© Macià Riutort i Riutort, 2007
Nombre de visitants d'ençà del 27 de novembre del 2007
Comptador cedit i mantingut per:
| Amb el mot baggalútur es designa un esferòlit de quars o/i feldspat, format durant el procés de refredament de lava riolítica a partir de l'entrada d'agulles de feldspat i/o quars, disposades radialment, dins petites cavitats que originàriament havien contingut gas. Com que la capa exterior dels esferòlits és més dura que no pas la lava que els conté, van quedant lliures quan la lava és erosionada. Per regla general, solen fer de 0,5 a 2 centímetres de diàmetre. Solen aparèixer en aglomerats que integren de dos a tres esferòlits. —La forma dels esferòlits recorda la dels testicles (quan els esferòlits es troben sols) o la de l' escrot (quan es troben formant aglomerats de dos o tres). És, en definitiva, el que volia dir originàriament el mot baggalútur: ‘saquet, bosseta [dels senyals]’. Al seu costat existeix el sinònim islandès hreðjasteinn que literalment vol dir ‘pedra testicular’ o bé ‘pedra escrotal’. A partir d'aquest fet, hem gosat encunyar els termes orquidòlit i esqueòlit en català. —Dins la cultura popular tradicional islandesa existia antigament la creença que aquestes pedretes ajudaven a aturar les hemorràgies, especialment -però no només- les que es poguessin produir durant el part d'un infant. Per fer-ho, hom en col·locava una damunt el ventre de la mare. Aquesta creença explica el tercer mot amb què hom les designa: blóðstemmusteinn ‘[pedra] estronca-sang, pedra hemostàtica’. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| tengsl orðsins barátta við ítölsku baratta ‘áflog; deila; bardagi’ og -með sömu rót en með mismunandi viðskeyti- katalönsku baralla ‘sama merk.’, provensölsku baralha ‘sama merk.’ og basknesku baraila ‘hávaðalæti, skarkali; truflun, gauragangur’ eru óljós. |
| Recomanam d'emprar melva llisa o bísol per a l'espècie Auxis thazard thazard i reservar melva o melva vera per a l'espècie Auxis rochei. En el cas de melva llisa, es tracta d'una encunyació nostra; pel que fa al mot bísol, proposam de ressuscitar, a fi i efecte d'emprar-lo en aquest sentit, el mot bísol, que, segons el DCVB, designava antigament l'espècie Scomber japonicus ‘bis’. En català, la tònica general és d'emprar el mot melva tant per a l'espècie Auxis rochei com per a l'espècie Auxis thazard (Cf., per exemple, B.O.E., en versió catalana, de dilluns, 17 de febrer del 2003, p. 1190: ORDRE APA/62/2003, de 20 de gener, per la qual es regula l’exercici de l’activitat pesquera amb art d’almadrava i la concessió de les llicències.) |
| Barnasjúkdómar | Malalties infantils |
| barnaveiki fid | diftèria f |
| blóðmaur n. / m., skógarmaur n. / m., [borrelíósa f, Lyme-sjúkdómur m] |
paparra f, [ixodiasi f, ixodiosi f] [borreliosi f de Lyme] |
| bólgnir hálskirtlar m.pl | amígdales inflamades, amigdalitis f |
| bólusótt f | pigota f, verola f |
| hálsbólga f | angines f.pl |
| hettusótt f | parotiditis f, galteres f.pl, paperes f.pl (cast., Mall.), paròtiga f (Mall., Men.), gotornons m.pl (Mall., Men.) |
| hiti m | febre f |
| hlaupabóla f | pigota borda, varicel·la f |
| kíghósti m | catarro m, cucurutxa f (Bal.), tos ferina, pertussis f |
| hósti m | tos f, tossina f (Bal.) |
| kvef n | refredat m, constipat m, cadarn m (Mall.) |
| lýs f.pl | polls m.pl [del cap], pediculosi f |
| mislingar m.pl | rosa f (Mall., Men.), xarampió m, pallola f (Val., Eiv.) |
| mænusótt f, mænuveiki fid, lömunarveiki fid |
poliomielitis f, pòlio f (col·l.), pólio f (Bal., col·l.) |
| nefstífla f | congestió f nasal |
| njálgar m.pl | oxiürs m.pl, cuquets [blancs], oxiürosi f |
| rauðir hundar | rubèola f |
| skarlatssótt f | escarlatina f |
| spóluormar m.pl | ascàrides f.pl, cuquets [llargs], ascariasi f, ascaridiasi f |
| Recomanam d'emprar bassanita, amb -ss- sorda, per a designar específicament un tipus de basalt alcalí de fórmula química Ca[SO4]·0.5 H2O i reservar la forma basanita, amb s sonora, per a la pedra de toc o lapis basanites. Cf. alemany Bassanit, anglès i francès bassanite, tots ells en el sentit de basalt alcalí. → bassanít. Aquests dos mots també tenen etimologies diferents. Així, mentre que basanita procedeix del llatí lapis basanites i aquest, del grec βασανίτης λίθος, el mot bassanita, en canvi, fou encunyat en honor del geòleg italià Francesco Bassani. Curiosament, l'italià tampoc no fa la distinció entre basanita i bassanita . |
| Recomanam d'emprar bassanita, amb -ss- sorda, per a designar específicament un tipus de basalt alcalí i reservar la forma basanita, amb s sonora, per a la pedra de toc o lapis basanites. Cf. alemany Bassanit, anglès i francès bassanite, tots ells en el sentit de basalt alcalí. → bassanít. Aquests dos mots també tenen etimologies diferents. Així, mentre que basanita procedeix del llatí lapis basanites i aquest, del grec βασανίτης λίθος, el mot bassanita, en canvi, fou encunyat en honor del geòleg italià Francesco Bassani. Curiosament, l'italià tampoc no fa la distinció entre basanita i bassanita . |