LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

obláta <f. oblátu, oblátur>:

<RELIG> hòstia f

♦ vígð obláta: hòstia consagrada

♦ vígja obláturnar: consagrar les hòsties

oblátu·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:

<RELIG> copó m, hostier m 

oblátu·skrín <n. -skríns, -skrín>:

<RELIG> sagrari m 

odda·tala <f. -tölu, -tölur>:

<MAT> nombre m senar 

odd·bogi <m. -boga, -bogar>:

<ARQUIT> arc m ogival (o: apuntat; o: de punta d'ametlla) 

odd·hvass, -hvöss, -hvasst: 1. <GEN> afilat -ada, esmolat -ada (tall d'arma)
	2. cairat -ada (objecte proveït de caires, arestós -osa)

odd·klofi <m. -klofa, -klofar>:

parèntesi f angular, clau f angular (signe gràfic < >)

odd·nefur <m. -nefs, -nefir>: marlí blau (peix Makaira nigricans)

odd·svigi <m. -sviga, -svigar>:

clau f (signe gràfic { })

of <adv.>: 1. <+ adj.> massa <+ adj.>
		of gott til að vera satt: massa bonic per ser cert, massa bo per esser ver (Mall.)
	2. of mikið <adv.>: massa
		þetta er of mikið: això és massa!
		þú horfir of mikið á hasarmyndir: mires massa pel·lícules d'acció
	3. of margir ~ margar ~ mörg: massa <+ subst.>
		þú horfir á of margar hasarmyndir: mires massa pel·lícules d'acció

ofan·greindur, -greind, -greint: dessús-dit -a, a dalt esmentat

ofan·ígjöf <f. -ígjafar, pl. no hab.>:

reprimenda f, reprensió f

ofanjarðar·rengla <f. -renglu, -renglur>:

<BOT> estoló epigeu 

ofan·vatn <n. -vatns, -vötn. Pl. no hab.>:

aigua f de clavegueram procedent de la fosa de la neu o de la pluja que cau, aigües pluvials i nivals

of·beldi <n. -beldis, no comptable>: violència f
	kynbundið ofbeldi: violència de gènere
	ofbeldi gegn konum: violència contra les dones

of-drykkja <f>: alcoholisme

ofdrykkju-maður <m.-menn>: alcohòlic m

of·fita <f. -fitu, no comptable>:

obesitat f

♦ sjúkleg offita: obesitat mòrbida, obesitat clínica

offur·gjörð <f. -gjörðar, pl. no hab.>:

<RELIG> ofrena f

♦ Maríu offurgjörð (o: offurgerð): <RELIG> la Presentació de la Mare de Déu (el 21 de novembre)

of·greiddur, -greidd, -greitt: pagat -ada de més (quantitat pagada erròniament de més)

ofið: supí del verb vefa “teixir”

oflátungs·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (spjátrungslegur, snipparalegur) ostentós -osa (amic de vestir-se i comportar-se amb ostentació, cridanerament; presumit en la forma de vestir-se)

2. (montinn, yfirlætisfullur, hégómlegur) presumptuós -osa (pretenciós, presumit en la forma d'ésser)

oflátungs·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. (spjátur) ostentació f (exhibició vana en la forma de vestir-se)

2. (yfirlæti, hégómaskapur) presumpció f (jactància, fatuïtat)

◊ en nú stærið þér yður í oflátungsskap: però ara us glorieu en les vostres presumpcions

◊ með hroka og oflátungsskap: amb orgull i presumpció

ofn <m.ofnar>: forn

ofn·bakaður, -bökuð, -bakað <adj.>: fet -a al forn
	ofnbakaðar kartöflur: patates al forn
	ofnbakaður fiskur: peix al forn

of·næmi <n. -næmis, -næmi>: al·lèrgia f
	hafa ofnæmi fyrir penísillíni: ésser al·lèrgic -a a la penicil·lina

ofnæmis·hvekkbólga <f. -hvekkbólgu, no comptable>:

<MED> prostatitis al·lèrgica

ofnæmis·kvef <n. -kvefs, -kvef>:

<MED> rinitis al·lèrgica

ofnæmis·lost <n. -losts, -lost>:

<MED> xoc anafil·làctic

ofnæmis·vaki <m. -vaka, -vakar>: al·lergen m, al·lergogen m

ofsa·bræði <f. -bræði, no comptable>: furor m,f, fúria f (ira, ràbia)

ofsa·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

violent -a

ofsa·fullur, -full, -fullt <adj.>:

1. (ofsalegur, ofsafenginn) violent -a

2. (ofstopafullur) agressiu -iva

3. (skapbráður, skapmikill) impetuós -osa, fogós -osa (temerari, que es mou o actua amb força i violència, amb abrivament)

◊ ...hina harðgjöru og ofsafullu þjóð (הַגּוֹי הַמַּר וְהַנִּמְהָר), sem fer um víða veröld til þess að leggja undir sig bústaði, sem hún á ekki: ...el poble ferotge i impetuós que recorre l'ample món per apoderar-se d'estatges que no són pas seus

4. <FIG = ötull> vehement (que actua amb força impetuosa)

ofsa·hræðsla <f. -hræðslu, no comptable>:

pànic m

♦ vekja ofsahræðslu: crear el pànic

ofsa·kláði <m. -kláða, -kláðar>:

<MED> urticària f

ofsa·reiður, -reið, -reitt: enfurismat -ada, furiós -osa
	verða ofsareiður: enfurismar-se

ofsa·þorsti <m. -þorsta, no comptable>:

<MED> anadípsia f, set [molt] intensa

of-seinn: massa lent, extremadament lent

of·skynjun <f. -skynjunar, -skynjanir>: al·lucinació f

of·soðinn, -soðin, -soðið: massa fet -a (menjar: massa cogut)

ofsóknar·brjálæði <n. -brjálæðis, no comptable>: <PSICOL> mania persecutòria

ofsóknar·kennd <f. -kenndar, -kenndir>: paranoia f

ofsóknar·geðklofi <m. -geðklofa, no comptable>: esquizofrènia f paranoide

oft <adv.>: 1. sovint
	2. hve oft: quantes [de] vegades...
		hve oft þarf ég að segja þetta?: quantes de vegades ho hauré de dir?

oft·sinnis <adv.>: sovint, espesses vegades

of·veiðar <f.pl -veiða>:

sobrepesca f

of·vessi <m. -vessa, -vessar>:

<MED> higroma m, hidroma m

♦ ofvessi í límvegg: <MED> higroma quístic

♦ ofvessi í olnboga: <MED> higroma en el colze

of·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

<MED> hiperactiu -iva (infant)

of·virkni <f. -virkni, no comptable>:

<MED> hiperactivitat f (trastorn infantil)

of·þjaka <-þjaka ~ -þjökum | -þjakaði ~ -þjökuðum | -þjakað ║ e-ð>:

carregar massa una cosa, sobrecarregar una cosa

◊ ofþjaka hestana: carregar massa els cavalls (fer-los dur més pes o somada que no poden aguantar)

og <conj. copul.>: 1. i
	2. eins... og...: tan... com...
		hún er eins stór og þú: és tan gran com tu

ok <n. oks, ok>: <GEN & FIG> jou m

okkar: el nostre, la nostra

Oksítani <m. Oksítana, Oksítanar>:

occità m, occitana f 

Oksítanía <f. Oksítaníu, no comptable>:

Occitània f 

oksítaníska <f. oksítanísku, no comptable>:

occità m (llengua occitana)

oksítanískur, oksítanísk, oksítanískt <adj.>:

occità -ana

♦ oksítanísk-katalanski bróðernishringurinn: Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Oktavía <f. Oktavíu>:

Octàvia (nom de dona)

Oktavíus Ágústus <m. Oktavíusar Ágústusar>:

Octavi August (nom d'home)

október <m>: octubre

olía <f. olíu, olíur>: 1. <GEN> oli m
		flaska af olíu: ampolla d'oli
	2. (steinolía) petroli m

olíu·borinn, -borin, -borið <adj.>:

[ben] greixat -ada (ben untat amb greix, oli o lubrificant)

olíu·borpallur <m. -borpalls, -borpallar>:

plataforma petroliera (o: petrolífera) 

♦ á olíuborpöllum: pastar [la farina]

olíu·dreggjar <f.pl -dreggja>:

(dreggjar ólífuolíunnar) morques f.pl

olíu·flaska <f. -flösku, -flöskur>: 1. <GEN> ampolla f d'oli
	2. (olíukanna) setrill m
		bakki undir edik- og olíuflösku: setrillera f

olíu·kanna <f. -könnu, -könnur>: 1. <GEN> setrill m
	2. (með smurningsolíu) bidonet m d'oli (d'oli de cotxe, industrial etc.)

olíu·málari <m. -málara, -málarar>: pintor m a l'oli, pintora f a l'oli

olíu·pálmi <m. -pálma, -pálmar>: palmera f d'oli (o: de l'oli), palmera f de Guinea (arbre Elaeis guineensis)

olíu·repja <f. -repju, -repjur>: colza f (planta Brassica napus var. oleifera)

olíu·sali <m. -sala, -salar>: olier m

olíu·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid oleic

olíu·tré <n. -trés, -tré>:

olivera f (planta Olea europaea)

◊ einu sinni fóru trén að smyrja konung sér til handa. Og þau sögðu við olíutréð: Ver þú konungur yfir oss!: una vegada, els arbres es van posar en camí per anar a ungir un rei que els governés, i van dir a l'olivera: «Sigues el nostre rei!»

olíu·tunna <f. -tunnu, -tunnur>:

barril m de petroli

♦ verð [á] olíutunnu[nni]: el preu del barril de petroli

olíu·viður <m. -viðar, -viðir>:

1. <GEN> fusta f d'olivera

2. (olíutré) olivera f (planta Olea europaea)

olívín <n. olívíns, olívín>:

<GEOL> olivina f  (→ ólivín)

olnboga·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

<MED> articulació f del colze 

olnboga·svigi <m. -sviga, -svigar>:

parèntesi f angular, clau f angular (signe gràfic < >)

oln·bogi <m. -boga, -bogar>:

<MED> colze m 

oltið: supí de →  velta ‘trabucar’

ommeletta <f. ommelettu, ommelettur>: truita f (d'ous)

opin·ber -ber, -bert: 1. públic -a
		opinbert uppboð: subhasta pública
	2. oficial (llengua)
		opinbert tungumál: llengua oficial

opin·berun <f. -berunar, -beranir>:

1. <GEN> revelació f 

2. <RELIG> revelació f, apocalipsi f 

◊ Opinberun Jóhannesar: L'Apocalipsi de Sant Joan

opinn, opin, opið <adj.>:

obert -a

♦ opinn upp á gátt: obert de bat a bat, obert de pinte en ample (Mall.) 

◊ opið allan sólarhringinn: obert les vint-i-quatre hores

opna <opna ~ opnum | opnaði ~ opnuðum | opnað ║ e-ð>: <GEN & FIG> obrir una cosa
	ég skal opna hliðið [fyrir þig]: [t']obriré el portaló
	ég skal opna dyrnar fyrir þig: t'obriré la porta
	opnað: obert
	hvenær er opnað: quan està obert?
	gerið svo vel að opna þetta: faci el favor d’obrir això! (parlant, p.e., la policia)
	ég ætla að opna mína eigin snyrtistofu: vull obrir la meva pròpia perruqueria (vull posar un negoci de perruqueria)


opnunar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>: hores f d'obertura, horari m d'obertura (de botiga etc.)

orð <n. orðs, orð>:

1. <GEN> mot m, paraula f 

♦ afleitt orð: <GRAM> [mot m] derivat m, paraula derivada

♦ eiga orðið: tenir la paraula (p.e., en reunió)

♦ einföld orð: paraules senzilles

♦ fleyg orð: dita sentenciosa, frase proverbial (frase encunyada per un autor a un dels seus llibres i esdevinguda cèlebre, proverbial)

♦ í bókstaflegum skilningi orðsins: en el sentit literal de la paraula

♦ orð með sömu ritmynd: <GRAM> homògraf m

♦ orð sem hljóðar eins og annað orð en er ólíkrar merkingar: <GRAM> homòfon m

♦ orð sem eru eins í framburði en ólíkrar merkingar: <GRAM> mots homòfons

♦ ósamsett orð: <GRAM> [mot m] simple m, paraula f simple

♦ samhljóða orð í framburði en ólíkrar merkingar: <GRAM> mots homòfons

♦ samsett orð: <GRAM> [mot m] compost m, paraula composta

♦ → stofnorð “primitiu”

2. <RELIG> paraula f, verb m 

◊ í upphafi var Orðið, og Orðið var hjá Guði, og Orðið var Guð: Al començament existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu

orða·bók <f. -bókar, -bækur>: diccionari m

orðabókar·fræði <f. -fræði, no comptable>:

lexicografia f

orðabókarfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

lexicogràfic -a

orðabókar·fræðingur <m. -fræðings, --fræðingar>:

lexicògraf m, lexicògrafa f

orðabókar·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:

autor m de diccionari, autora f de diccionari

orðabóka·seðill <m. -seðils, -seðlar>:

cèdula f de diccionari, fitxa f de diccionari

◊ raða orðabókaseðlum: ordenar fitxes lexicogràfiques

orða·forði <m. -forða, -forðar>:

(orðafjöldi í máli & orðalisti) vocabulari m (cabal lèxic d'una llengua & llista de mots)

orða·kassi <m. -kassa, -kassar>:

sopa f de lletres

◊ finndu orðin hér fyrir neðan í orðakassanum. Þau geta verið upp eða niður, fram og aftur, eða á ská: troba els mots d'aquí sota a la sopa de lletres. Poden estar escrits de dalt a baix o de baix a dalt, d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra o obliquament

orða·lag <n. -lags, -lög>:

forma f de parlar, forma f de dir, forma f d'expressar-se (manera de dir una cosa)

orða·safn <n. -safns, -söfn>:

1. (orðalisti eða orðaskýringar aftan við bók) vocabulari m, lèxic m (llista de paraules al final d'un llibre)

2. (lítil orðbók) vocabulari m (petit diccionari)

orða·samband <n. -sambands, -sambönd>: <LING> frase feta

orða·tiltæki <n. -tiltækis, -tiltæki> locució f, fraseologisme m

orðflokka·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint. Emprat gairebé exclusivament en infinitiu i supí>:

reconèixer les parts de l'oració (saber distingir la categoria gramatical a la qual pertany un mot determinat)

◊ nemandinn þjálfist í að orðflokkagreina: l'alumne s'exercita en saber distingir les parts de l'oració

orð·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<GRAM> categoria f gramatical, part f de l'oració

orðs·kviður <m. -kviðar, -kviðir>: 1. proverbi m
	2. Orðskviðirnir: Proverbis (llibre de la Bíblia)

orð·stofn <m. -stofns, -stofnar>: radical m (part de mot sense desinència)

orð·tak <n. -taks, -tök>: 1. (máltæki, málsháttur) dita f (proverbi)
		gamalt íslenskt orðtak segir...: hi ha una vella dita islandesa que fa...
	2. (orðatiltæki, talsháttur) fraseologisme m, idiomatisme m (modisme, locució, expressió)
	3. (einkunnarorð) divisa f

orðtaka·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: fraseologia f

orð·tæki <n. -tækis, -tæki> locució f, fraseologisme m, expressió f

orð·var, -vör, -vart <adj.>:

circumspecte -a 

oregano <n. oregano, no comptable>:

<CULIN> orenga f  (fulles esmicolades, seques o fresques, d' Origanum vulgare)

or·lof <n. -lofs, -lof>: vacances f.pl

orga: cridar, bramar

orgel <n. orgels, orgel>:

orgue m 

orgel·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:

manxa f (o: manxes f.pl) d'orgue

orku·pólitík <f. -pólitíkur, pl. no hab.>:

política energètica

orma·lyf <n. -lyfs, -lyf>: <MED> antihelmíntic m

ormur <m. orms, ormar>: 1. <GEN> cuc m, verm m
	2. <MED = sníkjudýr> cuc m, helmint m (paràsit intestinal)
	3. (dreki) drac m (animal fabulós)
	4. (naðra) serp f (rèptil)

orra·hríð <f. -hríðar, -hríðir (o: -hríðar)> 1. <GEN = ákafur bardagi> combat aferrissat
	2. <FIG> batalla f, lluita aferrissada (pel poder, entre mitjans de comunicació etc.)

orri <m. orra, orrar>: gall m de cua forcada (ocell Tetrao tetrix)

(†) orrusta <f. orrustu, orrustur>: batalla f

orrustu·skip <n. -skips, -skip>:

vaixell m de combat, vaixell m de guerra

or·saka <-saka ~ -sökum | -sakaði ~ -sökuðum | -sakast ║ e-ð>:

causar una cosa

or·sakast <-sakast ~ -sökumst | -sakaðist ~ -sökuðumst | -sakað ║ af e-u>:

ésser causat -ada per una cosa

or·sök <f. -sakar, -sakir>:

1. (það sem veldur e-u) causa f (allò que fa que una cosa sigui o s'esdevingui)

◊ orsök og afleiðing: causa i efecte

1. (ástæða) motiu m (raó per la qual)

orusta <f. orustu, orustur>: batalla f

orustu·völlur <m. -vallar, -vellir>: camp m de batalla

Osseti <m. Osseta, Ossetar>:

osseta m & f

Ossetía <f. Ossetíu, no comptable>:

Ossètia f

ossetíska <f. ossetísku, no comptable>:

osseta m (llengua dels ossetes)

ossetískur, ossetísk, ossetískt <adj.>:

osseta

osta·skeri <m. -skera, -skerar>: ganivet m (o: ribot m) de tallar formatge

ostra <f. ostru, ostrur>: ostra f

osta·skorpa <f. -skorpu, -skorpur>:

variant de → ostskorpa f ‘pell de formatge’

ost·efni <n. -efnis, no comptable>:

caseïna f (→ mjólkurhvíta)

ost·skorpa <f. -skorpu, -skorpur>:

pell f del formatge, corna f del formatge (Mall., Men.) 

ostur <m. osts, ostar>: formatge m
	bræddur ostur: #1. formatge fos (o: fus -Mall.-). #2. formatge [cremós] per a untar

oxalat <n. oxalats, oxalöt>:

<QUÍM> oxalat m

oxal·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid oxàlic

oxavarnar·ensím <n. -ensíms, -ensím>:

<MED> enzim m antioxidant

ó-aðlaðandi: no atractiu, desagradable

óaldar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

banda f [de facinerosos], turba f [de gentussa] (horda, colla, esp. de malfactors o indesitjables)

óaldar·lýður <m. -lýðs, -lýðir>:

banda f [de facinerosos], turba f [de gentussa] (horda, colla, esp. de malfactors o indesitjables)

ó-ánægja &lgt;f. -ánægju, no comptable>: descontent m, insatisfacció f

ó·beinn, -bein, -beint <adj.>:

indirecte -a

♦ óbein ræða: <GRAM> estil indirecte

ó·beint <adv.>:

indirectament

óbelíska <f. óbelísku, óbelískur>:

(broddsúla) obelisc m

óbeygjan-legur, -leg, -legt: indeclinable
	óbeygjanlegt orð: una paraula indeclinable

ó·bilandi, -bilandi, -bilandi: impertorbable, infrangible, sòlid -a (coratge, fe, fermesa, decisió etc.)
	hún hefur óbilandi kjark: té un coratge de ferro (cap desgràcia no la pot trencar anímicament)

óbó <n. óbós, óbó>:

oboè m (fl./pl.: oboès)

ó·breyttur, -breytt, -breytt <adj.>:

1. (sem hefur ekki breyst) inalterat -ada (no modificat, no canviat)

2. (ókryddaður, óbrotinn) senzill -a (d'anar per casa, simple, sense pretensions & frugal)

◊ óbreyttur matur: un menjar senzill

3. (almennur, venjulegur, hversdagslegur) corrent (del comú)

◊ óbreyttur alþýðumaður: un home del poble pla, un senzill home del carrer, un home mitjà [qualsevol]

4. <MIL = hermaður> ras -a (sense cap grau militar)

◊ óbreyttur hermaður: un soldat ras

5. <MIL = borgari> civil (no militar)

◊ ...og voru hinir látnu óbreyttir borgarar: ...els morts eren civils

ó·brigðull, -brigðul, -brigðult <adj.>:

1. (óskeikull) infal·lible (que no pot fallar, que és totalment de fiar o totalment segur, absolutment cert)

2. (um sannindi) indefectible (veritat)

♦ óbrigðull sannleikur: una veritat indefectible

óbrigðul·leiki <m. -leika, no comptable>:

1. (óskeikulleiki) infal·libilitat f (impossibilitat de fallar, certesa absoluta)

♦ óbrigðulleiki Páfa: <RELIG> infal·libilitat papal 

2. (um sannindi) indefectibilitat f (d'una veritat)

ó·dauðleiki <m. -leika, no comptable> immortalitat f

ó·dauðlegur, -dauðleg, -dauðlegt <adj.>: immortal

ó·daunn <m. -dauns, no comptable>: pudor f

ó-drukkinn, -drukkin, -drukkið: sobri

ó-dýr, -dýr, -dýrt: barat -a
	hafið þér ekkert ódýrara? No té res de més barat?

Ódysseifs·kviða <f. -kviðu, no comptable>: <LITER> l'Odissea f

Ódysseifur <m. Ódysseifs, no comptable>:

<MITOL> Ulisses m

óða·fólksfjölgun <f. -fólksfjölgunar, pl. no hab.>:

explosió demogràfica

óða·verðbólga <f. -verðbólgu, -verðbólgur>:

inflació desbocada

óð·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: julivertassa f, julivert m de calàpot, cicuta f, fonollassa f (Mall.) (planta Conium maculatum)

óður, óð, ótt: furiós
	óður vindur: ventada
	óðs manns æði: bogeria (fet o acció forassenyat, no meditat)
	hann vill óður og uppvægur gera það: ho farà costi el que costi

ó·endanlega <adv.>:

infinitament, interminablement, inacabablement

ó·endurnýjanlegur, -endurnýjanleg, -endurnýjanlegt <adj.>:

no renovable

◊ óendurnýjanlegar náttúruauðlindir: recursos naturals no renovables

ó-flekkaður, -flekkuð, -flekkað: immaculat -ada
	óflekkaður getnaður Maríu meyjar: la immaculada concepció de Maria
	hátíð hins óflekkaða getnaðar Maríu meyjar: festa de la Immaculada Concepció, <FAM> la Puríssima (8 de desembre)

ó·forbetranlegur, -forbetranleg, -forbetranlegt: 1. <GEN> incorregible
	2. <FIG> empedreït -ïda (recalcitrant, sense remei)

ófriðar·seggur <m. -seggs, -seggir>:

busca-raons m & f, cercabregues m & f, cerca-raons m & f

ó-friður <m. -friðar, no comptable>: [estat m de] guerra f

ó-frískur, -frísk, -frískt: embarassada, prenys

ó·frjór, -frjó, -frjótt <adj.>:

estèril, eixorc -a

ó·frýnn, -frýn, -frýnt <adj.>:

1. (ljótur) lleig lletja (no bell)

2. (yggldur á svip) de posat sorrut (amb cara de pocs amics, d'aspecte malambrós, malcarat)

ó·fullveðja <adj. inv.>: menor d’edat
	samfarir við ófullveðja ungmenni: <JUR> estupre m, corrupció f de menors

ó·gagnlegur, -gagnleg, -gagnlegt <adj.>:

inútil, inservible

ó·geðfelldur, -geðfelld, -geðfellt: desagradable, desplaent

ó·geðslegur, -geðsleg, -geðslegt: repulsiu -iva, fastigós -osa
	ógeðslegt!: quin fàstic!

ó·geðþekkur, -geðþekk, -geðþekkt: antipàtic -a

ó·giftur, -gift, -gift: solter -a, fadrí -na (Bal.)

ó-glatt <adverbi que apareix a la locució>:
	mér verður óglatt: m’agafen ganes de vomitar

ó·gleði <f. -gleði, no comptable>:

nàusees f.pl, ganes f.pl de vomitar, vomitera f (Mall.) 

ó·gleymanlegur, -gleymanleg, -gleymanlegt: inoblidable

ó·greinanlegur, -greinanlegur, -greinanlegt: indetectable

ó·gæfa <f. -gæfu, -gæfur. Pl. no hab.>: desgràcia f (infortuni)

ógæfu- <en compostos>:

malastruc -uga

ó·gæfusamur -gæfusöm, -gæfusamt <adj.>:

infaust -a, atziac -aga

ó·hagganlegur, -hagganleg, -hagganlegt: ferm -a, inamovible, infrangible (determinació, voluntat etc.)

ó·happ <n. -happs, -höpp>: desgràcia f, infortuni m (accident atziac)

ó·heiðarlegur, -heiðarleg, -heiðarlegt <adj.>: deshonest -a (mancat d'honradesa)

ó·heiðarleiki <m. -heiðarleika, pl. no hab.>: manca f d'honradesa

ó·heillavænlegur, -heillavænleg, -heillavænlegt <adj.>:

1. (skaðlegur) nefast -a (molt perniciós, molt nociu)

◊ óheillavænlegur dagur: un dia nefast

◊ Ritningin vitnar um óheillavænleg áhrif hans sem Jesús segir vera “manndrápara frá upphafi”: les Escriptures testimonien la influència nefasta d'aquell de qui Jesús diu que és “un homicida des del començament”

2. (illsvitandi, agalegur) sinistre -a, que no presagia o promet res de bo (de mal averany)

ó·hemja <f. -hemju, -hemjur>: eixelebrat m, eixelebrada f

ó·hlýðnast <-hlýðnast ~ -hlýðnumst | -hlýðnaðist ~ -hlýðnuðumst | -hlýðnast ║ e-m>:

desobeir algú

ó·hlýðni <f. -hlýðni, pl. no hab.>: desobediència f

ó-hraustur, -hraust, -hraust: dèbil, feble, malaltís

ó·hreinindi <n.pl -hreininda>:

1. (saur) brutícia f, brutor f (Mall.)  (GEN & taca de brutor)

◊ fjarlægja alls kyns óhreinindi af teppum og gólfi: llevar tota mena de brutícia d'estores i trespol

2. (mengun í málmi, legi o.s.fl.) impuresa f (brutor que contamina un líquid, un metall etc.)

◊ set síðan tóman pottinn á glæðurnar, til þess að hann hitni og eirinn í honum verði glóandi og óhreinindin, sem í honum eru, renni af og ryð hans eyðist: després posaré l'olla buida damunt el caliu, perquè s'escalfi, perquè l'aram, de què és feta, es posi roent i es fongui la impuresa que s'hi troba, i desaparegui del tot el seu rovell

♦ lífræn ~ ólífræn óhreinindi: impureses orgàniques ~ inorgàniques

ó-hreinn, -hrein, -hreint: 1. brut -a
	2. <FIG> impur -a

ó·hreyfður, -hreyfð, -hreyft <adj.>:

indiferent, impassible (no afectat, no somogut, insensible)

ó-hugnaður <m. -hugnaðar, no comptable>: 1. (óþægindi) desplaença f, [sensació f de] malestar m
		vonbrigði og óhugnaður: malestar i decepció
	2. (hrollur og andstyggð) horror m,f (sensació d'horror i alhora de fàstic)

ó-hugnanlega <adv.>: horriblement, d'una manera horripilant

ó-hugnanlegur, -hugnanleg, -hugnanlegt: 1. horripilant (espantós, horrorós)
		óhugnanlegur draumur: un somni horripilant
	2. sinistre -a (que causa un sentiment de gran desassossec, que no presagia res de bo)
		óhugnanlegur kastali: un castell sinistre
		óhugnanlegur maður: un home sinistre

ók: → aka

ó-keypis <adv>: gratis

ó-kunnugur, -kunnug, -kunnugt: desconegut

ó-kvongaður: fadrí, solter (home) (→ ógiftur)

ó·kynþroska <adj.inv.>:

impúber

ó-lag <n>: desordre
	í ólagi: avariat, no funciona

óléttu-kjóll <m.-kjólar>: vestit d’embarassada

ó-léttur, -létt: embarassada
	óléttur kvenmaður: una dona embarassada
	ólétt kona: una dona embarassada

ólífa <f. ólífu, ólífur>:

oliva f 

ólífu·olía <f. -olíu, no comptable>:

oli m d'oliva

ólífu·tré <n. -trés, -tré>:

olivera f (planta Olea europaea)

ólivín <n. ólivíns, ólivín>: <GEOL> olivina f

ólivín·basalt <n. -basalts, -basölt>: <GEOL> basalt olivínic

ólífa <f.olífur>: oliva

ó·lífbrjótanlegur, -lífbrjótanleg, -lífbrjótanlegt <adj.>:

no biodegradable

ólífu-olía <f>: oli d’oliva

ó·líkur, -lík, -líkt: 1. <GEN> desigual
	2. (frábrugðinn, ósamstæður) diferent

ó·lykt <f. -lyktar, no comptable>:

pudor f, sentor f 

ólympíu- <en compostos>:

<ESPORT> olímpic -a

ólympíu·eldur <m. -elds, -eldar>:

<ESPORT> peveter olímpic

♦ tendra ólympíueldinn: <ESPORT> encendre el peveter olímpic 

ólympíu·fáni <m. -fána, -fánar>:

<ESPORT> bandera olímpica

ólympíu·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:

<ESPORT> torxa olímpica

Ólympíu·leikar <m.pl -leika>:

<ESPORT> Jocs Olímpics

♦ Ólympíuleikarnir: <ESPORT> els Jocs Olímpics 

♦ lokaathöfn Ólympíuleikanna í Barselónu: <ESPORT> cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 

♦ lokahátíð Ólympíuleikanna: <ESPORT> cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics 

♦ næstu ólympíuleikar verða haldnir í Lundúnum árið 2012: <ESPORT> els propers Jocs Olímpics es faran a Londres l'any 2012 

♦ setja Ólympíuleikana formlega: <ESPORT> inaugurar formalment els Jocs Olímpics 

♦ Ólympíuleikarnir settir: inaugurats els jocs olímpics

♦ setningarathöfn Ólympíuleikanna í Barselónu: <ESPORT> cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 

♦ setningarhátíð Ólympíuleikanna: <ESPORT> cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics 

♦ slíta Ólympíuleikunum: <ESPORT> acabar els Jocs Olímpics 

♦ Ólympíuleikunum slitið: conclosos els jocs olímpics

♦ → sumarólympíuleikarnir “jocs olímpics d'estiu”

♦ → vetrarólympíuleikarnir “jocs olímpics d'hivern”

ólympíu·leikvangur <m. -leikvangs, -leikvangar>:

<ESPORT> estadi olímpic

♦ á ólympíuleikvangnum: <ESPORT> a l'estadi olímpic 

ólympíu·meistari <m. -meistara, -meistarar>:

<ESPORT> campió olímpic, campiona olímpica

ólympíu·þorp <n. -þorps, -þorp>:

<ESPORT> vila olímpica

ó·löglegur, -lögleg, -löglegt: il·legal

ómaga·hæli <n. -hælis, -hæli>:

asil m per a indigents

ó·magi <m. -maga, -magar>:

1. (sá sem getur ekki unnið fyrir sér sjálf) dependent m & f (persona que no es pot pas valer per si mateixa, p.e., infant o vell)

2. (sá sem er á ómagaaldri) menor m & f d'edat (persona que no ha arribat a la majoria d'edat)

3. (sá sem er ófjárráða, þurfamaður) indigent m & f (persona que no disposa pas de mitjans de subsistència, desvalgut, molt pobre)

ó·megin <n. -megins, no comptable>: desmai m (inconsciència)
	hníga í ómegin: desmaiar-se
	líða í ómegin: caure desmaiat -ada
	falla í ómegin: caure desmaiat -ada

ó·meiddur, -meidd, -meitt <adj.>:

il·lès -esa 

ó·merkilegur, -merkileg, -merkilegt: insignificant, mancat -ada d'importància, sense importància

óm·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>: <MED> ressonància f

ómælan·legur, -leg, -legt: incommensurable, immesurable, inestimable

ómótstæði-legur, -leg, -legt: irresistible
        af hverju þykir ykkur öllum hann ómótstæðilegur?: per què totes vosaltres el trobeu irresistible?

ó·nefnanlegur, -nefnanleg, -nefnanlegt <adj.>:

innominable

♦ hinn (o: sá) ónefnanlegi: l'innominable, el qui no es pot pas anomenar

ó·notaður, -notuð, -notað: sense usar (nou, per estrenar, no usat)

ó·nothæfur, -nothæf, -nothæft <adj.>:

inútil, inservible

ó·nytjungur <m. -nytjungs, -nytjungar>: inútil m & f (persona incapaç)

ó·næmi <n. -næmis, -næmi>: <MED> immunitat f

ónæmis-: <MED> immuno-

ónæmis·fræði <f. -fræði, no comptable>: <MED> immunologia f

ónæmis·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

<MED> sistema immunitari, sistema immunològic

ónæmis- og ofnæmis·próf <n. -prófs, -próf>: <MED> test m CAP/RAST

ó·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

<MED> immune

♦ vera ónæmur fyrir e-u: ésser immune a...

óp <n. óps, óp>:

crit m

ópall <m. ópals, ópalar>: òpal m

ópera <f. óperu, óperur>: òpera f

óperetta <f. óperettu, óperettur>: opereta f

ópíum·valmúi <m. -valmúa, -valmúar>: → valmúi “cascall>

ó·rakaður, -rökuð, -rakað: 1. sense afaitar (pèl de cara)
	2. sense rasurar (pèl de cos)
	3. (impròpiament) sense depilar

órannsakan·legur, -leg, -legt: inescrutable, inscrutable, insondable
        vegir Guðs eru órannsakanlegir: els camins de Déu són inscrutables

óraskan·legur, -leg, -legt: impertorbable

óreganó <n. óreganó, no comptable>:

<CULIN> orenga f  (fulles esmicolades, seques o fresques, d' Origanum vulgare)

ó·reiða <f. -reiðu, pl. no hab.>:

caos m (desordre ingent)

óreiðu·kenning <f. -kenningar, pl. no hab.>:

teoria f del caos

ó·reyndur, -reynd, -reynt: inexpert -a

ó·réttlæti <n. -réttlætis, no comptable>: injustícia f, iniquitat f (manca de justícia)

ó-rói <m. -róa, pl. no hab.>: inquietud f, nerviosisme m, intranquil·litat f

ó-rór, -ró, -rótt: nerviós -osa, intranquil -il·la

ó·samfelldur, -samfelld, -samfellt <adj.>:

discontinu -ínua

ósa·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:

bacallà dentat, bacallà barbut, saida barbuda, saida f de Barísov, bacallà m de Sibèria oriental  (peix Arctogadus borisovi syn. Boreogadus pearyi)

ó·sjálfstæði <n. -sjálfstæðis, no comptable>:

dependència f (no independència en la seva forma de pensar, jutjar etc. & econòmica & laboral)

ó·sjálfstæður, -sjálfstæð, -sjálfstætt <adj.>:

dependent (no autònom o no independent en la seva forma de pensar, jutjar etc. & econòmicament & laboralment)

ó·skammfeilinn, -skammfeilin, -skammfeilið <adj.>:

descarat -ada, arrogantment desvergonyit -ida, impertinent

óskap-legur, -leg, -legt: horrorós, esfereïdor, terrible

óskila-munir <m.pl>: oficina d’objectes perduts

ó·skiljanlegur, -skiljanleg, -skiljanlegt: incomprensible, inintel·ligible

ó·skilmerkilegur, -skilmerkileg, -skilmerkilegt <adj.>:

(ógreinilegur, óljós, óskýr) confús -a (no nítid, no clar & inintel·ligible, obscur, fosc)

◊ gefi lúðurinn óskilmerkilegt hljóð, hver býr sig þá til bardaga?: i, si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat?

◊ ...hina ofstopafullu þjóð, sem talar svo óglöggt mál, að ekki verður numið, og svo óskilmerkilega tungu, að enginn fær skilið: ...el poble agressiu que parla una llengua tan inintel·ligible que no s'entén res, i una llengua tan obscura que ningú no pot entendre

ó·skóaður, -skóuð, -skóað <adj.>: <RELIG> descalç -a
	♦ óskóaðar karmelnunnur (o: karmelsystur): carmelites descalces
	♦ regla hinna óskóuðu karmelíta: orde m dels carmelites descalços

óson·lag <n. -lags, no comptable>:

capa f d'ozó

♦ eyðing ósonlagsins: destrucció de la capa d'ozó

ó·spilltur, -spillt, -spillt: 1. pur -a, intacte -a (que no ha tingut relacions sexuals)
	2. incorrupte -a (que no s'ha corromput, en sentit literal i figurat)
	3. taka til óspilltra málanna: <LOC FIG> posar fil a l'agulla (escometre una feina)

ó-styrkur, -styrk, -styrkt: feble, dèbil

ó·stýrilátur, -stýrilát, -stýrilátt <adj.>: indòcil

ó·sveigjanlegur, -sveigjanleg, -sveigjanleg <adj.>:

inflexible

ó·svikinn, -svikin, -svikið <adj.>:

1. (sannur) genuí -ïna (autèntic, vertader)

2. (hreinn, óblandaður, skír) pur -a (incontaminat, no mesclat)

◊ sækist eins og nýfædd börn eftir hinni andlegu, ósviknu mjólk, til þess að...: glatiu, talment infants tot just nats, per la llet espiritual, pura, a fi que...

ó·svífinn, -svífin, -svífið <adj.>: impertinent

ó·svífni <f. -svífni, pl. no hab.>: impertinència f

ó·talhlýðinn, -talhlýðin, -talhlýðið <adj.>:

impersuasible, inconvencible

ó·tíndur, -tínd, -tínt <adj.>:

1. (óvalinn, venjulegur) vulgar (no selecte, comú, ordinari)

♦ ótíndur glæpamaður: un vulgar criminal

◊ eitt sinn er þeir höfðu berið lægri hlut í viðureign við ótíndan sjóræningjalýð af þjóð Eista...: una vegada que se n'havien dut la pitjor part en un enfrontament amb pirates de baixa estofa del poble estonià...

2. (út í gegn, alger) consumat -ada (que és una cosa fins al moll dels ossos, de cap a peus)

♦ ótíndur þjófur: un consumat lladre

ó·trúmennska <f. -trúmennsku, no comptable>:

deslleialtat f, infidelitat f

♦ sýna ótrúmennsku gegn e-m: cometre una deslleialtat contra algú

ótta <f. óttu, pl. no hab.>:

matinada f (darrera part de la nit, corresponent, si fa no fa, a l'espai de temps comprès entre les 3 i les 6 de la matinada, hora solar)

óttast <óttast ~ óttumst | óttaðist ~ óttuðumst | óttast ║ e-ð ~ e-n>:

témer una cosa ~ algú, tenir por d'una cosa ~ d'algú

◊ hvað sem það er, þá óttast ég Danáa, jafnvel þegar þeir færa gjafir: sigui el que sigui, temo els grecs i encara que portin regals

◊ ég óttast að það sé orðið of seint fyrir mig: tinc por que ja no sigui massa tard per a mi

♦ óttast um e-ð ~ e-n: patir ànsia per alguna cosa ~ algú 

ótti <m. ótta, no comptable>:

por f, temor m,f

♦ mér stendur ótti af honum: em fa por (o: li tinc por) 

óttu·söngur <m. -söngs, -söngvar>:

<RELIG> matines f.pl (part de l'ofici diví)

ó·tæmandi, -tæmandi, -tæmandi <adj.>:

inesgotable, inexhaurible

ó·umflýjanlegur, -umflýjanleg, -umflýjanlegt <adj.>:

inevitable, ineludible

◊ menn geta þybbast við óumflýjanlegum breytingum sem...: la gent es poden oposar aferrissadament als canvis inevitables que...

ó·umskorinn, -umskorin, -umskorið <adj.>:

incircumcís -isa, no circumcidat -ada

ó·vani <m. -vana> 1. (slæmur vani, ósiður) mal costum (mal hàbit)
	2. (það að hafa ekki vanist einhverju) manca f de pràctica (inexperiència)

ó·vanur, -vön, -vant: 1. (sem er ekki vanur einhverju) no acostumat -ada (poc avesat)
	2. (lítt reyndur, óæfður, ekki iðkaður) inexpert -a (sense experiència, sense pràctica)

ó·varkár, -varkár, -varkárt: incaut -a, inconscient, irresponsable

ó·veður <n. -veðurs, -veður>: 1. (stormur) maltempsada f, temperi m, mal temps (tempesta, desfet de mal temps)
	2. (illviðri, slæmt veður) temps tempestuós, temps m de tempesta (temps en què hi fa una tempestat o amenaça de fer-hi una tempestat)

ó·venju <prefixoide intensificador empr. davant adj.>: -íssim -a
	óvenju góður: boníssim

ó·venjulegur, -venjuleg, -venjulegt: inusual, insòlit -a

ó·viðeigandi, -viðeigandi, -viðeigandi: inapropiat -ada (no escaient)

ó·viðfelldinn, -viðfelldin, -viðfelldið: antipàtic -a

ó·vinur <m. -vinar, -vinir>: enemic m
	óvinir þjóðarinnar hafa blómstrað undir stjórn ykkar: sota el vostre govern, els enemics de la nació han prosperat

ó·vitur, -vitur, -viturt: ximple (estúpid)

ó·væginn, -vægin, -vægið: 1. (vægðarlaus, ómiskunnsamur) despietat -ada (sense compassió, immisericorde)
	2. (harður, strangur) rigorós -osa (inflexible)

ó·væntur, -vænt, -vænt: inesperat -ada
	á óvæntan hátt: inesperadament, de forma imprevista, d'improvís

ó·þakklátur, -þakklát, -þakklátt <adj.>:

ingrat -a, desagraït -ïda

ó·þefur <m. -þefs (o: -þefjar), no comptable>: pudor f, ferum f, fetidesa f
	stækur óþefur: pudor penetrant

ó·þekkur, -þekk, -þekkt <adj.>:

desobedient, díscol -a, indisciplinat, malcriat -ada

ó·þekktur, -þekkt, -þekkt <adj.>:

desconegut -uda, inconegut -uda, ignot -a

ó·þokki <m. -þokka, -þokkar>:

canalla m  (mala persona)

♦ óþokki!: fill de puta!

ó·þrjótandi, -þrjótandi, -þrjótandi <adj.>:

variant de → óþrotlegur, óþrotleg, óþrotlegt “inexhaurible, inesgotable; incessant”

ó·þrjótanlegur, -þrjótanleg, -þrjótanlegt <adj.>:

variant de → óþrotlegur, óþrotleg, óþrotlegt “inexhaurible, inesgotable; incessant”

ó·þrotlegur, -þrotleg, -þrotlegt <adj.>:

1. <GEN> inextingible, inexhaurible, inesgotable

2. (óstöðvandi, linnulaus) incessant, continu -ínua (ininterromput)

3. (um kirkju) indefectible (església)

♦ kirkjan er óþrotleg: l'església és indefectible

ó·þrotleiki <m. -þrotleika, no comptable>:

1. <GEN> inextingibilitat f, inexhauribilitat f

2. (um kirkju) indefectibilitat f (església)

♦ óþrotleiki kirkjunnar: la idefectibilitat de l'església

Go to Vincles cap a Islàndia