© Macià Riutort i Riutort, 1998

nía <f. níu, níur>:

nou m (número de bus, metro etc. & número de carta & nota)

níð <n. níðs, níð>:

1. (smánarorð & óhróður) paraules f.pl ultratjants (o: ignominioses) (difamació o calúmnia verbal o escrita que cerquen de produir la ignomínia o el deshonor d'algú)

2. (smán, lítilsvirðing) afront m (ultratge, deshonor)

◊ gengr fet nío Fiorgyniar burr neppr frá naðri, níðs óqvíðnom: el fill de Fiorgyn (el déu Þórr, ja ferit de mort) s'allunya, a punt de desplomar-se, set passes de la serp (la serp còsmica, el Miðgarðsormr, a la qual acaba de ferir de mort) que ja no tem cap afront

3. <HIST CULT & JUR> nid m , greu ofensa a l'honor d'algú. El nid consistia en una sèrie de paraules, disposades en vers o integrades en un ritual, amb què hom posava en dubte l'honor d'algú. A través d'aquesta ofensa o menyscapte de l'honor, hom cercava d'aconseguir alguna cosa de la persona a la qual s'adreçava el nid: provocar-la, per exemple, a una lluita o aconseguir-ne la ruïna etc. En aquest darrer cas, el nid ja es movia clarament en el món de la màgia. Com ja hem apuntat adés, hi havia dos tipus de nid : n'hi havia un d'oral que rebia el nom de tunguníð o ‘nid de llengua’ i que s'expressava en forma de versos escàldics, compostos en metre dróttkvætt ordenats en estrofes que rebien el nom de níðvísur o ‘estrofes de nid’. Al costat del nid de llengua n'existia un segon tipus que hom considerava encara més greu i potent, ja que no era tan ‘efímer’ com les paraules d'uns versos: ens referim al tréníð o ‘nid de fusta’. En aquest segon tipus, les estrofes de nid es gravaven en una branca d'avellaner a la punta de la qual hom hi havia clavat el cap d'un animal, preferentment femella. La branca d'avellaner que s'hi emprava rebia el nom de níðstöng o ‘verga de nid’. Aquesta vara d'avellaner es clavava en terra amb el cap de l'animal guaitant cap allà on vivia l'enemic al qual hom adreçava aquell tréníð. Des d'una perspectiva legal, la pràctica del nid estava estrictament prohibida: la pena per a qui hagués compost estrofes de nid era de tres anys de bandejament i per a aquell que hagués fet un nid de fusta, la pena de bandejament era de per vida.
Quan l'ultratge o afront es feia d'una manera informal o mitjançant l'ús d'una hipèrbole fantasiosa, rebia, en la terminologia legal norrena, el nom d' ýki ‘fabulació insultant exagerada [sobre algú], hipèrbole fantasiosa’. A tall d'exemple: fóra un ýki dir d'un home, al·ludint a la seva homosexualitat, que “era ell el qui paria els fills i no pas la seva dona”.

◊ scævaði þá in scírleita, veigar þeim at bera, afkár dís, iofrom, oc ǫlkrásir valði, nauðug, neffǫlom, enn níð sagði Atla: aleshores la de la cara radiant, la senyora terrible (Guðrún, que acaba d'assassinar els seus propis fills), es va apressar a portar begudes embriagadores als cabdills, i amb aquella cervesa a contracor els va triar, als homes de nas lívid (l'autor del poema compara els cabdills a àguiles), móssos exquisits; després, va dir el seu níð (també es podria interpretar en el sentit que, el que li diu, és el que constitueix l'afront d'ella: Les infanticides eren considerades nídings) a Atli

♦ kveða níð um e-n: dir paraules d'afront sobre algú

◊ munu eigi allir þessir kveða um hann háðkvæði og níð, og gátur um hann?: tots aquests, que no li compondran poemes satírics i d'escarn i en faran l'objecte d'endevinalles?

♦ yrkja ~ skrifa níð um e-n: compondre ~ escriure paraules d'afront sobre algú

níða <níði ~ níðum | níddi ~ níddum | nítt ║ e-ð ~ e-n>:

1. <GEN> difamar una cosa ~ algú, ultratjar [verbalment] una cosa ~ algú

♦ níða e-ð niður: deixar que una cosa es vagi fent malbé

♦ níða jörðina niður: deixar que el mas es vagi fent malbé, deixar el mas en la incúria, deixar perdre el mas

2. <HIST CULT & JUR> ultratjar algú adreçant-li un nid

níðast <níðist ~ níðumst | níddist ~ níddumst | níðst ║ á e-m>:

tractar molt malament algú

♦ níðast á góðsemi ~ gestrisni e-s: abusar de la bondat ~ de l'hospitalitat d'algú

♦ níðast á trú sinni: renegar de la seva fe, apostatar

níðings·legur, -leg, -legt <adj.>:

ignominiós -osa, infame, roí -ïna

níðings·skapur <m. -skapar, no comptable>:

baixesa f [moral], vilesa f, infàmia f

níðings·verk <n. -verks, -verk>:

infàmia f, acte ignominiós, canallada f

◊ til þess að hefnd kæmi fyrir níðingsverkið (חָמָס ,חֲמַס) á þeim sjötíu sonum Jerúbbaals: per tal que fos venjat el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal

◊ ...því að þeir höfðu framið níðingsverk (זִמָּה) og óhæfu (נְבָלָה) í Ísrael: ...perquè havien comès aquell acte ignominiós, aquella turpitud dins Israel

◊ Drottinn gjaldi þeim, sem níðingsverkið (רָעָה) hefir unnið, svo sem hann á skilið fyrir níðingsverk (kərāʕāθō כְּרָעָתוֹ) sitt!: que el senyor pagui al qui hagi fet el mal d'acord amb la seva malvestat

◊ ég læt mér eigi til hugar koma neitt níðingsverk (דְּבַר-בְּלִיָּעַל): no em posaré davant els ulls cap objectiu innoble

níðingur <m. níðings, níðingar>:

1. (mannníðingur) canalla m, malvat m, miserable m (coquí, bergant, persona dolenta i innoble, mancada d'escrúpols morals i de sentiment d'honor)

◊ níðingar (בְנֵי־עַוְלָה) skulu eigi eyða honum framar eins og áður, frá því er ég setti dómara yfir lýð minn Ísrael, og ég mun lægja alla fjandmenn þína: els malvats ja no el destruiran com abans, com als dies que vaig instituir jutges per governar el meu poble d'Israel i humiliaré tots els teus enemics

◊ eða vilt þú dæma hinn réttláta, volduga? þann sem segir við konunginn: "Þú varmenni (בְּלִיַּעַל)!" , við tignarmanninn: "Þú níðingur (רָשָׁע)!"?: o potser condemnaràs el just, el potent? aquell que li diu al rei "tu, malvat!" i al gran senyor "tu, canalla!"?

◊ þú ert fallinn, eins og menn falla fyrir níðingum (בְנֵי-עַוְלָה): has caigut com els qui cauen davant els malvats

◊ auga mitt lítur með gleði á fjandmenn mína, eyra mitt heyrir með gleði um níðingana (מְרֵעִים), er rísa gegn mér: el meu ull contempla amb alegria els meus enemics, la meva orella escolta amb alegria els malvats que s'aixequen contra meu

◊ Ó að þú, Guð, vildir fella níðingana (רָשָׁע). Morðingjar! Víkið frá mér: Déu meu, tant de bo féssis morir els malvats! Assassins! aparteu-vos de mi

◊ Drottinn varðveitir alla þá er elska hann, en útrýmir öllum níðingum (כָּל-הָרְשָׁעִים): el senyor guarda tots els qui l'estimen, però extermina tots els inics

2. <†> (nirfill) avar m, avara f (gasiu)

♦ → matníðingur “gasiu amb el menjar”

3. <HIST CULT & JUR> níding m & f, persona infame, sense honor. En el cas d'un home el terme insinuava o connotava que aquell a qui li deien podia ésser des d'un traïdor al rei a un apòstata, un homosexual, etc.; en el cas d'una dona, que podia ésser des d'una infanticida a una que mantenia relacions sexuals amb un germà o son pare, una puta o una deixada

♦ → guðníðingur “renegat, apòstata”

♦ → griðníðingur “trencador de treva”

♦ → trúníðingur “apòstata”

-níðingur <m. -níðings, -níðingar. Sufixoide emprat en la formació de substantius que designen aquell que abusa d'algú o explota de mala manera una bèstia>:

♦ → barnaníðingur “pedòfil”

♦ → hestaníðingur “persona que martiritza una bístia carregant-la massa o fent-la córrer sense treva, ‘esbutza-bísties’”

níð·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:

poema m [de befa i] d'escarn, poema m de contumèlia

níð·rit <n. -rits, -rit>:

libel difamatori, pamflet difamatori

níð·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:

<HIST> nidstong f , mot que podríem traduir per ‘verga de contumèlia [i maledicció]’ o ‘vara d'escarn [i maledicció]’, tot i que, al meu entendre, el millor fóra d'adaptar-la al català com a ‘verga de nid’. Consistia en una branca d'avellaner pelada, en la qual hom hi gravava una inscripció rúnica que contenia una o vàries ‘estrofes de nid’. A un extrem hom hi clavava un cap de cavall o d'un altre animal, preferentment femella, i a continuació, i seguint un ritual que perseguia un objectiu màgic, la branca es clavava en terra, on s'hi deixava. L'aixecament d'una nidstong estava severament castigada per la llei.

♦ Egill reisti norsku konungshjónunum níðstöng: l'Ègil fa aixecar una nidstong contra els reis noruecs

níð·vísa <f. -vísu, -vísur>:

<HIST CULT & JUR> nidvisa f, estrofa, composta per un escalda en metre dróttkvætt, que contenia un nid o mots d'afront i escarn

ní·faldur, -föld, -falt <adj.>:

nònuple

Níger <n. Níger, no comptable>:

Níger m (república africana)

Níger·fljót <n. -fljóts, no comptable>:

Níger m (riu africà)

Nígería <f. Nígeríu, no comptable>:

Nigèria f

nígerískur, nígerísk, nígerískt <adj>:

nigerià -ana (relatiu a la república de Nigèria)

Nígeríu·maður <m. -manns, -menn>:

nigerià m, nigeriana f (natural o habitant de Nigèria)

Níger·maður <m. -manns, -menn>:

nigerí m, nigerina f (natural o habitant del Níger)

nígerskur, nígersk, nígerskt <adj>:

nigerí -ina (relatiu a la república del Níger)

níhilismi <m. níhilisma, no comptable>:

nihilisme m

níhilisti <m. níhilista, níhilistar>:

nihilista m & f

ní·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:

<GEOM> enneàgon m

níkaragskur, níkarögsk, níkaragskt <adj.>:

nicaragüenc -a

Níkaragva <f. Níkaragva, no comptable>:

Nicaragua f

Níkaragva·maður <m. -manns, -menn>:

nicaragüenc m, nicaragüenca f

Níkea <f. Níkeu, no comptable>:

Nicea f

♦ Kirkjuþingið í Níkeu: el concili de Nicea

Níkeu·játning <f. -játningar, no comptable>:

<RELIG> credo m de Nicea, símbol nicè

Níkeu·kirkjuþing <n. -kirkjuþings, -kirkjuþing>:

<RELIG> concili m de Nicea (→ Níkeuþing)

Níkeu·þing <n. -þings, -þing>:

<RELIG> concili m de Nicea

♦ fyrra Níkeuþingið: primer concili de Nicea

♦ seinna Níkeuþingið: segon concili de Nicea

Níl <f. Nílar, no comptable>:

Nil m

♦ upptök Nílar: les fonts del Nil

Nílar- <en compostos>:

nilòtic -a

Nílar·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

riba f del Nil

♦ á Nílarbökkum: a les ribes del Nil

nílar·borri <m. -borra, -borrar>:

perca f del Nil (peix Lates niloticus)

Nílar·deltan <f. -deltunnar, no comptable>:

delta m del Nil

Nílar·fljót <n. -fljóts, no comptable>:

riu m Nil

Nílar·mælir <m. -mælis, no comptable>:

<HIST> nilòmetre m 

níl·hestur <m. -hests, -hestar>:

hipopòtam m (mamífer Hippopotamus amphibius)

Níníve <n.,f. Níníve, no comptable>: 

Nínive f  (נִינְוֵה)

◊ milli Níníve og Kala: entre Nínive i Cala

Níníve·borg <f. -borgar, no comptable>: 

Nínive f  (נִינְוֵה)

Níníve·búi <m. -búa, -búar>: 

ninivita m & f 

Níníve·maður <m., -manns, -menn>: 

ninivita m & f  (habitant de Nínive)

◊ Nínívemenn munu koma fram í dóminum ásamt kynslóð þessari og sakfella hana: els ninivites compareixeran en el judici ensems amb aquesta generació i la condemnaran

níóbíum <n. níóbíums, no comptable>:

niobi m, <†> columbi m (metall Nb)

◊ tantal (Ta) og níóbíum (Nb): tàntal (Ta) i niobi (Nb)

níóbín <n. níóbíns, no comptable>:

niobi m, <†> columbi m (metall Nb)

nípa <f. nípu, nípur>:

xirivia f, xerevia f (planta Pastinaca sativa ssp. sativa)

níræðis·aldur <m. -aldurs, no comptable>:

edat f dels vuitanta (edat d'un home compresa entre els vuitanta anys i els noranta anys)

♦ á níræðisaldri: en els vuitanta, d'una vuitantena d'anys

ní·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:

de noranta anys, <LIT> nonagenari -ària (edat d'un home entre els noranta anys i els cent anys)

♦ vera níræður: tenir més de noranta anys, ésser nonagenari

nísan <m. nísans, nísanmánuðir>: 

nissan m, nisan m  (נִיסָן)

◊ í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs: l'any dotzè del regnat d'Assuer, el primer mes, que és el mes de nissan

nísan·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>: 

mes m de nissan (o: nisan) (נִיסָן)

◊ í nísanmánuði á tuttugasta ríkisári Artahsasta konungs: en el mes de nissan de l'any vintè del rei Artaxerxes

níska <f. nísku, no comptable>:

avarícia f, gasiveria f 

nískur, nísk, nískt <adj.>:

(sínkur) avar -a, garrepa, gasiu -iva 

nísta <nísti ~ nístum | nísti ~ nístum | níst ║ e-u>:

1. (gnísta) escarritxar [de dents], grinyolar [amb les dents] (fer cruixir les dents fregant les de dalt amb les de baix)

◊ nísta tönnum: grinyolar [amb] les dents, escarritxar de dents

2. <e-n e-u>: (reka í gegn) travessar algú amb una cosa (traspassar)

♦ nísta e-n sverði: traspassar algú amb una espasa

♦ kuldinn nístir mig í gegnum merg og bein: <LOC FIG> el fred se m'escola (o: m'està arribant) fins al moll dels ossos

nístandi, nístandi, nístandi <adj.>:

(kuldi) penetrant, viu viva, glaçat -ada (fred)

◊ nístandi kuldi: un fred penetrant

nístings·kuldi <m. -kulda, -kuldar>:

fred viu, fred glaçat

ní·tíu <núm. card.>:

variant col·loquial de → níutíu ‘noranta’

ní·tján <núm. card.>:

dinou, dèneu (Val.), dènau (Val.), denou (Bal.) (19)

nítjándi, nítjánda, nítjánda <núm. ord.>:

dinovè -ena, dinou, que fa (fort./pass.: feia) denou (Mall.) 

♦ nítjánda öldin: el segle dinou

♦ á nítjándu öld[inni]: al segle dinou

nítrat <n. nítrats, nítröt>:

<QUÍM> nitrat m

nítrít <n. nítríts, nítrít>:

<QUÍM> nitrit m

nítró·glýserín <n. -glýseríns, no comptable>:

nitroglicerina f

nítró·sellulósi <m. -sellulósa, -sellulósar>:

nitrocel·lulosa f 

nítugasti, nítugasta, nítugasta <núm. ord.>:

norantè -ena, que fa (fort./pass.: feia)] noranta (Mall.) 

níu <núm. card.>:

nou (9)

♦ <†> níu tigir (o: tiger; o: tegir; o: teger etc.): noranta

níu·leyti <n. -leytis, no comptable>:

volts m.pl de nou (indicació d'hora)

♦ um níuleytið: pels volts de les nou, devés les nou (Mall.) 

◊ hann kom heim til sín um níuleytið um kvöldið: va arribar a ca seva devés les nou del vespre

níundi, níunda, níunda <núm. ord.>:

novè -ena, que fa (fort./pass.: feia) nou (Mall.) 

♦ á níunda ári: en el novè any, a l'any que fa nou

◊ níunda sinfónían Ludwigs van Beethoven: la novena simfonia de Ludwig van Beethoven

níu·tigi <núm. card.>:

<†> variant arcaica de → níutíu “noranta”

níu·tíu <núm. card.>:

noranta (90)

njarðar·brá <f. -brár, -brár>:

rot m de bou, ull m de bou, margarides f.pl (planta Chrysanthemum segetum)

njarðar·svala <f. -svölu, -svölur>:

petrell carablanc (ocell Pelagodroma marina)

njarðar·vöttur <m. -vattar, -vettir>:

esponja f de mar (esponja natural)

njálg·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:

<MED> oxiürosi f, cucs m.pl (infestació amb cucs intestinals Enterobius vermicularis)

njálgur <m. njálgs, njálgar>:

<MED> oxiür m, cuc m [dels infants] (paràsit intestinal Enterobius vermicularis syn. Oxyuris vermicularis)

njól <f. njólar, njólar>:

<LIT> nit fosca, nit f sense lluna (→ njóla)

njóla <f. njólu, pl. no hab.>:

<LIT> nit fosca, nit f sense lluna

njóla·súpa <f. -súpu, -súpur>:

<CULIN> sopa f de paradella d'hort

njóli <m. njóla, njólar>:

*paradella f d'hort, *romàs (fl./pl.: romassos) m d'hort, *agrella f d'hort, *vinagrella f d'hort (planta Rumex longifolius syn. Rumex domesticus syn. Rumex aquaticus syn. Lapathum aquaticum)

njóra·fótur <m. -fótar, -fætur>:

peu bot, peu m de pinya, <MED> peu equinovar, peu varo-equí

njósn <f. njósnar, njósnir>:

1. <GEN> coneixement m d'una cosa, notícia f d'una cosa (a través d'espies, vigies, confidents etc., nassada)

◊ þegar fór njósn hið efra um Jaðar, er konungur sigldi hið ytra: per la comarca de Jæren aviat va córrer la notícia que el rei singlava al llarg de la seva costa

♦ fá njósn um e-ð: assabentar-se d'una cosa (confidencialment, per informadors etc.)

♦ gera e-m njósn um e-ð: informar algú en secret d'una cosa

♦ vera á njósn: estar observant d'amagat, espiar

2. njósnir <f.pl njósna>: (njósnastarfsemi) espionatge m (activitat d'espia)

♦ saka e-n um njósnir [fyrir e-n]: acusar algú d'espionatge [per a algú]

♦ stunda njósnir [fyrir e-n]: espiar, fer d'espia [per a algú]

♦ → iðnaðarnjósnir “espionatge industrial”

njósna <njósna ~ njósnum | njósnaði ~ njósnuðum | njósnað>:

espiar, observar d'amagat i en silenci

♦ njósna eftir e-u: intentar descobrir una cosa espiant

♦ njósna um e-ð ~ e-n: espiar una cosa ~ algú

njósna·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

<MIL> viatge f de reconeixement

njósna·flug <n. -flugs, -flug>:

<MIL> vol m de reconeixement

njósna·för <f. -farar, -farir>:

<MIL> expedició f de reconeixement

njósna·mynd <f. -myndar, -myndir>:

pel·lícula f d'espies

njósna·net <n. -nets, -net>:

xarxa f d'espionatge

njósnar·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:

avió m espia, avió m de reconeixement

njósnari <m. njósnara, njósnarar>:

1. (njósnarmaður) espia m & f (persona que fa d'espia)

2. (snuðrari, uppljóstrari) informador m, informadora f, bufa-orelles m (confident)

njósnar·maður <m. -manns, -menn>:

espia m & f

njósna·saga <f. -sögu, -sögur>:

novel·la f d'espies

njósna·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:

espionatge m

njóta <nýt ~ njótum | naut ~ nutum | notið ║ e-s>:

1. <GEN> gaudir d'una cosa

◊ njóta ferðarinnar: gaudir del viatge

◊ njóta lífsins: gaudir de la vida

♦ njóta sín: <LOC FIG> usar al màxim totes les seves possibilitats, desplegar tot el seu potencial

♦ njóttu heill handa!: <LOC FIG> que en puguis gaudir [per] molts d'anys! Enhorabona!

2. (hafa gagn af) treure profit (o: partit) d'una cosa (aprofitar-se d'una cosa)

◊ hann nýtur þess, að ég næ ekki til hans: s'aprofita que no el pugui pas atrapar

◊ stúlkan naut þess að hún var hög til handa: a la noia la va beneficiar que fos hàbil amb les mans

◊ heldur munt þú njóta mín en gjalda: de mi n'obtindràs més aviat avantatges que no pas desavantatges

♦ þú naust mín við, þegar...: <LOC FIG> va ésser gràcies a mi que...

3. <impersonal>: (bara í sumum talsháttum eða orðatiltækjum eins og: - només en frases fetes o expressions com ara:)

♦ meðan hans nýtur við: <LOC FIG> mentre visqui

◊ hann grunaði að sín mundi ekki lengi við njóta: pressentia que no li quedava gaire temps de vida

◊ hans naut ekki lengi við: no va viure gaire temps més

♦ þar nýtur ekki sólar: <LOC FIG> allà no hi ha sol (és un indret obac)

njótast <- ~ njótumst | - ~ nutumst | notist>:

1. <GEN> casar-se l'un amb l'altre

◊ þau fengu ekki að njótast: no es van pas poder casar, no van arribar a poder conviure mai maritalment

◊ nutust þau vel og lengi: van viure feliçment casats durant molt de temps

2. (hafa samfarir) dormir plegats (mantenir relacions sexuals [sense estar casats])

◊ við nutumst inní nóttina í allskonar stöðum og stellingum: vam fer-ho fins ben entrada la nit en tota mena de llocs i en tota mena de posicions

njúton <n. njútons, njúton>:

newton m (unitat de mesura de la força. Símbol: N)

Njörður <m. Njarðar, no comptable>:

<MITOL> Niord m , déu de la mar, dels animals que hi viuen i dels vents. La seva dona era Skaði, la deessa dels trineus i la caça

♦ það er galli á gjöf Njarðar að... <+ ind.>: <LOC FIG> la cosa estaria bé si no fos perquè té la pega que... <+ ind.>

nokkru <adv., dat. sg. nt. de → nokkur, nokkur, nokkurt emprat, amb valor adverbial, davant adjectius en grau comparatiu>:

una mica <+ adj. en grau comparatiu>

♦ nokkru <+ adj. en grau comparatiu>: una mica <+ adj. en grau comparatiu>

◊ bókin er nokkru styttri en bókin á undan: el llibre és una mica més curt que no el seu antecessor

◊ hann sagði nokkru lágmæltari...: va dir, una mica més fluixet,...

nokkur, nokkur, nokkurt <adj. indef.>:

1. algun -una, qualque (Bal.) 

♦ ekki nokkur lifandi maður: ni una ànima (absolutament ningú)

2. nokkrir, nokkrar, nokkur <pl.>: alguns, un parell de (Bal.) 

♦ nokkrum sinnum: vàries vegades, un parell de vegades(Bal.) 

♦ þó nokkrir: diferents..., diversos...

nokkur, nokkur, nokkuð <pron. indef.>:

1. algú -una, qualcú -una (Bal.) 

♦ nokkuð: alguna cosa, qualque cosa (Bal.) 

2. ekki nokkur, ekki nokkur, ekki nokkuð <emfàtic per→ enginn, engin, ekkert >: ni un una, [absolutament] cap, [absolutament] ningú -una

nokkur, nokkur, nokkurt o nokkuð: algú(n), qualcú(n)  (Mall.)
	fyrir nokkru: no fa [pas] gaire
	nokkuð s’usa amb el significat de “alguna cosa”, nokkurt com a pronom adjectival

nokkut: vulgueu veure nekkverr

noktúrna <f. noktúrnu, noktúrnur>:

<MÚS> nocturn m

nonetta <f. nonettu, nonettur>:

<MÚS> nonet m (peça musical per a nou instruments o veus) (→ nónetta)

norðan¹:

1. <prep. + Gen.>: al nord de

◊ norðan fjallsins: al nord del puig

◊ norðan fljótsins: al nord del riu

2. fyrir norðan <prep. + Ac.>: al nord de

◊ fyrir norðan Ísland: al nord d'Islàndia

◊ fyrir norðan fljótið: al nord del riu

◊ fyrir norðan ána: al nord del riu

3. norðan við <+ Ac.>: al nord de

situat al nord, però no en el territori, sinó fora d'ell, al seu davant

◊ norðan við Ísland: davant la costa nord d'Islàndia

norðan² <adv.>:

1. <GEN> del nord

2. að norðan <adv>: #1. (úr norðri, af norðri) del nord; #2. (í norðri, að norðanverðu) al nord; #3. (frá Norðurlandi) de la Islàndia nord (de les comarques de la Islàndia nord)

◊ bíllinn er kominn að norðan: ha arribat l'autobús [de les terres] del nord (de la Islàndia nord)

◊ hann kemur að norðan: ve del nord [d'Islàndia]

◊ fyrir norðan: al nord, en el nord

◊ maður að norðan: nordlandès m (de la Islàndia nord)

3. ♦ vindurinn er á norðan; hann er á norðan: <LOC> el vent ve del nord

4. ♦ norðan megin: al costat nord, a la part nord

4.b Aquest adverbi compost pot donar origen a preposicions compostes de lloc quan s'empra acompanyat d'una preposició local, que pot variar depenent del mot que s'acompanyi: a la part nord de

◊ norðan megin í Seyðisfirði: a la part nord del Seydisfiord

◊ og lentum norðan megin á nesi því eðr skaga, er gengr út fyrir sunnan flóann: i vam anar a parar a la part nord d'aquesta llengua de terra o península que s'endinsa dins la mar al sud de la badia

norðan·átt <f. -áttar, -áttir>:

vent m del nord, tramuntana f, <LIT> bòrees m, <LIT> septentrió m

◊ höfnin er opin fyrir norðanátt: el port no està resguardat a la part que dóna a tramuntana

norðan·bál <n. -báls, -bál>:

vent fort i gelat del nord

norðan·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> habitant m & f del nord d'un país

2. (Norðlendingur, maður úr Norðurlandi) nordlandès m, nordlandesa f (habitant o nadiu del Nordland islandès)

3. (stúdent frá Menntaskólanum á Akureyri) estudiant m & f de l'Institut d'Humanitats d'Akureyri

norðan·verður, -verð, -vert² <adj.>:

septentrional

♦ að norðanverðu: del [seu] costat nord, al nord d'ell

♦ við norðanverðan fjörðinn: <LOC FIG> a la part nord del fiord 

norðan·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent m del nord, tramuntana f,  <LIT> bòrees m, <LIT> septentrió m

norðar <adv. en grau comparatiu>:

més cap al nord, més vers el nord

norðar·lega <adv.>:

vers el nord

♦ norðarlega í dalnum: a la part septentrional de la vall

◊ í miðju hans rennur á sem heitir Fjarðará. Norðarlega í dalnum eru nokkur eyðibýli. Dalurinn er umgirtur fjöllum frá 600 til 900 m hæð: el travessa un rierol que es diu Fjarðará; a la part septentrional de la vall hi ha alguns masos abandonats. La vall està envoltada de muntanyes de 600 a 900 metres d'alçària

norðast² <adv. en grau superlatiu>:

a la part més septentrional possible, al més septentrional possible (→ nyrst)

norð·austan <adv.>:

del nord-est

norðaustan·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent m del nord-est, mestral m, <LIT> aquiló m

norðaust·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

del nord-est, nord-oriental

norð·austur <n. -austurs, no comptable>:

nord-est m

♦ í norðaustur: cap al nord-est, vers el nord-est

norðaustur- <en compostos>:

del nord-est, nord-oriental

Norðaustur·land <n. -lands, no comptable>:

el nord-est d'Islàndia

norðaustur·mið <n. -miðs, no comptable>:

calador m del nord-est, pesquera f del nord-est (gran zona de pesca situada al nord-est d'Islàndia)

Norð·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:

nordlandès m, nordlandesa f (de la Islàndia nord)

norð·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:

nordlandès -esa (relatiu a les comarques de la Islàndia nord)

Norð·lingur <m. -lings, -lingar>:

nordlandès m, nordlandesa f (de la Islàndia nord)

norð·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

1. <GEN> septentrional, boreal

◊ ég læt upp rísa safn mikilla þjóða frá norðlægum löndum: faré que s'aixequi una multitud de grans nacions dels països septentrionals

♦ norðlægar slóðir: les regions boreals (designació dels territoris situats entre el pol Nord i els 60° N de latitud)

2. (um vind) [que bufa] del nord (vent)

Norð·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> noruec m, noruega f

2. <†> (Norðlendingur) nordlandès m, nordlandesa f (habitant de la contrada septentrional d'Islàndia)

3. <HIST> (Norðurlandabúi) home m del nord, nordman m, normand m (a l'edat Mitjana: norrè, nadiu de l'Escandinàvia germànica)

Norð·mandingur <m. -mandings, -mandingar>:

<HIST> (íbúi Normandí) normand m, normanda f (habitant de Normandia)

norð·norðaustur <n. -norðausturs, no comptable>:

nord-nord-est m, NNE m

norð·norðvestur <n. -norðvesturs, no comptable>:

nord-nord-oest m, NNO m

norður¹ <n. norðurs, no comptable>:

nord m

♦ gjá á milli norðurs og suðurs: <LOC FIG> diferència f nord-sud, desfasament econòmic entre el Nord i el Sud, desfasament m Nord-Sud 

♦ → hánorður “nord geogràfic”

♦ í norður: cap al nord, vers el nord, en direcció nord

♦ í norðri: al nord

♦ landfræðilegt norður nord geogràfic

◊ munurinn á landfræðilegu norðri og segulnorðri kallast misvísun: la diferència entre el nord geogràfic i el magnètic rep el nom de desviació [magnètica]

♦ norður á við: cap al nord, vers el nord

♦ rétt norður: nord geogràfic

♦ → segulnorður “nord magnètic”

♦ til norðurs: cap al nord, vers el nord

♦ úr norðri: del nord

norður² <adv.>:

cap al nord, vers el nord

♦ fara norður og niður: <LOC FIG> anar-se'n a ca una puta 

Norður-³ <en noms geogràfics i adjectius derivats>:

del nord

Norður-Afríka <f. -Afríku, no comptable>:

Àfrica f del Nord, nord m d'Àfrica

♦ spænska Norður-Afríka: el nord d'Àfrica espanyol

Norður-Ameríka <f. -Ameríku, no comptable>:

Amèrica f del Nord, Nord-Amèrica f

♦ Bandaríki Norður-Ameríku: Estats Units d'Amèrica

Norður-Asía <f. -Asíu, no comptable>:

Àsia f del Nord, nord m d'Àsia

Norður-Atlantshaf <n. -Atlantshafs, no comptable>:

Atlàntic m nord

Norður-Atlantshafsbandalagið <n. -Atlantshafsbandalagsins, no comptable>:

Organització f del Tractat de l'Atlàntic Nord

Norður·álfa <f. -álfu, no comptable>:

<LIT> Europa f

norðurálfu- <en compostos>:

<LIT> europeu -ea

Norðurálfu·búi <m. -búa, -búar>:

<LIT> europeu m, europea f

Norðurálfu·maður <m. -manns, -menn>:

<LIT> europeu m, europea f

norður·breidd <f. -breiddar, no comptable>:

latitud f nord

♦ á 40° stigi norðurbreiddar: a quaranta graus de latitud nord

♦ norðlæg → breidd “íd.”

Norður-Dakóta <f. -Dakótu, no comptable>:

Dacota f del Nord

Norður-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:

Europa f del nord, Europa f septentrional

Norður-Frísi <m. -Frísa, -Frísir (o: Frísar)>:

frisó m septentrional, frisona f septentrional

Norður-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:

Frísia f Septentrional, Frísia f del Nord

norður·frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:

frisó m septentrional (llengua germànica parlada pels frisons septentrionals)

norður·frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:

frisó -ona septentrional

◊ norðurfrísnesku eyjarnar: Illes Frisones septentrionals

norður·fylki <n. -fylkis, -fylki>:

1. <GEN> província f del nord

2. (í Bandaríkjum Norður-Ameríku) estat m del nord (dels Estats Units d'Amèrica)

norður·heimskaut <n. -heimskauts, -heimskaut>:

Pol m Nord

norðurheimskauts- <en compostos>:

àrtic -a

Norðurheimskauts·baugur <m. -baugs, no comptable>:

Cercle m Polar Àrtic

Norðurheimskauts·svæði <n. -svæðis, no comptable>:

Territoris m.pl Àrtics

♦ Norðurheimskautssvæðið: els Territoris Àrtics, l'Àrtic

norður·heimur <m. -heims, -heimar>:

hemisferi m boreal

norður·hjari <m. -hjara, no comptable>:

1. (norðurpóll) Pol m Nord (extrem septentrional del món)

2. (norðurheimskautssvæði) àrtic m (regions àrtiques)

norður·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:

costat m nord, part m nord

norður·hlíð <f. -hlíðar, -hlíðir>:

cara f nord (de muntanya)

norður·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

part f septentrional, part f nord

♦ í norðurhluta Spánar: en el nord d'Espanya

norður·hvel <n. -hvels, no comptable>:

hemisferi m nord

Norður-Íri <m. -Íra, -Írar>:

irlandès m del Nord, irlandesa f del Nord

Norður-Írland <n. -Írlands, no comptable>:

Irlanda f del Nord

norður·írskur, -írsk, -írskt <adj.>:

d'Irlanda del Nord

Norður-Íshaf <n. -Íshafs, no comptable>:

Oceà Polar Àrtic, Oceà Glacial Àrtic

Norður-Jemen <n. -Jemens, no comptable>:

el Iemen del Nord

Norður-Jemenbúi <m. -Jemenbúa, -Jemenbúar>:

iemenita m & f del nord, nord-iemenita m & f

Norður-Jemeni <m. -Jemena, -Jemenar>:

iemenita m & f del nord, nord-iemenita m & f

norður-jemenskur, -jemensk, -jemenskt <adj.>:

iemenita del nord, nord-iemenita

Norður-Karólína <f. -Karólínu, no comptable>:

Carolina f del Nord

norður·katalanska <f. -katalönsku, no comptable>:

(mállýska) català m septentrional (dialecte)

norður·katalanskur, -katalönsk, -katalanskt <adj.>:

de la Catalunya nord

Norður-Katalónía <f. -Katalóníu, no comptable>:

la Catalunya nord

norður·katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:

(mállýska) català m septentrional (dialecte)

Norður-Kákasus <m. -Kákasuss, no comptable>:

Caucas m del Nord

Norður-Kórea <f. -Kóreu, no comptable>:

Corea f del Nord

norður·kóreskur, -kóresk, -kóreskt <adj.>:

nord-coreà -ana

Norður-Kóreumaður <m. -Kóreumanns, -Kóreumenn>:

nord-coreà m, nord-coreana f

Norður·land <n. -lands, no comptable>:

la Islàndia nord, el nord d'Islàndia (regió d'Islàndia situada entre la Hrútafjarðará a l'oest i el Gunnólfsvíkurfjall a l'est)

Norðurlanda- <en compostos>:

nòrdic -a (relatiu als Països Nòrdics)

Norðurlanda·búi <m. -búa, -búar>:

escandinau m, escandinava f

norðurlanda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

filologia escandinava, filologia norrena, escandinavística f

Norðurlanda·mál <n. -máls, -mál>:

llengua nòrdica

Norðurlanda·ráð <n. -ráðs, no comptable>:

Consell Nòrdic (fundat el 1952 amb la finalitat de fomentar la cooperació interescandinava en matèria de medi-ambient, econòmica i cultural)

Norðurlanda·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:

poble nòrdic, poble escandinau, nació escandinava

Norðurlands·kjördæmi <n. -kjördæmis, -kjördæmi>:

circumscripció f electoral de la Islàndia nord, districte m electoral de la Islàndia nord

♦ Norðurlandskjördæmi eystra: circumscripció electoral oriental de la Islàndia nord

♦ Norðurlandskjördæmi vestra: circumscripció electoral occidental de la Islàndia nord

norður·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

camí m del nord, pas m del nord, ruta f del nord

norður·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

aurora f boreal

♦ norður- og suðurljós: