LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

rabba* <f. röbbu, röbbur>: (eiginkona rabbína & kvenrabbíni) rabina f, rabbenit f, (entre els asquenazites) rebbetzín f (dona de rabí & rabina)

rabba: conversar, xerrar

rabbi <m. rabba, rabbar>: rab m
	rabbi hirðarinnar*: <HIST> rab de la cort

rabbíi <m. rabbía, rabbíar>: rabí m

rabbína-: rabínic -a

rabbína·frú* <f. -frúar, -frúr>: (eiginkona rabbína & kvenrabbíni) rabina f, rabbenit f, (entre els asquenazites) rebbetzín f (רבנית) (dona de rabí & rabina)

rabbíni <m. rabbína, rabbínar>: rabí m

rabbínskur, rabbínsk, rabbínskt: rabínic -a

radd·band <n. -bands, -bönd. Emprat hab. en pl>: corda f vocal (emprat hab. en pl.)

radd·glufa <f. -glufu, -glufur>: glotis f

radísa <f. radísu, radísur>: ravenet m (planta Raphanus sativus var. radicula)

rað·hús <n. -húss, -hús>: casa adossada (cast.), casa f en filera (en una filera de cases uniformes)

rað·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>: assassí m en sèrie, assassina f en sèrie

rað·tala <f. -tölu, -tölur>: nombre m ordinal

raf <n. rafs, röf>: ambre m

rafali <m. rafala, rafalar>: dinamo f
	rafali fyrir reiðhjól: dinamo de bicicleta

raf·blár, -blá, -blátt <adj.>:

blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

rafeinda-: electrònic

rafeinda·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:

microscopi electrònic

raf-geymir <m.-geymar>: bateria
	gerið svo vel að hlaða rafgeyminn: recarregui la bateria (del cotxe), sisplau

raf-hlaða <f.-hlöður>: pila elèctrica

raf-högg <n. -höggs, -högg>: descàrrega elèctrica

raf-kerti <n>: bugia
	skipta um rafkerti: canviar les bugies
	hreinsa kertin: netejar les bugies

raf·knúinn, -knúin, -knúið: elèctric -a (aparell)

raf-lost <n. -losts, -lost>: 1. <gen> descàrrega elèctrica [forta]
	2. <MED> electroxoc m
		fá raflost: rebre un electroxoc m

raf-magnaður, -mögnuð, -magnað: elèctric

raf-magn <n>: electricitat

rafmagns-: elèctric -a

rafmagns·blár, -blá, -blátt <adj.>:

blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

rafmagns·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

ona elèctrica

rafmagns·eldavél <f. -eldavélar, -eldavélar>:

cuina elèctrica

rafmagns-högg <n. -höggs, -högg>: descàrrega elèctrica

rafmagns-rakvél <f.-vélar>: maquineta d’afaitar elèctrica

rafmagns·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: factura f de l'electricitat, factura f de la llum

rafmagns-spenna <f>: tensió elèctrica, voltatge
	hvaða rafmagnsspenna er hér? Quin tipus de corrent tenen? Quin voltatge hi ha?

rafmagns·tafla <f. -töflu, -töflur>: 1. plafó elèctric (petit-mitjà)
	1b. panell elèctric (gros)

rafmagns·tannbursti <m. -tannbursta, -tannburstar>: raspall m de dents elèctric

rafmagns·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>: batedora elèctrica

raf-rænn, -ræn, -rænt: electrònic -a

rafsegul·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

ona electromagnètica

rafsegul·svið <n. -sviðs, -svið>: camp electromagnètic

raf-silfur <n>: diners electrònics

raf-stuð <n. -stuðs, -stuð>: descàrrega elèctrica, enrampada f

rag·geit <f. -geitar, -geitur>: covard m, covarda f

rag·mennska <f. -mennsku, no comptable>: covardia f

ragur, rög, ragt: covard -a, pusil·lànime

ragú <n. ragús, ragú>: ragut m

raka <raka ~ rökum | rakaði ~ rökuðum | rakað ║ e-n ~ e-ð>: 1. afaitar algú ~ una cosa
		rakið hnakkan!: arregleu-me el clatell (a la barberia)
		gerið svo vel að raka mig: podria afaitar-me sisplau?
	2. <sig> afaitar-se
		þú gast að minnsta kosti rakað þig: si més no podies haver-te afaitat
		raka sig í fyrsta sinn: afaitar-se per primera vegada
	3. raka á sér e-ð: afaitar-se una cosa (cosa = part del cos afaitada)
	4. rasurar una cosa, depilar una cosa (llevar o llevar-se el pèl d'extremitats i aixelles, tant amb maquineta com a la cera o amb cremes)
		raka hár af leggjum og handarkrika: rasurar-se cames i aixelles

rakaður, rökuð, rakað: 1. (um skegg) afaitat -ada (pèl de cara)
	2. (um líkamshár: með rakblaði, [rafknúinni] rakvél o.s.fr.) rasurat -ada (pèl de cos amb raor, maquineta d'afaitar etc.)
	3. (um líkamshár: með vaxi, kremi o.s.fr.) depilat -ada (pèl de cos amb cera, crema depilatòria etc.)
	4. (um sauð-, geitar- e. nautaskinn) ragut -uda (pell de cabra, ovella, bou etc.)

raka·krem <n. -krems, -krem>: crema f hidratant

raka·mælir <m. -mælis, -mælar>: higròmetre m

raka·stillir <m. -stillis, -stillar>: higròstat m

rakara·stofa <f. -stofu, -stofur>: barberia f (→ hárgreiðslustofa)

rakari <m. rakara, rakarar>: barber m
	rakarinn í (o: frá) Sevilla: el barber de Sevilla

rak·blað <n. -blaðs, -blöð>: fulleta f d’afaitar

rak·bursti <m. -bursta, -burstar>: brotxa f d’afaitar

rak·froða <f. -froðu, no comptable>: escuma f d'afaitar

rak·gel <n. -gels, -gel>: gel m d'afaitar, gel m d'afaitat

rak·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>: navalla f, raor m (Bal.)

raki <m. raka, no comptable>: humitat f

rak·krem <n. -krems, -krem>: crema f d’afaitat, crema f d’afaitar

rak·sápa <f. -sápu, -sápur>:

1. (í stykki) sabó m d'afaitar (en forma de barreta)

2. (froða í stauki eða úðabrúsa) escuma f afaitar (escuma d'afaitar envasada en esprai)

rak·skafa <f. -sköfu, -sköfur>: (með fjarlægjanlegu raksköfublaði á endanum) maquineta f d'afaitar (manual, amb el capçal canviable)

rak·spenna <f. -spennu, -spennur>: <ELECTR>: tensió f de corrent continu

rak·spíri <m. -spíra, pl. no hab.>: loció f per després de l’afaitat

rakstraums·rafali <m. -rafala, -rafalar>: 1. <GEN> generador m de corrent continu
	2. (bifvélarrafali) dinamo f de cotxe

rak·straumur <m. -straums, no comptable>: <ELECTR> corrent continu

rakstur <m. raksturs (o: rakstrar), rakstrar>: (skeggrakstur) afaitat m
	áburður [fyrir húðina] eftir raksturinn: bàlsam per a després de l'afaitat
	gel fyrir húðina eftir raksturinn: gel per a després de l'afaitat
	gel fyrir rakstur: gel d'afaitar
	útbrot eftir raksturinn: vermellor després de l'afaitat (erupció cutània)

rakur, rök, rakt: 1. humit -ida
		rakt hús: una casa humida
		rakt veður: un temps humit
	2. <FIG> alegre (una mica begut)

rak·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: loció f per després de l’afaitat

rak·vél <f. -vélar, -vélar>: maquineta f d’afaitar
	einnota rakvélar: maquinetes d'afaitar d'usa i tirar
	rafknúin rakvél: màquina d'afaitar elèctrica

ramaðan <m. ramaðans, ramaðanmánuðir>:

<RELIG> ramadà m (رَمَضان)

ramma·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

programa m marc

randa·fluga <f. -flugu, -flugur>:

borinot m d'aiguamoll (insecte Heliophilus pendulus)

randa·gras <n. -grass, -grös>:

fàlaris m (planta Phalaris arundinacea)

randa·knurri <m. -knurra, -knurrar>: lluerna roja, crivilló m (lítill - meðalstór), rafet m (meðalstór - stór), (peix Aspitrigla cuculus syn. Trigla pini)

randa·lilja <f. -lilju, -liljur>:

crocus m d'or, crocus m de Crimea (planta Crocus susianus)

randa·tunga <f. -tungu, -tungur>: llenguado m d'arena, peluda f (Mall.) (peix Microchirus variegatus)

randa·túnfiskur <m. -túnfisks, -túnfiskar>: 

bacoreta ratllada, bonítol f de ventre ratllat (peix Katsuwonus pelamis syn. Euthynnus pelamis) (→ bónító)

rand·hærður, -hærð, -hært <adj.>:

<BOT> ciliat -ada

rang·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

guerxo -a, guenyo -a, <MED> estràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.) 

rang·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:

guerxo -a, guenyo -a, <MED> estràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.) 

rang-hugmyndir <f.pl>: idees errònies, tòpics, mites

rangla <rangla ~ ranglum (o: rönglum)  | ranglaði ~ rangluðum (o: röngluðum) | ranglað ║ um e-ð>:

fer voltes, vagarejar, vagar (sense direcció o rumb concrets)

◊ rangla um hverfið: fer voltes per la barriada

rang·látur, -lát, -látt <adj.>:

injust -a

rang·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:

pervers -a

rangur, röng, rangt: erroni, equivocat
	röng notkun: mal ús

rani <m. rana, ranar>:

1. (á fíl) trompa f (d'elefant)

2. (á svíni) musell m, morro m, grufa f (Mall.) (de porc)

rann-sókn <f.-sóknir>: 1. recerca, investigació
		gera rannsókn á e-u: investigar una cosa
	2. rannsókn á þvagi: anàlisi d’orina
	3. rannsókn á blóði: anàlisi de sang

rannsóknar- (en compostos): <JUR> d'instrucció

rannsóknar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar) >:

1. <GEN> investigador m, investigadora f

2. <JUR RELIG HIST> inquisidor m

rannsóknar·dómari <m. -dómara, -dómarar>:

1. <GEN JUR> jutge m d'instrucció, jutgessa f d'instrucció

2. <JUR RELIG HIST> inquisidor m

rannsóknar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió investigadora, comissió f d'investigació

Rannsóknar·réttur <m. -réttar, -réttir>:

<JUR RELIG HIST> tribunal m de la Inquisició

♦ hinn heilagi kaþólski rannsóknarréttur: el tribunal de la Santa Inquisició Catòlica

rannsóknar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>: policia f judicial

rannsóknarlögreglu·maður <m. -manns, -menn>: agent m & f de la policia judicial

rannsóknar-stofa <f.-stófur>: laboratori

rannsóknar-stofnun <f.-stofnanir>: institut de recerca

rannsóknar·svið <n. -sviðs, -svið>:

àmbit m de recerca

♦ rannsóknarsvið hennar liggur m.a. á sviði <+ Gen.>: el seu àmbit de recerca és, entre d'altres, ...

raska <raska ~ röskum | raskaði ~ röskuðum | raskað ║ e-u>:

1. (róta) remoure una cosa (regirar)

♦ raska jarðvegi: gratar la terra, remenar la terra, entrecavar la terra

2. (trufla) destorbar una cosa (alterar, contorbar)

♦ raska ró e-s: pertorbar la tranquil·litat d'algú

rass <m. rass, rassar>: cul m
	hlunkast á rass: caure de cul, pegar una [bona] culada

rass·bora <f. -boru, -borur>: forat m del cul, trau m del cul

rass·gat <n. -gats, -göt>: sés m, <MED> anus m, forat m del cul, trau m del cul
	farðu í rassgat: a ca una puta! (o: que et bombin)

rass·kinn <f. -kinnar, -kinnar>: anca f, natja f

rass·skella <-skelli ~ -skellum | -skellti ~ -skelltum | -skellt ║ e-n>: tupar algú a les anques, donar una bona tupada a algú a les anques

rass·skellur <m. -skells, -skellir>: tupada f a les anques (Mall.)

rass·skora <f. -skoru, -skorur>: fesa f (o: fenella f) de les anques (tall llarguer que separa les dues anques)

rass-svæði <n>: zona o part de les anques
	drengurinn minn hefur haft barna-exem á rass-svæðinu: el meu nen ha tingut èczema infantil a la part de les anques

rauð·arfi <m. -arfa, -arfar>:

moragues f.pl, anagall m, borrissol m, herba f de cadernera, herba saginera, morrons m.pl [blaus], picapoll m, tinya f (Mall., Men.) (planta Anagallis arvensis) (→ nónblóm)

rauð·álmur* <m. -álms, -álmar>:

om roig (arbre Ulmus rubra)

rauð·grautur <m. -grautar, -grautar>:

<CULIN> rauðgrautur, mena de gelea dolça feta amb gerds i groselles

rauð·gresi <n. -gresis, -gresi>:

herba f de Sant Robert, agulles f.pl, poteta f de gall, herba roberta (Mall.)  (planta Geranium robertianum)

rauð·hegri <m. -hegra, -hegrar>:

agró roig (ocell Ardea purpurea)

Rauð·hetta <f. -hettu>: Caputxeta Vermella
	Rauðhetta litla: Caputxeta vermella


rauð·kál <n. -káls, -kálhausar>: col roja

rauð·laukur <m. -lauks, -laukar>:

ceba f (planta Allium cepa)

rauðljósa·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:

<COL·LOC> barri xinès

rauð·magi <m. -maga, -magar>: abraça-roques m [mascle], lumpus m [mascle], ciclòpter m [mascle] (→ hrognkelsahængur) (mascle del peix Cyclopterus lumpus)

rauð·rófa <f. -rófu, -rófur>: bleda-rave f roja, remolatxa roja

rauð·rækja <f.-rækju, -rækjur>: gamba vermella (crustaci Aristaemorpha foliacea)

rauð·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>: roger m de fang, moll m de fang (peix Mullus barbatus)

rauð·skinni <m. -skinna, -skinnar>:

pellroja m & f (indi nordamericà)

rauð·smári <m. -smára, -smárar>:

trèvol m de prat (planta Trifolium pratensis)

rauð·spretta <f. -sprettu, -sprettur>: palaia anglesa (--> skarkoli, peix Pleuronectes platessa)

rauður, rauð, rautt: vermell -a

rauð-vín <n -víns, -vín>: vi negre

rauðvíns·flaska <f. -flösku, -flöskur>:

ampolla f de vi negre

rauðvíns·glas <n. -glass, -glös>: got m de vi negre (per a beure-hi vi negre)

rauðvíns·glætingur <m. -glætings, -glætingar>: vinader m (bolet Lactarius vinosus)

rauðvíns·hattur <m. -hatts, -hattar>: cualbra vinosa (bolet Russula vinosa)

rauðvíns·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>: vinader m (bolet Lactarius vinosus)

raufar·göng <n.pl -ganga>:

<MED> canal m anal

raufar·uggi <m. -ugga, -uggar>:

aleta f anal 

rauna·legur, -leg, -legt: trist -a, planyívol -a (fet, esdeveniment, notícia)

rauna·mæddur, -mædd, -mætt: 1. (dapur) apesarat -ada, recós -osa, recançós -osa, ple -ena de recança, afligit -ida
	2. () marcat -ada per la vida
		það sást bara á honum þar sem hann sat þarna í bláum jakka með raunamætt andlitið: tot això se li podia veure perfectament, mentre seia allà amb la seva jaqueta blava i la seva cara marcada per la vida

raun·hyggja <f. -hyggju, no comptable>: 1. (reynsluhyggja) empirisme m
		tvær kreddur raunhyggjunnar: dos dogmes de l'empirisme
	2. (pósitífismi, raunspeki) positivisme m

raun·tala <f. -tölu, -tölur>: <MAT> nombre m real

raun·veruleiki <m. -veruleika, no comptable>: realitat f
	íslenskur raunveruleiki: la realitat islandesa
	...og finnist einhver samsvörun í raunveruleikanum er um hreina tilviljun að ræða: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència

ravíólí <n. ravíólí, ravíólí>: ravioli m (fl./pl.: ravioli og/i raviolis)

ráð <n. ráðs, ráð>:

1. (ráðlegging) consell m (advertiment, assessorament)

♦ að ráði e-s: per consell de..., seguint el consell de...

♦ hann drakk ekki að ráði: no bevia gaire

♦ að yfirlögðu ráði: deliberadament, amb premeditació

♦ af ásettu ráði: intencionadament, a dretcient, a posta, deliberadament

♦ bera e-n ráðum: cercar el consell d'algú

♦ bera saman ráð sín: aconsellar-se, cercar consell, assessorar-se, deliberar

♦ biðja e-n um ráð: demanar consell a algú

♦ eiga ráð við e-n: deliberar amb algú, celebrar consell amb algú

♦ ekki er ráð nema í tíma sé tekið!: les coses s'han de fer d'hora (i no quan ja és massa tard)

♦ fara eftir ráðum e-s: seguir el[s] consell[s] d'algú

♦ fara fram ráðum e-s: actuar seguint els consells d'algú, actuar d'acord amb els consells d'algú

♦ gefa ráð: donar un consell

◊ gefa ráð til að...: donar el consell que...

♦ gera ráð fyrir e-u: suposar una cosa, conjecturar una cosa, considerar una cosa, assumir una cosa, partir del supòsit que

◊ ég gerði ráð fyrir því að þetta hefðu verið Tyrkir: vaig suposar que havien estat turcs

◊ gera má ráð fyrir að <+ subj.>: es pot suposar que <+ subj.>

◊ gert er ráð fyrir að <+ subj.>: #1. es conjectura que <+ subj.>, es considera probable que <+ subj.> #2. es preveu, s'espera, s'assumeix, previsiblement... (en frases orientades cap al futur)

◊ gert er ráð fyrir, að velja allt að þrjá umsækjendur til...: es preveu de seleccionar uns tres sol·licitants per a...., pressumiblement se seleccionaran uns tres candidats per a..., està planejat de...

◊ gert er ráð fyrir kalda: previsiblement bufarà una mica d'oratge

◊ gert hefur verið ráð fyrir að <+ subj.>: està planejat que <+ subj.> 

◊ menn hafa löngum gert ráð fyrir því, að <+ subj.>: durant molt de temps s'ha assumit que <+ subj.> 

◊ það var allavega eins og námskeiðið gerð ráð fyrir að þeir sem væru að nota það væru algjörir hálfvitar: era com si el curset donés per suposat, en tots els sentits, que els seus destinataris eren uns idiotes totals

◊ þar er gert ráð fyrir að <+ subj.>: es pretén que <+ subj.> 

◊ gert er ráð fyrir að <+ subj.>: #3. donar indicacions per a #4. preveure una cosa, esperar una cosa

♦ gera ráð sín: tenir col·lotge, deliberar plegats un afer, celebrar consell

♦ hafa ráð e-s: seguir el consell d'algú

♦ hafa ráð á e-u poder permetre's una cosa

♦ hlíta ráðum e-s: acatar els consells d'algú

♦ ill (o: vont) ráð: un mal consell

♦ kenna e-m ráð: donar consells a algú

◊ kenn oss ráð til stórra hluta!: aconsella'm sobre les grans coses [d'aquest món]!

◊ mörg ill ráð hafði hann honum áður kennt...: en altres temps ja li havia donat molts de consells dolents...

♦ kunna ráð við e-u: saber com fer front a una cosa, saber com manejar una cosa

♦ leggja e-ð til ráðs (o: á ráðin) með e-m: deliberar una cosa amb algú

♦ leggja á ráð (o: ráðin) um e-ð: #1. donar consells sobre com fer una cosa, consultar una cosa a algú: hann bað hana ráð á leggja: li va demanar consell, li va demanar que hi digués alguna cosa. #2. calcular una cosa, deliberar una cosa

♦ leita ráða (o: ráðs) við e-n (o: hjá e-m; o: af e-m; o: til e-s; o: undir e-n): cercar el consell d'algú

♦ með ráðum gert: fet -a intencionadament, fet -a a dretcient, fet -a posta, fet -a deliberadament

<†> ♦ nema ráð: seguir un consell

◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, enn þú ráð nemir, nióta mundo, ef þú nemr, þér muno góð ef þú getr: [Nós] t'aconsellarem, Loddfàfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en treuràs profit, en treuràs benefici, si el fas teu (realment crec que ráðomc és 1ª  pers. sg. del subjuntiu (= ráðem ec = ráða ec) i no pas d'indicatiu (= ráðom ec = rǽð ec) com es ve fent tradicionalment, i que cal entendre, per tant, la frase exhortativament, com si fos: aconselli jo - segueixis tu el meu consell, la qual cosa és, d'altra banda, difícil de reproduir en la traducció, per bé que ho intenti amb l'ús del futur. Cf. Noreen (1970) p. 364: alt und dichterisch kommen einigemal formen vor, die der 1. pl. ganz gleich sind, z.b. altisländisch eigem besitze, ǽttem besässe. La vocal de la terminació mostraria, així i doncs, la mateixa variació que es dóna algunes vegades en la 1ª  pers. del sg. del subjuntiu mediopassiu, on la forma normal en -omk, -umk alterna alguna vegada amb -emk, -imk; o bé es deuria directament a contaminació del paradigma mediopassiu.)

♦ rasa um ráð fram: actuar amb urgència, actuar de pressa

♦ sjá ráðið til að <+ inf.>: creure que la solució a una cosa es troba en <+ inf.>: 

◊ sé eg ráðið til, að koma honum á þrjár leiðir: el consell que hi dono és de fer-lo anar a les tres assemblees de tardor, la solució que hi veig és de fer-lo anar a les tres assemblees de tardor

♦ taka ráðin af e-m: cercar el consell d'algú

♦ vita ekki sitt rjúkandi ráð: trobar-se totalment desorientat -ada, no saber pas què fer

♦ veist þú þá eitthvert ráð?: no em donaries cap consell?

♦ þér hefði verið betra að fara eftir mínum ráðum: hauries d'haver seguit els meus consells

2. (stofnun, nefnd o.s.fr.) consell m (institució, organisme)

3. (ráðsmaður, fulltrúi í ráði) conseller m, consellera f (membre de consell, càrrec)

4. (það sem er ráðlegt, skynsamlegt) el que és aconsellable (el que és assenyat)

♦ ekki með fullu ráði: no estant en el seu seny, estant fora de seny

♦ missa ráð og rænu: perdre la consciència

◊ honum sýndist það ráð að gifta hana: li va semblar aconsellable casar-s'hi

◊ sé eg ráðið: veig el que cal fer

◊ eg sé gott ráð til: sé què és el millor que podem fer-hi

♦ vera ekki með réttu ráði: no tenir-les totes, no tocar-hi [del tot]

♦ vera til ráðs (o: ráða): ésser assenyat, ésser aconsellable

◊ hvað er nú til ráða?: què cal fer ara?, i ara què fem?

5. (áætlun, ráðagerð) pla m  (i especialment el que es pren per resoldre un afer)

♦ e-ð er í ráði: s'està planejant una cosa, [ja] s'ha planejat una cosa

◊ ...og er í ráði að gera tilraun á næstunni: i s'està planejant de fer un intent properament

♦ eins og við gerðum ráð fyrir: tal i com havíem planejat, tal i com esperàvem

♦ gera ráð við e-n: tenir col·lotge amb algú (per decidir què cal fer), deliberar una cosa amb algú

◊ hann gerir nú ráð við sína menn hversu með skal fara: llavors delibera amb els seus homes com cal procedir

♦ mér þykir ráð að gera það: fer això em sembla una bona idea (o: crec que fer això és una bona idea) 

♦ hennar ráð koma oss í mikla svívirðing ok skaða: els seus plans ens portaran gran deshonor i dany

♦ leggja ráð saman: conspirar, tramar una conjura

♦ leggja á ráðin: fer plans

◊ leggja á ráðin með e-m: fer plans amb algú

♦ leggja á ráðin um e-ð: planejar una cosa, organitzar una cosa, planificar una cosa

♦ taka e-ð til ráðs: prendre una decisió, adoptar un pla

6. (ákvörðun) decisió f  (i especialment la presa per resoldre un afer)

♦ ásett ráð: resolució presa

◊ því að það er mitt ásett ráð að safna saman þjóðum og stefna saman konungsríkjum: car he pres la ferma resolució reunir les nacions, d'aplegar els reialmes

♦ bregða á það ráð að <+ inf.>: resoldre de <+ inf.>, posar en pràctica el consell de <+ inf.>, decidir recórrer a <+ inf.> 

◊ hún brá á það ráð að <+ inf.>: va resoldre de <+ inf.>; va decidir de <+ inf.> 

♦ gera e-ð að ráði: decidir una cosa

♦ gert er ráð fyrir, að <+ ind.>: s'ha pres la decisió de <+ inf.> 

♦ grípa til þess ráðs að <+ inf.>: prendre la decisió de <+ inf.> 

♦ taka (o: gera) ráð: prendre una decisió

♦ taka e-ð til ráðs: prendre una decisió, adoptar un pla

♦ konungurinn tók það ráð að gifta hana: el rei va decidir de maridar-la

♦ það varð að ráði: es va decidir

7. (ráðahagur) casament m (noces)

◊ af þessu ráði stendur oss mikill ófagnaður: d'aquest casament ens en resultarà un gran dol

◊ ég réð ráði hennar fyrri: li vaig triar un marit abans

♦ festa ráð sitt: casar-se

◊ og unir Þóroddur allvel sínu ráði: i al Þóroddur li plaïa molt el casament que havia fet, el Þóroddur estava molt content amb el casament que havia fet

♦ sjá ráð fyrir e-m: cercar nuvi / núvia a algú

◊ og vel mætti faðir minn sjá ráð fyrir mér, þóttú værir ekki að hitt: i prou que mon pare m'hauria poguda casar sense haver-te'n de donar compte a tu

♦ synja e-m ráðs: rebutjar una petició de matrimoni

◊ hann kom hér og bað dóttur minnar, en vér svöruðum skjótt og synjuðum honum ráðsins: va venir aquí i em va demanar la mà de ma filla, però nosaltres li vam respondre a l'acte i vam refusar el matrimoni

8. (konuefni, kvonfang, sá sem sæmir eða hæfir vel e-i) partit m (opció de parella per a matrimoni)

◊ biðjið Brynhildar: það er göfgast ráð: demaneu la mà de la Brynhildr: és el partit millor i més noble (s'entén: que podreu trobar)

9. (ástand, lega, hlutskipti) situació f (sort que algú ha corregut)

♦ bæta ráð sitt: canviar a millor, compondre's

◊ hún svarar og segir allt hið sanna um sitt ráð: respon i diu tota la veritat sobre la seva situació

◊ nú fer sem mig varði, að okkart ráð mundi illa fara: està passant el que et vaig advertir què passaria, que la nostra situació empitjoraria

◊ ráð Gjúkunga stóð með miklum blóma: el regne dels Gjúkungar fruïa d'una gran prosperitat, la situació dels Gjúkungar era esplèndida, les coses els anaven molt bé als Gjúkungar

♦ sá ljóður (o: hængur) var á ráði hans: tenia aquest defecte

◊ yðart ráð stendur með miklum blóma: la vostra situació és esplèndida

10. (úrræði) recurs[os] m.[pl], mitjà [-ans] m.[pl] (esp. per a sortir d'una situació determinada o permetre's una cosa)

◊ sjá mun eg ráð til þess: hi veig una possible solució

♦ grípa til sömu ráða: recórrer al mateix recurs, recórrer al mateix mitjà

♦ hafa ráð á e-u: poder-se permetre una cosa, tenir mitjans per a [permetre's] una cosa

11. (samþykki, leyfi) consentiment m (adquiescència, acord)

♦ að ráði e-s: amb el consentiment d'algú

♦ með ráði e-s: amb el consentiment d'algú

♦ með hans ráði: amb el seu consentiment

12. <Empr. hab. en pl.>: (yfirráð) autoritat f (poder)

♦ bera e-n ráðum: depassar a algú en poder, sobrepassar a algú en poder

♦ koma ráði við e-n: poden dominar a algú, poder controlar a algú

♦ voru öll ráð af honum tekin: el van desproveir de tota autoritat

13. (lækning, læknisráð, hjálparmeðal) remei m (recurs per guarir o solucionar)

♦ ráð við kvefi: un remei contra el constipat

ráða <ræð ~ ráðum | réð (o: réði) ~ réðum | ráðið>:

A. + Acusatiu

1. <e-n>: (til starfs) llogar algú, contractar algú (donar feina a algú)

◊ kona ráðin til heimilisstarfa: dona contractada per a fer les feines de la casa

◊ þau réðu þjónustufólk: van contractar criats

♦ ráða e-n til ársvistar: contractar un pagès a algú per a fer de jornaler al seu mas (per espai d'un any)

♦ ráða e-n í vinnu: contractar a algú, donar feina a algú

♦ ráða e-n til starfa: contractar a algú, donar feina a algú

2. <e-ð>: (um draum) interpretar una cosa (somni)

♦ ráða draum: interpretar un somni

3. <e-ð>: (um gátu) resoldre una cosa (enigma, endevinalla)

♦ ráða gátu: resoldre una endevinalla

4. <e-ð>: (um rúnir) llegir una cosa (inscripcions rúniques)

♦ ráða rúnir: llegir runes

B. + Datiu

1. <absolut>: (stjórna) manar, comandar (estar al càrrec, dur les regnes)

◊ hver ræður hér?: qui mana aquí?

2. <absolut>: (ákveða) decidir (prendre les decisions)

◊ láttu mig ráða!: deixa'm decidir!

◊ hún bað þó föður sinn ráða:  de tota manera, demanà a son pare que decidís ell

◊ ég lá í kör og var ráðinn bani minn: la meva senilitat m'obligava a fer llit i la meva mort ja era cosa decidida

3. <e-u>: (ákveða e-ð) decidir [sobre] una cosa (prendre les decisions sobre una cosa, controlar una cosa)

◊ hann ræður öllu hér!: aquí ho decideix tot ell!

◊ nú er guð vor kominn, er öllu ræður, og...: ara ja és aquí amb nosaltres el nostre déu, que tot ho determina, i...

◊ ...að ef að Guð væri til þá réði hann öllu sem gerðist: ...que, si Déu existia, aleshores [també] era disposició seva tot el que s'esdevenia

◊ ...því að Arnon ræður landamærum Móabs: ...per tal com l'Arnon constitueix la frontera de Moab

♦ ráða málum: decidir [les] coses

♦ ráða mestu: predominar, imposar-se

◊ það ræður mestu: això resulta decisiu

♦ ráða ráðum sínum: endur-se'n la seva part

♦ ráða ríkjum: prevaler sobre els altres regnes

C. [<+ datiu de persona> + <+ acusatiu de cosa>]

1. <e-m e-ð>: (ráðleggja) aconsellar una cosa a algú (donar assessorament a algú en una cosa)

♦ ráða e-m heilt: donar un bon consell a algú

2. <[e-ð] við sig>: deliberar entre si [sobre una cosa], aconsellar-se entre si [sobre una cosa]

♦ landkönnuðirnir þurfa að ráða við sig hvert halda skuli: els exploradors han de deliberar entre si en quina direcció cal anar

D. <reflexiu>

1. <sig>: (verða fastnaður í vist eða vinnu) llogar-se, contractar-se (tancar un contracte de treball per escrit o oralment)

♦ ráða sig til e-s: llogar-se per a...signar un contracte per a...

E. <amb complements preposicionals>

1. <að> 

♦ ráða að líkindum (o: líkum): és molt probable

◊ eins og að líkindum ræður: tal i com es pot esperar

2. <af> 

♦ ráða e-ð af: decidir una cosa, resoldre una cosa

♦ ráða e-ð af e-u: inferir una cosa a partir d'una altra, deduir una cosa a partir d'una altra

3. <af dögum> 

♦ ráða e-n af dögum: liquidar algú, desempallegar-se d'algú (occint-lo)

4. <af [lífi]> 

♦ ráða e-n af [lífi]: liquidar algú, desempallegar-se d'algú (occint-lo)

5. <bót á> 

♦ ráða bót á e-u: posar remei a una cosa (remeiar, solucionar, redreçar)

6. <fram úr> 

♦ ráða fram úr e-u: trobar una solució o sortida a una cosa (resoldre una situació, problema etc. envitricollats)

7. <frá> 

♦ ráða e-m frá e-u: desaconsellar una cosa a algú

8. <fyrir> 

♦ ráða fyrir e-u: governar una cosa (regir, dirigir, esp. -però no només- un país)

◊ ráða fyrir landi: governar un país, regir un país

◊ maður spyr hver fyrir liðinu eigi að ráða: un home pregunta qui té el comandament de la host

◊ ráða fyrir löndum: governar [molts] països

◊ ríki þitt er þú hefir að erfðum tekið og ráðið lengi fyrir með þeim styrk er Guð gaf þér...: el teu reialme que vas rebre en herència i has governat durant molt de temps amb les forces que Déu t'ha donat...

◊ Siggeir réð fyrir Gautlandi: Siggeir governava el Gautland

◊ Sigi réð fyrir Húnalandi: Sigi va governar el país dels Huns

9. <í> 

♦ ráða í e-ð: afigurar-se una cosa, conjecturar-se una cosa (fer-se suposicions sobre una cosa, poder-se imaginar, entreveure, sospitar)

10. <um> 

♦ ráða um e-ð: participar en una cosa

◊ Katrín af Medici réð miklu um stjórn Frakklands í valdatíð sona sinna: Caterina de Mèdici va participar molt activament en el govern de França durant el regnat dels seus fills

11. <við> 

♦ ráða við e-ð: dominar una cosa, vèncer una cosa (saber manejar una situació problemàtica, un problema, [saber] fer-li front, [saber] arreglar-se-les amb ell o ella)

♦ ráða við e-n: poder heure-se-les [perfectament] amb algú (poder competir amb algú, poder imposar-se a algú)

12. <yfir> 

♦ ráða yfir e-u: dominar una cosa (tenir-la sota contral, dispondre d'ella a voluntat)

ráða·brugg <n. -bruggs, pl. no hab.>: 

complot m, conxorxa f, intriga f

♦ setja saman makíavellískt ráðabrugg [gegn e-m]: ordir un complot maquiavèl·lic [contra algú]

◊ það er ávöxturinn af ráðabruggi þeirra...: vet aquí el fruit de llur conxorxa...

◊ þú hefir séð alla hefnigirni þeirra, allt ráðabrugg þeirra gegn mér: has vist totes llurs venjances i tots llurs complots contra mi

ráða·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> perplex -a

2. (ruglaður, ringlaður) desconcertat -ada (desorientat, confós)

ráða·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (ráðaþrot) perplexitat f (desconcert)

2. (vandræði) desorientació f (confusió)

ráðast <ræðst ~ ráðumst | réðst (o: réðist) ~ réðumst | ráðist>:

1. <að e-m>: (sækja að e-m) abalançar-se damunt algú ~ una cosa (afuar-se contra algú)

2. <af e-u>: (vera háður e-u) dependre d'una cosa (estar condicionat per)

♦ ...þar sem herlæknar í vígvöllum Annarrar heimstyrjaldarinnar höfðu komist að raun um að sársaukaskyn hermanna var afar breytilegt og réðst af uppruna þeirra: ...en els quals els metges militars van descobrir en els camps de batalla de la Segona Guerra Mundial que la sensació de dolor dels soldats era molt variable i que depenia de llur origen [ètnic]

3. <á e-n ~ e-ð>: (gera árás á e-n) atacar algú ~ una cosa (escometre amb violència)

4. <gegn e-m>: (gera samsæri gegn e-m) conspirar contra (confabular-se contra)

5. <í e-ð>: (byrja á e-u) escometre una cosa (emprendre l'inici d'una cosa)

♦ ráðast í fyrirtæki: va escometre la fundació d'una empresa, va emprendre la fundació d'una empresa

ráða·þrot <n. -þrots, -þrot>:

desconcert m, perplexitat f

ráð·gáta <f. -gátu, -gátur>:

1. <GEN> endevinalla f, enigma m

2. <FIG> enigma m, misteri m

♦ það er [e-m] hulin ráðgáta: és tot un misteri [per a algú]

♦ nafn mitt hefur oft verið mikil ráðgáta fyrir marga: el meu nom sovint ha estat un enigma per a molts

♦ tala í ráðgátum: parlar en enigmes

ráðgátu·legur, -leg, -legt <adj.>:

enigmàtic -a

ráð·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gert ║ e-ð>:

planejar una cosa, pretendre [fer] una cosa

ráð·hús <n. -húss, -hús>: ajuntament m, casa f de la vila, la sala (Mall., Men)

ráðinn, ráðin, ráðið <adj.>:

1. (fastnaður í vinnu) llogat -ada, contractat -ada (com a treballador)

♦ ráðinn í vinnu: treballador assalariat

♦ ráðin í vinnu: treballadora assalariada

♦ það var of seint að tala við þá, þeir voru ráðnir í vegavinnu: ja va ésser massa tard per parlar amb ells, ja els havien llogat per fer de caminers (formal) 

♦ það var of seint að tala við þá, það var búið að ráða þá í vegavinnu: ja va ésser massa tard per parlar amb ells, ja els havien llogat per fer de caminers

2. ♦ vera ráðinn í að gera e-ð: estar resolt -a a fer una cosa

3. ♦ ég lá í kör og var ráðinn bani minn: la meva senilitat m'obligava a fer llit i la meva mort ja era cosa feta

ráð·kænn, -kæn, -kænt <adj.>:

prudent, sagaç (que obra amb intel·ligència previsora, que obra després d'analitzar o calibrar bé les circumstàncies confluents)

ráð·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (úrræðaleysi) manca f de resolució (irresolució, indecisió, hesitació)

2. (ráðaþrot, ráðaleysi) desconcert m (perplexitat, incertesa, no saber què fer)

3. (sóun) esbalafiament m, dissipació f (malgastament, malbaratament)

4. (óráð) confusió f [mental] (desordre o desgavell mental, pertorbació mental)

5. (heimska, rugl) ximpleria f [mental] (beneiteria, beneitura, bajanada)

ráð·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:

sagaç, avisat -ada, ple -ena de recursos

ráð·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:

congrés m (fl./pl.: congressos) (trobada de científics etc.)

♦ dagskrá raðstefunnar: programa del congrés

ráðstefnu·höll <f. -hallar, -hallir>:

palau m de congressos 

ráð·villtur, -villt, -villt <adj.>:

confós -osa, desorientat -ada, perplex -a, desconcertat -ada

ráð·þrota <adj. inv.>:

desorientat -ada, desconcertat -ada, perplex -a

◊ skjálfandi hjarta, þrotnandi augu og ráðþrota sál: un cor esverat, uns ulls apagats i una ànima desficiosa

♦ vera ráðþrota: no saber què fer

◊ ég er hrjáður og aðþrengdur frá æsku, ég ber skelfingar þínar og er ráðþrota: sóc dissortat i en destret des de la meva infantesa, suporto el pes dels teus terrors i no sé què fer

◊ því að þeir eru ráðþrota þjóð, og hjá þeim eru engin hyggindi: perquè son un poble desorientat que no té gens de seny

♦ verða ráðþrota: no saber què fer, quedar desorientat -ada, quedar perplex

◊ þegar varðforingi helgidómsins og æðstu prestarnir heyrðu þetta, urðu þeir ráðþrota og spurðu, hvar þetta ætlaði að lenda: quan l'oficial de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van sentir això, van quedar perplexos i es preguntaven com acabaria tot allò

ráð·þæginn, -þægin, -þægið <adj.>:

que escolta i segueix els [bons] consells [que hom li dóna] (que no és orgullós, sinó que sap acatar els bons consells)

ráka·knurri <m. -knurra, -knurrar>: gallineta f, lluerna f [peona], rafalet m (Bal.) (peix Trigloporus lastoviza syn. Trigla lineata)

ráka·skunkur <m. -skunks, -skunkar>:

mofeta f (mamífer Mephitis mephitis) 

ráka·títa <f. -títu, -títur>:

xinxa ratllada, xinxa f de les fonollasses, <FAM> xinxa f del Mílan, poriol m de moro (Mall.) (insecte Graphosoma lineatum [italicum])

rákungur <m. rákungs, rákungar>: bonítol m (peix Sarda sarda)

rán <n. ráns, rán>: 1. <GEN> robatori m (a mà armada)
	2. (bankarán) atracament m, assalt m (de banc)
		vopnað rán: atracament (o: assalt) a mà armada

ránar·svala <f. -svölu, -svölur>:

petrell m de Castro, petrell m de Madeira, noneta f de Madeira (Mall.) (ocell Oceanodroma castro)

rán·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

<ZOOL> depredador m

rán·eðla <f. -eðlu, -eðlur>:

tirannosaure m (dinosaure Tyrannosaurus rex)

ráns·fengur <m. -fengs (o: -fengjar), -fengir>: botí m d'atracament

rás <f. rásar, rásir>: 1. (sjónvarpsrás, útvarpsrás) canal m (de televisió, de ràdio)
	2. (hlaup, rennsli, ferli) curs m (recorregut, camí)
		rás fljótsins: el curs del riu
		rás sólarinnar: el curs del sol, la trajectòria del sol
		rás tímans og árstíðanna: el curs (o: pas) del temps i de les estacions
		rás viðburðanna: el curs dels esdeveniments, la marxa dels esdeveniments
	3. <HIST = kapphlaup> cós m
		greiða rásina: <LOC FIG> apressar (o: acuitar) el pas
		taka á rás: <LOC FIG> tocar el dós
	4. (skips) rumb m (de vaixell)
	5. (á súlu) canaleta f, estria f (de columna)
	6. (skora gerð í jarðveg fyrir sáningu) solc m (cavitat llarguera feta per l'arada abans de la sembra)
	7. (hringrás) cicle m (recorregut complert)

reður <m. reðurs, reðrar>:

<MED> penis m

♦ neðanrás reðurs: hipospàdia f. del penis

♦ ofanrás reðurs: epispàdia f. del penis

♦ sístaða reðurs með verkjum: priapisme m (→ standpína)

reður·bolur <m. -bols, -bolir>:

<MED> cos m del penis

reður·forhúð <f. -forhúðar, -forhúðir>:

<MED> prepuci m

reður·groppa <f. -groppu, -groppur>:

<MED> cos cavernós del penis

reður·húfa <f. -húfu, -húfur>:

<MED> gland m

reðurhúfu- <en compostos>:

<MED> balano-, balan-

reðurhúfu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

<MED> balanitis f

reðurhúfu·kreppa <f. -kreppu, -kreppur>:

<MED> parafimosi f

reðurhúfu- og forhúðar·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

<MED> balanopostitis f

reður·rót <f. -rótar, -rætur>:

<MED> arrel f del penis

reður·vöttur <m. -vattar, -vettir>:

<MED> cos esponjós del penis

refa·skott <n. -skotts, -skott>:

1. <GEN> cua f de guineu

2. (kólfhirsi) panís m, mill italià, dacsa vera (planta Setaria italica)

refja·karl <m. -karls, -karlar>: estafador m, timador m, engalipador m

refsi·dómur <m. -dóms, -dómar>: sentència condemnatòria, condemna f

refsing <f. refsingar, refsingar>:

1. <GEN> càstig m

◊ glæpur og refsing: crim i càstig

2. <JUR> pena f

◊ hvaða refsing er við e-ð?: quina pena hi ha per X?; amb quina pena està castigat X?

◊ það var bannað með lögum, að yrkja um menn níð, og lágu þungar refsingar við: estava prohibit per llei de compondre níðs sobre algú i estava castigat amb penes severes

refur <m. refs, refir>: guineu f, guilla f, rabosa f (Bal., Val.)
	sjáðu refinn, áður en þú selur skinnið: <LOC> no diguis blat que no el tinguis al sac i ben lligat

reglu·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: reglamentació f, normativa f
	með gildistöku núgildandi reglugerðar: amb l'entrada en vigor de la normativa actualment vigent

reglu·stika <f. -stiku, -stikur>: regle m (instrument per dibuixar línies rectes)

regn <n. regns, regn>: pluja f, aigua f (Mall.)

regn·bogi <m. -boga, -bogar>: arc m de Sant Martí

regnboga·silungur <m. -silungs, -silungar>: truita irisada, truita f arc iris, truita assalmonada (peix Oncorhynchus mykiss syn. Salmo gairdneri syn. Oncorhynchus gairdneri)

regn·fang <n. -fangs, -föng>:

tanarida f, herba cuquera  (planta Tanacetum vulgare Chrysanthemum tanacetum syn. Chrysanthemum vulgare)

regn·kápa <f. -kápu, -kápur>: impermeable m, xubasquer[o] m (cast. ekki ritm./no lit.)

regn·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>: paraigua m

regn·skógur <m. -skógar, -skógar>:

selva f pluvial

regn·tími <m. -tíma, -tímar>: estació f de les pluges

regn·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua f de pluja, aigua f pluvial, aigua f des ploure (Mall.)

reið <f. reiðar, reiðir>: 1. <GEN> cavalcada f, qualcada f (Mall.)
	2. <FAM = ríð> clau m, pinyol m, cardada f, polvo m (cast.)

reiðast <reiðist ~ reiðumst | reiddist ~ reiddumst | reist>: 1. enfadar-se (cast.)(& Bal.), enutjar-se, posar-se felló -ona (Bal.)
		reiðast ofsalega: enfurismar-se, posar-se furiós -osa
		ég er að reiðast: m’estic emprenyant!
	2. reiðast e-m: enfadar-se amb algú
		reiðast e-m út af e-u: enfadar-se amb algú per una cosa
		reiðast e-m yfir e-u: enfadar-se amb algú per una cosa

reið·hjól <n. -hjóls, -hjól>: bicicleta f
	á reiðhjóli: en bicicleta, amb bicicleta

reiðhjóla·akgrein <f. -akgreinar, -akgreinir (o: -akgreinar)>: carril m bici

reiðhjóla·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>: timbre m de bicicleta

reiðhjóla·haldari <m. -haldara, -haldarar>: (á bíl) portabicicletes m (damunt el cotxe)

reiðhjóla·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>: casc m [protector] per a ciclista

reiðhjóla·keðja <f. -keðju, -keðjur>: cadena f de bicicleta

reiðhjóla·lás <m. -láss, -lásar>: cadenat m de bicicleta, pitó f de bicicleta, pany m de bicleta (Bal.)

reiðhjóla·pumpa <f. -pumpu, -pumpur>: bomba f de bicicleta, bomba f d'aire [per a inflar les rodes de bicicletes], inflador m per a bicicleta

reiðhjóla·statíf <n. -statífs, -statíf>: aparcament m de bicicletes, aparcador m de bicicletes (suport o estructura metàl·lica per a aparcar-hi bicicletes)

reiðhjóla·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>: pista f per a ciclistes

reiðhjóla·stóll <m. -stóls, -stólar>: cadireta f per a bicicleta

reiðhjóla·stæði <n. -stæðis, -stæði>: aparcament m de bicicletes, pàrquing m de bicicletes (indret per a aparcar-hi bicicletes)

reiðhjóla·taska <f. -tösku, -töskur>: bossa f per a bicicletes

reiðhjóla·viðgerðir <f.pl -viðgerða>: reparació f de bicicletes

reiði <f. reiði, pl. no hab.>: ira f, còlera f
	reiði Guðs: l'ira de Déu

reiði <n. reiðis, reiði>: arreus m.pl (de cavall, mula etc.)

reiði·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

irascible

reiði·kast <n. -kasts, -köst>:

accés m de còlera, atac m d'ira

reiðu·peningar <m.pl -peninga>: diners m.pl en metàl·lic

reiður, reið, reitt: irat, enfurismat, felló (Mall.)
	veistu hvað gerir mig svo reiðan?: saps el que em posa tan furiós?

reifar <m.pl. o f.pl>: bolquers

reifa·sveppur <m. -svepps, -sveppir o -sveppar>: farinera f pudent  (bolet Amanita virosa)
	hvíti reifasveppur: farinera pudent

reikni·borð <n. -borðs, -borð>:

àbac m [xinès], tauler m

reiknings·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

<MAT> problema m aritmètic, problema m de càlcul 

reikningur <m. reiknings, reikningar>: 1. (bankareikningur, viðskiptareikningur & reikningur á veitingahúsi & útreikningur) compte m (llibreta d'estalvis, corrent etc. & factura de restaurant & càlcul)
		má ég fá reikninginn?: el compte sisplau!
	2. (vörureikningur) factura f
		númer reiknings: número de factura
		ógreiddur reikningur: factura impagada
		reikningur fyrir símann: factura del telèfon
		reikningur fyrir internetið: factura d'internet

reim <f. reimar, reimar> 1. (band) corretja f (tira de cuiro)
	2. (skóreim) cordó m de sabata
		skór með lausum reimum: sabata amb els cordons desfets

reisla <f. reislu, reislur>: romana f (tipus de balança)

reisn <f. reisnar, no comptable>:

1. (virðuleiki) dignitat f (qualitat de digne)

2. (mikilleiki) grandesa f (qualitat de gran, esp. d'esperit, grandor)

reka <rek ~ rekum | rak ~ rákum | rekið>:

I. <amb complement nominal>: 

1.  <e-ð>: <GEN> menar una cosa 

♦ reka fé: menar un ramat d'ovelles, menar una guarda d'ovelles (Mall.) 

2.  <e-ð>: (starfrækja) dirigir, dur (empresa, negoci)

♦ reka fyrirtæki: dirigir (o: dur) una empresa

3.  <e-ð>: (slá, keyra, hamra) clavar una cosa (armes, tatxes etc.)

♦ reka hníf í hjarta e-s: acorar un ganivet a algú, clavar-li a algú un ganivet al cor

♦ reka sverð í gegnum e-n: traspassar (o: travessar) algú amb una espasa

♦ reka augun í e-ð: <FIG> clavar els ulls en una cosa

4. <e-n>: (úr starfi) despatxar algú (acomiadar-lo)

◊ hvað gerir hann, rekur hann?: i què farà, el despatxarà?

◊ hann rekur ekki kokkinn, jú þó barþjóninn: no despatxarà el cuiner però sí l'encarregat del bar

5. <e-n>: (úr skóla) expulsar algú (de l'escola)

II. <amb adverbis>: 

1. ♦ <reka e-n á undan sér>: empènyer algú davant seu (p.e., un presoner)

2. ♦ <reka e-n út>: <GEN> mostrar la porta a algú, treure algú de casa (fotre'l fora)

3. ♦ <reka e-n út>: <RELIG> expulsar algú (mal esperit, dimoni)

◊ reka út djöful: expulsar un dimoni

4. ♦ <reka hendur e-s á bak aftur>: (til að binda þær) posar-li a algú les mans a l'esquena (per fermar-les-hi)

III. <impersonal>: 

1. ♦ <e-ð (=ac.) rekur að landi>: llençar el corrent [marí] una cosa contra la costa (fent-la-hi embarrancar o no)

2. ♦ <e-ð (=ac.) rekur á land>: : escupir la mar una cosa a la platja, llençar el corrent [marí] una cosa a la platja (fer-la-hi embarrancar)

◊ hvalinn rak á land nálægt Rostock í Þýskalandi þar sem hann drapst: la mar va escupir la balena a la platja a prop de Rostock a Alemanya, on va morir

rekkja <f. rekkju, rekkjur>: llit m (→ rúm)

rekstrar·aðili <m. -aðila, -aðilar>: 1. gerent m (d'empresa)
		rekstraraðilar og starfsfólk: la direcció i els treballadors [de l'empresa]
	2. operador m [econòmic]
	3. explotador m (empresa o individu que explota un negoci determinat, com ara un hotel, un pub etc.)
	4. operadora f (empresa que gestiona un aeroport)

rekstrar·hagfræði <f. -hagfræði, no comptable>:

<ECON> microeconomia f

rella <f. rellu, rellur>:

molinet m de vent (joguina d'infant)

rellu·hegri <m. -hegra, -hegrar>:

martinet ros, toret m (Mall.), oroval m (Val.) (ocell Ardeola ralloides)

rembi·látur, -lát, -látt <adj.>:

arrogant, altiu -iva, inflat -ada

rembi·læti <n. -lætis, no comptable>:

altivesa f, urc m

remmu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: donzell m (planta Artemisia absinthum)

rengla <f. renglu, renglur>:

<BOT> estoló m 

♦ →