© Macià Riutort i Riutort, 1998
keiner erlernt eine Sprache vom Land, sondern nur von den Menschen. |
|||
ningú no aprèn una llengua del país sinó de la seva gent. |
|||
emperador Maximilià I, ‘der Weiß-Kunig’ (el Rei Blanc)
|
|||
sabbat <m. sabbats, sabbatar>: <RELIG JUD> sàbat m, xabbàt m (שַׁבָּת ,שבת) góðan sabbat!: bon sàbat!, xabbat xalom! sabbats·ár <n. -árs, -ár>: <RELIG JUD> any sabàtic, xemittà f (שְׁמִטָּה ,שמטה) sabbats·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG JUD> [dia m del] xabbàt m (שַׁבָּת ,שבת) saddur, södd, satt: tip -a, atipat -ada, ple -ena (Mall.) saddur og svangur: atipat (o: tip) i afamat vera saddur: estar tip, estar ple (Mall.) verða saddur: atipar-se, quedar tip, afartar-se, assadollar-se
safflúr <m. safflúrs, no comptable>: <CULIN & litunarefni> safranó m (espècia & tint obtinguts de la planta Carthamus tinctorius) safflúr <f. safflúrar, no comptable>: <CULIN & litunarefni> safranó m (espècia & tint obtinguts de la planta Carthamus tinctorius) saffran <m. saffrans, no comptable>: <CULIN> safrà m (condiment) saffran <n. saffrans, no comptable>: <CULIN> safrà m (condiment) saffran·fífill <m. -fífils, -fíflar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)
saffran·krókus <m. -krókuss, -krókusar>: safranera f, safrà m (planta Crocus sativus) saffran·krydd <n. -krydds, no comptable>: <CULIN> safrà m (condiment)
safír <m. safírs, safírar>: safir m safír·blár, -blá, -blátt: safirí -ina (d'un blau-safir, del color del safir) safn <n. safns, söfn>: 1. <GEN> col·lecció f 2. (minjasafn) museu m
saga <f. sögu, sögur>: histňria f (en tots els sentits del mot) sagnar- <en compostos>: verbal sagna·ritari <m. -ritara, -ritarar>: 1. cronista m & f (autor de crònica) 2. historiador m, historiadora f (autor de llibres d'història & historiògraf) sagnar·lýsingarorð <n. -lýsingarorðs, -lýsingarorð>: <GRAM> adjectiu m verbal sagnar·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>: 1. <GRAM GEN> substantiu m verbal 2. <GRAM = nafnháttarauki> gerundi m sagna·skáld <n. -skálds, -skáld>: novel·lista m & f sagn·beyging <f. -beygingar, -beygingar>: <GRAM> conjugació f [verbal] sagn·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: histňria f (com a carrera, com a cičncia) sagn·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: historiador m, historiadora f (llicenciat en història, historiògraf)
sagó·grjón <n. -grjóns, -grjón>: sagú m (fècula de la palmera Metroxylon sagu) sag·skata <f. -skötu, -skötur>: peix serra m (peix Pristis pristis) stóra sagskata: peix pinta m (peix Pristis pectinata) sakamála·mynd <f. -myndar, -myndir>: pel·lícula policíaca sakamála·saga <f. -sögu, -sögur>: novel·la policíaca
sala <f. sölu, sölur>: venda f til sölu: en venda salat <n. salats, salöt>: 1. (blaðsalat, höfuðsalat) enciam m, lletuga f (planta Lactuca sativa) 2. (réttur) amanida f, trempó m (Mall.) blandað [ferskt] salat: amanida [fresca] mixta salat·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>: enciam m, lletuga f (peça sencera de lletuga)
salat·skál <f. -skálar, -skálar>: enciamera f (recipient per a preparar-hi i servir-hi l'amanida) salat·þistill <m.-þistils, -þistlar>: herbacol f, card coler, carxofera borda, carxofera f d'espina (Val.), card m de formatjar (Mall.), card formatger (Eiv.) (planta Cynara cardunculus) salerni <n. salernis, salerni>: wŕter m, lavabo m, comuna f, excusat m (Mall.) hvar er salernið?: on és el wŕter? salernis·pappír <m. -pappírs, no comptable>: paper m de wŕter, paper m d’excusat (Mall.) salernispappírs·rúlla <f. -rúllu, -rúllur>: rotlle m de paper de wŕter, rotlo m de paper d’excusat (Mall.) salernis·rúlla <f. -rúllu, -rúllur>: rotlle m de paper de wŕter, rotlo m de paper d’excusat (Mall.) bleik salernisrúlla með jarðarberjailm: rotlle de paper de wàter rosat amb aroma de maduixes
salmonella <f. salmonellu, salmonellur>: salmonel·la f salmonellu·blæði <n. -blæðis, -blæði>: septicèmia f per salmonel·la, sèpsia f per salmonel·la salmonellu·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>: salmonel·losi f salmonellu·veiki <f. -veiki, -veikir>: salmonel·losi aguda salmonellu·þarmabólga <f. -þarmabólgu, -þarmabólgur>: enterocolitis f per salmonel·la, enterocolitis f per infecció salmonel·lòsica salmónella <f. salmónellu, salmónellur>: variant de → salmonella “salmonel·la” salmónellu-: variant de → salmonellu- “per salmonel·la” salt <n. salts, sölt>: sal f salt-: salí -ina saltaður, söltuð, saltað: salat -ada (conservat en sal)
salt·brennsla <f. -brennslu, no comptable>: saltbrennsla, obtenció de sal a forç de fer bullir algues i/o aigua salada saltbrennslu·maður <m. -manns, -menn>: saliner m, salinera f salt·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: 1. (saltþorskur) bacallŕ salat 2. (saltsíld) arengada f salt·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: producció f de sal saltgerðar·lón <n. -lóns, -lón>: llacuna f de salina salt·kjöt <n. -kjöts, pl. no hab.>: 1. salums m.pl [de xai], carn salada [de xai], salaó f [de xai] 2. <CULIN> salums de xai, bullits en aigua sense sal i servits freds o calents, amb acompanyament de mongetes, patates bullides i/o colinaps
salt·lón <n. -lóns, -lón>: llacuna salada
salt·náma <f. -námu, -námur>: mina f de sal salt·pétur <m. -péturs, no comptable>: salnitre m
salt·síld <f. -síldar, -síldar. Pl. no hab.>: arengada f
saltur, sölt, salt: salat -ada (de gust salat) salt·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua salada saltvatns·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix m d'aigua salada salt·verk <n. -verks, -verk>: salina f salt·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>: extracció f de sal, obtenció f de sal salur <m. salar, salir>: 1. <GEN> sala f 2. (í leikhúsi, bíó o.s.fr.) platea f, pati m de butaques (a cinema, teatre etc.)
sama <adv.>: igual hverjum er ekki sama? I a qui importa? mér er sama: m’és igual, tant se me’n fa mér stendur á sama: m’és igual, se me’n fot sama sem: gairebé, si fa no fa ţað er alveg sama: és absolutament igual, és completament el mateix saman <adv.>: plegats, ensems, junts saman·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -borið ║ e-ð við e-ð>: confrontar una cosa amb..., comparar una cosa amb... (→ bera saman) samanber: confer (confronti’s amb, compari’s [amb]) samanburðar·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura comparada samanburðar·málfræði <f. -málfræði, -málfræðar f.pl (o: -málfræði n.pl). Pl. no hab.>: gramŕtica comparada (o: comparativa) samanburðar·málvísindi <n.pl -málvísinda>: lingüística comparada saman·burður <m. -burðar, -burðir. Pl. no hab.>: comparació f saman·tekt <f. -tektar, -tektir>: resum m, síntesi f, recapitulació f sam·ábyrgur, -ábyrg, -ábyrgt: 1. corresponsable 2. <JUR COM> [mancomú -una i] solidari -ària sam·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>: <JUR COM> responsabilitat col·lectiva, mancomunitat solidària sam·band <n. -bands, -bönd>: 1. contacte m (connexió que hom manté amb altri) fara alveg úr sambandi: <LOC FIG> guillar-se (tornar-se boig, perdre l'enteniment) hafa góð sambönd: <LOC FIG> estar ben situat -ada, tenir bons contactes hafðu samband!: truca’m (o: fés-me un truc) ná sambandi við e-n: posar-se en contacte amb algú komast í samband við e-n: entrar en contacte amb algú 2. relació f (lligams que existeixen entre dues persones o coses) vera náið samband [á ] milli X og X: haver-hi una relació íntima (o: molt estreta) entre X i X hafa náið samband við e-n: mantenir una relació molt estreta amb algú 3. federació f (entitat social o política) Samband spænskra félaga Ţýskukennara: Federació d'Associacions de Germanistes d'Espanya (F.A.G.E.) Sambands-: Federal sambands·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>: república f federal sambands·ríki <n. -ríkis, -ríki>: 1. estat m federal (oposat, p.e., a estat centralitzat) 2. estat m membre de federació
sambæri·legur, -leg, -legt: 1. comparable (confrontable, que es pot comparar a) sambærilegur við e-ð: comparable a... þetta er ekki sambærilegt: aquestes dues coses no són pas comparables 2. anàleg -àloga (equiparable, semblable) sam·dægurs <adv.>: el mateix dia sam·eining <f. -einingar, -einingar>: 1. unió f gera e-ð í sameiningu: fer una cosa plegats 2. unificació f (de dos països) sam·farir <f.pl -fara>: coit m hafa samfarir við konu: tenir relacions sexuals amb una dona
| La coalició electoral -“kosningabandalag”- mallorquina, formada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista, Alternativa Esquerra Unida-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears, és un paral·l gairebé total amb la Samfylkingin islandesa. Tanmateix, val a dir que els partits membres del Front Unit islandès o Samfylkingin van decidir de fondre's el 6 de maig del 2000, donant així origen a un nou partit palític que, tanmateix, va conservar l'antic nom de Samfylkingin. Per a més detalls, vulgueu consultar la seva pàgina web: http://www.samfylking.is/. El nom d'aquest partit recorda el de l'històric Alþýðufylkingin ‘Front Popular’. El seu equivalent a l'estat espanyol fóra el P.S.O.E.. |
sam·heiti <n. -heitis, -heiti>: <LING> sinònim m sam·heldinn, -heldin, -heldið: 1. compacte -a, cohesionat -ada (grup: que fa pinya, que està molt unit) 2. (sínkur, nískur) estret -a com un puny (extremadament avar) sam·heldni <f. -heldni, no comptable>: solidaritat f, unitat f (unió i cohesió entre els membres d'un grup; el fet de mantenir-se junts) sam·hengi <n. -hengis, -hengi>: context m sam·hliða <adj. inv.>: paral·lel -a samhliða e-u: en paral·lel a una cosa, paral·lelament a una cosa sam·hljóðan <f. -hljóðanar, no comptable>: harmonia f, consonància f sam·hljóði <m. -hljóða, -hljóðar>: <LING> consonant f sam·hryggjast <-hryggist ~ -hryggjumst | -hryggðist ~ -hryggðumst | -hryggst ║ e-m> donar el color a algú ég samhryggist ykkur: us dono el condol sam·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>: (orð eða setning sem hægt er að lesa bæði aftur á bak og áfram) capicua m, palíndrom m sami, sama, sama <adj. formes febles): mateix -a mér er alveg sama um ţađ: <LOC> m'és totalment igual, m'és absolutament indiferent ţað sama: el mateix
sam·koma <f. -komu, -komur>: 1. <GEN> reunió f, trobada f 2. assemblea f
samkyn·hneigður, -hneigð, -hneigt: homosexual samkvæmt <prep. de dat.>: segons, d'acord amb sam·lag <n. -lags, -lög>: 1. (félag) associació f, agrupaciò m (aplec amb fi comú) 2. (verslunarfélag) societat f (companyia comercial) 3. (sjúkrasamlag) mútua f (companyia asseguradora) 4. (samvinnufélag) cooperativa f (societat cooperativa, esp. de treballadors, esp. pagesos) 5. pool m (comunitat de recursos & esforços, posada en comú de recursos & esforços) eiga e-ð í samlagi (o: samlögum): posseir una cosa en comú 6. (samræði) acoblament m (coit) hver sem hefir samlag við fénað skal líflátinn verða: qui s'acobli amb una bčstia, sigui executat sam·lagast <-lagast ~ -lögumst | -lagaðist ~ -löguðumst | -lagast ║ e-u>: integrar-se a (o: dins) samlagast samfélaginu: integrar-se a la societat sam·lagning <f. -lagningar, -lagningar>: <MAT> addició f, suma m samlagningar·merki <n. -merkis, -merki>: símbol m de més (+) samlags·félag <n. -félags, -félög>: <JUR COM> societat f en comandita per accions, societat comanditària per accions samlags·læknir <m. -læknis, -læknar>: metge m de mútua samlags·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: pacient m & f de mútua
sam·líking <f. -líkingar, -líkingar>: 1. <GEN> comparació f komast í samlíkingu við e-ð: ésser comparable a þetta er ekkert í líkingu við e-ð: això no és res en comparació amb... 2. (stílbragð = viðlíking) símil m (figura d'estil) sam·loka <f. -loku, -lokur>: sŕndvitx m, entrepŕ m samloku·grill <n. -grills, -grill>: sandvitxera f sam·lyndi <n. -lyndis, no comptable>: 1. (eindrægni) harmonia f 2. (sameining) unió f samlyndið eflir: la unió fa la força sam·nafn <n. -nafns, -nöfn>: <LING> nom comú
sam·rekkja <-rekki ~ -rekkjum | -rekkti ~ -rekktum | -rekkt ║ e-m ~ e-i>: dormir amb, compartir el llit amb (mantenir-hi relacions sexuals) Páll samrekkti önnu: en Pau ha dormit amb l’Anna sam·runi <m. -runa, -runar>: 1. <GEN> convergència f 2. <COM> fusió f samruni fyrirtækja: fusió d'empreses sam·ræða <f. -ræðu, -ræður>: 1. (samtal) conversa f 2. (ritform) diàleg m (en literatura) samræður Platóns: els diàlegs de Plató sam·ræði <n. -ræðis, -ræði>: coit m sam·ræður, -ræð, -rætt: sinònim -a (que té el mateix significat)
sam·skipti <n.pl -skipta>: relacions f.pl persónuleg samskipti: relacions personals samskipti e-s við e-n: les relacions d'algú amb algú samskipti þjóða: relacions internacionals
sam·staða <f. -stöðu, no comptable>: 1. <GEN> solidaritat f frelsi, jafnrétti og samstaða: llibertat, igualtat i solidaritat sýna samstöðu með e-n ~e-ð: solidaritzar-se amb algú~alguna cosa, manifestar la seva solidaritat amb... 2. consens m (opinió unànime esp. entre polítics) pólitísk samstaða um lækkun áfengisverðs: consens polític sobre l'abaixament del preu de l'alcohol
sam·stæða <f. -stæðu, -stæður>: set m, kit m, conjunt m, joc m samstöðu-: solidari -ària samstöðu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>: moviment solidari samstöðu·laus, -laus, -laust: insolidari -ària samstöðu·legur, -leg, -legt: solidari -ària samstöðu·leysi <n. -leysis, no comptable>: manca f de solidaritat
sam·tal <n. -tals, -töl>: conversa f sam·tals <adv.>: [import m] total m (en factures) samtals með VSK: total amb IVA sam·tenging <f. -tengingar, -tengingar>: <LING> conjunció f samtíðar·maður <m. -manns, -menn>: coetani m, contemporani m, coetània f, contemporània f samtíma-: contemporani -ŕnia
sam·tími <m. -tíma, -tímar>: (nútími) present m (temps actual) sam·tök <n.pl -taka>: organització f, confederació f samtök vínframleiðenda í Katalóníu: Organització de Productors i Elaboradors de Vi de Catalunya samur, söm, samt <adj. formes fortes): mateix -a samúðar·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>: vaga solidària, vaga f en solidaritat samverka·maður <m. -manns, -menn>: 1. <GEN> company m de treball, companya f de treball 2. col·laborador m, col·laboradora f (cotreballador en una tasca, empresa etc.) náinn samverkamaður og vinur ţeirra beggja: estret col·laborador i amic de tots dos sam·vinna <f. -vinnu, no comptable>: cooperació f í samvinnu við e-n: en cooperació amb... samvinnu·félag <n. -félags, -félög>: cooperativa f samvinnufélag bænda: cooperativa agrícola samvinnu·fús, -fús, -fúst: disposat -ada a cooperar
sam·þykktur, -þykkt, -þykkt: 1. <ADMIN> aprovat -ada, validat -ada (que ha rebut el vist-i-plau) 2. concorde (coincident en opinió) ég er honum samþykktur í því: estic totalment d'acord amb ell en això sandali <m. sandala, sandalar>: sandŕlia f
sand·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>: borró m (planta Ammophila arenaria) sand·hólapuntur <m. -hólapunts, -hólapuntar>: borró m (planta Ammophila arenaria) sand·hverfa <f.-hverfu, -hverfur>: rèmol empetxinat, rèmol m de petxines, turbot m (peix Psetta maxima) sand·hæna <f. -hænu, -hænur>: perdiu f (ocell Alectoris rufa) sand·koli <m. -kola, -kolar>: limanda f (peix Pleuronectes limanda syn. Limanda limanda) sand·morkill <m. -morkils, -morklar>: bolet m de greix (bolet Gyromitra esculenta) sand·poki <m. -poka, -pokar>: saquet m de sorra sand·rækja <f.-rækju, -rækjur>: 1. gamba f d’alguer, gamba f d’esquer (crustaci Crangon crangon) 2. gambeta f (crustaci Palaemon serratus) sand·skata <f.-skötu, -skötur>: rajada f d'anells (peix Raja leucoraja circularis)
sand·strönd <f. -strandar, -strandir (o: -strendur)>: arenal m, platja f (platja coberta de sorra) sand·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>: trobat m (ocell Anthus campestris) sandur <m. sands, sandar>: 1. sorra f, arena f (Mall.) 2. <FIG>fotimer m ég á sand af seðlum: tinc un fotimer de diners
sann·lega <adv.>: veritablement sann·leiki <m. -leika, pl. no hab.>: veritat f sann·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>: veritat f hinn óhugnanlegi sannleikur: l'horrible veritat nakinn sannleikur: veritat nua, veritat descarnada
sannur, sönn, satt: vertader -a, ver -a sarabandi <m. sarabanda, sarabandar>: <MúS> sarabanda f
sardína <f. sardínu, sardínur>: sardina f sardínu·dós <f. -dósar, -dósir>: llauna f de sardines eins og í sardínudós: <LOC FIG> com en una llauna de sardines (molt estrets) satans·sveppur <m. -svepps, -sveppir o -sveppar>: matagent m, mataparent m (bolet Boletus satanas) sauðar·gæra <f. -gæru, -gærur>: pellissa f, pell f d’ovella (amb la llana, això és, sense pelar) sauð·fé <n. -fjár, no comptable>: bestiar oví sauð·kind <f. -kindar, -kindur>: ovella f sauður <m. sauðar (o: sauðs), sauðir>: 1. (kind) ovella f 2. (vanaður hrútur) moltó m (xot sanat) 3. (auli) ruc m (beneit) 4. <FIG> svartur sauður í ættinni: l'ovella negra de la família sauð·þrár, -þrá, -þrátt: tossut -uda com un marrà, caparrut com ell totsol caparruda com ella tota sola, caparrut -uda com un peix de xarxa sauma <sauma ~ saumum | saumaði ~ saumuðum | saumað ║ e-ð>: cosir una cosa sauma·vél <f. -vélar, -vélar>: màquina f de cosir, màquina f de ripuntar (Mall.) saum·háfur <m. -háfs, -háfar>: peix clavellat (peix Echinorhinus brucus) saum·nál <f. -nálar, -nálar>: agulla f de cosir saumur <m. saums, saumar>: 1. (saumfar) costura f (cosit) spretta upp saum: desfer una costura, descosir una costura 2. saumar <m.pl sauma>: (saumaskapur) [labor f de] costura f sitja við sauma (o: að saumum): seure fent costura 3. (safnheiti fyrir nagla) claus m.pl (terme per a designar-los col·lectivament) 4. fara í saumana á e-u: <LOC FIG> entrar a fons en una cosa
sau·tján: disset, dèsset (Val.), desset (Bal.) (17) sautjándi, sautjánda, sautjánda: dissetè -ena sá, sú, ţað <dem.>: aquest -a í ţví er...: i tot just quan... sá: pret. de → sjá ‘veure’
sáldbeins·hóla <f. -hólu, -hólur>: <MED> si m etnoïdal sál·eðlisfræði <f. -eðlisfræði, no comptable>: psicofísica f sál·fræði <f. -fræði, no comptable>: psicologia f sálfræði·legur, -leg, -legt: psicològic -a (relacionat amb la psicologia) sálfræðilegur hernaður: guerra psicològica sálfræðileg meðferð: tractament psicològic sálfræði·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: tractament psicològic sál·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: psicòleg m, psicòloga f sálfræði·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>: serveis psicològics sál·greining <f. -greiningar, pl. no hab.>: psicoanàlisi f sál·greinir <m. -greinis, -greinar>: psicoanalista m & f sál·könnuður <m. -könnuðar, -könnuðir>: psicoanalista m & f sál·könnun <f. -könnunar, pl. no hab.>: psicoanàlisi f sál·lækir <m. -lækis, -lækar>: psicoterapeuta m & f sál·lækning <f. -lækningar, -lækningar>: psicoteràpia f sálna·flakk <n. -flakks, no comptable>: metempsicosi f, transmigració f de l'ànima sálna·registur <n. -registurs, -registur>: registre m parroquial sál·rænn, -ræn, -rænt: psicològic -a (mental) sálrænir sjúkdómar: malalties psicològiques, desordres psicològic sálrænn hernaður: guerra psicològica sál·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>: psicopatia f sálsýkis·fræði <f. -fræði, no comptable>: psicopatologia f sálsýkisfræði·legur, -leg, -legt: psicopatològic -a sálsýkis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: psicopatòleg m, psicopatòloga f
sálvef·rænn, -ræn, -rænt: psicosomàtic -a sápa <f. sápu, sápur>: sabó m → baðsápa “sabó de bany” → raksápa “sabó d'afaitar”
sápu·kúla <f. -kúlu, -kúlur>: bombolla f (o: bambolla f) de sabó blása sápukúlur: fer bombolles de sabó
sápu·stykki <n. -stykkis, -stykki>: pastilla f de sabó
sár <n. sárs, sár>: ferida f flakandi sár: ferida oberta binda um sár: embenar una ferida búa um sár: netejar una ferida i embenar-la gera að sárum: netejar una ferida i embenar-la ýfa upp sár: reobrir-se una ferida ja tancada (en sentit figurat) vera í sárum: 1. fer la muda (els ocells) 2. estar tristot, estar poc canari sárið rifnaði upp: la ferida va esclatar, es va badar sár, sár, sárt: 1. ferit 2. amargat vera sár út í einhvern: estar amargat amb algú 3. sitja aldrei á sárs höfði: estar sempre com gat i gos 4. eiga um sárt að binda: haver sofert una gran pčrdua 5. sverja og sárt við leggja: jurar i perjurar, jurar i tornar a jurar, dir per lo més sagrat 6. vera sárt leikinn: deixar fet benes, deixar maltret, estar en un estat lamentable 7. mig tekur sárt til hans/hennar: em fa pena (ell/ella) 8. mig tekur ţað sárt: em sap molt de greu 9. ţað er sárt: fa mal sára·bindi <n. -bindis, -bindi>: bena f sára·sótt <f.-sóttar, no comptable>: sífilis f sárs·auki <m. -auka, no comptable>: dolor m,f veina af sársauka: cridar de dolor
sbr.: abrev. de samanber ‘cf.’ (confer, compari's)
seðill <m. seðils, seðlar>: bitllet m eittþúsund króna seðill: bitllet de mil corones fimmtíu evra seðill: bitllet de cinquanta euros tvöþúsund króna seðill: bitllet de dues mil corones seðja <seð ~ seðjum | saddi ~ söddum | satt ║ e-n>: assadollar algú, atipar algú eplið saddi mig: la poma em va atipar
seðla·veski <n. -veskis, -veski>: cartera f (petita, per dur-hi diners i documents de mides petites) sef <n. sefs, sef>: jonc m Sefardi <m. Sefarda, Sefardar>: sefardita m & f sefardíska <sefardísku, no comptable>: sefardita m, spanyolit m, lladí m (llengua romànica derivada del castellà i parlada pels jueus sefardites) sefardískur, sefardísk, sefardískt: sefardita
segja: dir segðu mér það!: digues-m'ho! segja til + einhvers: parlar de hvað segirðu gott? com estŕs? Com anem? Quč hi ha de bo? vægast sagt: dit (o: expressat) amb paraules suaus hann var vægast sagt fastur á fé: era, expressat amb paraules suaus, circumspecte amb les despeses (gasiu) segl <n. segls, segl>: vela f segl-bátur <m.-bátar>: veler segl·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix vela m (peix Istiophorus platypterus) segul·band <n. bands, -bönd>: 1. (hljómband) cinta f de casset 2. (segulbandstæki) [aparell m de] casset (magnetòfon) segul·járnstein <m. -steins, -steinar>: <GEOL> magnetita f segull <m. seguls, seglar>: imant m
segul·svið <n. sviðs, -svið>: camp magnètic seið·kona <f. -konu, -konur>: seiðkona, la típica bruixa de l’Edat Mitjana islandesa i noruega seið·magn <n. -magns, -mögn>: 1. (galdrar, töfrar) mŕgia f 2. <FIG> aura f de misteri seið·skratti <m. -skratta, -skrattar>: bruixot m seiður <m. seiðs, seiðir>: seiður, mena de fetilleria realitzada per les seiðkonor, una mena de bruixes medievals, amb la qual es podia afavorir o danyar a algú, preveure el seu futur etc. Si era fet per un home, l'efeminava seinka sér: retardar-se hefur bílnum / flugvélinni / skipinu seinkað? Que arriba amb retard l’autobús / l’avió / el vaixell?
seinn, sein, seint: 1. (hægur) lent -a (que va a poc a poc) 2. (síðkvæmur) tardà -ana (que fa tard, que arriba tard) vera seinn: retardar-se, fer tard þessir gæjar eru seinir: aquests paios fan tard seinni, seinni, seinna: 1. (af tveimur) segon -a (de dos) Seinni heimsstyrjöldin: la segona guerra mundial 2. (síðri) darrer -a 3. (hægari) més lent -a seint <adv.>: tard betra seint en aldrei: millor tard que no pas mai fara seint í rúmið: anar-se'n tard a dormir ég kom of seint í vinnuna vegna ţess að...: vaig fer tard a la feina per... hún kom of seint: va arribar massa tard, va fer tard þú verður of seint: faràs massa tard, arribaràs massa tard sekkja·pípa <f. -pípu, -pípur>: (balearsk sekkjapípa) xeremia f, xirimia f spila á sekkjapípuna: tocar la xeremia sekkja·pípari <m. -pípara, -píparar>: (á Baleareyjum) xeremier m, xirimier m sekt <f. sektar, sektir>: multa f fá sekt fyrir of hraðan akstur: rebre una multa per excés de velocitat fá sekt fyrir að vera 4 km. yfir hámarkshraða (o: yfir hraðamörk): rebre una multa per superar en 4 km el límit de velocitat permčs sekta: multar sekúnda <f.sekúndur>: segon (unitat de temps) sel·gresi <n. -gresis, -gresi>: herba f de cinc costures, herba f de cinc nervis, herba f de cinc ratlles, herba f de cinc venes, plantatge m de fulla estreta (planta Plantago lanceolata) selja <sel ~ seljum | seldi ~ seldum | selt>: vendre selja e-m e-ð: vendre una cosa a algú selja upp <sel upp ~ seljum upp | seldi upp ~ seldum upp | selt upp>: vomitar seljandi <m. seljanda, seljendur>: venedor m, venedora f seljast <selst ~ seljumst | seldist ~ seldumst | selst>: vendre's selst upp: exhaurit (producte que s'ha venut tot) skrifin hans seljast feikivel: els seus escrits es venen molt bé
selta <f. seltu, no comptable>: salinitat f sem 1. Adverbi introductor del segon element d’una comparació: com svo... sem...: tan... com..., tant... com garðyrkjumaðurinn minn er svo ríkur sem bifvélavirkinn minn: el meu jardiner és tan ric com el meu mecŕnic 2. Relatiu: que, el qual, la qual
semja: redactar, escriure semja upp: crear (literŕriament parlant) pretčrit: samdi participi de passat: samið sem-sveinn <m>: terme antic amb quč es designaven els lapons senda: 1. trametre getið ţér sent mér bækurnar / vörurnar til Spánar? Que em podrien enviar els llibres / les mercaderies a Espanya? gerið svo vel að senda póstinn á eftir mér: enviďn-me sisplau el correu a la meva (nova) adreça 2. fer una transferčncia ég ţarf að senda peninga til Spánar: he de fer una transferčncia a Espanya sendandi <m.sendendur>: remitent
sendingar·kostnaður <m. -kostnaðar, pl. no hab.>: despeses f.pl de tramesa sendi-ráð <n>: ambaixada hvar er spánska sendiráðið? Í Osló. On és l’ambaixada espanyola? A Osló sendi-ráðunautur <m.-ráðunautar, -ráðunautar>: conseller d'ambaixada
senni-lega: versemblantment, probablement senni-legur, -leg, -legt: versemblant senti-metri <m.-metrar>: centímetre sextán sentimetrar: setze centímetres ţrjátíu sentimetrar: trenta centímetres september <m>: setembre
serða: cardar (en la llengua antiga)
sermi <n. sermis, sermi>: <med> sèrum m sermi-: <med> sero- sermijákvæður, -jákvæð, -jákvætt: seropositiu, -iva sermineikvæður, -neikvæð, -neikvætt: seronegatiu, -iva servíetta <f.servíettur>: tovalló, torca-boques (Mall.) sesam <n. sesams, no comptable>: sèsam m (llavors de la planta Sesamum indicum) sesam·fræ <n.pl -fræja>: llavors f.pl de sèsam sesam·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: sèsam m (planta Sesamum indicum) sesam·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de sèsam sess <m. sess, sessar>: seient m skipa sess: ocupar un seient skipa miklu stærri sess en...: <LOC FIG> ocupar un lloc molt més important que no... set-bekkur <m. -bekkjar, -bekkir>: banc m [per seure-hi] set-berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> roca sedimentŕria setjast: 1. asseure’s sestu!: asseu-te! seu! setjist!: asseieu-vos! 2. sólin sest: el sol es pon setningar·rof <n. -rofs, -rof>: anacolut m setur <n. seturs, setur>: residčncia f sex: sis (6) sex-tán: setze (16) sextándi, sextánda, sextánda: setzè -ena sex-tíu: seixanta (60) sextugasti, sextugasta, sextugasta: seixantè -ena
sér <datiu del pronom reflexiu>: se, es sér·fróður, -fróð, -frótt: expert -a sérfróður um e-ð: expert en una cosa sér·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: especialista m & f sér·grein <f. -greinar, -greinar>: especialitat f
| SÉRHLJÓÐAKERFI | |||||||
| frammælt | miðmælt | uppmælt eða baklægt | |||||
| ókringt | kringt | ókringt | kringt | ókringt | kringt | ||
| nálægt | lokað | i | y | ɨ | ʉ | ɯ | u |
| opið | I | Y | ʊ | ||||
| miðlægt | oflokað | ė | ọ | ||||
| lokað | e | ø | ɵ | ɤ | o | ||
| opið | ε | œ | ə | ʌ | ɔ | ||
| ofopið | ę | ǫ | |||||
| fjarlægt | lokað | æ | ɐ | ||||
| opið | a | ɑ | ɒ | ||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|