)

◊ og hann var nafnfrægur með öllum þjóðum umhverfis: i la seva fama s'estenia per totes les nacions dels voltants

2. (frægur vegna embættis eða ætternis síns) il·lustre (de gran renom pel seu origen familiar, pel seu càrrec etc.)

nafn·gift <f. -giftar, -giftir>:

1. <GEN>denominació f, designació f

2. (nafnbót, virðingartitill) concessió f de títol, rang i privilegis (per part del rei a vassall)

◊ muntu ráða, konungur, nafngiftum við mig og veislum þínum, en sveitunga mína mun eg ekki af hendi láta, meðan mér endast föng til, þótt eg véli um mína kosti eina: rei, vós decidireu quins títols i rang voleu atorgar-me i governareu els vostres feus, però jo no renunciaré pas als homes de la meva host mentre pugui mantenir-los fins i tot si me les he d'arreglar únicament amb els meus propis recursos

nafn·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint ║ e-ð ~ e-n>:

anomenar una cosa ~ algú, esmentar una cosa ~ algú pel seu nom

◊ ...og þeir gáfu eftir hlutkesti [...] þessar borgir, sem þeir nafngreindu: ...i donaren en sort aquestes ciutats que van designar per llur noms

nafn·greindur, -greind, -greint <adj.>:

anomenat -ada, esmentat -ada pel nom

nafn·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

menció f [expressa] pel nom

nafnháttar·auki <m. -auka, -aukar>:

<GRAM> gerundi m

◊ lýsingarháttur nútíðar og nafnháttarauki: participi de present i gerundi

♦ einfaldur nafnháttarauki: gerundi simple

♦ samsettur nafnháttarauki: gerundi compost

nafnháttar·merki <. -merkis, -merki>:

<GRAM> nom que, en gramàtica islandesa, es dóna a la partícula að que precedeix els infinitius verbals i els infinitius substantivats

◊ það að gera: el fer

◊ það að ljúga: el mentir

◊ Hamlet spurði sig: ‘að vera eða að vera ekki - það er spurningin’: en Hamlet es va preguntar: ésser o no ésser - aquesta és la qüestió

◊ orðið varðandi er að uppruna lýsingarháttur af sögninni ‘að varða’: el mot varðandi originàriament és el participi del verb varða

nafnháttar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració f d'infinitiu

nafn·háttur <m. -háttar, -hættir>:

<GRAM> infinitiu m

◊ í nafnhætti: en infinitiu

♦ einfaldur nafnháttur: infinitiu simple

♦ samsettur nafnháttur: infinitiu compost

nafn·hvörf <n.pl -hvarfa>:

metonímia f

nafn·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

nominalisme m

nafni <f. nafna, nafnar>:

homònim m (noi, home que es diu igual que un altre)

♦ hann er nafni minn: es diu com jo (parlant un home)

nafn·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

famós -osa, cèlebre

nafn·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:

famós -osa, cèlebre, de renom

nafn·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:

famós -osa, cèlebre, de renom

nafn·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense nom, anònim -a

nafn·leynd <f. -leyndar, no comptable>:

anonimat m

♦ í skjóli nafnleyndar: protegit -ida per l'anonimat

♦ óska nafnleyndar: desitjar l'anonimat

nafn·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

<GRAM> sintagma m nominal

nafn·númer <n. -númers, -númer>:

número m personal

nafn·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> substantiu m, nom m

♦ fleirtala nafnorða: plural dels substantius

♦ nafnorð sem getur staðið í fleirtölu: substantiu que pot anar en plural

♦ óhlutstætt nafnorð: nom abstracte

♦ óteljanlegt nafnorð: substantiu no comptable

♦ teljanlegt nafnorð: substantiu comptable

nafnorða·beyging <f. -beygingar, -beygingar>:

<GRAM> declinació f dels substantius

nafn·skilti <n. -skiltis, -skilti>:

placa f amb el nom (p.e., a la porta, al portal etc.)

nafn·skipti <n.pl -skipta>:

metonímia f

nafn·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

tarja f d'identificació

nafn·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:

1. (nafnskilti) placa f amb el nom (p.e., a la porta, al portal etc.)

2. (nafnseðill) targeta f (o: tarja f) de visita (tarja de paper a efectes de presentació)

nafn·togaður, -toguð, -togað <adj.>:

1. (frægur) cèlebre (famós, de gran anomenada)

◊ þeir skulu verða eins nafntogaðir og vínið frá Líbanon: tindran tanta anomenada com el vi del Líban

2. (frægur vegna embættis eða ætternis síns) il·lustre (de gran renom pel seu origen familiar, pel seu càrrec etc.)

◊ ...allt saman fríða æskumenn, jarla og landstjóra, tóma liðsforingja og nafntogaða menn, ríðandi hestum: tots ells joves bells, comtes i governadors, senzills capitans i homes il·lustres, tots ells muntats a cavall

nafn·verð <n. -verðs, -verð>:

valor m,f nominal

♦ á nafnverði: a la par, pel seu valor nominal

♦ undir nafnverði: sota par, per dessota del seu valor nominal

♦ yfir nafnverði: sobre par, per damunt del seu valor nominal

nafn·yrðing <f. -yrðingar, -yrðingar>:

<GRAM> substantivització f

nafta <n. nafta, no comptable>:

nafta f

Naftalí <m. Naftalís, no comptable>: 

Neftalí  (נַפְתָּלִי)

naftalín <n. naftalíns, no comptable>:

naftalina f

naga <naga ~ nögum | nagaði ~ nöguðum | nagað ║ e-ð>:

rosegar una cosa, rovegar una cosa (Mall., ekki ritm./no lit.), <†> roure una cosa

◊ naga bein: rosegar un os

♦ naga á sér neglurnar: mossegar-se les ungles, menjar-se les ungles, rosegar-se les ungles

♦ naga í e-ð: pegar mossegadetes a una cosa (encetar una cosa mossegant-la o rosegant-la)

♦ naga í e-n: <FIG> calumniar algú, denigrar algú

♦ naga sig í handarbökin út af e-u: <LOC FIG> rosegar-se les entranyes (o: els punys) per una cosa, posar-se d'una cosa pedres en el fetge

nag·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

<ZOOL> rosegador m

nagg <n naggs, no comptable>:

1. (rifrildi) bronca f, mullader m  (baralla, sonora discussió)

2. (nöldur) rondinament m, rondinada f (murmuris de remugueig)

nag·grís <m. -gríss, -grísir>:

conill porquí, conillet m d'Índies, cobai m, conill m de rata (Bal.) (mamífer Cavia porcellus)

nagl <m. nagls, negl>:

<†> variant arcaica de → nögl “ungla”

nagla¹:

casos oblics del sg. i ac./gen. pl. de → nagli “tatxa; clau”

nagla²:

gen. pl. de → nögl “ungla”

nagla- <en compostos>:

de claus, de tatxes ( → nagli “clau; tatxa”)

nagla- <en compostos>:

onico-, onic-, ungui-, unguial, d'ungles ( → nögl “ungla”)

nagla·band <n. -bands, -bönd>:

1. <MED> cutícula f

2. (óeiginlegt) eponiqui m (→ annögl)

naglabanda·krem <n. -krems, -krem>:

crema f cuticular

nagla·bursti <m. -bursta, -burstar>:

raspall m d'ungles

nagla·haus <m. -hauss, -hausar>:

cabota f (de clau & de tatxa)

nagla·klippur <f.pl -klippa>:

1. (naglaskæri) tallaungles m 

2. (til að klippa málm með) cisalles f.pl (estisores de tallar metall)

nagla·lakk <n. -lakks, -lökk>:

esmalt m d'ungles

naglalakks·leysir <m. -leysis, -leysar>:

dissolvent m d'esmalt d'ungles, acetona f, llevaesmalt m (cast.; ekki ritm./no lit.)

nagla·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (smásmugulegur) mesquí -ina (mancat de generositat moral, estret)

2. (nískur) taquí -ina, mesquí -ina, garrepa, cagamiques (avar, gasiu)

3. (kvikindislegur) roí -ïna (dolent, vil, malèvol)

4. (einfeldnislegur) ximple (enze)

naglar:

gen. sg. de → nögl “ungla”

nagla·skapur <m. -skapar, no comtpable>:

1. (níska) mesquinesa f, mesquineria f (gasiveria)

2. (kvikindisháttur) roïnesa f, roïndat f (vilesa)

nagla·skæri <n.pl -skæra>:

estisores f.pl (o: tisores f.pl) d'ungles, estidoretes f.pl d'ungles (Bal.) 

nagla·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur>:

claveteria f 

nagla·smiður <f. -smiðs, -smiðir>:

claveter m, clavetera f, clavetaire m & f 

nagla·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>:

cura f de les ungles, unguicura f (part de la manicura o de la toaleta personal en la qual hom tracta les ungles)

nagla·þjöl <f. -þjalar, -þjalir>:

llima f d'ungles 

nagl·beður <m. -beðs (o: -beðjar), -beðir>:

<MED> llit m unguial, llit m de l'ungla, lèctul m (o: lèctulum m) unguial

nagl·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:

estenalles f.pl (o: tenalles f.pl)

nagl·bolur <m. -bols, -bolir>:

<MED> cos m de l'ungla, cos m unguial

nagl·fastur, -föst, -fast <adj.>:

1. <GEN> clavat -ada, fixat -ada amb claus 

2. <FIG> clavat -ada i ben clavat -ada, ben fort -a (que no es mou gens, totalment fix)

nagli <m. nagla, naglar>:

1. (stór) clau m (gros)

♦ hitta naglann á höfuðið: <LOC FIG> encertar-la de ple, endevinar-la ben endevinada (Mall., Men.) 

2. (meðalstór & lítill) tatxa f (mitjà & petit)

nagl·máni <m. -mána, -mánar>:

<MED> lúnula f unguial

nagl·mót <n. -móts, -mót>:

<MED> matriu f de l'ungla, part f posterior del llit unguial

nagl·rót <f. -rótar, -rætur>:

<MED> arrel f de l'ungla (→ naglsrót)

nagls·rót <f. -rótar, -rætur>:

<MED> arrel f de l'ungla

Nahúm <m. Nahúms, no comptable>: 

Nahum m  (נַחוּם)

Nahúms·bók <f. -bókar, no comptable>: 

[Llibre m de] Nahum m  (סֵפֶר נַחוּם)

naíf <adj. inv.>:

1. <ART> naïf naïve

♦ naíf (o: næf) list: art m naïf (→ utangarðslist)

♦ naíf málaralist: pintura f naïve

♦ naíf malari: pintor naïf, pintora naïve

♦ naíf málverk: quadre m naïf, pintura f naïve

2. (grunnhygginn) ingenu -ènua  (naïf, bondadosament ximple o crèdul)

naívismi <m. naívisma, no comptable>:

1. (í málaralist) art m naïf (en arts plàstiques) (→ utangarðslist)

2. (í bókmenntum) literatura f naïve  (en literatura)

naívisti <m. naívista, naívistar>:

1. <ART> pintor naïf, pintora naïve

2. (grunnhygginn maður) ingenu m, ingènua f  (persona naïva)

nakinn, nakin, nakið <adj.>:

1. (menn: klæðlaus; tré: blaðlaus) nu -a, nuu nua (Andorra, Mall.)  (persona: despullada; arbre: sense fulles)

♦ neyðin kennir naktri konu að spinna: <LOC FIG> la necessitat és la mare de la indústria 

2. (gróðurlaus) pelat -ada  (no cobert de vegetació)

3. (einber) pur -a, nu -a, cru -a, escarit -ida  (relat, descripció de fet: tal i com és, no embellit)

♦ naktar staðreyndir: els fets tal i com són 

nakkvar, nökkur, nakkvart:

formes arcaiques de → nokkur, nokkur, nokkurt “algun -a”

Nallinn <m. Nallans, no comptable>:

<MÚS> (designació col·loquial - afectuosa de la cançó del moviment obrer) [la] Internacional f

nam:

pret. ind. sg. de → nema “aprendre; estudiar”

Namib·eyðimörkin <f. -eyðimerkurinnar (o: -eyðimarkarinnar), no comptable>:

desert m del Namib, desert m de Namíbia

Namibi <m. Namiba, Namibar>:

namibià m, namibiana f, namibi m, namíbia f

Namibía <f. Namibíu, no comptable>:

Namíbia f

namibískur, namibísk, namibískt <adj.>:

namibià -ana, namibi -íbia

Namibíu·maður <m. -gínea, -gínear>:

namibià m, namibiana f, namibi m, namíbia f

Namibíu·eyðimörkin <f. -eyðimerkurinnar (o: -eyðimarkarinnar), no comptable>:

desert m de Namíbia, desert m del Namib

namm <interj.>:

mmm, bo bo, nyam-nyam (per indicar que un menjar és molt bo o sembla molt apetitós)

nammi <n. nammis, no comptable>:

llaminadures f.pl, llepolies f.pl (Bal.), xutxes f.pl (cast.; ekki ritm./no lit.)

namm-namm <adj. inv.>:

boníssim -a, per llepar-se els dits, que fa[n] goig (tot indicant que un menjar és molt bo o sembla molt apetitós)

◊ namm-namm gulrætur: unes pastanagues boníssimes

nandú <m. nandús, nandúar>:

nyandú m (fl./pl.: nyandús) (ocell sudamericà del gènere Rhea)

nanó- <en compostos>:

nano-

nanó·tækni <f. -tækni, no comptable>:

nanotecnologia f

Nantes·tilskipun <f. -tilskipunar, no comptable>:

<HIST> edicte m de Nantes

◊ Nantestilskipunin veitti húgenottum trúfrelsi: l'Edicte de Nantes va atorgar als hugonots la llibertat de culte

Naomí <f. Naomí, no comptable>: 

Noemí  (נָעֳמִי)

napalm <n. napalms, no comptable>:

napalm m 

napalm·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:

bomba f de napalm 

Napolí <n,f. Napolí, no comptable>:

variant de → Napólí ‘Nàpols’

napóleons·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

clavell muntanyenc, clavell bosquetà, clavell boscà (planta Dianthus carthusianorum)

Napólí <n,f. Napólí, no comptable>:

Nàpols m

Napólí·búi <m. -búa, -búar>:

napolità m, napolitana f

napólískur, napólísk, napólískt <adj.>:

napolità -ana

nappa <nappa ~ nöppum | nappaði ~ nöppuðum | nappað ║ e-n>:

1. <e-u>: (hnupla) pispar una cosa (rampinyar, rapissar)

◊ ...þegar þær læddust upp, nöppuðu kexpakka og borðuðu hann upp til agna: ...quan elles s'hi van esmunyir, van pispar un paquet de galetes i se'l van cruspir tot sencer

♦ nappa e-u úr vinnu: pispar una cosa a la feina

2. <e-u>: (hrifsa, grípa) arrambar amb una cosa, pegar grapada a una cosa (agafar una cosa amb un moviment ràpid o aprofitant el moment)

♦ nappa e-u úr e-u: arreplegar (o: pescar; o: agafar; o: arrambar) una cosa de...

3. <e-n>: (handtaka & grípa e-n við e-ð) enxampar algú, embotonar algú (Mall.) (detenir algú sorprès en acte delictiu o llargament cercat)

◊ og hvað haldiði, löggan birtist með væli og bláum ljósum, höfðu legið í leyni og nöppuðu mig: i què creieu que va passar, doncs que la policia va aparèixer amb sirena i llums blaus -havien estat a l'aguait- i em van embotonar

♦ nappa e-n við að <+ inf.>: enxampar algú <+ part. pres.>

♦ nappa sjálfa sig á að <+ inf.>: enxampar-se a si mateix <+ part. pres.>

napur, nöpur, napurt <adj.>:

1. (nístingskaldur) gèlid -a (d'un fred punyent i penetrant)

♦ napur vindur: un vent gèlid i penetrant, un celistre m (Mall.) 

2. (bituryrtur) mordaç, agut -uda (sarcàstic, càustic, biliós)

♦ nöpur hæðni: burla f (o: ironia f) mordaç

♦ svara napurt: respondre mordaçment

3. (særandi í framkomu) ofensiu -iva (en el comportament i la manera de fer)

napur·leiki <m. -leika, no comptable>:

1. (nístingskuldi) fred m punyent, fred m tallant (fred molt intens i penetrant)

2. (beiskja) aspror f, aspresa f (acrimònia)

napur·yrði <n. -yrðis, -yrði>:

1. (kaldhæðni) [paraules f.pl de] sarcasme m (acrimònia, causticitat)

2. (sáryrði) paraules feridores (punyents, punxants, que volen fer mal o ofendre)

<†>  nara <nari ~ nörum | narði ~ nörðum | narað>:

portar (o: menar) una vida trista i miserable, malviure

◊ með þursi þríhǫfðoðom þú scalt æ nara, eða verlaus vera: amb un gegant de tres caps portaràs per sempre més una vida trista i miserable o[, si no,] et quedaràs sense home

nardus·gras <n. -grass, -grös>:

1. citronel·la f, citronella f de Ceilan (planta Cymbopogon nardus syn. Andropogon nardus)

2. espicanard m (planta Nardostachys jatamansi)

◊ frjóangar þínir eru lystirunnur af granateplatrjám með dýrum ávöxtum, kypurblóm og nardusgrös (nərādīm, נְרָדִים), nardus ('nērəd, נֵרְדְּ) og krókus, kalamus og kanel, ásamt alls konar reykelsisrunnum...: els teus recs són vergers de magraners carregats de fruits exquisits, plens d'alquena i espicanards, d'espicanards i safrà, de canya aromàtica i cinamom, i de tots els arbres que donen l'encens...

nardus·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

espicanard m (planta Nardostachys jatamansi)

nardus·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>:

ungüent m d'espicanard

◊ meðan konungurinn hvíldi á legubekk sínum, lagði ilminn af nardussmyrslum (nirdī, נִרְדִּי) mínum: mentre el rei jeia estirat al seu uniclini, s'estenia el perfum dels meus nards (el text de la traducció catalana parla de nard; la traducció islandesa, en canvi, d'ungüents de nard) 

◊ þá tók María pund af ómenguðum, dýrum nardussmyrslum og smurði fætur Jesú og þerraði með hári sínu fætur hans: aleshores Maria prengué una lliura de perfum de nard pur, de molt de preu, n'ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els seus cabells (el text de la traducció catalana parla de perfum de nard; la traducció islandesa, d'ungüent de nard) 

◊ þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum. Hún braut buðkinn og hellti yfir höfuð honum: aleshores comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard pur, de gran preu, va trencar el vas i l'hi vessà damunt el cap (el text de la traducció catalana parla de perfum de nard; la traducció islandesa, d'ungüent de nard) 

narkisismi <m. narkisisma, no comptable>:

narcisisme m (→ sjálfsdýrkun)

narkólepsía <f. narkólepsíu, no comptable>:

<MED> narcolèpsia f (→ drómasýki)

narra <narra ~ nörrum | narraði ~ nörruðum | narrað ║ e-n>:

rifar-se algú, prendre el pèl a algú de mala manera, engalipar algú

♦ narra e-ð inn á e-n: <LOC FIG> encolomar una cosa a algú (entabanar algú perquè adquireixi, es quedi etc. amb una cosa)

♦ við nörruðum hann úr fylgsninu: <FIG> l'hem ginyat perquè sortís del seu amgatall

narsissa <f. narsissu, narsissur>:

narcís m (fl./pl.: narcisos) (qualsevol planta del gènere Narcissus) (→ hátíðarlilja)

nart <n. narts, no comptable>:

mossegó m, mossegadeta f, rosec m 

narta <narta ~ nörtum | nartaði ~ nörtuðum | nartað ║ í e-ð>:

1. (mýr, rottur, kanínur) rautar una cosa, rosegar una cosa (rosegar superficialment una cosa tal i com fan les rates, ratolins o conills)

◊ mýsnar hafa nartað í ístertuna: els ratolins han rosegat la tarta gelada

◊ rotturnar hafa nartað í ostinn: les rates han rautat el formatge

2. (smakka eða borða yfirborðslega) menjar sense ganes una cosa, espipellar una cosa (Mall.) (tastar superficialment una cosa & menjar amb desgana, pegar només un rosec)

◊ þannig að eftir að hafa nartað með hálfum huga í grillsteik kvöldsins skreið ég undir sæng: de manera que després d'haver tastat una mica i sense gaire entusiasme el bistec torrat, em vaig esmunyir a dins el llit

nasa¹:

gen. pl. de → nös “nariu”

nasa² <nasa ~ nösum | nasaði ~ nösuðum | nasað ║ í e-ð o af e-u>:

ensumar una cosa, flairar una cosa (olorar una cosa, aspirar aire amb el nas per sentir una olor, com fan, per exemple, els gossos)

♦ nasa í átt[ina] að e-u: ensumar en direcció de cap a...

♦ nasa út í loftið: ensumar l'aire

nasa- <en compostos>:

mictero-, micter-, del nariu

nasa·hol <n. -hols, -hol>:

forat m del nas

nasa·læti <n.pl -læta>:

ruflet[s] m.[pl] (soroll de respiració pel nas)

nasar¹:

gen. sg. de → nös “nariu”

nasar² <adj>:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → nasa “ensumar”

nasa·sjón <f. -sjónar, no comptable>:

Mot emprat en la locució:

♦ hafa nasasjón af e-u: <LOC FIG> tenir uns coneixements molt limitats d'una cosa

nasa·vængur <m. -vængs, -vængir>:

ala f (emprat gairebé sempre en plural: ales f.pl) del nas, aleta f nasal, lòbul m nasal

♦ nasavængir hans titruðu: <LOC FIG> els narius li fremien (com a senyal d'indignació, ràbia profunda, ira etc.), tremolava d'indignació

nas·bráður, -bráð, -brátt <adj.>:

de geni curt, que s'exalta amb facilitat 

◊ hann var einhleypingr, mikill maðr vexti, rammr at afli, ljótr í ásjónu, harðfengr í skaplyndi, vígamaðr mikill, nasbráðr ok heiptúðigr: era un home solitari, sense família ni llar, de complexió grossa, dotat d'una gran força física, lleig de cara, ardit d'ànim, un gran homeier, de geni curt i venjatiu

nashyrnings·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:

escarabat m rinoceront

nashyrnings·eðla <f. -eðlu, -eðlur>:

triceratops m (fl./pl.: triceratops) 

nas·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:

rinoceront m (nom de diferents espècies de mamífers)

♦ [afríski] hvíti nashyrningurinn: rinoceront blanc [africà] (mamífer Ceratotherium simum)

♦ [afríski] svarti nashyrningurinn: rinoceront negre [africà] (mamífer Diceros bicornis)

♦ indverski (o: asíski) nashyrningurinn: rinoceront de l'Índia, rinoceront asiàtic (mamífer Rhinoceros unicornis)

♦ Jövu nashyrningurinn: rinoceront de Java, rinoceront de la Sonda (mamífer Rhinoceros sondaicus)

♦ Súmötru nashyrningurinn: rinoceront de Sumatra (mamífer Didermocerus sumatrensis)

nasi <m. nasa, nasar>:

*escolar narigut (peix Nesiarchus nasutus)

nasir:

nom. i ac. pl. de → nös “nariu”

nasískur, nasísk, nasískt <adj.>:

nazi

nasismi <m. nasisma, no comptable>:

nazisme m

nasisti <m. nasista, nasistar>:

nazi m & f (♦ → þjóðernisjafnaðarmaður “íd.”)

nasjónal·sósíalismi <m. -sósíalisma, no comptable>:

nacionalsocialisme m (♦ → þjóðernisjafnaðarstefna “íd.”)

nasjónal·sósíalisti <m. -sósíalista, -sósíalistar>:

nacionalsocialista m & f (♦ → þjóðernisjafnaðarmaður “íd.”; → þjóðernissósíalisti “íd.”)

nasjónal·sósíaliskur, -sósíalisk, -sósíaliskt <adj.>:

nacionalsocialista

naskur, nösk, naskt <adj.>:

1. (laginn) hàbil (destre)

2. (glöggur) enginyós -osa, manyós -osa (llest i traçut)

nasl <n. nasls, no comptable>:

1. (snarl, snitta) mos m, mossada f, queixalada f (menjada lleugera, refrigeri, piscolabis)

♦ fá smá nasl: fer un mos, fer una mossada, fer una queixalada, berenar una mica

♦ nasl á milli mála: picada entre menjars

2. (smáréttir) plat[s] petit[s], canapès m.pl, tapes f.pl (plat presentat o servit en racions petites, esp. per picar durant un refrigeri)

♦ hvað er uppáhalds naslið þitt?: quin és el teu canapè preferit?

nasla <nasla ~ nöslum | naslaði ~ nösluðum | naslað ║ e-ð>:

1. <GEN> rosegar una cosa, rautar una cosa (esp. l'herba petita, com fan les ovelles, els cavalls, les cabres etc. en pasturar)

2. <FIG> picar una cosa, fer una espipelladeta d'alguna cosa (Mall.) 

◊ en hann naslaði nú eitthvað í allan dag: ....però ell rosegava alguna cosa tot el dia

♦ nasla í e-ð: anar rosegant una cosa

<†>  nas·raufar <f.pl -raufa>:

forat m del nas

◊ hár hans fell, enni hans hrokknaði, augun um snørusk, nasraufar byrgðusk, varrar bliknuðu: els seus cabells van caure, el seu front es va omplir d'arrugues, els ulls se li van girar del revés, els forats del nas se li van cloure, els seus llavis es van descolorir

Nassaríta·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m nassarita

Nassaríta·konungsætt <f. -konungsættar, no comptable>:

dinastia [reial] f nassarita

Nassaríta·list <f. -listar, no comptable>:

art m nassarita

Nassaríti <m. Nassaríta, Nassarítar>:

nassarita m & f (dinastia reial de Granada) (بنو نصر ,النصريون)

nassarískur, nassarísk, nassarískt <adj.>:

nassarita

♦ nassaríska byggingarlistin: <ARQ> l'arquitectura nassarita

♦ nassarískir innangarðar: <ARQ> patis nassarites

♦ nassarísku soldánarnir: <HIST> els soldans nassarites

Natal <n. Natals, no comptable>:

Natal m (província de Sud-Àfrica)

◊ talið er að þeir hafið komið frá Natal á 15. eða 16. öld og búið hér í tiltölulega góðum friði við aðra Nguni ættbálka: es diu que hi van arribar procedents del Natal en el segle XV o XVI i que [de llavors ençà] hi han conviscut de manera relativament pacífica amb d'altres tribus Nguni

natinn, natin, natið <adj.>:

1. (umhyggjusamur) sol·lícit -a (ple de deferència, amatent)

♦ vera natinn við e-n: <LOC> ésser considerat amb, ésser amatent amb, tractar algú o un animal amb molt de compte

◊ hann var natinn við skepnur: era amatent amb els animals, tractava els animals amb consideració

2. (nákvæmur) meticulós -osa (minuciós, escrupolós)